I com no podia ser d'altra manera, la representació acorrecuitaira és nombrosa: David, Marçal, Aleix, Joan, Hansi, Oriol, Bernardo, Bernat Ros (última incorporació encara no oficial) i jo mateix prenem part en la mateixa. La crònica serà a quatre bandes, explicada des de la visió d'alguns de nosaltres.
Comencaré jo mateix, dient que córrer aquesta cursa tenia un especial alicient per mi, perquè, a part de ser a casa, era la meva primera mitja des de la fatídica experiència del mes de febrer a la del Maresme. No cal dir que no he repetit aquell error, i aquesta vegada l'afrontava amb una preparació una mica més bona.
Per no allargar-me, només diré que des de bon començament he decidit marcar-me el meu ritme, el que em fa sentir a gust, per no tenir sorpreses més endavant. Així faig gairebé tota la primera meitat de la cursa amb unes sensacions molt bones però sense forçar-me. Avui toca acabar com Déu mana! Al km 10, a l'inici del parc Central em trobo bastant bé, i això em dóna ànims, ja que al Maresme va ser a partir d'aquest punt on vaig defallir. Durant la segona part intento mantenir el ritme, però inevitablement, i com ja és habitual en aquest recorregut, a partir del km17, pels voltants de Mirasol, la cosa es comença a fer dura. Però tinc la sort que en aquest moment rebo els ànims balsàmics de l'Alba, que m'ajuden a fer la tornada cap a Sant Cugat. Com s'agraeix que la gent t'animi!!!
Finalment, aconsegueixo arribar amb un temps que per mi ja està bé: 1h 53min., sent conscient de que encara tinc molt marge de millora. I ara, a per la propera!!!
Segueix en Hansi:L'any passat m'havia perdut la mitja de Sant Cugat per culpa d'una lesió muscular que ja m'havia fotut per la marató de Berlin, poc abans. Em va saber greu perquè m'agrada córrer al meu poble de tota la vida i perquè aquí vaig debutar en mitja marató el 2006. Així que l'espineta se m'havia clavat i volia córrer enguany a Sant Cugat! Arribava a la data molt carregat de cames, per unes molèsties que arrossego des de l'estiu (pla d'entrenament de triatló olímpic i de marató alhora), i perquè vaig entrenar inclús els dos dies abans de la mitja, cosa que no faig mai si vull rendir. És que ho necessitava per preparar la marató del dia 18! Amb aquests antecedents, no esperava un bon resultat, però igualment em feia molta il·lusió córrer al poble! L'arribada al repartiment dels dorsals va iniciar un continu de trobar-me amics, companys, coneguts, tant de Sant Cugat (entre ells dels Acorrecuita) com de l'associació Corredors.cat. M'encanta xerrar amb la gent abans i després de les curses! La cursa em va sortir una mica gasosa, perquè fins al km 14 vaig anar amb un grupet a ritme d'acabar en 1h33', però anava molt justet i al 14 vaig començar a tenir flato i vaig haver de reduir molt durant un parell de km, per acabar en 1h35'. Només acabar, no estava gens satisfet del meu resultat, però un cop en fred, vaig veure que en una mitja dureta com aquesta, amb calor, carregat de km, sense descans previ i amb molèsties musculars, ja vaig fer prou! El post-cursa se'm va fer curt perquè havia de dinar molt d'hora per un altre compromís, i no vaig poder xerrar tant com hauria volgut amb molta gent. Tot i això, no va estar gens malament! Espero que l'any que ve, per fi, podré arribar a la mitja de Sant Cugat en el punt just de forma i sense lesions, per fer el tipus de cursa que a mi m'agrada, rendint a tope. A veure si tinc sort i pot ser així!
Continua en Joan: "Una marathó i una mitja en 15 dies, més de 60 km ...massa esforç concentrat en poc temps.
Dos objectius per la mitja : fer una cursa tranquila i intentar que l'esforç de la marathó no em destrossi i veure el màxim de gent possible, que és la cursa del poble !
La nit anterior hem gaudit d'un concert revival dels "Que et moqui la iaia" , acompanyats de tres cerveses. No deien que calia un plat de pasta la nit anterior a una gran cursa ? On anirem a parar.
Doncs res, després de les fotos de tota la colla, comencem a còrrer. Seré breu, agafo un ritme còmode i ja no el deixaré durant tota la cursa. Pel camí em faig un fart de saludar gent, menció especial als animadors David i Irantxu. Faig quasi tota la cursa sol fins que al km 15 m'agafa el Bernat, un amic del Titus, amb ell faré els tres km següents fins que al divuit faig una mica de figa i li dic que tiri. Berlin em passa factura en el darrer moment, però queda tant poc, que ho assumeixo i arribo tranquilament per sota de l'hora i tres quarts, allo que tenia en ment. I ara, després de 15 dies d'una intensitat runner exagerada, toca descansar"
I tanca en David: Es tractava de la meva 2ª mitja, i a Sant Cugat, la ciutat q m'ha acollit des de fa anys.
I tanca en David: Es tractava de la meva 2ª mitja, i a Sant Cugat, la ciutat q m'ha acollit des de fa anys.
Al principi, ens saludem la majoria dels Acorrecuites, i amb alguns correcats, i alhora de començar, cadasqú es coloca en un lloc diferent de la sortida.
Els primers dos km em surten ràpids i decideixo frenar perquè sé que no aguantaré aquest ritme gaires km's, i a més, ja arribar la pujada, coll favà, el CAR. 
Sortim del Car, i fins al Parc Central vaig a bon ritme, en temps de baixar de les 2h. A Mirasol veig i saludo a la Bibi a crits, però els km 16 i 17 se'm fan molt i molt llargs, i lents, i les cames em pesen molt. Posteriorment, arribant a l'estació em tornen forces i puc acabar dignament.
El millor de la cursa? El somriure del meu fill quan em descobreix a la línia d'arribada i piquem les mans.
Temps final de la meva 2ª mitja i 1ª de St. Cugat: 2h 3'. L'any q ve el rebaixarem, segur.
Fantàstic!!! Una bona manera de veure com s'afronta una mateixa cursa des de perspectives diferents! I per acabar, una foto d'una bona representació d'acorrecuitaires! Felicitats a tots!!!
