Sopar i rànquing 3r trimestre

Ei, el rànquing del tercer trimestre ja és aquí !

I ve acompanyat de les fotos del sopar. Aquest cop no hi haurà crònica ja que ens falta l'encarregat de fer-ho,en Marc, que a darrera hora va causar baixa ! Però per resumir podem dir que novament no van faltar els volcanets de postres, que amb els vins vam canviar del Montsant a la Terra Alta, que fou un èxit de participació i que va ser una nova vetllada ben interessant. Aquí ens teniu :

Ja som 8 que hem aconseguit el repte, al Marçal només li falta mig punt i al David , el Marc i la Patri els queda molt poc. Un èxit

Destacable l'entrada brutal del Xexu, que ja ho té fet amb un trimestre!

Bernardo : -12 punts

Vallhonesta / Mitja Marató Sant Cugat

Marc : -5 punts

Mitja Marató Sant Cugat

David : -4 punts

Mitja Marató Sant Cugat

Hansi : Repte assolit

Entre tots destacar la Half Iron-Man de Berga !!!!!!!!!!!!!!!

Joangi : Repte assolit

Zero patatero !

Oriol : Repte assolit

Montesquiu / Matagalss-Montserrat / Marató de Collserola

Jordi B. : -14 punts

Home, a sobre de ser pare, ha de còrrer ?

Xexu : Repte assolit

Cursa dels Monegros / Marató de Benasque / Matagalls-Montserrat

Patricia : -4,5

Santa Cristina d'Aro / Vallhonesta

Marçal : -0,5 punts

Mitja Marató Sant Cugat

Jordi R : Repte assolit

Matagalls-Montserrat

Núria : Repte assolit

Taga / Mitja Marató Sant Cugat

Albert : Repte assolit

Taga / Mitja Marató Sant Cugat

Àngel : Repte assolit

Olla de Núria / Burriac Atac /Mitja Marató Sant Cugat

Caterina : -13,5 punts

Bernat : -10,5 punts

Edu : -15,5 punts ( ?)

Aleix i Ovidio : ???

Com còrrer una mitja marató sense entrenar i no decaure en l’intent

Doncs la veritat no tinc la resposta. El títol d’aquesta entrada al bloc hauria de ser “Crònica de una mort anunciada” i no l’anterior.

Em vaig apuntar a la mitja perquè per mi és la cursa de casa, juntament amb la Cursa de Sant Muç, a Rubí, i per ajudar-me a motivar-me per entrenar més. Al febrer passat ja havia provat el què és còrrer una mitja amb poc o nul entrenament, i per una persona amb les meves qualitats físiques i esportives, és massa patiment.
És a dir, no tenia intenció de tornar a còrrer una mitja sense preparar-la. Però donat que l’home és l’únic animal que ensopega dos cops amb la mateixa pedra, ho vaig tornar a fer.

Conscient de les meves limitacions, vaig sortir molt conservador, acompanyat de la Núria, que com a preparació per la Mitja de Munïch, i tenint en compte el volum de mocs que portava al seu interior, va decidir que el meu ritme de 6’/km li anava bé.

Jo sabia que a aquest ritme podia arribar fins al km 15 sense problemes, i que a partir de llavors patiria i força. Amb el que no comptava era amb la calor que faria a aquestes alçades d’octubre.

A més, aquesta cursa tenia un alicient extra per mi, que era que l’Anna i el Martí vindrien a l’arribada a rebre’m, i així poder entrar amb el Martí a meta. A ell li feia molta il·lusió poder còrrer al costat del papa (i no ens enganyem, a mi també).

Així doncs, la cursa va anar evolucionant, fent un temps una mica superior al previst, però que tampoc era preocupant. Però la calor començava a fer estralls.

I ja al km 14 vaig veure que les cames no anaven gaire. I encara no havíem arribat a Mirasol. I arribats al km 15 és on la Núria ja va marxar perquè jo no anava.
És una d’aquelles curses en la que hauria abandonat sense més, però el fet de tenir el nen esperant a l’arribada em va fer continuar. En qualsevol altre cursa, aquesta hauria estar el meu primer abandonament per fatiga però aquest cop no podia.
Així que del 15 al 18 va ser un infern. Al tornar a passar per la plaça de Mirasol vaig parar a la placeta, em vaig omplir l’ampolla d’aigua a la font i em la vaig veure sencera, tranquil·lament. A partir d’aquí, vaig començar a trotar de nou i fins al final. Si havia fet ja 18 km’s, podia fer 3 més.

I finalment, al km 21 em vaig trobar la meva recompensa: el Martí corrent al meu costat tot concentrat.
El meu agraïment els que encara estàveu a la línia de meta i em vau donar uns quants crits d’ànim, a la Núria per aguantar durant 15 km’s, i al Joan per inmortalitzar aquest moment tan especial.

MORALEJA: no corris una mitja marató si no estàs mínimament preparat

Per la mitja sempre fa calor !

Comença l'octubre, ja ha arribat la tardor, les fulles cauen i ens comencem a abrigar perquè arriba el fred..... fred ??????????

Però si estàvem a 30 graus ! Si senyors, els valents i valentes que van còrrer la mitja marató de Sant Cugat vau ser uns herois. Des d'aquí la meva felicitació als acorrecuites Hansi, Àngel, Marçal, Albert, Marc, Bernardo, David i Núria, i a tots els altres amics corredors.

Ja ho veieu, en ple estiu de Sant Miquel, els nostres representants acorrecuita van decidir fer l'estrena oficial de la samarreta del grup. Recordem que l'extra-oficial ja la va fer el Bernardo.

El seu color groc llampant va facilitar la tasca d'aquest reporter que avui us mostra la seva feina i que espera que us agradi.

També cal fer una menció especial pels supporters Alba, Gemma, Irantxu, Unai, Ade, Xexu, Caterina, Anna, Maia, Marc, Martí,.......

Amb l'Alba ens ho vam passar molt bé fent aquest reportatge i esperem que també ho feu vosaltres visualitzant-lo !

I com a curiositat : Que hi fa un paio sobre de la meva bicicleta ? Doncs que vaig fer de bici-ambulància !!!!!!!!!!!!!!!

Marató de Collserola 2011

Aquí teniu la crònica de la Marató de Collserola. Tan breu com he sigut capaç, i en calent perquè no se'm oblidin les sensacions!

6 AM. Esmorzar, pa amb tomàquet, embotits, cafè magdalenes i xocolata. Com si fos un fanàtic de les motos m'he empassat el Gp2 del Japó mentre esmorzava.

7.15 AM. Velòdrom d'Horta. Recullo el dorsal, visita al excusat i torno al cotxe a preparar-me. Escalfament i tres progressius per accelerar el cor.
7.57 AM. Línia de sortida.Miro les bambes de la gent. Merda!! M'he deixat el xip. És al cotxe. Em casco un altre progressiu i en dos minuts torno a ser a la sortida amb el xip al seu lloc. Quin cap!!! Em poso al davant, com els bons, vull evitar taps al principi.
8 AM: Sortida. Somric. Estic content. Em sembla que em trobo bé.
8.37 AM. Can Borrell. Ufff!! Això serà llarg. Tinc molts mocs i em noto massa cansat. No em sento massa bé.
9.15 AM. La Floresta!! Això serà dur. M'ha passat força gent. No sembla que pugui anar com l'any passat.
9.37 AM. Ja soc al 17. En algun moment el meu cos ha entès de que va la pel·lícula i s'ha anat posant a to. Rodem uns 10 junts. Em sento millor.
10.07 AM. Ja soc a la mitja. He pujat millor que l'any passat. Vaig passant gent però se que la segona part és pitjor que la primera
10.15 AM El paio que duia davant no ha vist un tronc de mig metre que li quedava a l'alçada de la cara i ara està estirat al mig del camí. Per sort està bé i en 2 minuts continua.
10.45AM. Quilometre 27. porto mes powergels al cos que mai. Em sento dèbil i encara queda
11.15 AM. Ja soc al 30. Tinc dos suporters inesperats que m'animaran quasi fins al final. Em puja la moral. Em sento cansat però content.
11.50 AM. No pot ser. Ja sóc al 37. Queden 5 km i quasi tot fa baixada. Ja no em noto les cames i no he parat de córrer durant tota la pujada, això va millor que l'any passat però no se d'on he tret les forces i me'n queden molt poques.
11.55AM. Estic baixant i no recordo haver tingut mai tan de flato. M'està matant.
12.05AM. El camí es posa pla i estic al límit d'una rampa al bessó. Aguanto el tipus però se'm nota a la cara. Segur!!!!
12.15 AM. ARRIBADA!!!!!!!!!!!! No m'ho puc creure, de veritat. He baixat 15' respecte l'any passat però em fa mal tot, vull dir tot!!! Aquest cop no hi ha claca a la arribada però la he tingut als moments realment crítics!! Cagun dena!!! No esperava que pogués sortir tan bé. Quasi no m'ho puc creure. La barreja d'emoció i cansament és traïdora... no entraré en detalls...però em sento immensament content!!!
I ara si, deixeu-me fer això si us plau! Gracies a tots!!! Especialment als que m'heu animat tan ahir com avui. Gracies a la Núria Brun pels 4 dies de Carros de Foc, al Xexu i al Hippy per la immensa MM'11, al JR i la Eva per ser a mig camí i donar-me ànims als moments més difícils!! No ho oblidaré!

http://www.uechorta.net/MARATO/ResMarato2011.pdf