diumenge, 2 de maig del 2010

COSTA BRAVA XTREM 2010

Reconec que quan l’any passat el meu pare em va enviar un correu del link Costa Brava Extrem i em va picar dient: vinga, corredora... Jo li vaig dir “estàs boig, o què...”. Mica en mica, amb l’Albert vam anar mirant la web i finalment ens varem decidir a fer-la. Llàstima que no teniem cangur, i que de fet, alhora de la veritat, l’Albert estava lesionat.

Ja sabeu que sóc una mica tossuda, i quan “vols una cosa, tot l’univers gira per satisfer el teu desig”; per tant li vaig dir a la meva amiga Patricia que haviem de fer la SELVA MARÍTIMA.
Aquí estem tots tres a Blanes (la Patricia, l’Àdam-un friend de la Pat i jo) un 23 d’abril disposats a còrrer 25Km per camins de ronda.

Quan anem a recollir els dorsals ens ensenyen el perfil!!! I la pròpia organització ens diu que a les pujades anem caminant i que tenim fins a 5 hores, i que es tracta de passar-ho bé. Sort que ens ho diuen perque ens treiem una mica de nervis i de patiment per si no podriem fer-ho.

Comencem la cursa corrent i de seguida entrem al Jardí Botànic de Mar i Murtra i veiem que la gent es para per fer fotografies (¿). Nosaltres fem el mateix i seguim corrent....

Què passa?? Hi ha cua?? Sembla que hi ha un pas difícil i ens acumulem els corredors.

Estic al.lucinant, això és una cursa “diferent”, l’ambient, el paisatge, ens obren cases particulars amb majestuosos jardins perque hi poguem passar i sigui el camí més curt.

Tot això ens ho explica l’Àlex, el nostre corredor “amic” que té 15 anys (el més petit de la cursa!!) i que li varem perdre el rastre a Lloret.
L’arribada a la primera platja – FENALS- va ser al.lucinant, correr per la platja calçat!!

Arribem a Lloret i al primer avituallament!!. No estem gens cansats i ens trobem tots tres molt bé fisicament. Amb l’Àdam, que no el coneixia, hi ha bon rotllo i també xerra pels descosits, ens ho passem bé, i pensem que hem portat pes innecessari amb la ipod perque ningú la fa servir!! Preferim sentir la remor de la mar, les branques, i els ocells Ah!! I els guiris que ens van animant!!

Nosaltres cada vegada estem més contents de fer la cursa i jo els hi donc les gràcies per haver vingut. Estic contenta i feliç. Anem coneixent nova gent pel camí i gent que abandona, tothom parla, comenta, som com “amics”.


Quan arribem a la platja de CANYELLES és increible!!! Diu un dels corredors que és la platja on van rodar “Perdidos”. L’aigua ens atrapa, i estem entre l’aigua i les roques, hem de pujar ràpid i controlar l’onada!! Primeres remullades de peus a cap, perque l’esquitx ens cau com la pluja.


Comença a pesar el cansament tot i que, jo vaig caminant força ràpid, hi ha trams difícils on la Pat ensopega amb el cap i el seu maluc li comença a dir prou, l’Àdam comença a tenir rampes, i potser comencen a tenir mal de cap de mi que els vaig dient “tot bé??, Vinga, fem trote??”
Com hi ha força avituallaments no ens adonem que en poc més de 4 hores ja hem arribat a TOSSA!!!.

Objectiu assolit!!!

Mil gràcies a la Patricia i l’Àdam per compartir amb mi l’experiència. Ells saben que en molts trams vaig trobar a faltar al meu company de curses i vida.... L’any que vé, potser??






5 comentaris:

David C ha dit...

Ei, molt bones fotos.
Té molt bona pinta aquesta curseta... kins paisatges!!
Felicitats per la fita.

Albert ha dit...

L'any que ve a còrrer els tres dies.

Felicitats per l'objectiu assolit!.

p.d. M'ha deixat preocupat això de que l'Adam xerrava més que vosaltres,..........

Salut.

Hansi ha dit...

Bravo, Núria!
Una experiència molt ben descrita i il·lustrada amb bones imatges! Enhorabona!
Mica en mica suposo que et convenceràs que hi ha força curses "especials" a causa de l'ambient i la companyonia, i que en la majoria gaudeixes més si deixes l'Ipod a la motxilla o a casa, per poder escoltar l'ambient, els ànims, les converses amb amics i desconeguts...

Salut i endavant amb els reptes kilomètrics!

joangi ha dit...

Felicita l'Adam per haver aconseguit parlar més que tu, em pensava que només ho podia aconseguir jo !!!
L'any que ve t'hi acompanyo segur ! Sempre que no caigui en Sant JOrdi !

ovidio ha dit...

Fantásticas las fotos y la crónica. Es una manera única de visitar esos lugares.