No gaire cosa desde la darrera cursa, ja al lluny Març. Entre mig, no gaire temps per centrar-me en anar a curses, i menys amb curses de a peu. Enguany l'hivern s'ha allargat força per aquí, i va estar nevant (a nivell de mar) fins a finals d'Abril, inclosa la tempesta de neu més gran que he vist mai just per setmana santa, i no vaig guardar els esquis fins a principis de maig. Les rutes de muntanya no han estat transitables, per correr, fins a finals de maig, principi de juny. Tot i així ho hem intentat doncs teniem com a primer objectiu la cursa de Geiranger, una mitja marató amb 1500 metres de desnivell, com a preparació per el meu objectiu de la temporada d'estiu com és l'ascenció a Skåla, una cursa horitzontal amb 1800 metres de desnivell.
Una de les coses més maques de correr, és la oportunitat de veure coses que potser d'altre manera mai ho faries, i això és el que hem passa aquí a Noruega. Anar a curses em permet visitar llocs, indrets i muntanyes realment espectaculars. Els noruegs, a més, són uns fanàtics de les curses de muntanya, i matades vàries.
Així doncs aquest cap de setmana he estat a Geiranger. El fiord de Geiranger (Geirangerfjorden) és un fiord de la regió de Sunnmøre, situat al sud del comtat de Møre og Romsdal a Noruega. És una branca d'una quinzena de quilòmetres del Storfjord. En el fons del fiord es troba el poble de Geiranger. Aquest fiord és una de les atraccions turístiques principals del país, i és accessible pels vaixells d'alta mar. Està inscrit amb el Nærøyfjord en la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 2005.
Per més informació podeu googlejar-ho i veureu lo espectacular que és. Es potser el fiord més famòs i el més de tota Noruega.
La cursa en questió es tracta de una mitja marató que comença al poblet de Geiranger i finalitza a cima de la muntanya de Dalsnibba (1480 metres).
Com podeu imaginar és una cursa tot en pujada i destacant rampes del 10% just al principi, al mig i per rematar-ho al final.
El temps, tot i que ahir era de puta mare, per ser Noruega tenir una mica de sol i uns 20 graus de temperatura, és lo milllor que un pot esperar, avui s'ha llevat tapat i gris, però incialment sense pluja. He esperat fins que he arribat a la linea de sortida per triar la roba per la cursa, i la informació que ens han dit, tapat, sense pluja, poc vent i uns 6 graus a la cima, m'han fet triar, pantalons curts i samarreta transpirant llarga. Evidentment, la previsió que ens han dit ha estat totalment oposat, OLE TUS HUEVOS. Un cop a 600 metres (quilometre 10) ha començat a ploure i a bufar un fort vent lateral, que sumat a que estavem corrent envoltats de parets de neu de uns 2-3 metres ha fet que la sensació de fred fos terrible, per no dir a la linea d'arribada on estava NEVANT!!!
Anyway, la cursa comença amb unes primers 6 quilometres d'aperitiu amb una mitjana de desnivell del 9% amb algunes rampes del 10%. Després suavitzant un quilometre per agafar forces per la part més dura, més a nivell psicologic que físic, de la cursa: 6 quilometres amb desnivells mitjans del 8%, amb l'afegitó que ha començat a ploure i bufar el vent, i amb la carretera fent ziga-zagas. Terrible veure el que encara et faltar fer, i lo lluny que queda. Aquest ha estat el meu moment crisis total. He començat a perdre la fe, però per sort m'ha passat un grupet al qual m'he enganxat i literalment m'han pujat adalt. Sensació de només seguir amb la vista les bambes de la persona de davant, concentrat a no perdre-les.
Així he arribat fins al quilometre 14, on ha afluixat una mica. Allà m'he recuperat un miqueta i he aconseguit fer els seguent 2-3 quilometres a bon ritme un altre cop, tot i que les condicions metereològiques ja eren lamentables: molt de fred i pluja! Rodejat de molta molta molta neu i paisatges ESPECTACULARS.
Després arriba la darrera pujada, quilometre 17, desvio a la esquerra, i comença la tralla dura. Després de 17 quilometres de trelele les primeres parets de més del 11% desmoralitzen una mica, i aquí és on m'he enfionsat. El primer quilometre com he pogut, però després i suposo que induit perqué tota gent que tenia al voltant també ho ha fet, he PARAT de correr i he començat a caminar :-( Així he anat els següents 2-3 quilometres. He provat de arrencar un parell de cops però ja era massa tard, a més estavem a la part més dura de la pujada. No volia tampoc forçar la màquina a tope i he intentat arreplegar les energies que em quedaven per almenys el darrer quilometre tornar a arrencar i fer el darrer quilometre corrent, i així ho he fet. Per acabar-ho d'arreglar es quan ha començat a caure una nevada com Deu mana, però ja era tard... he creuat la linea d'arribada en 2h33min. No ha estat un temps espectacular, no l'esperava, doncs les sensacions durant tota la cursa tampoc no eran les millors. Però la intenció era agafar ritme per el que m'espera a l'agost i setembre.
Les sensacions after-race són prou bones, després de fer uns estiraments i menjar prou, hem trobo força bé i força recuperat, i veient amb bones prespectives els propers entrenos on ara toca apretar, però primer... vacances!
P.S: perqué us feu la idea
