Ja tenim aquí la crònica de la passada Cursa dels 2 Turons, cel.lebrada a Moià. Comença el nou any amb una cursa de muntanya que s'està ja convertint en una clàssica del repertori ACorrecuitenc. Alguns dels membres ja l'han fet 3 vegades i la majoria, dues.
Podem dir que, generalment, les curses es classifiquen entre curses d'asfalt, curses dites de muntanya, però que solen transcòrrer majorment per pista forestal ampla (com pot ser el Farell, Medijocs,...), i curses de muntanya, que transcorren majorment per corriols amb desnivells de pujada i baixada interessants.
Els 2 Turons, tot i ser una cursa familiar i de baix pressupost, compleix àmpliament la categorització de cursa de muntanya, probablement afavorida per l'entorn natural de que disfruta. A més, el nombre de participants al rondar els 350-400 corredors (en les diferents curses del dia) versus les grans i més populars proves del calendari fa que sia una cursa ràpida. Bé és cert que pot tenir algun punt de retenció, però del tot simbòlic.
La sortida de Sant Cugat com és habitual: Àngel arriba 2 minuts tard, apareix al cap d'uns minuts el Marçal preguntant on és el Joan, i al cap de poc, després d'enviar un sms, apareix el Joan havent pujat ja la Tuca a casa. Entrem al cotxe a les 8:32 (8:30 segons el Joan) i sortim cap a Moià. El Joan diu que no apretarà a la autopista, però…a les 9:10 arribem a Moià. Aquest cop, aparquem sense problemes al costat de l'església.
Amb el cotxe resolt, anem a buscar el dorsal i el meritori w.c. del bar del poble a qui amablement li donem el bon dia. Aquest cop, per sort, no hi ha cua per recollir dorsals i l'anada al bany és tranquil.la.
Resoltes les necessitats, hem de buscar la resta d'ACorrecuites. Sabem que el Hippie ronda per Moià amb la família. La seva gran, farà la cursa infantil.
A més, hi ha una altra cara coneguda per alguns de nosaltres: la Eugenia Mota. S'estrena en la competició de muntanya amb la 2 Turons. Tot un repte! Ara bé, trobem a faltar la participació d'en Berni (àlies el “Senglar de Collserola”) i d'en Marc "Sweet" Dolcet.
A més, el Joan volta buscant algú,...ara va i be...a qui busca? ...a en Pepe...el del Madrid??....no home, no, el seu cosí: un jovenet de 50 i pocs, biciclista semi-professional, més en forma que tots nosaltres plegats. També s'estrena en la muntanya. El Joan li dóna algunes indicacions, i fem les tradicionals fotos de rigor per demostrar la participació a la cursa.
Fred?...No gaire. De fet teniem por al sortir de Sant Cugat, però els 0 graus de Castellterçol han estat un "espejismo". Tot i així, al posar-nos bosc endins tots optem per portar doble-samarreta. Una llarga a sota i una curta a sobre.
Pim-pam, deixem bossa. Ostres que queden dos minuts!!!...Correm cap a la sortida, a escassos deu metres de Guardarropia. Jo em situo amb en Marçal prop del principi i en Joan més enrere amb el seu cosí, el Hippie i la Eugenia, que encara no s'ho ha pensat dues vegades i segueix concentrada per sortir.
Recorregut clàssic per tirar endavant els 10,7km. Mateix itinerari d'anys anteriors.
Agafem pujada amunt per torçar a l'esquerra inmediatament i sortir del poble. Camí per ficar-se endins, després de fer una baixadeta traïdora amb fang, on l'any passat, per cert, es va fer un tap interressant. D'allí, una mica de pujada per camí, per arribar al km 3 i començar a pujar. En aquest punt, ens van fer alguna foto l'any passat. Pujem per començar a baixar a partir del km 4 per un corriol. Jo vaig perdre en Marçal, que tindria pel darrere fins l'última pujada. Ell em controlava des del darrera. La veritat es que va ser una baixada ràpida, agradable i nice. A partir del km 6 fins el 8 pujem ja per camins, amb algun troç força tricky degut al fang provocat per l'humitat del bosc. Del km 8 al 9 recuperant per agafar ja la pujada de la Creu amb força. En aquest punt, el cos deia ja: caram xicotet, vas bé, però realment no vols parar?....Res, apretem…que ja arrivem a dalt!!! I després queda una baixada, recordava interessant. Em van passar dos o tres corredors en aquest punt, que els vaig “pendre la matrícula” (home, això no es fa en plena pujada.... ;-) ) i ja pensava en els últims 300 metres que quedaven. De fet, m'agraden potser més les pujades que el recorregut pla en muntanya, però esperava la baixada a partir de la Creu, els 500 metres entre arbres i els 200 de l'asfalt. Arrivat als 300 metres, vaig fer el canvi de ritme, a tot gasss, i cap amunt...Vaig passar dos xiquets i a l'entrada del bosquet amb pendent, vaig llançar-me al buit. En aquest últim troç potser en vaig passar 10-12. Anaven temerosos a la baixada, i vaig decidir esforçar-me al límit que la meva humil tècnica(?) em permetés. Com sempre, el més perillós va ser la tornada a l'asfalt després de la ziga-zaga final.
Al final, llonganissa pel Marçal a l’habitual sorteig, res del val restaurant, la visita a les coves i el cap de setmana a la casa de colonies de la vila…
...això si, vam gaudir de bona coca de forner!!
Bé, esperem ja la nova cursa del proper any, amb alguna, si és possible, nova incorporació.
Fins l'any vinent 2 Turons!!
