En el moment de l'hora final!

Ki hora tes runners!

Aquest diumenge dues cites esportives d'aquestes llargues-llargues. A Suècia, dos dels nostres amics, en Marçal i l'Oriol, amb la Magali i l'Iran, s'enfronten a una cursa de més de 80 kms d'esquí de fons!!! (Ho haveu vist?) Molta sort als campions i campiones! Al Cap i Casal, més de 10.000 participants disfrutaran de la Marató. Ovidio suposo que baixaràs de les 3 hores amb els ulls clucs. També tota la sort per tu!

Després de l'intent fallit que va suposar la primera experiència maratonianab(Barcelona 2008) ha plogut bastant. Però amb el bon regust de les d'Empúries i Donosti, torno a enfrontar-me a la que serà la quarta marató en un any.

Els sentiments són ambivalents. Per una banda. L'ambient extraordinari, la gent i el fet de correr a casa. Per una altra el cansament acumulat, i l'adaptació de l'entrenament a les circumstàncies del viatge.

En aquesta ciència les ganes no poden suplir mai un pla d'entrenament. Aquí no sempre és cert allò de "fa més qui vol que qui pot". He de reconèixer que l'any passat, les pors de la novetat, van fer que un sobreentrenament em deixés KO al quil·lòmetre 23 i des d'aquell moment ençà el dolor i l'agonia prenessin el relleu a les bones sensacions i al gaudir.

Aquest any, pot ser em trobaré en un escenari contrari. Després de Donosti, vaig parar 3 setmanes. I vaig agafar el pla d'entrenament durant 3 setmanes. Fins que l'intent de repetir la cursa de muntanya del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) per Collserola em va destrossar de mala manera. Durant el viatge la intensitat de l'entrenament ha baixat, i he complert uns mínims que em fan ser prudent.

Els ànims són a dalt de tot. Però cal ser realistes. 4 maratons en un any, el cansament acumulat, i el no ser tant metòdic en el pla d'entrenament d'aquestes darreres setmanes, el contrari que l'Edu ens explicava en el seu post, fa que a hora certa d'avui, tingui dubtes.

Diuen que el cos, té una memòria espectacular. Es recorda molt bé dels estats i límits que ha aconseguit. Espero que el meu cos no tingui una atac "temporal" d'alzehimer. Sé que no serà gens fàcil. Però de ganes i d'il·lusió no en faltaran. Capacitat de patiment tampoc. Els aires i l'esperit de Kiwilàndia m'ajudaran més del que em puc imaginar.

Quin és l'objectiu de la cursa doncs? Acabar-la, faltaria més! I si pot ser, si les sensacions ho permeten i la cursa es desenvolupa com cal, plantejar-se baixar la marca de Donosti (3 hores i 50 minuts). Per tant si hi ha algun valent o valenta, que vulgui acompanyar-nos els 10-15 darrers quil·lòmetres, serà un plaer compartir aquests moments crucials de la cursa amb el vostre esforç i ajut. Mirarem que a l'arribada no ens passi el que li ha passat al nostre amic del video.

Una forta abraçada a l'expedició de Suècia. Ens explicarem les sensacions i les emocions en aquest bloc. Fins aviat!

Aleix

inicio de temporada

Estreno de temporada y de blog .. a ver si lo consigo... esto escribía hace 2 semanas despues de Granollers : " Ya he estrenado el casillero ... los 2 puntos de la mitja de Granollers . Y lo más importante , que las molestias al gemelo izquierdo de estas 2 últimas semanas parecen superadas. He tenido que parar casi por completo el entrenamiento de la maratón despuès de una sobrecarga y la verdad es que estaba bastante angustiado antes de la mitja. No solo por el miedo de no poder completar los 21 km , pero sobre todo porque no sé en que estado me presentaré a la salida el 1 de marzo. Despuès de unas semanas de duro entrenamiento es muy duro tener que parar y ver comprometido tanto esfuerzo. En fin, la mitja ha ido bastante bien. 1:27:30. Un poco más que el año pasado ( 1min30) pero ya me doy por satisfecho. Ahora toca recuperar del todo y ver como gestionar estas últimas 4 semanas . Tengo claro que no se puede recuperar el tiempo perdido, asi que me voy a concentrar en la recuperación y no perder lo conseguido hasta ahora, ya no es cuestión de forzar . "

Pues el tiempo pasa, y solo faltan 2 semanas para el maratón. .. La recuperación va bien y empiezo a tener buenas sensaciones. He pasado por el Running Valles este fin de semana y a falta de motor, ya tengo neumáticos nuevos ( unas Ascis muy chulas) .. me han garantizado que son el modelo para bajar de 3 h. Lo dudo mucho, pero va bien para el moral.

Que dur que és ser maratonià per aquestes contrades!!

Diumenge matí, em llevo desprès de una nit de sopar i cervesses.
Ara recordo que vaig dir que m'anava abans d'hora perquè el dia següent havia d'entrenar...
20 Km els hi vaig dir que havia de correr. El rollo que estic entrenant per una marató: incredulitat i apostes per saber si la acabaré o no! hehehe!
20 km... el pla d'entrenament és el pla, si ell ho diu és que deu ser necessari.
Com cada matí, costa llevar-se. Com és de costum poca llum a fora i la impressió de que afora té que fer una rasca que no s'aguanta. Recordo que ahir tornant de casa del Søren en bici fotia tant de fred que el nas i les orelles s'em van congelar!!
Costa però em llevo, em poso les malles, el pulsometre, la samarreta termica i el paravent! Em va la impressió que el necessitaré avui!
Em poso les bambes i al carrer.... i ooooohhhhh!!! sorpresa!
Aquesta nit ha nevat! de fet està nevant!! ufffff!! quina mandra....
però el pla és el pla! després de les fotos que veieu, m'animu i apa-li a la carratera!
Ostres quin fred!!! s'em congelen les orelles i el nas, però particularment els dits del peu!
Em vaig escalfant... ja sento els dits de les mans, però em sembla que definitivament ja no podre salvar de l'amputació el dit petit del peu! Joder..... però el pla és el pla!!!
Porto uns 8 Km i la cosa va millorant... intento auto-convencem que maco e increible és corre sobre la neu! però avui no cola! no ser quina deu ser la temperatura però la meva de sensació és de -10ºC com a MÍNIM!
Al Km 15 ja estic maleïnt el pla! Tinc els dits del peu insensibles i em fan un mal que t'hi cagues, i el pulsometre marca unes pulsacions molt baixes! Estic apunt de morir congelat!
Miraculosament aconsegueixo arribar a casa! I després de la banyera, que podeu veure a la foto (heheheheheh) TOTES les extremitats del cos em comencen a respondre.... podrem evitar la amputació!
La "moraleja" de tot això és que el pla d'entrenament no sempre té la rao! Per tant si algún dia no ho veieu clar! al llit i a dormir un parell d'horetes més!

Eduard

P.S: Correr en condicions extremes pot donar punts adicionals?