Eternal Running Castellbisbal !

Salut companys !

Mentre uns eren suant la cansalada a la marató de Barcelona i mereixent tot el nostre respecte per la seva gesta, un parell dels Acorrecuita vem anar fer l'animal pocs kilometres més enllà !

Aquest any m'ho estic passant teta amb les curses escollides i aquesta ha estat la més divertida de llarg !

Una gimkana de colònies ? Una pista americana ? Una reunió de sonats ?

Suposo que tots recordareu aquelles sobretaules mítiques enganxats a la tele veient el "Chino cudeiro" i la seva colla d'eixelebrats a "Humor amarillo" ? Doncs canvieu "xinos" per catalans i proves menys sofisticades, i això és el que suposa còrrer una eternal !!!

Tocats del bolet, igual ! I sense límits d'edat ni condició ! Brutal !!!

Com veureu, les imatges parlen soles. Som-hi

Diumenge al matí, arribada a la "bonica" vila de Castellbisbal, i recerca infructuosa d'aparcament. Sort que anàvem amb temps. El cotxe mateix va començar la cursa,

En arribar feia fresqueta i ens vam fer les fotos de rigor per verificar més tard "el antes y el después". Allí vaig coincidir amb la Sandra i la Laura.

El paisatge era per sortir corrents, fang per tot arreu i un circuit que prometia.

I el personal, deu n'hi do, un anava de Napoleó, l'altre d'executiu, uns de militars, de Dàlmates, de lluitadors mexicans, de ves a saber què ....i tots pintats ! Si, si, hi havia una zona de maquillatge per poder fer les pintures de guerra. Vaja, que ja estàvem preparats, començava la gran bogeria

.

Primer trobem un terreny enfangat per on costava avançar i una pendent de terra ben lliscosa. Titus, primeres dificultats, recordes ?

Però era el més suau, poc després, piscina de fang. Cap dins ! Fins al coll ! I saltant. Iupi !

Més endavant, nova piscina, fang i aigua ben bruta, tornem-hi !!! El Marc es desequilibra i surt amb fang fins al nas !!! Jo mateix em quedo a les fosques, amb sorreta pels ulls, Ai, ai, ai...

Continuem, la pendent s'accentua i deixem el tros de proves salvatges per encarar una zona de bosc. Tot seguit, una pujada eterna , cues incloses, el pitjor de la cursa. Sortosament en acabar ja no trobarem més retencions. Propera prova, una paret per on hem de pujar amb unes xarxes. Durillo però ho passem. Toca descansar una mica, alguns ja caminen, però nosaltres dos continuem corrent sense deixar de trepitjar cap bassal, i n'hi ha un munt !

Una pujada descomunal ens deixa baldats i hem de caminar un bon tros. Sembla que les proves salvatges han frenat una mica. Però no sabem el que ens espera.......

Un paio de l'organització, en veure'ns diu : Ala, como vas ( de guarro), suerte que ahora vais al rio"...Doncs si, però no a un rierol, no, a tot un riu Llobregat ! Mamma mia, estan com un llum de ganxo !Ens fan travessar el riu agafats a una corda perquè no se'ns endugui la corrent ! I dues vegades ! "No siento las piernas!" Sortosament, l'avituallament va ser especial, vinatxo, gatorade, i cacauets i patates ! I així amb forces recuperades, vam passar per sota les vies del tren i de nou a la muntanya fins arribar a la traca final.

Quan ja ens pensavem que ho havíem vist tot, de nou les piscines de fang, complim amb totes. Però quedava el pitjor.......un enreixat , ens hem d'arrossegar per un terra enfangat, amb més aigua que res, i en sortir no ens queda ni un bri del nostre cos que no sigui dominat pel fang.

Queda la recta final amb triple prova, primer pujar per una muntanya de tubs de ciment gegants ben empastifada.

I per si no en teniem prou, una barrera amb forma de bales de palla, que hem d'escalar per encarar la meta, no sense saltar per sobre d'un inflable

Si , ho hem aconseguit, una hora i mitja després ja podem dir que som uns autèntics eternals !!!

Ha estat una experiència espatarrant !

La resta, ja us podeu imaginar, abans de patir una congelació, ens canviem tant com podem, ens refem menjant, fem quatre fotos més del personal que segueix arribant una hora més tard, i tornem a casa , rebentats però satisfets. una cursa absolutament recomanable.