divendres, 28 de setembre del 2012

UTMB 2012

Hola,

Quasi 17h plovent i fred i una mica més de 24 hores per completar els 103km D+6000

Vaig fer un petit video de la fase final de la cursa, els inicis ja els he gravat masses vegades però el final no.

Video:

http://www.youtube.com/watch?v=yGZSGoMMV1c&feature=g-upl

I la foto

Salut!!!

dissabte, 8 de setembre del 2012


Cavalls del vent - 2012


No han passat ni 24h que hem arribat i tinc una sensació de plenitud al cos increíble.

Estic contenta, orgullosa, estic emocionada….

La idea original va ser de l’Artur, i a través del facebook va fer un doodle, i ja estem tots 14 convocats pel 31 i 1 de setembre. Finalment, del grup de 14, 12 farem tota la travessa, la Gemma i la Mireia s'afegiran al refugi al vespre i faran el darrer tram.

Aquest grup té un capità, un guia, un organitzador, un cap pensant, que es diu David. Ell ens sorprén amb la logística, llista de material obligatori, optatiu, horaris, explicació de cada etapa.... I el més sorprenent és que la familía Salvans i Ballbé aconsegueixen que cunyats-sogre-cunyada ens ajudin en la logística de portar sacs i material. NOMÉS ENS CALDRÀ CAMINAR!!!.


http://cavallsdelvent.com/

El dia 31 comencem a caminar a les 7,20 del matí desde el refugi Lluís Estasen direcció a Gresolet, en principi és una etapa facileta, i curteta... Llàstima que la família Salvans posa la directe i ens fa perdre per un barranc.... A l'agüait està el capità que ens redirigeix cap el punt taronja, en aquest puntet taronja ja no li perdrem mai més la vista fins a tornar a casa. Només perdem 45 minuts.



Etapa superada, i a segellar cartulineta!

La següent etapa no serà tan sencilla, però serà molt maca, són 16km amb desnivell positiu de 1009metres. El capità ens indica que hem de pujar per un riu, i que tindrà aigua... Efectivament, el paisatge és preciós i el riu porta aigua cristal.lina.... Val la pena la pujadeta!!!! Aquí, però, ja hi ha algú que li costa de pujar....



I si!!!! Arribem a refugi de Sant Jordi! I està tancat!! Ooooooohhh. El Carlos ens promet que a 200m hi ha una font... i efectivament recarreguem l'aigua a la font i tira milles...perque ara ens toca una altra etapa dura.... Hem d'anar cap a Rebost....a 13 km amb 864 negatius i 939 positius....
Aquí cada pas costa una mica més i, tot i el paissatge, amb un Pedraforca espectacular, quan arribem al refugi ens tirem directes a la cuina!!. Demanem entrepans de buti, de llom, de truita, cokes, aquarius..... Estem mig morts...


I en aquell moment, el nostre capità ens diu..."nois en 36 hores ho veig pelut". David, hauries de veure la cara de l'Ivan..... De seguida, com si d'una sola veu es tractés, tots i cada un del grup diem SI CAL, NO DORMIM!!!

Tots teniem molta il.lusió d'assolir el repte, i cadascú de nosaltres hi posava el màxim per fer-ho possible. Haviem de donar-ho tot. Tots teniem clar i teniem experiència en que s'ha de patir per assolir allò que més vols. Estàvem TOTS disposats a  donar-ho tot.


Per tant, ara era quan més haviem de posar de la nostra part. Ara tocaven 7km amb 880 metres positius,  i arribavem al Refugi Niu d'Àliga. Punt més alt  de la travessa.



Encarrilem aquest tram i jo em quedo amb l'Albert, i li dic que no es separi de mi ni un metre... I com si d'una corda màgica es tractés tivo d'ell, i em segueix... La corda, però no té suficient força per tivar també de l'Artur.... Em despisto i fem 200 metres de regal!!! SORRY!!! Només faltava això!!

Comença a notar-se l'altitud, i tot i que fa sol, ja són les 18h i fa mooolt vent. Uns isards m'alegren la pujada, i al girar per controlar a l'Albert veig la majestuosa muntanya de Montserrat de punta a punta!! Excel.lents sensacions, records de la sagrada muntanya....  

Mentre caminava cap a Niu d'Aliga vaig pensar si no havia sigut massa pretensiós el  recorregut....Vaig pensar que dormir a Niu d'Aliga hagués sigut millor. Un cop fet tot el recorregut, veig que va ser una estratègia agosarada, però molt intel.ligent. D'un altra manera no ho haguessim assolit.

Ja es veu el refugi, i a les 19h ens plantem allà jo, l'Albert i l'Artur. El primer grup comença a tirar avall quan arribem. Ens queden encara 16km per arribar al refugi del serrat de les Esposes, que és on dormirem, aproximadament unes 4h....però comptant que se'ns farà fosc, jo m'acollono i demano, si us plau, al capi que es quedi amb nosaltres. Ell té una experiència en la travessia que a mi em manca, i no em trobo en cor de portar el timó durant la nit.  Sortim a les 19,20h del refugi l'Artur, l'Albert, jo i el capi (que no va errat quan adivina que en una hora ens trobarem amb en Pere i en Jordi).  Som la meitat del grup doncs, que entomem el darrer tram.

Lluna plena, nit clara.... Però obligatoriament ens hem de posar frontals i tota la roba d'abric que portem.... No sabeu lo difícil que arriba a ser trobar punts taronges a la nit... I ho fem durant 1h fins que ens perdem......perdem???.

Ens perdem, i aquí és quan defalleixo, m'he de fer la valenta, però tinc por del fred, del vent, de la nit al ras, de caminar fins les 3h si trobem camí.... Però veiem dos llumets, dos angelets que ens treuen de l'infern, elles  ens ofereixen la mà, i mai els hi podré estar tan agraïda, ens van ajudar a trobar el camí i ens van portar de la mà al refugi.

Vem tenir molta sort que vinguessin a la recerca. Nosaltres amb els angelets, la Mireia i la Gemma, fem el darrer tram, que fa baixada, i el cansament, el fred i el fang fa que rellisquem una,dues, tres i quatre vegades!!

Al grup que havia sortit primer, la Cristina, el Xavi, el Carlos, el Christian, l'Ivan i en Jerome també se'ls ha fet negre nit, i també els han ajudat a arribar al camí.... Ells arriben una hora abans que nosaltres al refugi. Aprofiten per dutxar-se i posar-se calents....el Jeroen s'embolcalla amb una manta i no la deixa fins el dia següent al matí. Finalment a les 23h ens retrobem tots junts!!!


Del refugi, del sopar de macarrons d'ortigues fred, carn amb salsa congelada, menjador gens acollidor, inodor a on no es pot tirar paper, dutxa on l'aigua calenta val 2€,  estores que no es poden trepitjar, i plats que exigeixen de mala manera que recollim....no en parlaré. Si parlaré de l'excel.lent grup que tenim, de la germanor i bon rotllo que es respira, de la comuna hippy de la nit, del respecte i sintonia, que no és fàcil d'aconseguir en un grup tan heterogèni. Dormim 7 hores, però obligatoriament haurem de baixar els gin-tònics que haviem pujat!!!! El cos no dóna per més i hem de fer bondat!

El dissabte ens despertem, esmorzem, embussem el lavabo, i ens mengem la llengüa per no dir alguna de grossa a les mestresses del refugi, i calculem que en 8 hores ho podem tenir llest.


Iniciem la caminada amb el mateix ritme que el dia anterior, no perdem el temps per res... De fet, la Cristina i jo ens despistem un moment i hem de còrrer per atrapar-los. El capità ho té clar.... A pinyó fix!  -veáse Capità exigent, i que presiona.....una miqueta. Arribem amb molta facilitat al Refugi de Cortals de l'Ingla,  i només segellem.... Vaja, anem sobrats!!

El següent tram ja es complica perque seràn 11km, amb 321 m negatius i 828 de positius, però ho continuem fent amb certa facilitat. Tots en un únic grup i fent petar la xerradeta.... Ens posem al dia de totes les xafarderies del padel, de'n Kilian, d'ultratrails...jejejje..



Arribem al refugi Prats d'Aguiló, on ens cuiden, ens mimen, ens tracten amb delicadesa... Allà prenem el nostre caldo, que fa dos dies que demano, i mengem una coseta més per encarar el darrer tram! -vease farmaciola de Jordi, amb productes energètics de high level.

Darrer tram llarg, 12km, 470 positius, i 821 de negatius. La pujadeta és per arribar al pas dels gosolans.... Déu ni do com puja....i a l'arribar fa un fred que ràpid encarem la baixada, que continua amb vent fred. Demano a l'Albert que acceleri una mica... Bàsicament fa fred, i un cop girem la muntanya i frena el fred.....ja el deixo anar al seu ritme. Però cada pas li costa....estem amb l'Artur. Quan finalment encarem la pista final, l'Artur ,que té empenta i ganes d'arribar, i jo posem la directe per arribar a les 17h al darrer refugi.

Abans d'arribar parlo per telefon amb el Jordi, que em diu que fa estona que espera, que ell ha anat corrents tots els darrers metres negatius!!!  -no sé si té res a veure amb un producte que posa 5 hours.


Jo, al principi, no m'ho crec, i penso que m'està prenent el pèl.....però res més lluny de la realitat!!!. Jordi, Chapeau!!

Urra també pel Pere, que la nit abans estaves dient que no sabies si continuar.

Visca pel Jerome, que amb tanta alçada i els 100kg, estaves fins el cap d'amunt de tanta baixada.

Excel.lent Ivan i Perche, que no sé encara quin collons de lesió teniu!

De llibre!! De diccionari o enciclopèdia!! la parella de cirurgians, Cristina i Xavi, desde la primera passa a la última com si estiguessiu passejant per les rambles.

Salvans junior...... Amb unes ganes de tastar el CdV sub 24h....ja et veig l'any que ve!!.

Artur, has aconseguit el teu propòsit excel.lenment bé, i has aconseguit que tots nosaltres disfrutessim del teu desig.

Albert, Tito..... Mira que t'ha costat, eh? Però l'any que vé més, eh?

Gemma, Mireia, ja sabeu que a partir d'ara, sou els meus Àngels de la guarda?

Capità......ho saps, oi??? Vols que t'ho repeteixi?? Entre milers de coses que et podria dir, et dic una d'elles, ENHORABONA PER FER-NOS ARRIBAR A TOTS.


Núria.