Eventyrløbet 2009

Hola companys i companyes!

Sí, ja tinc la primera!! Els 10km de la cursa popular de Odense anomenada "Eventyrløbet", traduit sería "la cursa de l'aventura". La veritat és que d'aventura ben poca, però de gent, cerveça i menjar el que vulguis!!!

La marca no va ser gaire espectacular (46.37 min) doncs hi havia molta gent i alguns camins eren molt estrets, però la idea de la cursa és molt bona.

Moltes les empreses o entitats de la ciutat participen, i cada una fan una samarreta especial per la cursa en plan "equipo". Lo millor és que al final de la cursa (2,5km, 5km o 10km) la gent es reuneix a les carpes de cada equip on la cerveça i el menjar corre a dojo..... i gratis!! i fan una festassa!! Concerts, concursos, etc... Imagineu-vos que al final parlava un danès fluit!!! :-)

Doncs res, espero que aquesta sigui la primera cursa de una ratxa que em permeti arribar al objectiu de l'any. Records a tots desde el nord!


Una mica de motivació per correr sempre és necessaria :-)

Medijocs: una altra forma de còrrer

El dissabte 18 d'abril es va còrrer la ja tradicional cursa dels Medijocs, cursa organitzada pel Col·legi de Metges de Catalunya i que es fa a St. Cugat. La cursa és d’unes 5 milles (uns 8,5 km) i combina asfalt amb camins.
La ruta no té complicació: una volta al Parc de la Pollancreda, entrada a les pistes forestals camí de Can Borrell, volta a la masia, tornada i una altra volta al Parc de la Pollancreda.

La gràcia d’aquesta cursa radica en que és la única cursa de l’any en que faig el mateix temps que el Hansi (de fet, aquest any vaig entrar un segon per davant d’ell).
Com és possible això? Molt fàcil: amb un grup de corredors membres de Corredors.cat fem la cursa de forma tranquil.la, corrent al ritme del més lent (uns 6’/km) i animant a tothom, i com la cursa va i torna pel mateix camí, ens fem un fart d’animar tant a la gent que va per davant com la que va per darrera.

La veritat és que l’ambient que es crea és molt maco. Inclús aquest any ens vàrem aturar a 5 metres de la línia d’arribada i els hi vam fer el passadís als que venien per darrera nostre, i crec q aquest gest va ser agraït per aquests corredors populars que sovint són els més lents, però no per això deixen de fer allò que els hi agrada.

És el segon any que la hem corregut junts amb el Hansi i espero poder continuar repetint en els propers anys.