En el moment de l'hora final!

Ki hora tes runners!

Aquest diumenge dues cites esportives d'aquestes llargues-llargues. A Suècia, dos dels nostres amics, en Marçal i l'Oriol, amb la Magali i l'Iran, s'enfronten a una cursa de més de 80 kms d'esquí de fons!!! (Ho haveu vist?) Molta sort als campions i campiones! Al Cap i Casal, més de 10.000 participants disfrutaran de la Marató. Ovidio suposo que baixaràs de les 3 hores amb els ulls clucs. També tota la sort per tu!

Després de l'intent fallit que va suposar la primera experiència maratonianab(Barcelona 2008) ha plogut bastant. Però amb el bon regust de les d'Empúries i Donosti, torno a enfrontar-me a la que serà la quarta marató en un any.

Els sentiments són ambivalents. Per una banda. L'ambient extraordinari, la gent i el fet de correr a casa. Per una altra el cansament acumulat, i l'adaptació de l'entrenament a les circumstàncies del viatge.

En aquesta ciència les ganes no poden suplir mai un pla d'entrenament. Aquí no sempre és cert allò de "fa més qui vol que qui pot". He de reconèixer que l'any passat, les pors de la novetat, van fer que un sobreentrenament em deixés KO al quil·lòmetre 23 i des d'aquell moment ençà el dolor i l'agonia prenessin el relleu a les bones sensacions i al gaudir.

Aquest any, pot ser em trobaré en un escenari contrari. Després de Donosti, vaig parar 3 setmanes. I vaig agafar el pla d'entrenament durant 3 setmanes. Fins que l'intent de repetir la cursa de muntanya del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) per Collserola em va destrossar de mala manera. Durant el viatge la intensitat de l'entrenament ha baixat, i he complert uns mínims que em fan ser prudent.

Els ànims són a dalt de tot. Però cal ser realistes. 4 maratons en un any, el cansament acumulat, i el no ser tant metòdic en el pla d'entrenament d'aquestes darreres setmanes, el contrari que l'Edu ens explicava en el seu post, fa que a hora certa d'avui, tingui dubtes.

Diuen que el cos, té una memòria espectacular. Es recorda molt bé dels estats i límits que ha aconseguit. Espero que el meu cos no tingui una atac "temporal" d'alzehimer. Sé que no serà gens fàcil. Però de ganes i d'il·lusió no en faltaran. Capacitat de patiment tampoc. Els aires i l'esperit de Kiwilàndia m'ajudaran més del que em puc imaginar.

Quin és l'objectiu de la cursa doncs? Acabar-la, faltaria més! I si pot ser, si les sensacions ho permeten i la cursa es desenvolupa com cal, plantejar-se baixar la marca de Donosti (3 hores i 50 minuts). Per tant si hi ha algun valent o valenta, que vulgui acompanyar-nos els 10-15 darrers quil·lòmetres, serà un plaer compartir aquests moments crucials de la cursa amb el vostre esforç i ajut. Mirarem que a l'arribada no ens passi el que li ha passat al nostre amic del video.

Una forta abraçada a l'expedició de Suècia. Ens explicarem les sensacions i les emocions en aquest bloc. Fins aviat!

Aleix

inicio de temporada

Estreno de temporada y de blog .. a ver si lo consigo... esto escribía hace 2 semanas despues de Granollers : " Ya he estrenado el casillero ... los 2 puntos de la mitja de Granollers . Y lo más importante , que las molestias al gemelo izquierdo de estas 2 últimas semanas parecen superadas. He tenido que parar casi por completo el entrenamiento de la maratón despuès de una sobrecarga y la verdad es que estaba bastante angustiado antes de la mitja. No solo por el miedo de no poder completar los 21 km , pero sobre todo porque no sé en que estado me presentaré a la salida el 1 de marzo. Despuès de unas semanas de duro entrenamiento es muy duro tener que parar y ver comprometido tanto esfuerzo. En fin, la mitja ha ido bastante bien. 1:27:30. Un poco más que el año pasado ( 1min30) pero ya me doy por satisfecho. Ahora toca recuperar del todo y ver como gestionar estas últimas 4 semanas . Tengo claro que no se puede recuperar el tiempo perdido, asi que me voy a concentrar en la recuperación y no perder lo conseguido hasta ahora, ya no es cuestión de forzar . "

Pues el tiempo pasa, y solo faltan 2 semanas para el maratón. .. La recuperación va bien y empiezo a tener buenas sensaciones. He pasado por el Running Valles este fin de semana y a falta de motor, ya tengo neumáticos nuevos ( unas Ascis muy chulas) .. me han garantizado que son el modelo para bajar de 3 h. Lo dudo mucho, pero va bien para el moral.

Que dur que és ser maratonià per aquestes contrades!!

Diumenge matí, em llevo desprès de una nit de sopar i cervesses.
Ara recordo que vaig dir que m'anava abans d'hora perquè el dia següent havia d'entrenar...
20 Km els hi vaig dir que havia de correr. El rollo que estic entrenant per una marató: incredulitat i apostes per saber si la acabaré o no! hehehe!
20 km... el pla d'entrenament és el pla, si ell ho diu és que deu ser necessari.
Com cada matí, costa llevar-se. Com és de costum poca llum a fora i la impressió de que afora té que fer una rasca que no s'aguanta. Recordo que ahir tornant de casa del Søren en bici fotia tant de fred que el nas i les orelles s'em van congelar!!
Costa però em llevo, em poso les malles, el pulsometre, la samarreta termica i el paravent! Em va la impressió que el necessitaré avui!
Em poso les bambes i al carrer.... i ooooohhhhh!!! sorpresa!
Aquesta nit ha nevat! de fet està nevant!! ufffff!! quina mandra....
però el pla és el pla! després de les fotos que veieu, m'animu i apa-li a la carratera!
Ostres quin fred!!! s'em congelen les orelles i el nas, però particularment els dits del peu!
Em vaig escalfant... ja sento els dits de les mans, però em sembla que definitivament ja no podre salvar de l'amputació el dit petit del peu! Joder..... però el pla és el pla!!!
Porto uns 8 Km i la cosa va millorant... intento auto-convencem que maco e increible és corre sobre la neu! però avui no cola! no ser quina deu ser la temperatura però la meva de sensació és de -10ºC com a MÍNIM!
Al Km 15 ja estic maleïnt el pla! Tinc els dits del peu insensibles i em fan un mal que t'hi cagues, i el pulsometre marca unes pulsacions molt baixes! Estic apunt de morir congelat!
Miraculosament aconsegueixo arribar a casa! I després de la banyera, que podeu veure a la foto (heheheheheh) TOTES les extremitats del cos em comencen a respondre.... podrem evitar la amputació!
La "moraleja" de tot això és que el pla d'entrenament no sempre té la rao! Per tant si algún dia no ho veieu clar! al llit i a dormir un parell d'horetes més!

Eduard

P.S: Correr en condicions extremes pot donar punts adicionals?

Recta final de la lesió

Bona tarda companys atletes!!!

Jo també em sumaré a la causa i començo a contribuir a donar vidilla al blog, que aquestes coses valen la pena!!
Només volia extendre al col.lectiu el meu optimisme de cara a la ja molt propera recuperació de la lesió que m'ha fet començar el nostre repte amb 'mala pata'. Dilluns es compleixen els 15 dies des de la visita al metge, i tres setmanes des de la lesió. Així que espero poder sortir aviat a prendre les primeres hores de contacte amb l'asfalt (si no ho aconsegueixo ja no tindré excusa), i començar un entrenament seriós per tal d'afrontar en condicions les properes curses.

He de recuperar l'avantatge que m'heu agafat!!!!!!

Per cert, Marçal, tenia jo raó: la teva primera cursa d'esquí de fons només valia 1 punt!!! (les normes són les normes...)
Joan, m'agradaria que em transmetessis un bocí d'aquest amor propi i coratge que et permet seguir fent matxotades cada vegada en condicions més extremes...
Apart del Joan, el Marçal i l'Oriol, la resta heu obert el vostre 'casillero'???

Apa, per acabar, us adjunto una foto de l'últim partit que vaig jugar, del precís instant en què em vaig trencar el dit, i perquè veieu que no m'ho invento. No hi ha cap dubte: era falta claríssima!!!

Apa siau!!!!

Els errors de Sant Antoni

Imatge : En tornar de la cursa amb una nova samarreta, m'esperava el somriure d'en Marquitus. Genial.


Si, senyors,primer punt aconseguit! Però de quina manera.
La primera cursa de la temporada va ser l'exemple perfecte de com NO s'ha d'anar a competir.
Aquí teniu la col.lecció d'errors :
-No dormir la nit anterior ( només 5 hores )
-Esmorzar amb poc temps d'antelació.
-No estar recuperat del refredat de la setmana anterior i tenir el nas més embussat que la c-58.
- Llevar-se massa d'hora ( el meu fill no hi entén de curses !!! ).
-Descuidar-se el cronòmetre, i no tenir ni punyetera idea del ritme ni temps que portava.
I a sobre, anar a una cursa sol com un mussol.
Hagués pogut ser un drama, però.....si em descuido faig la meva millor marca !
Si, si, resulta que vaig fer tota la cursa fins al km 8.5 per tenir un temps de 45 minuts pelats, que hagués estat el meu récord! El més increible és que mai m'havia sentit tan malament, fluix i cansat en una cursa. No entenc res ! Però el pitjor va arribar cap al final, ja dins del fatídic km 8. Un flato de cullons, al.lucinant, no n'havia tingut mai. Feia cagar, el dolor ! Quin mal. Però vaig alentir el ritme moltíssim durant uns 700 m i va ser la meva salvació, ja que uns minuts després em recuperava i podia fer el darrers metres de la cursa com si res. Incomprensible, anormal, fes-t'ho mirar ????
Conclusió , que vaig acabar amb un sprint, ja no em feia mal res, em sentia millor que en tota la cursa, però m'acabava de càrregar una oportunitat claríssima de fer marca. Que hi farem, al final 46 minuts i pico llarg, que tenint en compte tots els impediments i successos es pot considerar un gran èxit.
La pregunta ara és : aprendré dels errors ?
Salut, i fins la propera

Estrenant el tema !!!

Bones Gebrassilasies & company


Finalment he entrat al bloc....bien....és ben parit això !!! Felicitats Joan

I finalment he estrenat el "casiller"....van ser 25 km d'esqui el passat diumenge....a Lles...juntament amb Oriol....


El tema és...

Hi haurà campió d'estiu a mitja temporada?

Qui és el pichichi -> el que fa més km?

Qui es el premi Zamora -> qui encaixa menys "lesions"?

Farolillo rojo? Descens? UEFA? Perjudicados por los "arbitros"?



Bueno....sols es per crear ambient....

Els k korrin Sant Antoni, que vagi tot molt bé.


Ja ho sabeu, don't stop !!!

El repte pel 2009

Athletes de "pacotilla" , frikis de les curses, aquest és el repte per l'any 2009.
Com que és molt senzill d'aconseguir, l'objectiu ha de ser superar-lo amb escreix.
El document que s'adjunta sota d'aquestes ratlles així ho certifica.
Els sotasignants, Marc, Edu, Aleix, Oriol, Marçal i Joangi, reunits a barcelona el 31 de desembre de 2008, van decidir un nou repte per aquest any i al mateix temps van establir una nova normativa per tal que no hi hagi cap possible frau, confusió o malentès.



El Hansi no va signar, però és evident que no li calia, la seva paraula, i sobretot els seus fets ( m'ha quedat molt Montilla això ), l'avalen de sobres. La previsió és que trenqui totes les estadístiques!!!
Tampoc ho han fet ni l'Ovidio ni el David, que també han demostrat que poden assumir el repte amb garanties d'èxit. Finalment el Bernat prefereix no signar davant la possibilitat d'un possible fracàs.
Evidentment tot nouvingut al grup dels "athletismenonstop" o els "acorrecuita", haurà d'assumir aquest repte i signar. Qualsevol que s'hi vulgui afegir es pot posar en contacte amb nosaltres.
Com s'aconsegueixen aquests 15 punts ? I molts més ?
La resposta està en la nova normativa

NORMATIVA
Les curses realitzades tindran una puntuació específica segons el seu Kilometratge.
S'inclouran curses de fons en carretera, de muntanya, d"humor amarillo" ( pista americana), curses de fons d'esquí i triatlons.

Sistema de puntuació per curses d'atletisme :
Curses de 2 a 10 Km : 1 punt
Curses de 10,5 Km a 22 Km : 2 punts
Curses de més de 22 Km : 3 punts

Sistema de puntuació per curses d'esquí de fons :
Curses fins a 30 Km : 1 punt
Curses fins a 85 km : 2 punts
Curses de més de 85 : 3 punts

Sistema de puntuació per triatlons :
No està encara establert ( Qui s'anima ? )

Per qualsevol canvi, caldrà arribar a un acord. En parlem
Que la força ens acompanyi