diumenge, 22 d’abril del 2012

Orgullosa de vosaltres!


Ja tornem a ser a LA CURSA de les Curses per excel.lència: La cursa dels Bombers.
L'any passat l'agenda no ens va deixar temps de
còrrer LA CURSA.... i aquest any?
Jo no ho tenia clar.......
Però qui si tenia ganes de còrrer la cursa, de còrrer els seus primers 10 Km eren ma germana i la Deborah (l'amiga).
Ja haviem corregut les tres juntetes la Cursa de la Diputació l'any passat (5km)... però per ma germana, la seva cursa per excel.lència és la cursa de la SIDA (3km), on sempre té premi (per cert...TONGO?).

Em venia de gust còrrer amb elles, còrrer, animar-les i estar al seu costat en els entrenaments.VOLIA ACOMPANYAR-LES als seus primers 10km!
L'Elena i jo vem poder fer un parell d'entrenaments..... i jo notava molt bones vibracions....
Per la Deborah, l'esforç físic, també és molt d'esforç mental. Entre el seu marit (l'Albert T), l'Elena i una mica jo hem hagut de fer un esforç per demostrar-li que ella podia amb la CURSA. (El seu màxim van ser 6km a la Cursa de la dona i feia un any va abandonar la Cursa de 5km de la Diputació.)

El seu objectiu: Entre 60-65minuts.
El meu: ajudar-les a assolir-lo.

I si, avui ens trobem les 3 preparades a fer LA CURSA. Animades les Escamilla's i acollunida la Deborah.

La cursa l'hem començat com a mi m'agrada poc a poc i xino-xano (sortiem de +70), però

després de la primera pujadeta del Paralel, ma germana es sent bé, i hem anat corrent sota 6' el KM. I no calia animar-la gaire, perque la noia tira
i tira, i ens sentim molt cómodes.
La Deborah ha preferit ser prudent, i l'hem perdut de vista.
Ma germana i jo hem avançat al globus de +70.
Una pluja de 4 gotes a la plaça Lesseps ens ha fet recordar que a la Deborah li encanta la pluja, i segur que allò li hauria anat bé.
Avancem el globus +65.

Sabem que l'Albert Tuldrà ens espera a Via Laietana, i no aflueixem..... i ma germana s'anima al Km 8,5 i anem a sac. I l'Albert no es pensava que hi seriem tan ràpid... i encara no estava al lloc acordat. (Home de poca fe)
Jo no em creia el que veia, quan al km 9,5 ma germana sprinta a 5minuts el km, i inclús baixa a 4min 50seg!!!!!!!!
Reconec que em costa agafar el ritme i avançar a tantissima gent!
Finalment:


Elena: 58'08''
Núria: 58'09''
Deborah: 65'

NOIES OBJECTIU ASSOLIT!!
FELICITATS PER L'ESFORÇ!!
i , per la Deborah, FELICITATS PER LA SUPERACIÓ I PER CREURE-HI I NO ABANDONAR!!!
Albert, gràcies per fer de TAXI, i de les fotitos! i recollir dorsal, i....
GRACIES PER DEIXAR-ME COMPARTIR LA CURSA AMB
VOSALTRES!!

dilluns, 2 d’abril del 2012

I així va començar...

uns mesos enrera...

En aquest moment em trobo al tren entre New York i New Haven amb la Caterina i 5 nens (els nostres i dues nenes d'uns amics) tornant de passar el dia per la Big Apple. Mentre juguen a cartes, aprofito aquestes dates per a fer una variopinta crònica estiuenca (o ja primaveral) fent-vos partíceps d'algun comentari de 5 cèntims...

Pels amants de la lectura estival/festiva/relaxada, segurament alguns esteu disfrutant (o ja heu fet) dels llibres d'en Murakami - De que parlo quan parlo de còrrer - o el més recent del mestre Kilian, Córrer o Morir.

A partir d'aquí, us passo tres títols que he conegut (i adquirit) aquest dies per ampliar la literatura runner. Són els següents:

- Born to Run d'en Christopher McDougall. Aquest bestseller explica la historia dels Tarahumara, una tribu indígena i misteriosa de l'altiplà mexicà, coneguda per la seva resistència en curses de graaaan distància (noteu que no parlo de ultraresistència doncs aquesta gent trenca els motllos del running). El seu escriptor, des de la posició de periodista i practicant del running en termes vocacionals, fa un exhustiu estudi d'aquesta tribu i la seva vinculació amb les gran curses del circuit nord-americà (100-mile Western States, 100-mile Leadville,...) junt amb d'altres anècdotes i coneixença posterior de membres d'aquesta tribu. I tot comença amb la búsqueda d'en Caballo Blanco, un personatge força peculiar.
A més, et proporciona part de cultura atlètica de la nostra època moderna parlant tant de clàssics coaches americans, figures olímpiques com el singular Adede Bikila o Emil Zatopek o les noves puntes de llança de la pantalla americana de la ultradistància com la Jenn "Brujita" Shelton i en Billy "Bonehead" Barnett, en Barefoot Ted, els germans Skaags, Karl Meltzer i el meu estimat (i, com no, corredor de NB), n'Anton Krupicka.
L'autor ens porta en el viatge i posterior realització (per aquelles casualitats vàries) a una singular competició entre els indigenes Tarahumara en el seu territori de Batopilas a les Barrancas de l'estat de Chiuahua, perduts enmig de cartels de droga, i alguns gringos (alguns dels quals citats anteriorment), entre els que destaca per sobre de la resta, en Scott Jurek, que per a qui no el coneguin, és una espècies de Kilian de fa 7 o 8 anys, encara molt actiu. Entre les seves proeses, destaquen les seves 7 corones consecutives a la 100-mile Western States -cursa que guanyà en Kilian l'estiu passat per primera vegada- i l'encara vigent rècord a la Badwater Ultramarathon al Death Valley a Nevada.
Tambė en McDougall, en la seva vessant investigadora ens explicarà el per qué Nike va deixar de fer les bambes més populars i més aconseguides pel running, com caçen els guerrers de Kalahari a l'Àfrica i la relació amb el running, o els diversos estudis i estadístiques que expliquen el per qué ens lesionem, entre altres.
Un llibre molt amè, vivencial i fàcil de llegir que motivarà al lector, a més, a introduïr-se en el barefoot running, pràctica extesa als USA i encara amb poca tirada a Europa.
De fet, i gràcies a la tardança en escriure la crònica, he pogut descobrir la versió catalana del llibre, Nascut per còrrer (!!!), amb el pròleg escrit pel Kilian. Thanxs Oriol pel tip.-















- Ultramarathon Man de Dean Karnazes és un altre llibre motivador i de ràpida lectura (de fet tant ràpida, que me'l vaig polir en una setmana). En Dean Karnazes, àlies Karno, com ja descriu el títol, és un corredor californià d'ultra-distàncies, fitxat per l'equip de The North Face. Pels que no el coneixeu, dir-vos que és una mica el Karlos Arguiñano dels runners americans, es a dir, un corredor (dels bons) però molt mediàtic que competeix (i guanya grans curses) però que a més corre per recaptar fons per projectes solidaris relacionats amb els infants.
A partir d'aquí, Ultramarathon Man ens explica els seus inicis en el món del running i l'admiració de la seva tenacitat en portar el seu cos a aconseguir repte rera repte. Podreu veure que serà una mica gore llegir com va perdre la ungla del peu per la fricció de la bamba durant la Western States Endurance Run però el que queda, és la història d'un corredor que corre i es motiva en els més inverossímils reptes.
Un dels mottos que ha fet cèlebre en Karnazes és que "the first half of any race is run with one's body, and the second half with the mind" (que bé es podria traduïr en: la primera meitat de qualsevol cursa es corre amb les cames, i la segona meitat amb el cap). Veure com aquest surfero-californià guanya la Badwater Ultramarathon al Death Valley a 49 graus de temperatura o la primera (i única) marató al Pol Sud o còrrer més de 200 milles (més de 2 dies seguits sense parar...) per promoure transplants per nadons és quelcom admirable! (...o de bojos). En resum, lectura àgil que et fa assumir que la teva primera ultramarató...només depén de tu!















- Once a runner, de John L. Parker, Jr., originalment auto-publicada el 1978, captura l'essència de l'atletisme competitiu—i competició atlètica en general— i ha estat una de les noveles d'esports més apreciades als USA, tot i no conèixer-la abans (segons la Runner's World ha estat "la millor novela ever escrita sobre running").
Inspirada en l'experiència de l'autor com a campió universitari (College americà), la història es focalitza en Quenton Cassidy, un runner competitiu d'una ficcional Southeastern University qui te per somni a la vida correr una milla en 4 minuts. Està a menys d'un segon quan la tempesta de la guerra del Vietnam s'inmiscueix en el departament atlètic de la facultat. Despres d'estar involucrat en la protesta dels atletes, en Cassidy es relegat de l'equip de running. Sota la tutela del seu amic i mentor, Bruce Denton, un estudiant de post-grau i antic medallista d'or olimpic, en Cassidy abandona la seva beca, nòvia (uuuupps), i possiblement el seu futur per retirar-se a un recull monàstic al camp i començar a entrenar per la carrera de la seva vida contra la el millor "miler" de la història.
Once a runner, és una peculiar introspecció de la intensa vida dels corredors d'èlit de distància que, divertida, ens explica l'aventura d'un runner per ser un campió.


















Bé, aquí teniu una petita mostra de llibres que potser ja coneixieu. Si teniu interés, us els podria passar...i deixo per altres ACorrecuites el comentar noves noveles!

Apa, bona running-lectura!