dimarts, 9 de març del 2010

14/2/2010 - Dia dels Enamorats i Mitja de BCN


Gran dia, ens hem d’estrenar a BCN i segons tots els entrenaments per la marató, en aquesta mitja haig de trencar el crono.


Ens trobem amb l’Albert i la Núria a Sant Cugat per baixar tots junts cap a Barcelona en cotxe. Ja comença a fer fred, però cap dels 3 ens esperàvem que només arribar a Barna veuríem flocs de neu. Tampoc esperàvem que a la sortida, en pantalons curts i samarreta continuaria nevant. És a dir, temperatura de 0º.

La mitja té doble sortida, la dels cracks i 5 minuts més tard la dels populars més lents. L’Albert té dorsal pel primer calaix, i just quan arribem a la sortida, comencen a sortir ells, motiu pel qual li toca córrer per pendre la sortida.
La Núria, la seva amiga, l’amiga de l’amiga, el seu “parejo” i jo entrem al segon calaix i sortim, amb molt de fred i amb ganes de córrer.I comencem a córrer i les sensacions són molt bones, anem en dos grups de parelles, la Núria i jo davant, i uns 5 metres darrera, les seves amigues.


I així van passant km’s, la Núria amb el seu Ipod i jo gaudint de l’ambient de Barcelona. Passem els 10 km en 56’, molt bones sensacions tan de cames com de cardio, però noto que la respiració de la Núria és una mica alta. Em comenta que no millorarem el temps de Mataró, però li dic que sí, que el ritme és molt bo, i segur que baixem.


Sobre el km 16 ens passa l’Aleix, tot un plaer saludar-te.


Quan tornem pel litoral (km 17 aprox), li dic a la Núria que si pot, apretem una mica, i sense contestar, la tia apreta el ritme. Però encara vaig molt bé, així que sobre el 18,5 li torno a comentar d'apretar més, i no sé quina cançó li comença a sonar a l'Ipod, però em fot un "atxasu" que em deixa mirant com marxa a l'esprint. Ja he fet vàries curses amb ella i sé quan comença a estar cansada, i tal com a marxat a l'esprint, no aguantarà gaire. Apreto el meu ritme sense esprintar, i començo a tirar cap endavant.

Primer arribo fins l'Aleix i el seu amic, els deixo i continuo cap endavant, i just a on hi havia el grup musical fent una batukada i l'inici del km 19, agafo la Núria, l'avanço per l'esquerra i continuo cap endavant, amb molta força i avançant un munt de gent. Mai havia arribat al final d'una mitja amb l'energia que portava aquell dia.

Temps final: 1h56' (MMP).

Cal dir, que a més de l'Albert i la Núria, l'Àngel també va còrrer aquesta mitja fent novament una gran marca.


2 comentaris:

Unknown ha dit...

Gran dia d'atletisme! Amb fred a tope i un recorregut propici (on jo també hi tinc la meva marca personal)...ja enyoro aquesta mitja, perquè des del 2008 que no l'he poguda córrer per les fotudes lesions.
Enhorabona als acorrecuites que la vau fer, i els altres, apunteu-vos-la per l'any vinent, que val la pena si voleu intentar marca personal!

NURIA ha dit...

David, aprendr´´e dels errors.... De fet, just ara fa 1 any que vaig començar amb les curses!! Em maravello que a cada cursa faci la meva MMP!!.
En fi... Espero compartir amb tu moltes curses i moltes mitges!