3 Monestirs

 Ens trobem un grup de runners  ben divers,
acorrecuites, juniors, castellers, Mestre, Doctor i Amic del mestre i doctor.
Ens intercanviem mails i waps previs.
A la sortida ens definim ben ràpid, abans de sortir del Monestir ja tenim a l'equip dels NO-DESPENTINATS (Mestre, Doctor i Amic del Mestre i Doctor) en primera posició.
En Segona posició sortim els JUNIOR (i una acorrecuita-Junior), que abans de l'estació de Volpelleres ens quedem endarrerits perquè els ACORRECUITA ens avança.
En quarta posició surt un acorrecuita amb l'equip dels  CASTELLERS. Surten 30 minuts més tard.

Durant la cursa ens anem enviant waps.... Els No-despentinats, ja ho veieu, van ultra-ràpids, jo crec que tenen ales perque volen per les muntanyes. Ells corren, però malgrat el vent que feia, ni es despentinen. Envien fotos d'ells refrescant-se pels rius...... i en un plis-plas...arriben a Montserrat a l'hora de l'aperitiu. Aquest grup és el que arriba primer a Montserrat...però no a casa (jejejje)

               
































Els Acorrecuita TEAM, van a ritme, molt bon ritme, i de seguida els perdem de vista. Quasi els hi trepitgem els peus, però quan arribem als controls ells ja han marxat. I quan arribem a Montserrat, ells ja baixen amb el Cremallera!!!!!!

Els Junior comencem tranquils, prudents, és el punt de partida per l'entrenament de la TRAIL de CAP de CREUS. Anem caminant i correm per avançar a la gent que camina, perque així a la pujada de la MOLA no ens facin endarrerir. Excel.lent tàctica, per cert, perque a la pujada de la Mola estem sols. Aprofitem per aturar-nos a fer aquelles coses que normalment fariem al lavabo. I en un tres i no res,  ja som a dalt. No ha sigut gens difícil...però Montserrat està lluny, encara.

A la Mola fa vent, i l'Artur es sent "agobiat" pel "crono". Cada km vaig preguntant a l'Ivan com anem..... i l'Artur vol anar "na fent". A la baixada l'Ivan i jo comencem l'aventura de les cabres, i fem allò que tant ens agrada, còrrer en baixada i per la muntanya!!!! A partir d'aquí ja només ens atura els controls-avituallaments i alguna pujadeta. A l'Artur el deixem sense pressió i anirà fent fins a Montserrat.


Per cert..... i dels Castellers Team?? ai, ai, ai.... el Marçal ens havia avançat al km 11-12..... però a cada control ens el trobem
El Marçal?? no tira??..... el genol???

Anem caminant i  l'Ivan i jo estem farts de veure davant nostra una parella, de la qual la dona anava coixa, (i podria dir més coses d'ella que només vaig pensar) . Decidim avançar-la si o si.
I un cop avançada.... entomem la pujada final. I ho fem amb el Marçal.




El Marçal i jo recordem quan fa 15-16 anys haviem fet la mateixa cursa, solters, sense nens i més joves!!!!! jejejejejje

Com a resum personal.... L'arribada al peu de la Mola avorridota, força urbana.... La pujada a la Mola maca, amb excel.lents vistes al mar, Pirineus, Montseny... i Montserrat, of course. Després de la Mola molt més animat, en el sentit que hi ha poca urbanitzacio, i les baixadetes-pujadetes, algunes exigents, no son mai ofegadores. No cal aturar-se per res.
El temps, espectacular, perque no fa calor, però el sol i el vent donen sensació de puresa a l'ambient.

Objectiu de l'entrenament assolit. He provat les cames i responen, he provat el cardio i perfecte! Els bastons i jo som una única persona. Què em cal millorar? Si vull assolir temps a Cap de Creus hauré de còrrer més, exigir-me més i sobretot no pèrdre ni un minut als avituallaments.
Estic en ello!!!!

No és gaire rellevant, perque els 3 Monestirs no es cursa, però  de 700 participants, vem arribar tots abans del 95  (el na fent-un xic més tard), en 8h, en 9h ,9,30h, i  11h (el na fent). Ah! i jo la 7a dona (jejje)
Vaja, jo crec que ens podem sentir satisfets de la feina feta!.
Per cert, avituallaments excel.lents per 16€....something happens with the world-runner.

Felicitats a tots, doncs.
Final d'una cursa super-preparada a nivell comunicatiu!!!!

Visca les noves tecnologies!

Bjøråskaret

Hola companys acorrecuites,
com us vaig dir aquí us escric una petita crònica-publireportatge del lloc on estic vivint ara i d'una de les possibles travesses que es poden fer.

Com alguns sabeu l'1 d'octubre jo i la meva parella vam tenir un nen, Ingvar, i per poder estar més temps amb ells m'he agafat un periode sabàtic i permís per la paternitat. És per aquesta raó que ens mogut una temporada al poble d¡on la meva dona és. El poble es diu Todalen i està a la regió de Møre og Romsdal en mig del parc nacional de Trollheimen, d'on els trolls venen :-)

Com podeu imaginar a aquestes època de l'any estem colgats de neu, i per tant la única manera de fer alguna activitat una mica entretinguda, que no sigui correr per carretera, és anar a esquiar. La zona és força abrupta, per tant no hi han gaires pistes marcades d'esquí de fons, i la manera tradicional d'anar a fer muntanya és fer esquí de muntanya. És una manera fantàstica de disfrutar la natura i la muntanya, fora de qualsevol massificació i de la má de l'home.

La ruta que us explicaré és la que va a Bjøråskaret, una collada que està entre dos espectaculars muntanyes (Snøfjellet i Skjerdingfjellet) i que comunica la nostre vall amb la impressionant i turistica vall de Innerdalen.

La travessa comença al fons de la vall, a prop de Kårvatn, un curiós lloc que és un refugi i una de les millors i especialitzades tendes en esports de muntanya. Avui fa un dia genial, un sol que per aquí es car de veure, però una miqueta fred, la temperatura al principi es de -5ºC que a la collada, que està a 1200m, seran uns quants menys. Un cop ben preparats: roba terminca, crema solar, ulleres de sol i ..... kit de supervivència d'allaus. Sí nois, degut al temps canviant que hem tingut els darrers dies el risc d'allaus és força alt, així doncs hem d'estar atents.


La ruta comença amb una forta pujada a traves del bosc, i per sort algú que deu tenir una cabana per la zona ha marcat una traça amb una moto de neu. Bé, això ajudarà a fer la primera part menys dura. El passaitge comença molt bucòlic amb força neu i un sol maco maco.

A 600 metres trobem la cabana i a partir d'aquí tenim una zona més plana però amb l'inconvenient que ja no hi ha traça, i això ho fa tot més dificil. Anem a bon ritme, i  fem una primera parada al "far blanc". Això és un projecte de la Toril, que vol construir un far només amb pedres blanques que la gent porta de tot arreu, hi han pedres de Sant Cugat. Hi deixo el parell de pedres que portava, faig un mos, i apa cap amunt de nou. Aquesta és la part més inclinada, però es fa menys dur pensant que la baixada serà meravellosa per aquestes pendents de neu verge.

A 1000 metres d'alçada arrivem a Bjøråvatn, un petit llac entre les dos muntanyes, que obviament ara està congelat. El problema però es que també està cobert de neu... espero no fer cap pas en fals.
 I ara bé la part final, i la cosa es comença posar peluda, doncs comença a bufar un vent que fa que la sensació de fred sigui exagerada i a més les condicions de la neu ja no són tant bones, doncs hi han zones totalment glaçades fent els darrers 300 metres bastant durs i perillosos.

I finalment a 1230 metres d'alçada arribem a la collada de Bjøråskaret, on la vista és espectacular, i el fred també!!! Així doncs unes quantes fotos ràpides i cap avall.

La primera part de la baixada és força complicada i tècnica però un cop superada tenim 7 quilometres i 1000 metres de baixada per disfrutar. A més ens serveix per començar a dominar el telemark, on tens tota l'estona el taló lliure.

 

Doncs res aquesta és la primera de les travesses que us volia explicar. Espero que us hagi agradat i us motivi per venir a fer una escapada per aquí el nord.