Buff Epic Race! Happy Running!

Divertida experiència la de la meva primera cursa de característiques ...diguem-ne ...singulars!!!
La Buff Epic Race del Castell de Montjuic. Una manera graciosa de començar a posar punt i final a la temporada running del 2009.
Tres valents (Joan, Àlex Castellarnau i jo) encaràvem amb il.lusió aquesta bogeria de cursa amb proves variopintes d'aquelles tipus "humor amarillo", on la qüestió és veure qui queda més brut.
De bon matí, ja es començava a ensumar que allò no seria qualsevol cosa: el dia més fred de l'any! (en sortir de casa el termòmetre marcava -2.5º), i primer contratemps, el Joan no pot venir perquè el seu Marc ha passat una mala nit i no han pogut dormir. Vaja!! Quina llàstima!! Tant de temps parlant d'aquesta cursa i s'estrunquen les seves possibilitats d'anar-hi a l'últim moment!!! Bé, hi ha coses més importants de les que preocupar-se abans que d'una cursa. Un altre dia serà Joan!
Així que, l'Àlex i jo ens n'anem plegats cap allà, i decidim que tampoc val la pena que ens disfressem gaire, total, això ho deuen fer quatre gats.
Només arribar al Castell de Montjuïc, però, ens n'adonem que estem totalment equivocats: quin carnaval!!! No paro de veure gent i més gent i comparses i comparses!!! Quina bogeria: bombolles Freixenet, barrufets, mexicans, Sanfermines, un seguici de casament, els increibles, soldats de camuflatge, guàrdies civils, 2 bojos de pressing Catch, escocessos, 2 paios només amb bañador (la mare del tano, quina rasca!!!) I tot això unit a un grup de batucada amb el que ens dirigim tots cap a la sortida botant i botant. Quina festassa!!!
I comença la cursa. Evidentment, l'Àlex i jo em decidit anar a disfrutar i no preocupar-nos en absolut del temps. A més,diguem que tampoc és gaire fàcil proposar-se d'avançar a un grup de 24 barrufets que es posen en fila per evitar que els passin...
I així arribem en manada al primer obstacle: uns 50m amb pneumàtics. Sembla fàcil, però quan passes rodejat de 300persones, l'òstia està assegurada! Prova superada amb algun entrebanc, je je, però seguim. Sortim del Castell i comencem a baixar en picat per la muntanya de Montjuïc, però, tot baixada? No, no, l'organització s'ha preocupat d'anar fent unes ziga-zagues que fan que la cursa es converteixi en un puja i baixa trencacames! Déu ni do! Així fem ben bé uns 3 o 4km, extranyats perquè el següent ostacle triga molt a arribar. Quan estem a baix de tot hi arribem: un triangle format per canonades de formigó que hem d'escalar per un costat i baixar per l'altre. Ens en sortim prou bé i tot seguit, l'avituallament...o més ben dit...el bar! Ens trobem amb unes taules on apart de les ampolletes d'aigua hi ha plats amb patates, cacauets, ametlles, i la gent es comença a apalancar per allà, no fos cas que ens canséssim gaire...Quin espectacle!!!
Però nosaltres seguim, ara de pujada, fins al següent obstacle: passar a través de cordes i cables lligats entre una filera d'arbres. Buf! Aquí sí que es forma un embús de por! Prou difícil és per mi passar entre les cordes vestit normal, imagineu-vos el romà amb capa, casc, armadura, espasa i escut que hi ha al meu costat...
I així, a trompicons, tornem cap al castell on ens esperen les últimes proves: tornar a passar pels pneumàtics (ara més fàcil, sense tanta aglomeració), arrosegar-se per sota d'uns túnels baixets amb fang a meitat de recorregut, i les dues últimes i estrelles, primer escalar una gran paret de bales de palla amb l'ajut d'una xarxa de corda, i tot just creuar-la, saltar a l'interior d'un container ple d'aigua marró. Cullons quina rasca!!! I per rematar-ho, del container d'aigua passes al container de serradures i sorra, per quedar ben macos! I així, correm els últims metres, amb les cames cangrenades del fred i el xip xap als peus, fins a la gran piscina inflable amb escuma. Sembla una xorrada, però saltar i aconseguir passar per sobre l'inflable per entrar i sortir no és gens fàcil! I a l'Àlex li ha costat un petit ensurt, ja que ha caigut en sortir, i si no arriba a ser per un matalasset (no gaire gruixut, per cert) que hi havia a l'altre costat, l'impacte amb el terra de pedra hagués pogut ser molt dolorós!!
I ja a la recta final, tornar-se a arrossegar per sota una 'alambrada', en plan militar, per acabar entrant a la meta! Ja, jaa, jaaaa!!! Quina cursa de bojos!
La veritat és que, una vegada feta, l'Àlex i jo hem coincidit en el fet que ens esperàvem que hi hagués moltes més proves, i que encara ens embrutaríem més, però bé, tot i així ha estat una bona experiència per fer un diumenge al matí abans del Nadal. I el carnaval que s'hi munta és molt recomanable de veure!!

Fent el cabreta per la muntanya d'El Farell - 29/11/2009

El passat diumenge 29 de novembre es va celebra la cursa de la muntanya d'El Farell, a Caldes, amb una bona representació ACORRECUITA.

Pels que no vau venir, cursa de "mitja muntanya" (crec què és una bona cursa per iniciar-se amb un terreny de no asfalt), amb 3 km inicials urbans, una gran pujada del 3,5 al 6 (penseu que del km 4 al 5 vaig trigar en fer-lo 7'57'', i sense caminar) i una espectacular baixada a partir del km 9,5, fins arribar a meta al km 13,2.

Els temps del nostre grup van ser els següents:

Hansi: 1h 01' 00''
Marçal: 1h 03' 45''
Joan: 1h 05' 46''
Bernat Ros: 1h 07' 35''
Titus. 1h 15' 26''
David: 1h 18' 50''


I les dues noves incorporacions al grup:

Àngel: 1h 14' 38''
Caterina: 1h 15' 30''

Finalment, la foto dels que hi erem una vegada acabada la cursa (en Hansi estava a la dutxa).

Actualitzo amb unes fotos dels moments de la cursa, a on podeu trobar (si us esforceu) en Joan i en Bernat a la mateixa foto (en Bernat és el de vermell, no el que va davant del Joan), el Hansi, l'Àngel i la Cat, el Titus i a mi mateix.

Un gran dia pels Carbó Escamilla !

Si, senyors, el bateig de mitja de la Núria va ser tot un éxit i la retrobada amb la mateixa distància de l'Albert un altre triomf. La parella Carbó Escamilla va fer un complet fantàstic a la mitja de Mataró !

Les claus van ser la bona preparació realitzada, el caràcter sobre l'asfalt, el bon estat físic, una gran il.lusió i , en menor mesura, les parelles de ball.En aquest darrer aspecte el David i jo ens posarem una medalla per la nostra tasca de llebres. Quin remei, perquè la gasosa que vam fer els dos en el darrrer kilometre i mig és de les que fan història, especialment la meva.

Atenció a la dada , vaig recollir el dorsal abans que el Hansi !!!! Dit d'una altra manera, vam arribar molt aviat !

Bo, que la cursa va començar i el ritme , des d'un bon inici, es va accelerar. Les parelles estaven formades. Per un costat el David acompanyava a la Núria, el repte acabar i a poder ser en menys de 2 hores. Una mica més endavant, en Joangi, jo mateix, acompanyava a l'Albert en la seva recerca de bones sensacions de cara a la propera marató de Barcelona.

Els primers kilometres ja prometien i cada cop que en deixàvem un enrera gunyavem temps al cronòmetre. L'objectiu era fer-los a una mitjana de 5 minuts, però ben aviat les xifres eren unes altres força més baixes. Però aquest ritme acabaria tenint un preu.

L'Albert i jo ens sentiem a gust i ens menjavem el mon a un ritme endimoniat. Però abans d'arribar al 10 vaig començar a notar que se m'havia anat l'olla, amb les ganes i la companyia estava forçant massa les meves cames. Abans d'arribar al 12 vaig prendre una sàvia decisió, l'única de tota la cursa, afluixar el meu ritme i deixar que l'Albert continués el que haviem marcat. Dit i fet, la meva tasca de llebre finalitzava allí, ara calia recuperar una mica i arribar sa i estalvi. Per un moment se'm va passar la clàssica imatge de la llebre en les proves d'athletisme, en que després de posar el ritme , es deixen anar i abandonen. Uf, ni pensar-hi !

Fins al 15 vaig tenir l'Albert a cop de pedra, i fins i tot ell mateix pensava que em reenganxaria, però era un miratge. Tots els minuts i segons guanyats es van anar esvaint al llarg dels següents kilometres. La monotonia desesperant del recorregut, el vent en contra i la fatiga a les cames anaven fent la seva feina. Mentrestant l'Albert volava i mantenia el seu ritme trepidant. Uns kilometres enrera la Núria i el David continuaven junts fent uns temps de por. Marca rècord en els 10 km pel David i una empenta digna d'elogi per part de la Núria.

El desenllaç s'atansava i en en el gir fel km 19,5, el carrer va enfilar cap a munt de forma terrorífica. Començava el drama per uns i la glòria pels altres. A aquelles alçades els altres acorrecuita de la jornada ja havien arribat, en Hansi, l'Ovidio i suposo que l'Oriol, però per desconeixement no he relatat el seu recorreregut.

L'Albert va afrontar la pujada amb serenor i posteriorment, el darrer kilometre amb solvència, per acabar de forma brillant la seva participació amb 1h 41 min. Pocs minuts després era jo qui encarava la pujada de forma molt diferent. Hi arribava amb 1h 36 i tardaria uns deu minuts més en arribar a la meta. Un km i mig en deu minuts, quin desastre ! Tota la manca d'entrenament va aparèixer en el pitjor moment. Cal especificar que la pujada era fins al km 20, però que abans d'arribar al 21, tornava a haver una altra rampa menys espectacular però igualment trencadora , que et venien ganes de penjar els organitzadors.

Al final em va quedar la sensació d'haver corregut com la temporada passada, cabra boja, sense pensar, sense entrenar i així itot, sense la pujada, es segur que haguès fet el meu temps habitual.

Bo, encara no hi érem tots, faltava la "extraña pareja". La Núria, suposem que amb una ilusió brutal i el record del seu gran amic va encarar la pujada com si res i finalitzava la cursa amb 1 hora i 58 min. Un minut i pico més tard, destrossat per la pendent, arribava en David flipant de com tirava la companya i extenuat després de la seva tasca de llebre molt més perllongada.

Bona feina "ACORRECUITES" ! Felicitats ! I com a premi un munt de regals, que per comprovar que són ben reals teniu aquesta foto :

I una foto de quasi tots ! On era l'Ovidio ?

Salut i km !

La Mitja de casa!!

Avui em toca a mi fer una nova entrada!! Perquè un grup santcugatenc com el nostre no pot passar per alt una de les cites clàssiques de la temporada: la Mitja de Sant Cugat. I és que poques vegades tenim la possibilitat de córrer a casa!
I com no podia ser d'altra manera, la representació acorrecuitaira és nombrosa: David, Marçal, Aleix, Joan, Hansi, Oriol, Bernardo, Bernat Ros (última incorporació encara no oficial) i jo mateix prenem part en la mateixa. La crònica serà a quatre bandes, explicada des de la visió d'alguns de nosaltres.
Comencaré jo mateix, dient que córrer aquesta cursa tenia un especial alicient per mi, perquè, a part de ser a casa, era la meva primera mitja des de la fatídica experiència del mes de febrer a la del Maresme. No cal dir que no he repetit aquell error, i aquesta vegada l'afrontava amb una preparació una mica més bona.
Per no allargar-me, només diré que des de bon començament he decidit marcar-me el meu ritme, el que em fa sentir a gust, per no tenir sorpreses més endavant. Així faig gairebé tota la primera meitat de la cursa amb unes sensacions molt bones però sense forçar-me. Avui toca acabar com Déu mana! Al km 10, a l'inici del parc Central em trobo bastant bé, i això em dóna ànims, ja que al Maresme va ser a partir d'aquest punt on vaig defallir. Durant la segona part intento mantenir el ritme, però inevitablement, i com ja és habitual en aquest recorregut, a partir del km17, pels voltants de Mirasol, la cosa es comença a fer dura. Però tinc la sort que en aquest moment rebo els ànims balsàmics de l'Alba, que m'ajuden a fer la tornada cap a Sant Cugat. Com s'agraeix que la gent t'animi!!!
Finalment, aconsegueixo arribar amb un temps que per mi ja està bé: 1h 53min., sent conscient de que encara tinc molt marge de millora. I ara, a per la propera!!!

Segueix en Hansi:L'any passat m'havia perdut la mitja de Sant Cugat per culpa d'una lesió muscular que ja m'havia fotut per la marató de Berlin, poc abans. Em va saber greu perquè m'agrada córrer al meu poble de tota la vida i perquè aquí vaig debutar en mitja marató el 2006. Així que l'espineta se m'havia clavat i volia córrer enguany a Sant Cugat! Arribava a la data molt carregat de cames, per unes molèsties que arrossego des de l'estiu (pla d'entrenament de triatló olímpic i de marató alhora), i perquè vaig entrenar inclús els dos dies abans de la mitja, cosa que no faig mai si vull rendir. És que ho necessitava per preparar la marató del dia 18! Amb aquests antecedents, no esperava un bon resultat, però igualment em feia molta il·lusió córrer al poble! L'arribada al repartiment dels dorsals va iniciar un continu de trobar-me amics, companys, coneguts, tant de Sant Cugat (entre ells dels Acorrecuita) com de l'associació Corredors.cat. M'encanta xerrar amb la gent abans i després de les curses! La cursa em va sortir una mica gasosa, perquè fins al km 14 vaig anar amb un grupet a ritme d'acabar en 1h33', però anava molt justet i al 14 vaig començar a tenir flato i vaig haver de reduir molt durant un parell de km, per acabar en 1h35'. Només acabar, no estava gens satisfet del meu resultat, però un cop en fred, vaig veure que en una mitja dureta com aquesta, amb calor, carregat de km, sense descans previ i amb molèsties musculars, ja vaig fer prou! El post-cursa se'm va fer curt perquè havia de dinar molt d'hora per un altre compromís, i no vaig poder xerrar tant com hauria volgut amb molta gent. Tot i això, no va estar gens malament! Espero que l'any que ve, per fi, podré arribar a la mitja de Sant Cugat en el punt just de forma i sense lesions, per fer el tipus de cursa que a mi m'agrada, rendint a tope. A veure si tinc sort i pot ser així!
Continua en Joan: "Una marathó i una mitja en 15 dies, més de 60 km ...massa esforç concentrat en poc temps.

Dos objectius per la mitja : fer una cursa tranquila i intentar que l'esforç de la marathó no em destrossi i veure el màxim de gent possible, que és la cursa del poble !

La nit anterior hem gaudit d'un concert revival dels "Que et moqui la iaia" , acompanyats de tres cerveses. No deien que calia un plat de pasta la nit anterior a una gran cursa ? On anirem a parar.

Doncs res, després de les fotos de tota la colla, comencem a còrrer. Seré breu, agafo un ritme còmode i ja no el deixaré durant tota la cursa. Pel camí em faig un fart de saludar gent, menció especial als animadors David i Irantxu. Faig quasi tota la cursa sol fins que al km 15 m'agafa el Bernat, un amic del Titus, amb ell faré els tres km següents fins que al divuit faig una mica de figa i li dic que tiri. Berlin em passa factura en el darrer moment, però queda tant poc, que ho assumeixo i arribo tranquilament per sota de l'hora i tres quarts, allo que tenia en ment. I ara, després de 15 dies d'una intensitat runner exagerada, toca descansar"
I tanca en David: Es tractava de la meva 2ª mitja, i a Sant Cugat, la ciutat q m'ha acollit des de fa anys.

Al principi, ens saludem la majoria dels Acorrecuites, i amb alguns correcats, i alhora de començar, cadasqú es coloca en un lloc diferent de la sortida.

Els primers dos km em surten ràpids i decideixo frenar perquè sé que no aguantaré aquest ritme gaires km's, i a més, ja arribar la pujada, coll favà, el CAR.

Sortim del Car, i fins al Parc Central vaig a bon ritme, en temps de baixar de les 2h. A Mirasol veig i saludo a la Bibi a crits, però els km 16 i 17 se'm fan molt i molt llargs, i lents, i les cames em pesen molt. Posteriorment, arribant a l'estació em tornen forces i puc acabar dignament.

El millor de la cursa? El somriure del meu fill quan em descobreix a la línia d'arribada i piquem les mans.

Temps final de la meva 2ª mitja i 1ª de St. Cugat: 2h 3'. L'any q ve el rebaixarem, segur.

Fantàstic!!! Una bona manera de veure com s'afronta una mateixa cursa des de perspectives diferents! I per acabar, una foto d'una bona representació d'acorrecuitaires! Felicitats a tots!!!

Rànquing tercer trimestre

Senyors, amb un cert retard, però ja tenim aquí el rànquing del tercer trimestre ! La recta final ja ha començat,

Ja som cinc que hem aconseguit l'objectiu, i ara esperem fer el complet. Cal recordar que la Núria i l'Albert en tenen prou fent 10 o 11, i el Bernardo 5, ja que es van incorporar més tard !

Bo, aquí teniu. Força pels darrers kilometres de l'any !!!

1. Hansi : 13 punts

Cursa de muntanya del Taga (St.Joan de les Abadesses), 22,6 km amb 1718m de desnivell positiu que després s'havien de baixar, brutal
relleu de 7 km en la mitja per relleus de Mataró
5 km La Floresta.
6 km de Ses Salines a Colònia de Sant Jordi (Mallorca)
10 km de Ripollet
triatló olímpic de Banyoles
10 km cursa de la Mercè
mitja de St.Cugat

2 Joangi 8 punts

2 Milles nàutiques de Mira-sol

Mitja Sabadell

Marathó Berlin

Mitja Sant Cugat

3. Aleix : 7 punts

Mitja Sabadell
Mitja Sant cugat
Marathó berlin

4. Oriol 6 punts

Triatló Ampuriabrava 750m + 20km + 5km
Cursa Castell Montesquiu. Muntanya 12,2 km
Mitja de Sant Cugat

5. Ovidio 5 punts

Mitja de Sabadell

Marató de Berlín

6. David : 4 punts

2 milles nautiques de Festa Major de Mirasol: 1 punt

10 km de la Mercé: 1 punt

Mitja de St Cugat: 2 punts

Titus : 4 punts

2 milles nautiques de Festa Major de Mirasol
Cursa popular de Festa Major de 10km de Sabadell
Mitja Marató de Sant Cugat

7. Núria 3 punts

Cursa La FlorestaLa Floresta 5
Cursa Popular Sta. Cristina d'Aro 8,5
La MercèBarcelona 10

Bernardo 3 punts

10 km de sabadell

Mitja de Sant Cugat

8.Albert : 2 punts

Cursa Popular Sta. Cristina d'Aro 8,5
La Mercè Barcelona 10 km

Marçal 2 punts

MItja de Sant Cugat

9. Edu : 1 punt

Relleus danesos 5km

Ranquing acumulat

1. Hansi : 37 punts

2. Aleix i Joangi : 19 punts

4. Oriol : 18 punts

5. Marçal : 15 punts

6. Ovidio : 14 punts

7. David : 11 punts

8. Titus : 10 punts

9. Núria 8 punts

10 Albert : 7 punts

11. Bernardo : 3 punts

12. Edu : 2 punts

Finisher Marathon Berlin

Ara ja ho puc dir ben alt i sobretot inmensament content i feliç, ja he fet la marathó !!!

L'experiència de Berlin ha estat inolvidable ! Una cursa fantàstica amb un ambient increible, una ciutat vivint intensament l'esdeveniment, una emoció espatarrant en travessar la porta de Brandenburg i una felicitat total en creuar la meta !

I aquí teniu la crònica dels fets. No cal explicar la meva trajectòria athlètica fins aquest moment, però crec que és just esmentar la causa que m'ha dut fins aquí. Dues persones sobretot han estat les culpables, l'Aleix, amb la seva insistència, ajuda i acompanyament, i en Hansi amb el seu mestratge i empenta. L'amistat que m'hi uneix ha fet la resta, i sobretot les ganes de superar un repte que semblava ben lluny del meu cap fa poc menys de mig any. Llavors em vaig inscriure i va començar l'aventura. Entrenaments, dubtes, patiments, curses, més entrenaments fins arribar al dia anhelat. Vam volar a Berlin, la Bibi i jo, deixant el Marc a casa els avis, una sensació esxtranya. Dissabte vam anar a buscar el dorsal amb el Xavi, el germà de la Bibi, i l'Alicia, la seva mossa, que van ser els nostres fantàstics acollidors a la ciutat del mur, i en aquesta imatge ja ens veiem creuant la meta. Va ser una llarga jornada turística completada amb un sopar italiani de pasta com mana la tradició abans d'una gran cursa.

Pel matí em llevo amb sensacions creuades, tenia unes ganes boges de còrrer, però al mateix temps els nervis em tenien fet un nyap. Després de diverses visites al lavabo que no comentaré més a fons, aconsegueixo marxar de casa , prendre el metro i esperar l'Aleix que venia del seu hotel. L'espera es fa llarga, ja fem tard, el cangueli cada cop és més gran. Finalment arriba i li dono el dorsal, el xip, etc...i a còrrer, si, si, se'ns fa tard i per arribar a meta correm quasibé un kilometre i mig. Una bestiesa, estres innecessari que per sort no acabarà afectant-nos. Quan aconseguim deixar les bosses ens perdem i ja no ens tornarem a trobar. Una autèntica llàstima, havíem preparat aquest moment plegats i a l'hora de la veritat es convertirà en una cursa individual. Esperant-nos mutuament, acabem sortint ben tard, aprofito per fer estiraments, i quan ja fa quasi mitja hora que han sortit en Gebrelassie ( el guanyador ) i companyia, surto jo. L'Aleix ho fa deu minuts abans. Ara si, ara ja no hi ha marxa enrera.Seguint les indicacions del mestre Hansi començo a un ritme lent, però massa, entre la meva excessiva prudència i respecte, i la quantitat impressionant de gent, faig els dos primers kilometres a ritme de sis minuts, i els següents m'haig d'esforçar per posar-me al ritme que jo volia de 5.30. Sento una emoció especial, la gent t'acompanya en tot moment, a cada cantonada hi ha un grup de música tocant, batucades, rollings, beatles, samba, psicodèlia, xumba-xumba, tecnho-fashion, heavy, balcànic, és una passada. I la gent no para d'animar. Aviat constato que Dinamarca està molt aprop de Berlin, se'ns dubte, és després dels alemanys, el país més representat. Per tot arreu les banderetes roges i blanques onegen a ritme de botzines i crits d'ànims del personal. És una autèntica festa ! I jo ho visc així de content :

El meu maillot groc, tipus tour de France, ha estat una decisió encertada, em donarà sort i permetrà als meus seguidors poder-me veure a l'instant ! Així i tot, aquest cop he fet curt, malgrat la braga del cap i la meva combinació de colors no tinc res a fer davant d'espècies com el d'aquí sota, el bo d'en Bernard :

Arribo al km 10 amb 5o i pico minuts llargs, les meves previsions per terra, estic anant massa lent, però em sento com si no haguès fet res. En aquest moment veig clar que les 4 hores són un objectiu vàlid, tot és massa bonic com per espatllar-ho amb el patiment d'un sobresforç, potser en una altra cursa, avui tinc ganes de veure al meu voltant, gaudir d'un moment inolvidable i arribar sencer. Dit i no fet, volia mantenir el ritme però sense adonar-me apreto una mica més. Sé que la Bibi, el Xavi, l'Alicia m'esperen al km 18. Però de sobte l'abductor esquerra em comença a donar la guitza, no és un dolor agut però si constant i sento que podria ser la prèvia d'una rampa. Prenc la decisió encertada, com es veurà en el temps, i torno al ritme que duia abans.

Després de la sesssió de fotos i el fet de veure la meva estimada i companyia, les forces es multipliquen i torno a agafar embranzida. Per completar el moment màgic, un grup toca en passar nosaltres "Let's spend the night together" dels Stones, una cançó vital que ens fa entrar en un estat d'eufòria col.lectiva.

Arribo a la mitja marató amb 1h 55 min, molt per sobre de la meva marca personal, però conscient que haig de reservar forces. Entrem en un barri residencial menys turístic però igualment ple de gent. És genial veure la passió que hi posen els espectadors, no pots deixar de còrrer. No noto ni cansament ni cap mal especial i no deixo passar un avituallament sense prendre l'aigua, el suc de llimona, i alguna peça de fruita. És ben curiòs l'amuntegament de gots de plàstic en aquests espais de la cursa. Sabeu com sona quan trepitgeu la neu? Doncs més o menys passa el mateix amb els gots. Prop del 28 Km, la meva màxima distància mai correguda, se'm descorda la sabata. Quina ràbia, la cordo i dos kilometres enllà me la torno a cordar perquè ho havia fet massa fort i el meu peu estava sota mínims. Temps perdut inutilment però que vistes les meves intencions tampoc m'afecta gaire.

Arribo al 30, i les sensacions són boníssimes, no estic cansat i el dolor a l'abductor ha desaparegut. No m'ho acabo de creure. Llavors recordo les paraules del Xexu, un autèntic especalista en la matèria, " la marathó és una cursa de 12 km que comença al km 30".

Vaja, jo que pensava que ja acabava.....Al 32 hi arribo amb les mateixes forces i amb una alegria inmensa, estic superant tots moments que m'havien previst complicats. Porto més de tres hores corrents i em sento encara prou lleuger. És el moment de tirar, però llavors ve un dels pocs moments no tant brillants, el cap , el cor i els pulmons funcionen, les cames ho intenten però no poden anar més ràpid. Vull còrrer més però les cames, sàvies elles, no van a més. Assumeixo el fet i continuo a la meva, el ritme és super agradable i jo m'hi trobo a gust, perquè trencar aquest moment de felicitat ?

Al km 38 torno a veure els meus fidels seguidors, quina claca que tinc ! Ells em donen ales en un moment en que el cap es pregunta : que coi estic fent aquí ???????? Queda poc i les ganes d'cabar són evidents.

Arribem al Km 40, no en sóc encara conscient, estic acabant la marathó tant panxo ! I llavors, apareix allà al davant la porta de Brandeburg, un monument amb tanta història que em duu un calfred a tot el cos. Em cau una llàgrima d'emoció, i llavors penso en el Marc, el nostre nano, per ell he fet la cursa, per ell em vaig proposar superar aquest repte. Per ell, que durant quatre mesos va lluitar per sobreviure, per ell que és el meu millor motiu per viure. Aquesta cursa és per tu Marc, t'estimo guapíssim !!!

Passo per sota de la porta de Brandenburg, sense cap dubte un dels millors moments de la meva vida i encaro la recta final cap a meta. Allí em torna a esperar la meva fidel aficció !

Acabo amb 4 hores i pocs minuts, i molt més fresc del que m'esperava! Lent, però prudent, a gaudir de la marathó i les marques ja les farem un altre dia. Una sensació impressionant i saber que he corregut la cursa que havia imaginat i somiat. L'Aleix arriba amb un temps semblant.. Malgrat que els seus objectius eren uns altres, també pot estar orgullòs de la cursa. Felicitats nano, te les mereixes !!! I també felicitats per l'Ovidio, un autèntic runner que va fer un temps estratosfèric per mi !

La resta, medalles, begudes, estiraments, trucades internacionals, gràcies a tots un cop més pels ànims mostrats !

Les agulletes només duraran un parell de dies, tot un èxit !!!

En aquesta foto estic fent de Nadal mossegant el trofeu amb un marc incomparable al darrera :

Aquí amb el premi merescut : una bona cervesa !!! I l'Alicia, que fa ??????

I aquí una imatge no tant bucòlica, potser estava ja delirant ?

Finalment una sessió d'estiraments al monument dels jueus, ideal per aquesta pràctica esportiva No us perdeu la figura acrobàtica de la BIbi !!!

I el reconeixement per part meva , de la persona sense la qual tot això no haguès estat possible, la Bibi, la meva guapíssima mossa, que ha hagut d'aguantar molts vespres sola i fer-se càrrec del Marc sense ajuda més del que caldria per tal que jo poguès entrenar.

Fins aquí el relat d'un repte superat i una aventura extraordinària.

La nova perla de la pedrera

Si runners, l'altre dia vam descobrir la nova perla de la gran pedrera runner santcugatenca.

Parlem d'en Bernardo, si si, el de tota la vida.

Després d'uns pocs entrenaments previs, va oferir un recital diumenge passat, que ens fa pensar que té una gran trajectòria per davant.

Cal però especificar que el Bernardo ja havia fet athletisme durant la seva joventut i que els fonaments estan molt ben posats.

El passat 6 de setembtre, coincidint amb la seva festa major, a Sabadell es va còrrer una cursa de 10.500 m i

una mitja ! I els correcuita hi vam anar en expedició. A les fotos nomes ens trobareu al Bernardo, el Titus i jo,

però també hi era el més fashion, l'Aleix, i el més fort, l'Ovidio.

El recorregut era molt exigent, amb pujades no molt pronunciades però llargues i constants, i amb uns darrers kilometres salvatges, però vam superar amb nota la prova. Cadascú tenia en ment una fita diferent i això es va reflectir a la cursa.

En començar vam anar força plegats, el Titus , el Bernardo i jo, i uns metres més enrera l'Aleix amb un colega seu, molt bon paio, l'Oscar.

Els primers tres km es van fer a ritme de 5 minuts i pocs segons i tothom anava relaxat i content, però poc a poc cadascú va anar agafant el reu ritme. Ja cap al tres i pico en Bernardo, molt segur, va apretar una mica per tal de mantenir els 5 minuts clavats, i els altres el vam deixar fer mantenint la calma. Era la primera vegada que corria tants km junt amb el Titus i estava molt content, però la manca d'entrenament va començar a fer acte de preència i el patiment anava apareixent. En aquells moments l'Aleix ja havia deixat enrera el seu company i s'afegia amb el nostre grup. Era el moment de decidir, i a pesar nostre, vam desenganxar-nos del Marc i a fer la nostra. Sortosament a dos kilometres de la meta, la prova pel Titus era del tot superable. Mentrestant, amb una demostració de força el Bernardo va apretar en els darrers metres per arribar a meta amb solvència i un bon temps. Bravo !

Uns minuts després pàssavem l'Aleix i jo pel mateix lloc, però per nosaltres començava una nova cursa, ara calia completar aquell circuit una altra vegada tot sencer. Ells feien la cursa petita , nosaltres la mitja.

En aquell moment em van venir al cap les paraules del mestre ( en Hansi ), "has d'arribar als 10 km com si no haguèssis fet res, descansat del tot".....i així era, em sentia millor que mai.

Cap al km 14 , corriem a uns 5 minuts i 20 segons per km, era el previst i les sensacions inmillorables.L'Aleix m'havia dit que als darrers 5 km havíem d'apretar, així que arribats al 16, li vaig demanar com es sentia i si tiravem. La resposta no va ser gaire encoretjadora, el cansament s'apoderava d'ell. Dilema, arribar junts o tirar milles. Tira, tira,...doncs tiro, gràcies nano, sort i ànims.

Increible, després de 16 km les meves cames volaven, em sentia meravellosament bé, així que vaig apretar de valent i malgrat la duresa del darrer tram de recorregut , baixava els porcentages un altre cop a 5 minuts o menys i arribava a la meta sobrat. Inclús em vaig permetre una pirueta i sprint per complaure uns aficcionats que ens esperàven a la meta, el Bernardo i el Titus !

L'Aleix arribaria uns minuts més tard una mica desanimat, però el seu temps era bó, i no es pot donar més amb el cap de setmana superstressant viscut.

En acabar corria per allà l'Ovidio, que com de costum, havia destrossat el cronòmetre !

Felicitats a tots !

La festa va acabar amb un bon aperitiu a Mira-sol, en companyia del Marquitus i la Bibi, com podreu comprovar en les imatges.

Personalment , aquesta mitja d'entrenament per la marató d'aquí a vuit dies m'ha servit per agafar força i sense caure a l'euforia , encarar la fita amb més ganes.

Comença el compte enrera per l'Aleix i per mi, i us mantindrem informats tota la setmana.

Salut i kilometres !

Cursa de St. Quirze - 10/5/09

Bé, s'ha dir que aquesta ha estat de moment la cursa amb més representació "Acorrecuitaire" de l'any 2009.


Vàrem participar l'Ovidio, el Hansi, l'Aleix, el Marçal, el Joan i jo mateix, com podeu veure a la foto de l'entrada anterior.


La classificació final va ser la següent:

- Ovidio: 40'36''
- Hansi: 44'56''
- Marçal: 45'39''
- Joan: 50'04''
- Aleix: 50'31''
- David: 55'28''

Bo, entre el primer i l'últim de l'equip (la llebre i la tortuga), 15' de diferència en 10 km.

I alguna foto de la cursa (atenció a una de les fotos del Hansi, al costat d'un corredor mediàtic):

PD: Em sap greu, però no he trobat fotos ni del Marçal ni de l'Ovidio.

Ranquing del Segon Trimestre

Runnerscorrecuitanonstop, culló quin nom més complicat !

Bé, senyors, i senyora, que ja tenim una membre femenina !

Aquí teniu el ranquing del segon trimestre només comptabilitzant les curses dels darrers tres mesos ( 6 abril/6juliol ) i després el ranquing general amb l'acumulació dels dos trimestres.

Alguns canvis han estat importants, evidentment hi ha hagut canvi de lider, en Hansi ens porta molts kilometres davantatge, però el "farolillo" rojo segueix a les mateixes mans ( o peus )!

A la Núria i l'Albert se'ls comptabilitza en el global, les curses fetes durant el primer trimestre abans d'incorporar-se al blog.

Bo, prou xerrameca, som-hi !

1. Hansi : 23 punts

Medijocs (8 km).
mitja marató d'Olot (21 km).
cursa de les Tortugues de La Garriga (uns 14 km).
cros de la Policia Local de Mataró (10 km).
10 km de Sant Quirze, Memorial David Rovira.
Milla de Ripollet.
Cursa per Collserola (Cerdanyola) (13,6 km).
Cursa Corte Inglés (11 km).

10 km Delta Prat.
10 km Nou Barris.
Cursa de les 3 comarques, Alpens (26 km).
10 km Pineda.
cursa de muntanya de Vacarisses (12,5 km).
triatló sprint de Calafell.

10 km La Maquinista

Cursa de Terrassa( 7 i pico )

2. Aleix : 7 punts

Sant Quirze

Mitja marató de la Pobla
Cap de Rec
Cursa de la Vila Olímpica

3. Oriol,Marçal,Joangi : 6 punts

Oriol i Marçal

Mitja marató de muntanya de La Pobla de Lillet (23km)

Marxa de Resistència Cap de Rec (53km)
Oriol Cursa de la Vila Olímpica (10km) Marçal Cursa de Sant quirze (10 km)

Joangi

10km de Sant Quirze

Muntanya ( 13,5 ) Vallhonesta

Muntanya ( 12,5 ) Vacarisses

10km La Maquinista

4. David : 5 punts

Medijocs ( 8 Km )

13,6 km Vallhonesta, muntanya

10 km St. Quirze.

10 km La Maquinista

5. Albert : 4 punts

Cross Diputació Caldes 5km

Cerdanyola Muntanya ( 13,6 )

10km La maquinista

6. Ovidio i Núria : 3 punts

Ovidio

10 km St. Quirze

10 km Pineda

10 km Vila Olimpica

Núria

Cross Diputació Caldes 5km

10 km Cursa Sanitat Badalona

10 Km La Maquinista

7. Titus : 2 punts

Cursa de la Campana de Vacarisses (12.5Km)

8. Edu : 1 punt

10 km Odense ( Dinamarca )

Ranquing acumulat

1. Hansi : 24 punts

2. Marçal : 13 punts

3. Aleix i Oriol : 12 punts

4. Joangi : 11 punts

5. Ovidio : 9 punts

6. David : 7 punts

7. Titus : 6 punts

8. Albert i Núria : 5 punts

9. Edu : 1 punt

Fora de concurs però meritori : Nil : 0.5 punts Cursa 500 metres !

I de regal, una foto d'una cursa sense crònica i de les que va tenir més presència nostra, la de Sant Quirze ! ( Falta l'Ovidio a la foto ! )

VALLHONESTA: 26/4/09 – 13,6 km

I avui, sí, la crònica de la cursa.

El Joan decideix q em passarà a buscar per casa, i arriba a una hora intempestiva (de temprana), tot i que ja porto una estona al carrer esperant-lo (per variar s’ha perdut).
Pensant que arribem molt justos decidim anar per l’autopista i paguem dos peatges caríssims fins arribar a St. Vicenç de Castellet, un poble perdut a la falda de Montserrat.
Finalment resulta que la cursa començava a les 10 i no a les 09:00, per tant arribem una hora abans i fem un tomb pel pavelló i veiem les curses infantils.

A les 10:00h comença la cursa, encara no plou però té tota la pinta q ens caurà una de bona. El Joan i jo sortim junts, i cosa ben estranya fem els 3 primers km plegats, ell a un ritme massa lent i jo a un ritme massa ràpid, tenint en compte l’entrenament zero dels últims dies i les pujades que es preveuen.

En el km 5, quan ja corro sol i passo una pancarta que diu “AQUÍ COMENÇA LA PUJADA” (quan des del km 2 no hem fet més que anar pujant), arriba la pluja, primer una pluja fina que s’agraeix, i més tard, una pluja més forta que hem deixa xop del tot. A la vegada comença la muntanya de veritat, i fins el km 10, a on hi ha l’ermita, és tot una pujada forta, dura, amb fang, amb les cames cansades i amb ganes de caminar durant alguns trams. Avanço alguns corredors, i d’altres m’avancen a mi, fins que es veuen unes escales fetes a la muntanya, amb grans pedres que indiquen que ja arribem a l’ermita. Faig les escales caminant (agafo una mica d’aire) i tornem a còrrer.
Sorpresa: a l’ermita hi ha un grup de gent animant, amb la que està caient. S’agraeix!!

I comença la baixada, primer un fals pla per corriols tubuganeru, i després a agafar la pista forestal que ens portarà fins abaix novament (recordeu, pluja, fang, ÈPICA!!). Una baixada molt divertida, però els últims 800 m per asfalt i per dins del poble se’m van fer molt llargs. Temps final: 1h 17’ 31’’.

Una vegada arribo, recollo la bossa i busco al Joan a dins del pavelló, que s’està fotent un tros de coca impressionant i que no s’ha canviat (continua tot xop) esperant-me per fer-nos la foto que tanca aquest reportatge.
La cursa està molt ben organitzada, no està massificada, l’esmurçar post-cursa és brutal, i a més, l’organització té dos fotògrafs oficials en dos punts estratègics de la cursa (un a l’ermita i l’altre en mig de la baixada). Totalment recomanable per repetir l’any vinent.

VALLHONESTA 2009: SOTA LA PLUJA

Un dia d'aquests, el Joan o jo penjarem la crònica, de moment les fotos "professionals" de 2 fotògrafs de l'organització, un situat a dalt, a l'ermita, en mig d'un corriol, i l'altre en plena baixada.

Primer, una foto mentres encara anavem pel mig del poble, al poc de la sortida, una foto mediàtica, feta per la parella de l'Arcadi Alibés, des de Canaletes, jejeje.

I amb l'ermita al fons de la imatge...

I ara les fotos baixant, no ho sembla, però plovia, i força.