Reactivem la secció - LA MÚSICA QUE ENS FA CÒRRER

Com que la secció "LA MÚSICA QUE ENS FA CÒRRER" a quedat molt amagada, des del gener, obrim aquesta nova entrada per intentar reactivar-la, per fer un resum de la música personal de cadasqun, per acabar tenint una magnífica biblioteca musical que ens faci moure'ns, que ens acompanyi en aquella activitat que tant ens agrada fer, còrrer.
Algunes són uns clàssics, altres, veritables fricades, però totes compten, i a sobre poden ajudar-nos a motivar-nos quan ens comencen a faltar les forces.
Fem un petit resum de les cançons sel·leccionades pels diferents "acorrecuites" (els motius que cada un de nosaltres té per escollir la cançó podeu consultar-los a l'entrada original: http://acorrecuita.blogspot.com/2011/01/nova-seccio-la-musica-que-ens-fa-correr.html):

Titus:

• Born to run - bruce Springsteen


• Where the streets have no name - U2

Núria:

• Si te vas - Shakira


• This is the live - Andy McDonald


• Núria - Els Pets

Runner Dude - Àngel:

• I love the way you lie - Eminem feat.Rihanna


• Waving flag - K'naan


• Que ningú pensi per tu - Que et moqui la iaia


• Un violinista en tu tejado - Melendi


• Black Velveteen - Lenny Kravitz


• Lace up. Save lives - Nike red (TV Commercial by Nike)
  

David:

• The eye of the tiger (BSO Rocky)


• Waitin' on a sunny day - Bruce Springsteen


• Highway to Hell - AC/DC

Joangi:

• Coquet, coquette - Of Montreal


• Lever l'ancre - Alfa Rococó


• Il ya des cigales - La Rue Ketanou

Albert:

• Back Chat - Queen


• Addicted to love - Tina Turner


• Dragon Attack - Queen

Patricia:

• Viva la vida - Coldplay


• I got a feeling - Black Eye Pies


• Revolución - Amaral


• Turn around (5, 4, 3, 2, 1) - Flo rida


• When love takes over - David Guetta


• Fight or this love - Cheryl Cole


• 4-3-3 - Els Amics de les Arts

Hippy - Jordi:

• Discografia completa dels AC/DC

Per cert, la última frikada que sona al meu Ipod: un recopilatori dels Toy Dolls, grup semi-punk dels 80.

Podeu informar-nos de les vostres noves cançons en els comentaris d'aquesta entrada.

Gràcies a tots per la vostra col·laboració.

Jordi corres amb mi

Ja està fet. He sentit molta emoció a l’arribar a la meta. He plorat, he plorat com mai hagués imaginat. Molta emoció continguda, molts records, pensaments, molts sentiments barrejats. Alegria i buidor. Alegria per la recompensa de tenir alllò que durant temps he estat somniant i entrenant. Aconseguir quelcom que pocs poden assolir per manca de condició fisica o inclús no tenir sort d’acabar-la, tot i l’entrenament. Orgull d’haver-ho assolit.
Sensació de buidor per la inquietud del demà “i ara, què?, ja ho tinc fet”.

He comprovat que la ment és qui mana en el cos, que el meu cor ha bategat 40.404 vegades en 4h i 19minuts.

Una felicitat extrema quan veig aprop de la meta amics i familiars. Estan pendents de mi, pendents de que jo assoleixi el meu repte. A ells també se’ls veu feliços, i tinc força per aixecar els braços i saludar-los. És la darrera empenta que necessito per arribar a la meta.

Els darrers Km’s es fan molt difícils, costa molt còrrer. El cap és qui mou les cames i ell és qui mana. No hi ha més opció que aguantar, perque tan esforç s’ha de mantenir una mica més, de seguida arribarem. Queden 2Km’s, que són 12-13minuts més i llestos. No exisiteix opció de caminar, no està planejat. Si intentessim caminar sería impossible tornar a arrencar.
La Pat continua 2 metres davant meu, ella no bufa tan com jo. La Yoli i en Manu, que ens acompanyen desde el Km30, ens agafen les aigües, ens obren les ampolles, agafen tot l’avituallent. Nosaltres només hem de còrrer. Ells dos formen part de l’èxit!-Gràcies.

Passant per l’Arc del Triomf, la gent m’anima d’una manera exagerada. Se’m posa la pell de gallina. Gent anònima cridant el meu nom!!. Ara penso en l’Albert, si tot ha anat bé, ja deu haver acabat o estar a punt d’arribar a la meta (3h39minuts). Per ell és la segona marató, i té una confiança extrema en ell mateix. Estic segura que li ha anat bé.

La música de la Ipod ja fa estona que la porto alta de volum i això em motiva. Veig el mar. La gent passeja pel Litoral, veig les torres bessones lluny. Veig una coneguda que va en bicicleta, la crido, em veu i m’anima. Hi ha un rètol que la Pat fa fixar-m’hi “el dolor, el patiment a la cursa és momentani, esporàdic, però l’orgull és per sempre”. Aquestes paraules em donen l’empenta que necessito.

Allò que diuen “el MUR”, jo crec que el començo a tenir al principi de la Diagonal, Km26. No és que no pugui seguir corrent, però començo a estar cansada. La Pat , 2 metres davant meu, tira fort. No em deixa allunyar-me, però em marca el ritme. Un ritme que l’Àdam no pot seguir, i ens abandona llavors. Pot ser que m’influeixi la baixada de ritme de l’Àdam. Ell no abandona, afluixa el ritme i arribarà 20 minuts més tard que nosaltres a la meta.

Un cop passat el Pont de Calatrava (Km23) ens deixen en Joan i en David, ells ens acompanyen desde el Passeig de Gràcia (Km 14). Amb ells hem pogut xerrar, riure i ens han fet un super-repotatge de fotografies. El Joan i en David fan sprints, quasi cauen per obtenir la millor foto! Se’ns ha fet molt distret. Joan, David, moltes gràcies per la companyia. Realment els Km’s que ens veu acompanyar van ser pura distracció, i personalment un orgull tenir-vos al meu costat. Ells dos no paren de dir que anem massa ràpids pel temps previst (4h30minuts), però anem bé. La mitja marató la passem en 2h 9minuts.

Desde el Km 8 que estic desitjant veure la Glòria. El sol i el bon temps ens acompanyen i em molesta la samarreta de màniga llarga. Finalment la veig i li agraeixo molt que estigui allà. Se’n porta la samarreta i ens fa la foto! Gràcies. . Passo per sota de casa la meva àvia, i penso en ella i en el Padrí. Penso que per la meva àvia caminar és un gran esforç. Continuo corrent.

Els primers Km's passen com si res, i decidim fer 3 aplaudiments a cada KM, això ens motiva i és una distracció més.

A la sortida estem l'Àdam, la Patricia i jo. Junts ja haviem fet una altra cursa. Entre els 3 fem un bon equip. Estem il.lusionats de tornar a còrrer, i de fer-ho a la Marató. Tots tres tenim els nostres motius per còrre-la, i cada motiu és personal i important... tots tres sabem que es mereix el nostre esforç i hi posem totes les ganes.

I el sentit de tota la cursa i la motivació de cada entrenament és el Jordi. Amb el Jordi he corregut tots els Km’s. Ja quan ell estava malalt, li parlava dels meus entrenaments. Ell, amb l’Anna i l’Ignasi van venir a la meva primera cursa (a Valldoreix).

El dilluns que et vem dir adéu per sempre, l’Albert i jo vem anar a còrrer, lluny, lluny, i tu estaves entre nosaltres. No he tingut altra manera d’estar més aprop teu. Ara a cada petjada que faig, estàs en mi. Perque mentre estic corrent penso en tu, en el que vas arribar a patir, en tots els que et vem acompanyar durant la malaltia, els darrers dies a Sant Julià. Penso en tants moments viscuts, recordo el viatge a New York, els caps d’any, Sant Joan, en les passejades de cada divendres (jo embarassada, o amb el cotxet dels bessons), recordo que tu i l’Anna ens veu acompanyar a casa amb en Nil i la Xènia. Encara sento les teves paraules “és que som de la familia”. Penso en tot allò viscut i compartit amb tu.

Jordi, se’ns han quedat tantes coses a fer amb tu..... Nosaltres, però, hem de seguir endavant. Disfrutar de tot allò viscut i posar energia i alegria en el futur.
Per la companyia que em dones quan corro, pels bons records , perque estàs a prop meu.

A tu Jordi, et brindo aquest petit esforç.

La Mitja de Granollers

A manca de cròniques, un recull de les impressions dels nostres corredors

En Hippy diu :Sí, vaig estar a Granollers amb el meu cunyat (gràcies Albert, suposo que ja he teniu tot arreglat) i un altre col·lega. No la recordava amb tanta pujada..... Ja era la 3ª o 4ª vegada que hi anava . Vaig apretar massa al principi, amb tanta gent i vaig anar afluixant fins a La Garriga. Al final vaig fer 1h 43min, però el darrer Km s'en va fer etern. Em pensava que ja arribava al 20 i vaig sprintar 1 Km abans!.

D'Acorrecuites només vaig veure l'Oriol Botey en arribar. ( Esperem les teves impressions Oriol ! )

En Joangi diu : La cursa no sé, però abans de començar vem fer el numeret com és habitual amb nosaltres

Per començar, video a ritme dels Deep Purple. Cliqueu sobre aquesta adressa :

https://picasaweb.google.com/joangi70/MitjaGranollers?authkey=Gv1sRgCI7oqNGGgYqLIA#5581280333130094498

En Marc diu : Doncs jo tinc el peu dret amb 4 dits amb butllofes que semblen globus!!! Només un se n'ha salvat!!Per cert, a la foto, veig que faltaven les meves ulleres de sol. Desentono!! Això sí, la foto no té pèrdua. També es nota que és d'abans de la cursa...

El David diu : Jo estic baldat avui, em fan mal les articulacions (cadera i genolls) i baixar les escales es converteix en un suplici. Quan m'aixeco de la cadira o del sofà, fins que no s'escalfen una mica els engranatges, pateixo.De fet, tinc les mateixes sensacions que el dia després de la marató

Conclusió extreta de la cursa d'ahir: no es pot anar a còrrer una mitja sense haver-la preparat mínimament (i jo feia 3 setmanes o més q no sortia a còrrer...).

.

L'Àngel diu : On ereu vosaltres?? no us vaig veure...i mira que us vaig buscar.

vaig correr amb el Hansi, que era de facil localitzacio (en el foco de Corredors.cat).

jo estic be, be, pero vaig patir una mica al final. tenia encara força molesties al genoll i juntament amb la mitja de la setmana anterior no vaig anar fort per rematar. pero content amb l'1:35 final.

Per cert, deu-n'hi-d'ho amb el "repechonets"...de la cursa!!

En Berni diu : Aloha runners!!!!!!
Jo la veritat es que ahir estava fet pols i després de dinar em vaig passar el dia al sofá fins l'hora de sopar.
Pero avui m'he aixecat força bé. També ha fet estar de "vacances" i haver pogut dormit fins les 11h del matí.
La foto bonisisisisisisima.
Davis, ets un crack. Fer la cursa que vas fer portant 3 setmanes sense sortir es de cracks.
Marc, a mi també m'ha sortit una butllofa i el Hansi em va recomenar que millor no la petés.
Angel, ets un autista! Mira que no veure 4 gamarussos, posicionats estratègicament al costat del mega brou de caldo??????
On volies que estiguessim???? Pos al costat d'on donaven les coses per veure i menjar. jejejejejej. Quin pajaru!!!
Bueno, pos eso. A recuperar el físic i l'esperit.
Sortim avui un ratet? ejejjejejej.lo de la mitja va ser una tortura, i no esport)

En Hansi diu : Hola nens! Un plaer compartir amb vosaltres els minuts post-cursa a l'entorn del caldo. Berni, això de no petar les butllofes, jo he sentit que és millor no fer-ho, però de vegades ho he fet (jejeje). No vaig pensar a preguntar-te si el número de bamba era un més que el que gastes pel calçat de dia a dia (és una altra de les recomanacions que fan els que en saben). Aingel, això de que vas córrer amb mi, per desgràcia va ser poca estona perquè vas anar massa espitós a partir del km 1,5...Si no, hauries pogut córrer tota la mitja al ritme que jo vaig anar. Com et vaig dir ahir, és molt important en les curses de fons, sobretot en mitges (i mil vegades més en marató), no passar-se de ritme a l'inici, i més si la primera meitat és exigent, en pujada, com ahir. Te'n faries creus de com estàs de diferent en la segona meitat d'una cursa si has fet a ritme adequat (sense passar-te) la primera meitat. I això és independent del cansament acumulat en dies previs, dels genolls, dels músculs, de la calor...sempre acabes amb més força i més bones sensacions si en la primera part de la cursa no et passes de la ratlla en el ritme. Apa, ànims, però sobretot entreneu, que aquí hi ha molt campanero d'entrenaments que després a les curses ho passa fatal per no anar preparat. Per cert, algú va veure al Ferran? No la corria també? El Ferran diu : Vaig fer 2h i 5 min i vaig acabar bé. En David afegeix : Això sí, després de la calçotada, quan es va aixecar de la taula, les cames ja li deien una altra cosa.

Apa, crònica diferent que heu fet tots plegats i jo he recopilat.

San Silvestre Barcelonesa a Sant Cugat 31.12.2010

El 31 de Desembre reclama l'última cursa de l'any: la Cursa dels Nassos o altrament coneguda com a San Silvestre o Sansi. La veritat és que aquesta cursa, per ser l'última del calendari anual té el seu bon rotllo. Acabar l'any fent esport, personalment crec que és molt rewarding. D'aquí a que sigui una de les curses més festives del calendari. Gent disfressada, amb barrets, nassos de payaso, són elements inconfusibles en aquesta cursa... i aquest n'és un bon exemple.

Aquest any, a més, té l'atractiu de poder córrer a casa! Si noi, l'Ajuntament ha aconseguit que San Cugat promogui una altra cursa a part de la Mitja Marató. Esperem que duri i no sigui flor d'un dia! A més, pel que fa a temes de logística que he de dir...

Destacable, mencionar la gran participació dels ACorrecuitencs locals. Tots a l'alçada de les circumstàncies...però, escolteu...és l'última cursa del 2010 i ja som a Febrer del 2011... Anem al gra!!

- En Joan, es va deixar el no se qué a casa i va haver de sortir correns cap allí, no cap a la sortida. Va tornar amb el xip...i la gorra de l’Arale!!

- La Núria es va pintar la cara al mirall i va quedar tal cual, tot el text a l'inrevés.

- En Marçal va córrer amb barretina.

- En Sweet Marc va portar un amic, I no semblava gaire convençut per fer una mica de running. Anava i venia de guardarropia intentant deixar la bossa.

- Comptavem entre els assistents, amb na Caterina, que feia temps que no corria amb el grupet.

- En Gerbeciercols, entre “algodones” va córrer, però no al alt nivell que havia apuntat a principi de temporada, i es que el constipat que portava feia dies, li va passar factura. Ànims pel 2011!!

- En Hippy i l’Oriol també van córrer però els vam trobar a la meta.

- I en Marrano va fer una aparició llampec. Va venir, saludar i ja no el vam veure més.

- Comentar que tot i ser l’última cursa de l’any i que la gent portava encara part dels excessos nadalencs al ventre, tothom va posar-se les piles fent bons temps. De nou en Sweet Marc va fer una MMT amb 47.48 i en Runner Dude millorar la seva MMP deixant el crono en 42:04.

- També és destacable el ressó en premsa audiovisual local del seguiment dels ACorrecuites: Les càmeres de Cugat.cat van mostrar imatges de la Caterina al seu pas per la Plaça de la Música,

i les càmeres del Telenotícies de TV Sant Cugat van enregistrar en el seu especial dedicat a la San Silvestre l’instantània d’en Runner Dude “chocando esos cinco” amb els treballadors de la carnisseria Tubau.

Finalment, no té pèrdua l’instantània d’en Joan, un cop a meta. El que no queda constància aquí són les paraules que va dirigir a la càmara: “Marca, marca...” i quan es gira es sent un “...qüasi...”. En què quedem.?...Ho sento, però algú ho havia de dir!!! ;-)

Enhorabona als ACorrecuites participants, i a tothom Bon Nadal i Feliç Any Runner !!! ;-)

Informe Robinson: Prèvia als 2 Turons 2011

Atenció - STOP - S'han vist corredors del Club Runner ACorrecuita - STOP - Pel Vallès Oriental - STOP - Preparen curses de muntanya - STOP - El "susoditx" apareix pel fons - STOP -

Instantània caçada - STOP - Treu la llengua per a qüasi tot - STOP - És conegut per la contrada - STOP - Vigileu és perillós i pot anar armat amb ulleres de sol - STOP -

Tenia intenció de correr l'edició 2011 - STOP - No en sabem res - STOP - Esperem crònica - STOP -

El periodista enmascarat - STOP - a la recerca de la veritat - STOP -

Marathon Man: 365 maratons en 365 dies

Steffan Engels, l'home que ha corregut 365 maratons en 365 dies consecutius.

La setmana passada aquest belga va finalitzar el seu repte, per demostrar a la gent que si ell podia còrrer 42 km cada dia, tothom pot sortir a còrrer 5 km diaris, per tal de millorar la seva salut i lluitar contra l'obesitat.

Va còrrer en diferents ciutats (principalment d'Espanya): Barcelona, Madrid, Valencia, Bilbao, Gijón, Sevilla, Mallorca, Alacant, Murcia, Màlaga, Las Palmas, Lisboa, Montreal, Mèxic DF, Londres o Nova York.

S'ha de ser un gran atleta per aguantar tants kilòmetres diaris.

Quedi aquesta entrada al bloc com un petit homenatge per aquest corredor.

Cursa de l'oli

Fred congelant a les Garrigues ! Els termòmetres marquen dos o tres graus sota zero. Un pensa ....què coi t'ha manat venir fins aquí ?

Una mica d'oli ?

Un miserable puntet ?

Fer una cursa exòtica de 10.360 metres ?

Millorar l'estat de forma ?

Com que en Marc i jo no ho tenim massa clar, fem com els vilatans i anem al cafè del poble, a escalfar màquines.

La meitat dels corredors ha envait el local i comparteix aquest fred matí amb els tertulians habituals,que no fan pinta de sortir corrents

Nosaltres, ben mirat, tampoc caldria. Abans de començar ja hem rebut l'obsequi, oli del bó, que pel que sabrem després ha guanyat un premi sucós !!!

Que nano, ho deixem aquí o sortim a veure com s'arronsa tot el que es pugui arronssar ?

Som uns valents, ni el fred ni el premi de pa sucat amb oli, ens aturaran, vinga que el sol ja surt i potser arribem a zero !

Ben abrigadets, quina bendició les malles aquestes tan sexys ,je...

Tret de sortida, i mai millor dit, perquè hi ha un paio amb un ..."trabucu"!

I el que està preparat per una explosió sóc jo, la meva panxa és un volca en erupció que pot despertar en qualsevol moment. Passo per l'excusat un únic cop i faig el cor fort.

HO tinc clar, la situació és idònea, avui seré la llebre del Marc.

Evidentment ell no creu ni un borrall del que li dic. NO seria el primer cop que l'enganyo, però aquest cop va de debó. Sortim !!!

Els primers kilometres són per asfalt , sortint de la ciutat i endintsant-nos al camp.

Un turonet amenaçador ens posa la por al cos, però ha estat un miratge, l'asfalt dona peu a la pista de terra, i els desnivells continuen sent irrellevants. La plana lleidetana s'extèn davant nostre, i la comarca fa honor a la seva tradició. Per tot arreu oliveres precioses embolcallen la cursa que poc a poc va pujant.

Hem sortit forts i ara el ritme va decreixent, però intento no afluixar , sé que amb el temps que estem marcant, el Marc pot assolir una gran marca.

Passem l'equador de la cursa i encarem cap avall, ens anirà bé. Un senyor boleta de Terrassa ens manté a ratlla, fustrant, això no quedarà així. I a dos quilometres del final el superem i encarem la recta final amb la convicció de guanyar la batalla al cronòmetre.

Fita assolida, en passar el km 10 en Marc aconsegueix la seva tercera marca personal i la millor en els darrers anys. Bravó campió. Per part meva satisfacció total per col.laborar amb aquesta fita.

I el millor està per arribar !

Ara ja tinc resposta a perquè hem vingut aquí ! Per la marca del Marc i per un esmorzar de cullons !!!

Aquest matí brillant acaba amb una visita a la fira de l'oli, on prenem alguna garrafeta del millor oli del món !!!!!!!!!!!!!!!!

Bon profit i fins l'any que ve.