Els errors de Sant Antoni

Imatge : En tornar de la cursa amb una nova samarreta, m'esperava el somriure d'en Marquitus. Genial.


Si, senyors,primer punt aconseguit! Però de quina manera.
La primera cursa de la temporada va ser l'exemple perfecte de com NO s'ha d'anar a competir.
Aquí teniu la col.lecció d'errors :
-No dormir la nit anterior ( només 5 hores )
-Esmorzar amb poc temps d'antelació.
-No estar recuperat del refredat de la setmana anterior i tenir el nas més embussat que la c-58.
- Llevar-se massa d'hora ( el meu fill no hi entén de curses !!! ).
-Descuidar-se el cronòmetre, i no tenir ni punyetera idea del ritme ni temps que portava.
I a sobre, anar a una cursa sol com un mussol.
Hagués pogut ser un drama, però.....si em descuido faig la meva millor marca !
Si, si, resulta que vaig fer tota la cursa fins al km 8.5 per tenir un temps de 45 minuts pelats, que hagués estat el meu récord! El més increible és que mai m'havia sentit tan malament, fluix i cansat en una cursa. No entenc res ! Però el pitjor va arribar cap al final, ja dins del fatídic km 8. Un flato de cullons, al.lucinant, no n'havia tingut mai. Feia cagar, el dolor ! Quin mal. Però vaig alentir el ritme moltíssim durant uns 700 m i va ser la meva salvació, ja que uns minuts després em recuperava i podia fer el darrers metres de la cursa com si res. Incomprensible, anormal, fes-t'ho mirar ????
Conclusió , que vaig acabar amb un sprint, ja no em feia mal res, em sentia millor que en tota la cursa, però m'acabava de càrregar una oportunitat claríssima de fer marca. Que hi farem, al final 46 minuts i pico llarg, que tenint en compte tots els impediments i successos es pot considerar un gran èxit.
La pregunta ara és : aprendré dels errors ?
Salut, i fins la propera