dissabte, 31 de gener del 2009

Recta final de la lesió














Bona tarda companys atletes!!!

Jo també em sumaré a la causa i començo a contribuir a donar vidilla al blog, que aquestes coses valen la pena!!
Només volia extendre al col.lectiu el meu optimisme de cara a la ja molt propera recuperació de la lesió que m'ha fet començar el nostre repte amb 'mala pata'. Dilluns es compleixen els 15 dies des de la visita al metge, i tres setmanes des de la lesió. Així que espero poder sortir aviat a prendre les primeres hores de contacte amb l'asfalt (si no ho aconsegueixo ja no tindré excusa), i començar un entrenament seriós per tal d'afrontar en condicions les properes curses.

He de recuperar l'avantatge que m'heu agafat!!!!!!

Per cert, Marçal, tenia jo raó: la teva primera cursa d'esquí de fons només valia 1 punt!!! (les normes són les normes...)
Joan, m'agradaria que em transmetessis un bocí d'aquest amor propi i coratge que et permet seguir fent matxotades cada vegada en condicions més extremes...
Apart del Joan, el Marçal i l'Oriol, la resta heu obert el vostre 'casillero'???

Apa, per acabar, us adjunto una foto de l'últim partit que vaig jugar, del precís instant en què em vaig trencar el dit, i perquè veieu que no m'ho invento. No hi ha cap dubte: era falta claríssima!!!

Apa siau!!!!

dimecres, 28 de gener del 2009

Els errors de Sant Antoni

Imatge : En tornar de la cursa amb una nova samarreta, m'esperava el somriure d'en Marquitus. Genial.


Si, senyors,primer punt aconseguit! Però de quina manera.
La primera cursa de la temporada va ser l'exemple perfecte de com NO s'ha d'anar a competir.
Aquí teniu la col.lecció d'errors :
-No dormir la nit anterior ( només 5 hores )
-Esmorzar amb poc temps d'antelació.
-No estar recuperat del refredat de la setmana anterior i tenir el nas més embussat que la c-58.
- Llevar-se massa d'hora ( el meu fill no hi entén de curses !!! ).
-Descuidar-se el cronòmetre, i no tenir ni punyetera idea del ritme ni temps que portava.
I a sobre, anar a una cursa sol com un mussol.
Hagués pogut ser un drama, però.....si em descuido faig la meva millor marca !
Si, si, resulta que vaig fer tota la cursa fins al km 8.5 per tenir un temps de 45 minuts pelats, que hagués estat el meu récord! El més increible és que mai m'havia sentit tan malament, fluix i cansat en una cursa. No entenc res ! Però el pitjor va arribar cap al final, ja dins del fatídic km 8. Un flato de cullons, al.lucinant, no n'havia tingut mai. Feia cagar, el dolor ! Quin mal. Però vaig alentir el ritme moltíssim durant uns 700 m i va ser la meva salvació, ja que uns minuts després em recuperava i podia fer el darrers metres de la cursa com si res. Incomprensible, anormal, fes-t'ho mirar ????
Conclusió , que vaig acabar amb un sprint, ja no em feia mal res, em sentia millor que en tota la cursa, però m'acabava de càrregar una oportunitat claríssima de fer marca. Que hi farem, al final 46 minuts i pico llarg, que tenint en compte tots els impediments i successos es pot considerar un gran èxit.
La pregunta ara és : aprendré dels errors ?
Salut, i fins la propera

dijous, 22 de gener del 2009

Estrenant el tema !!!

Bones Gebrassilasies & company


Finalment he entrat al bloc....bien....és ben parit això !!! Felicitats Joan

I finalment he estrenat el "casiller"....van ser 25 km d'esqui el passat diumenge....a Lles...juntament amb Oriol....


El tema és...

Hi haurà campió d'estiu a mitja temporada?

Qui és el pichichi -> el que fa més km?

Qui es el premi Zamora -> qui encaixa menys "lesions"?

Farolillo rojo? Descens? UEFA? Perjudicados por los "arbitros"?



Bueno....sols es per crear ambient....

Els k korrin Sant Antoni, que vagi tot molt bé.


Ja ho sabeu, don't stop !!!

dissabte, 17 de gener del 2009

El repte pel 2009

Athletes de "pacotilla" , frikis de les curses, aquest és el repte per l'any 2009.
Com que és molt senzill d'aconseguir, l'objectiu ha de ser superar-lo amb escreix.
El document que s'adjunta sota d'aquestes ratlles així ho certifica.
Els sotasignants, Marc, Edu, Aleix, Oriol, Marçal i Joangi, reunits a barcelona el 31 de desembre de 2008, van decidir un nou repte per aquest any i al mateix temps van establir una nova normativa per tal que no hi hagi cap possible frau, confusió o malentès.



El Hansi no va signar, però és evident que no li calia, la seva paraula, i sobretot els seus fets ( m'ha quedat molt Montilla això ), l'avalen de sobres. La previsió és que trenqui totes les estadístiques!!!
Tampoc ho han fet ni l'Ovidio ni el David, que també han demostrat que poden assumir el repte amb garanties d'èxit. Finalment el Bernat prefereix no signar davant la possibilitat d'un possible fracàs.
Evidentment tot nouvingut al grup dels "athletismenonstop" o els "acorrecuita", haurà d'assumir aquest repte i signar. Qualsevol que s'hi vulgui afegir es pot posar en contacte amb nosaltres.
Com s'aconsegueixen aquests 15 punts ? I molts més ?
La resposta està en la nova normativa

NORMATIVA
Les curses realitzades tindran una puntuació específica segons el seu Kilometratge.
S'inclouran curses de fons en carretera, de muntanya, d"humor amarillo" ( pista americana), curses de fons d'esquí i triatlons.

Sistema de puntuació per curses d'atletisme :
Curses de 2 a 10 Km : 1 punt
Curses de 10,5 Km a 22 Km : 2 punts
Curses de més de 22 Km : 3 punts

Sistema de puntuació per curses d'esquí de fons :
Curses fins a 30 Km : 1 punt
Curses fins a 85 km : 2 punts
Curses de més de 85 : 3 punts

Sistema de puntuació per triatlons :
No està encara establert ( Qui s'anima ? )

Per qualsevol canvi, caldrà arribar a un acord. En parlem
Que la força ens acompanyi

dilluns, 5 de gener del 2009

El compte enrera ja ha començat!


No tinc temps! Tinc molta feina! No puc! Quina mandra!....

Aquestes són algunes de les excuses que tots coneixem. Excuses que sovint no deixen de ser veritat. Excuses al cap i a la fi que jo mateix he utilitzat moltes vegades!

Però quan vaig començar a sentir el món "runner" la cosa va canviar. Era la Cursa dels Bombers de l'any 2007. La primera cursa en molt de temps. De la mà de l'Edu vaig assistir a un espectacle apassionant: el carrer de l'Estació de França com en un Barça- Madrid! Un ambient de primera, i sonant de fons "Where the streets have no name" dels U2 a tot drap. La gent cantant, animant, embogint per al moment de la sortida.... Vaig acabar destrossat però immensament feliç!

D'ençà aquest moment tot va ser més fàcil: programació d'entrenaments regulars amb l'Edu, en Marçal, l'Oriol, el Lluís, en Marc; més curses de 10; fins que vam preparar la Mitja de Sant Cugat (acabant esgotat, amb els peus llagats... però immensament feliç!; a partir d'aquí el gran salt de la mà d'en Hansi.

Ara les excuses han quedat enrera! Hi ha un dia que no et sents bé; que la feina ha estat horrible i res ha sortit bé; un dia que no ha succeït allò que esperaves amb tantes ganes; però arribes a casa et calces la roba i surts a trotar suaument i t'arribes fins a Sant Medir, o descobreixes camins nous per Collserola de la ma d'experts, i quan has tornat tot cansat i surts de la dutxa freda (màgica i reparant) res és com abans. Tu tampoc, estàs immensament feliç!

Aquest any que tot just ha començat, hem proposat un nou pacte que portarà compartir curses, moments especials, pujades tremendes, cansament, satisfacció... ( i curses d'1 km que algú comptabilitzarà per puntuar). Tot i la feina, les atencions familiars i les obligacions personals de cadascú, tenim davant la possibilitat de compartir el que ens agrada, sentir-nos immensament feliços i deixar les excuses!

Benvinguts els reptes del 2009! Fora excuses!

divendres, 2 de gener del 2009

Promeses pel 2009!

Hola blogeros i molt bon any 2009! Aquí va la primera doncs em sembla que soc el primer en desvirgar el blog!

Primer voldria felicitar al "veterà" del grup, i no per això el menys actiu, per aportar la idea del blog!


Segon voldria opinar sobre aquest nou any
esportiu que ens ve a sobre. Després d'un 2008 amb alts i baixos enguany el meu objectiu serà aconseguir el repte pel 2009. Suposo que encara s'ha d'acabar de reglamentar tot plegat, més just que el de l'any passat (correr una cursa de 1 km en pilotes no pot valdre el mateix que una marató), però aconseguir els 15 puntets per no tenir que pagar panyora i arribar a la gala 2009 del grup atletismenonstop amb el cap ben alt :-) serà l'objectiu d'enguany.

A nivell més local, tornar a correr una altra marató, potser Copenhaguen 2009, i mantenir la marca de l'any passat serà un repte. Tinc la impressió que tot va anar massa bé i que enguany serà molt més difícil! Voldria també convidar a tothom que dispossi d'uns dies a mitjans de Maig i volgui correr aquesta marató, que serà acollit a casa meva! Per acabar algunes fotos del grup!!! Fins aviat atletes!!