diumenge, 1 de febrer del 2009

Que dur que és ser maratonià per aquestes contrades!!


Diumenge matí, em llevo desprès de una nit de sopar i cervesses.
Ara recordo que vaig dir que m'anava abans d'hora perquè el dia següent havia d'entrenar...
20 Km els hi vaig dir que havia de correr. El rollo que estic entrenant per una marató: incredulitat i apostes per saber si la acabaré o no! hehehe!
20 km... el pla d'entrenament és el pla, si ell ho diu és que deu ser necessari.
Com cada matí, costa llevar-se. Com és de costum poca llum a fora i la impressió de que afora té que fer una rasca que no s'aguanta. Recordo que ahir tornant de casa del Søren en bici fotia tant de fred que el nas i les orelles s'em van congelar!!
Costa però em llevo, em poso les malles, el pulsometre, la samarreta termica i el paravent! Em va la impressió que el necessitaré avui!
Em poso les bambes i al carrer.... i ooooohhhhh!!! sorpresa!
Aquesta nit ha nevat! de fet està nevant!! ufffff!! quina mandra....
però el pla és el pla! després de les fotos que veieu, m'animu i apa-li a la carratera!
Ostres quin fred!!! s'em congelen les orelles i el nas, però particularment els dits del peu!
Em vaig escalfant... ja sento els dits de les mans, però em sembla que definitivament ja no podre salvar de l'amputació el dit petit del peu! Joder..... però el pla és el pla!!!
Porto uns 8 Km i la cosa va millorant... intento auto-convencem que maco e increible és corre sobre la neu! però avui no cola! no ser quina deu ser la temperatura però la meva de sensació és de -10ºC com a MÍNIM!
Al Km 15 ja estic maleïnt el pla! Tinc els dits del peu insensibles i em fan un mal que t'hi cagues, i el pulsometre marca unes pulsacions molt baixes! Estic apunt de morir congelat!
Miraculosament aconsegueixo arribar a casa! I després de la banyera, que podeu veure a la foto (heheheheheh) TOTES les extremitats del cos em comencen a respondre.... podrem evitar la amputació!
La "moraleja" de tot això és que el pla d'entrenament no sempre té la rao! Per tant si algún dia no ho veieu clar! al llit i a dormir un parell d'horetes més!

Eduard

P.S: Correr en condicions extremes pot donar punts adicionals?


2 comentaris:

ovidio ha dit...

Que fuerte, y que motivación. Conseguir seguir el plan es estas condiciones ya es un éxito. Ahora entiendo tu marca en la maraton del año pasado: no me imagino de otra manera las condiciones de entrenamiento de los atletas de la RDA de los 70... y las condiciones de recuperación ( bañera) también... Suerte para el resto del plan... el invierno ya esta acabando.

Titus ha dit...

Ei Edu!! M'alegro de veure que no decaus en l'intent!!!! realment ha de ser molt dur això!

Però la imatge de la banyera és reconfortant, je je, em mola aquesta banyera rollo retro...

Apa, sort pel què queda!