Cursa de l'oli

Fred congelant a les Garrigues ! Els termòmetres marquen dos o tres graus sota zero. Un pensa ....què coi t'ha manat venir fins aquí ?

Una mica d'oli ?

Un miserable puntet ?

Fer una cursa exòtica de 10.360 metres ?

Millorar l'estat de forma ?

Com que en Marc i jo no ho tenim massa clar, fem com els vilatans i anem al cafè del poble, a escalfar màquines.

La meitat dels corredors ha envait el local i comparteix aquest fred matí amb els tertulians habituals,que no fan pinta de sortir corrents

Nosaltres, ben mirat, tampoc caldria. Abans de començar ja hem rebut l'obsequi, oli del bó, que pel que sabrem després ha guanyat un premi sucós !!!

Que nano, ho deixem aquí o sortim a veure com s'arronsa tot el que es pugui arronssar ?

Som uns valents, ni el fred ni el premi de pa sucat amb oli, ens aturaran, vinga que el sol ja surt i potser arribem a zero !

Ben abrigadets, quina bendició les malles aquestes tan sexys ,je...

Tret de sortida, i mai millor dit, perquè hi ha un paio amb un ..."trabucu"!

I el que està preparat per una explosió sóc jo, la meva panxa és un volca en erupció que pot despertar en qualsevol moment. Passo per l'excusat un únic cop i faig el cor fort.

HO tinc clar, la situació és idònea, avui seré la llebre del Marc.

Evidentment ell no creu ni un borrall del que li dic. NO seria el primer cop que l'enganyo, però aquest cop va de debó. Sortim !!!

Els primers kilometres són per asfalt , sortint de la ciutat i endintsant-nos al camp.

Un turonet amenaçador ens posa la por al cos, però ha estat un miratge, l'asfalt dona peu a la pista de terra, i els desnivells continuen sent irrellevants. La plana lleidetana s'extèn davant nostre, i la comarca fa honor a la seva tradició. Per tot arreu oliveres precioses embolcallen la cursa que poc a poc va pujant.

Hem sortit forts i ara el ritme va decreixent, però intento no afluixar , sé que amb el temps que estem marcant, el Marc pot assolir una gran marca.

Passem l'equador de la cursa i encarem cap avall, ens anirà bé. Un senyor boleta de Terrassa ens manté a ratlla, fustrant, això no quedarà així. I a dos quilometres del final el superem i encarem la recta final amb la convicció de guanyar la batalla al cronòmetre.

Fita assolida, en passar el km 10 en Marc aconsegueix la seva tercera marca personal i la millor en els darrers anys. Bravó campió. Per part meva satisfacció total per col.laborar amb aquesta fita.

I el millor està per arribar !

Ara ja tinc resposta a perquè hem vingut aquí ! Per la marca del Marc i per un esmorzar de cullons !!!

Aquest matí brillant acaba amb una visita a la fira de l'oli, on prenem alguna garrafeta del millor oli del món !!!!!!!!!!!!!!!!

Bon profit i fins l'any que ve.