dissabte, 13 de juliol del 2013

Conclusions de les darreres curses de muntanya

Hola companys i companyes,
volia compartir amb vosaltres les meve s sensacions després d'aquestes dues curses de muntanya: La marxa de Cap de Rec i la Kilian classic.
Ja ser que molts de vosaltres sou uns cracks de les curses de fons, però com no és el meu cas volia fer uns apunts de com m'he sentit, errors i encerts per poder ajudar-nos per futures curses.

Primera cosa que em ve al cap és que correr 45 km per muntanya és una bogeria total. Ho pensava després de Cap de Rec però tot i així vaig correr la Kilian classic. Però ja sabeu com som, si ens ho propossesim un altre vegada les correriem un altre cop. Així doncs aquest tipus de curses s'han d'afrontar física i psicològicament al 100%.

És una obvietat, però de vegades s'ha de recordar, que es corre una marató, de fet més d'una marató, però de vegades el fet de que sigui de muntanya sembla que es necessiti menys preparació, quan en realitat se'n necessita molta més. No diré que no em vaig preparar prou per les curses, doncs no és veritat, però ho penso i ara com ara no ser si em veuria en cor de correr una marató de carretera. Per tant alguna cosa dec haver fet malament. Les vegades que he corregut una marató em sentia molt més fort i lleuger de cames, quan ara no és tant aquesta sensació com la de resistència o la de potència en pujades. Durant aquest any he fet entrenaments molt explosiu, molt desnivell però poca distància. Ho he intentat combinar amb entrenament de carretera, però un cop t'has tirat a la muntanya ja és molt complicat i aborrit fer carretera.

Una altre cosa que he de millorar és el pes. Potser per molt de vosaltres no és un problema però mi ho és. Per molt que entreno no baixo del meu pes, i arrosegar el meu pes amunt i avall al cap de molts quilometres es nota. M'han recomenat tallar el consum de sucre, però no pendres la cocacoleta després d'anar a correr costarà.

Finalment la recuperació després de la cursa. És un tòpic, però mai em cansaré de repetir-ho, estirar, estirar i estirar. El dia següent s'agraeix. I si es pot tornar a correr, una miqueta, al cap de poc, millor. Tot i que en el meu cas, després de cap de Rec vaig anar a fer una circular del Montseny i una petita lesió al genoll s'em va agreujar i això ho vaig pagar car a la Kilian classic. Així que haig d'apendre a escoltar el meu cos una miqueta més.

Un altre cosa que he anat millorant bastant, i que guanya importancia, és el material que porto a sobre. Poc i el necessari. Vaig estudiar-ho i després d'uns quants dies anant a correr per la muntanya vaig veure quines coses utilitzava i quines no, i vaig poder reduir la motxilla al mínim.

Doncs rés, segur que hi han més coses però ja tindrem temps per comentar-les. I com sempre, obert als vostres consells. Esperò que us sigui d'utilitat.