UN OBJECTIU MENYS - 7M

Hola a tots.

Aquesta és la meva primera participació al blog. I per tant, ho faré amb la crònica de la marató de BCN-2010.

Quan l'any passat, després de la cursa de bombers 2009, em vaig animar a còrrer curses una altra vegada, ja tenia planificat fer la marató de BCN-2010. De fet, després de nou anys sense fer curses, quan em vaig inscriure em vaig adonar que ja ho havia de fer a la categoria de "Veterans"!!!!. Ho vaig haver de mirar unes quantes vegades per assegurar-me que era l'opció correcta.

Han passat 11 mesos desde llavors (m'he fet més veterà) i he fet curses de totes les distàncies. Incloent la "tiradeta" amb en David per Sant Cugat. Per tant, la satisfacció d'acabar el Marató ha estat màxima.

Suposo que tothom té diferents motius per realitzar la Marató. En el meu cas, era un objectiu que perseguia desde fa molt temps (igual que l'esquí nòrdic). Tenia molt clar que havia de treballar molt bé tres aspectes:i) Plà d'entrenament racional, ii) Concentració i força mental i iii) Planificar bé la cursa. I així ho vaig fer.

A l'octubre vaig començar a "rodar" en serio i els mesos de desembre, gener i febrer vaig seguir el Plà d'entrenament específic. El qual va ser un mix de varis plans, lectures, converses, articles, opinions, consells,.................La veritat és que al final va ser una mica pesat. Entrenar de nit, a l'hivern, quan ja els petits estan dormint.......Però ha valgut la pena.

El segon aspecte era la concentració i força mental. Aquí no he tingut molts problemes, ja que em concentro amb molta facilitat. De fet l'única errada que vaig cometre a la cursa va ser quan al km. 41 em vaig "desconnectar" de la cursa, i se'm va fer etern fins al km. 42.

El tercer punt era la planificació de la cursa. Aquí vaig ser molt curós. Degut a que tenia el genol esquerra molt massegat i portava tota la darrera setmana amb antiinflamatoris, vaig decidir anar a fer 03h. 45 min. enlloc de les 03h. 30 min que tenia previst. Al final vaig aconseguir les 03 h 41 min.

Respecte a la cursa, qué us haig de dir, senzillament s'ha de viure l'experiència. Ambient molt sà, i un perfil de corredor molt diferent a les curses de 10 km. A la sortida estava envoltat d'estrangers (un 42% dels participants). Al davant tenia dues noies nòrdiques amb samarreta de tiretes i "leggins", perfectament maquillades per l'ocasió. Al costat d'elles un italià que els hi tirava els "trastos". Al meu darrera, un paio que semblava sortit de d'una pel.lícula de x-men. En fi, tota una fauna variada, però tots amb la mateixa excitació i ganes per començar a còrrer.

Després de l'alegria de la sortida, començava la cursa de veritat. Per tant, em vaig connectar l'ipod i a concentrar-me.Vaig agafar un ritme molt suau i vaig passar pel km.10 en 00:54:10, i tant fresc. El genoll, tanmateix, seguia amb la seva dèria de molestar-me. Sobre el km. 14 m'esperaven la Núria, en Nil, la Xènia i en Ramon (sóc el seu gendre preferit). La Núria em diu que la llebre que porta el globus de 03:45:00 fa molta estona que ha passat. Però jo segueixo amb el meu planning, perque sé que l'atraparé i passaré.

Després d'aquest balsam em quedaven 13 km. fins al proper punt de trobada (torre Agbar). Per tant, a tornar a concentrar-nos. Vaig fent i passo per la mitja marató en 01:51:28. Em dic a mi mateix que vaig bé, i segueixo agafant la meva ampolla isotònica cada 5 km. Quan arribo al km. 28 torno a trobar la claca familiar. Quina alegria!!!.

Com podeu observar, la Xènia i en Nil no van parar de "xocar" la mà a tots els participants.

Aquí va començar la darrera part de las cursa, ja que després de còrrer ben sol, se'm va afegir l'Oriol com a llebre de luxe. Quina injecció de moral em va donar!. Passem pel km. 30 en 02:37:05 i avancem el globus de les 03:45:00. A partir d'aquí, comencem a "rodar" a prop dels 5 min/km, tot apretant suaument. Quin luxe tenir una llebre així, recollint-te els powerade, la fruita als avituallaments..... Moltes gràcies Oriol.

Anem corrent amb molt bones sensacions, i en bona condició física. No ha aparegut "el muro" enlloc. Els km's van passant i arribem al km. 41. Aquí vaig cometre un error i em vaig relaxar mentalment. Se'm va fer etern, però a l'arribada vam entrar amb els petits.

Bé, fins a la propera crònica, la qual serà una mica més breu.

p.d. Gràcies pels consells dels maratonians i els acorrecuita, les hores de rodatge amb en David, la paciència i suport de la Núria i els nens, en Ramon, l'Oriol per acompanyar-me...............

Els darrers metres per l'objectiu

Medalles per tothom.

Els que han sofert les meves neures

Recuperant forces....L'Oriol, tan fresc. El dia abans solament havia fet 30 km. d'esquí de fons, per això encara tenia corda per estona.......