Cursa 2 Turons a Moià. Comença el 2010!!

Crònica endarrerida de fa uns quants dies ja, sobre el meu inici runner del 2010: La Cursa 2 Turons de Moià, que vam córrer juntament amb el Joan i el Bernat Ros.Motivacions per córrer aquesta cursa: primera, començar l'any amb ganes, amb una cursa la 3era setmana de gener; segona, iniciar-me una mica més seriosament en l'àmbit de les curses de muntanya, que a vegades fugir de l'asfalt tampoc està gens malament; i tercera, visitar Moià, població que a aquestes alçades encara no era capaç d'ubicar al mapa...en fi...
Doncs sí, amics corredors, en aquesta cursa ja comences respirant novetats respecte a les altres curses d'asfalt que acostumo a fer: uns 400 corredors apuntats. Ai, ai, ai, les meves pors d'arribar l'últim es fan més evidents en saber el curt nombre de participants...


Però bé, conyes a banda, no tinc cap intenció d'estressar-me. L'únic que vull és gaudir fent esport i de passada, una bona excursioneta.
Així que comencem la cursa amb un dia grisoooot, tristooot, tapadooot, i ben aviat trobem els efectes de les últimes pluges i nevades: un terreny fangós i una primera pujada on ens aturem tots i comencem a caminar (mai oblidaré els consells del mestre Hansi, sobre la utilitat de caminar en certs trams empinats de les curses de muntanya). No cal dir que el Joan i el Bernat em deixen enrere ben aviat, però jo a la meva. El cas és que en alguns punts, el camí es fa tant estret que només podem avançar en fila índia i fins i tot parar i fer cua quan apareix algun obstacle en el camí. Així arribem fins al primer turó, amb les runes d'un antic castell.
Però al cap de 2 o 3km, la cosa canvia i comença un tram de lleugera baixada amb unes vistes espectaculars!! Això sí que es disfruta, però sempre amb un ull al terra, que el camí és ple de bonys i roques traïcioneres... Em trobo perfecte!!! Suposo que el fet d'haver hagut de parar en certs moments em va de conya i agafo un bon ritme fins que de cop, hem de fotre una bona frenada!!! Però què vol dir aquesta cua??? Aviat me n'adono. Una pujada estreta i molt empinada ens espera. En condicions normals seria un sender per on caldria pujar grimpant amb mans i peus fins a dalt, però les pluges l'han convertit en una baixada relliscosa per on no hauríem pogut continuar la cursa de no ser perquè tres membres de l'organització han lligat una corda d'alguns arbres que ens havia de servir a tots per anar pujant fins a dalt. La caravana ha sigut digna d'operació tornada!!!
Un cop superat l'entrebanc, he seguit amb un bon ritme gaudint de l'entorn, fins a arribar al segon turó, i a partir d'aquí, tot baixada fins a la meta, en alguns punts gairebé per esprintar, fins que tornem a aparèixer al poble i arribem amb un temps estrany per les aturades però amb bones sensacions al cos. Per cert, no he arribat l'últim...
El Joan també sembla que ha disfrutat, i el Bernat, bé, suposo que això d'anar parant no l'ha acabat de convèncer...
El que sí ens ha convençut ha estat la coca amb xocolata desfeta que ens esperava i un bon tast de birra catalana.


Malauradament, no ens ha tocat ni el pernil ni les llonganisses, però hem gaudit amb la tensió del sorteig!!
Així doncs, una bona experiència per començar el nou any!!
Fins la propera!