aquest cap de setmana he fet una de les curses més espectaculars, Skåla.
La muntanya de Skåla està situada al costat del poblet de Loen a la regió de Sogn og Fjordane a la costa est de Noruega, i té una alçada de 1840 metres.
El recorregut comença al poblet de Loen a 0 metres sobre el nivell del mar i acaba a la cima de la muntanya, on hi ha un refugi circular. La longuitud horitzontal és de 8.2 km, o sigui que el desnivell és considerable.
La cursa comença a les 10 del matí, en la modalitat de competició on enguany s'han inscrit 800 corredors, alguns d'ells professionals de molt nivell, per dir-vos que el que va guanyar va creuar la linea d'arribada amb només 1hora i 7 minuts... INCREIBLE!
Tres hores abans havia començar la modalitat turisme, on aproxidament unes 1000 persones havien començat a anar pujant a la muntanya. O sigui que es promet un bon ambient durant tot el recorregut!
Comencem a les 10 en punt amb una lleugera pluja, però desde la sortida es veu el pic i no hi ha boira, així que promet ser tot un espectacle. Els dies anteriors no ha estat plovent o sigui que el terreny no estarà molt difícil. Això és important doncs la part final del recorregut es tot pedra, i això ens estalviarà relliscades!
La cursa comença amb uns desnivells no gaire forts i amb camins amples que permet més o menys anar a ritme, però a partir del primer quilometre la cosa es posa peluda. Camí estret i empinat. Aquí la cosa es posa peluda, i la veritat es que em costa molt aguantar un ritme. Arribem al quilometre 3 a 620 metres d'altitud i la cosa no txuta! En aquest moment s'apareix el fantasma de la "Cuita al Sol" del 2011 on vaig tenir que abandonar quasi abans de començar la teca.
Al quilometre 4 i a uns 800 metres d'alçada haig de fer una paradeta per agafar aire i menjar una mica, ara bé lo bo o sigui que haig de estar en condicions. Comença la pujada mes forta, i agafo roda i cap amunt, i així arriba el quilometre 5 i pico a 1100 metres d'alçada. Aquí ja comença la neu i la pedra. i és un conyàs! Però almenys hem començo a recuperar una mica, i la intenció és intentar arribar bé adalt, així que no apreto gaire, i fer una baixadeta ràpida.
Quilometre 6.4 a 1340 metres d'alçada i ara comença la part més dura, on s'ha de grimpar per la roca. Tot s'ha de dir que és la part més divertida de la cursa, i així arribem als darrers metres on tot envoltat de boira i amb un lleuger plujim creuem la linea d'arribada!! Sí!!! Després de 2 hores i mitja ja m'he tret la espina clavada de la Cuita al Sol.
Ara espero que a la baixada hi hagui una bona visibilitat per poder disfrutar de la baixada amb uns passaitges espectaculars que no he pogut disfrutar del tot. Després de menjar una miqueta, fer uns petits estiraments, roba calenteta i fer-me la foto amb la samarreta dels acorrecuites comença la baixada. La cosa estarà difícil doncs hi ha una multitud de gent baixant o sigui que haurem de fer molts avançaments i agafant "atajos". Un d'ells tant divertit com baixar lliscant i corrent sobre la neu... divertissim!!
Anem fent la baixada a bon ritme, parant-me de tant en tant per fer fotos, i disfrutar dels paisatges tant espectaculars d'aquesta part de Noruega! Increibles els glaciars i el color de l'aigua!!
Faig la baixada però a bon ritme i en poc més d'una hora ja estic abaix. La veritat és que no ha anat com jo havia pensat, però he pogut arribar adalt en bones condicions i disfrutar de la baixada, que és del que es tracta!
Bé doncs, qui s'anima l'any que ve?
