Punkarres !!!

Sex Pistols, Toy Dolls, The Clash, New York Dolls, La Polla records, Kortatu...si, si, els més espavilats ja haureu endevinat que parlem de grups mítics del Punk. Crestes, claus, botes, revolta, excessos i molta tralla !
Però els punkarres del segle XXI són uns altres, ....els punktrailers !!!
Així s'anomenen els runners que fan punktrails.
I que és una punktrail ? Doncs una sortida per la muntanya on els participants volen gaudir de la muntanya i del plaer de transitar-hi . No és una cursa de muntanya, ja que no hi ha classificacions, ni premis, ni cronòmetres. Tots som guanyadors!  Són gratuïtes per a tothom, i si vols ajudar, els compres la samarreta per deu euros. Són super canyeres !!!
Doncs, si senyors, dissabte enfilàvem cap al Pont de Vilomara, una localitat del Bages a tocar de la serra de l'Obac.
L'Àngel, en Berni i jo amb un cotxe. En l'altre una parella d'amics meus , l'Arnau i la Julie.

Només arribar, música a tota castanya i un ambient desenfadat.
Busquem la sortida, i no n'hi ha !!! Això promet.
Evidentment, i seguint una tradició ancestral, la meva primera cursa és a la recerca d'un water on fer la quarta descarregada del dia.
I així, amb tot al seu lloc, comença una aventura emocionant que ens durà per uns paratges fantàstics.
En Carlos, l'organitzador, ens dona una breu explicació i el senyal de sortida. No han passat ni trenta metres, que deixem l'asfalt del carrer, per encarar una pista que puja i puja, i puja,.... Mare meva, això és molt punki !!! Sort que avui el temps no compta!



Molta pujada, corriols estrets, i molta gent acumulada. Els primers dos kilometres els fem amb 18 minuts !!! No ens agrada massa aquest ritme, però a mesura que avanci la cursa , comprovarem que ha estat un encert, ja que calia reservar forces com fos per tot el que ens esperava!
El millor encara està per arribar. Poc a poc i gràcies a la fatiga dels altres, alguns trams més amples, i menys desnivell, incrementem el nostre ritme i comencem a tirar entusiasmats amb un recorregut increible.
La pujada continua sense pietat fins quasi el km 5. Poc abans ens espera una sorpresa de nassos,


un paio amb motosierra i un túnel del terror, amb cap de porc senglar inclòs i uns metres en la foscor total.

Acollonant ! Hem arribat al primer avituallament , som a l'ermita en runes de Vallhonesta !
La birra no hi falta i els ànims estan molt amunt !

Comença el descens, vertiginòs, una salvatjada, amb tres-cents metres de caiguda en picat. Uauuuu!!!

Atenció al mail que ens van enviar, amb la foto de l'entrada a la baixada de cabres. "Peligruuuuuuuuuuuuu"

Això és una festa ! I la compartim amb els altres corredors. Fem migues amb la Teresa de Vacarises que alucina amb nosaltres.  L'Arnau i la Julie s'han quedat enrera a l'inici, nosaltres continuem plegats, avui no competim, avui ens ho estem passant teta !

I torna la canya punkarra , els propers quasi tres km tornen a ser cap amunt i poca broma. A dalt de tot, ens esperen una animadors tocats de la campana, que ens donen ales per encarar el darrer tram. De tant en tant cal mirar enrera per veure tot el que estem pujant. Sovint són balcons arran de muntanya, petits corriols on no pots despistar-te un moment malgrat que la vista és preciosa, tota la muntanya de Montserrat contemplant com fas l'animal.

Dos nous avituallaments degudament ambientats amb uns altaveus a tota pastilla, més cervesa, xocolata, fruita, llaminadures i el que calgui, ens permet assolir el cim amb èxit.
I un cop a dalt, a carenejar ! El descens comença amb tota la intensitat , però després fem el tram més pla de la cursa, que és un manera de parlar.
Som al km  11, i ens queden tres més baixant. Estem eufòrics i matxacats.

I al darrer km , un nou pendent per recordar-nos que caldrà un esforç fins al final.

L'Àngel s'avança una mica en el darrer descens i en Berni i jo arribem agafats de la ma. La línia de meta no existeix, tu la decideixes. Allí on t'esperen les butifarres, més birra, i els acords desenfrenats de l'Angus Young dels ACDC. Poc després arriba l'Arnau, content i satisfet , i més tard la campiona Julie.

Bravo per tots. Felicitat pura. Un matí per recordar. 

Visca les punk trails !

,