Ranquing del Segon Trimestre

Runnerscorrecuitanonstop, culló quin nom més complicat !

Bé, senyors, i senyora, que ja tenim una membre femenina !

Aquí teniu el ranquing del segon trimestre només comptabilitzant les curses dels darrers tres mesos ( 6 abril/6juliol ) i després el ranquing general amb l'acumulació dels dos trimestres.

Alguns canvis han estat importants, evidentment hi ha hagut canvi de lider, en Hansi ens porta molts kilometres davantatge, però el "farolillo" rojo segueix a les mateixes mans ( o peus )!

A la Núria i l'Albert se'ls comptabilitza en el global, les curses fetes durant el primer trimestre abans d'incorporar-se al blog.

Bo, prou xerrameca, som-hi !

1. Hansi : 23 punts

Medijocs (8 km).
mitja marató d'Olot (21 km).
cursa de les Tortugues de La Garriga (uns 14 km).
cros de la Policia Local de Mataró (10 km).
10 km de Sant Quirze, Memorial David Rovira.
Milla de Ripollet.
Cursa per Collserola (Cerdanyola) (13,6 km).
Cursa Corte Inglés (11 km).

10 km Delta Prat.
10 km Nou Barris.
Cursa de les 3 comarques, Alpens (26 km).
10 km Pineda.
cursa de muntanya de Vacarisses (12,5 km).
triatló sprint de Calafell.

10 km La Maquinista

Cursa de Terrassa( 7 i pico )

2. Aleix : 7 punts

Sant Quirze

Mitja marató de la Pobla
Cap de Rec
Cursa de la Vila Olímpica

3. Oriol,Marçal,Joangi : 6 punts

Oriol i Marçal

Mitja marató de muntanya de La Pobla de Lillet (23km)

Marxa de Resistència Cap de Rec (53km)
Oriol Cursa de la Vila Olímpica (10km) Marçal Cursa de Sant quirze (10 km)

Joangi

10km de Sant Quirze

Muntanya ( 13,5 ) Vallhonesta

Muntanya ( 12,5 ) Vacarisses

10km La Maquinista

4. David : 5 punts

Medijocs ( 8 Km )

13,6 km Vallhonesta, muntanya

10 km St. Quirze.

10 km La Maquinista

5. Albert : 4 punts

Cross Diputació Caldes 5km

Cerdanyola Muntanya ( 13,6 )

10km La maquinista

6. Ovidio i Núria : 3 punts

Ovidio

10 km St. Quirze

10 km Pineda

10 km Vila Olimpica

Núria

Cross Diputació Caldes 5km

10 km Cursa Sanitat Badalona

10 Km La Maquinista

7. Titus : 2 punts

Cursa de la Campana de Vacarisses (12.5Km)

8. Edu : 1 punt

10 km Odense ( Dinamarca )

Ranquing acumulat

1. Hansi : 24 punts

2. Marçal : 13 punts

3. Aleix i Oriol : 12 punts

4. Joangi : 11 punts

5. Ovidio : 9 punts

6. David : 7 punts

7. Titus : 6 punts

8. Albert i Núria : 5 punts

9. Edu : 1 punt

Fora de concurs però meritori : Nil : 0.5 punts Cursa 500 metres !

I de regal, una foto d'una cursa sense crònica i de les que va tenir més presència nostra, la de Sant Quirze ! ( Falta l'Ovidio a la foto ! )

VALLHONESTA: 26/4/09 – 13,6 km

I avui, sí, la crònica de la cursa.

El Joan decideix q em passarà a buscar per casa, i arriba a una hora intempestiva (de temprana), tot i que ja porto una estona al carrer esperant-lo (per variar s’ha perdut).
Pensant que arribem molt justos decidim anar per l’autopista i paguem dos peatges caríssims fins arribar a St. Vicenç de Castellet, un poble perdut a la falda de Montserrat.
Finalment resulta que la cursa començava a les 10 i no a les 09:00, per tant arribem una hora abans i fem un tomb pel pavelló i veiem les curses infantils.

A les 10:00h comença la cursa, encara no plou però té tota la pinta q ens caurà una de bona. El Joan i jo sortim junts, i cosa ben estranya fem els 3 primers km plegats, ell a un ritme massa lent i jo a un ritme massa ràpid, tenint en compte l’entrenament zero dels últims dies i les pujades que es preveuen.

En el km 5, quan ja corro sol i passo una pancarta que diu “AQUÍ COMENÇA LA PUJADA” (quan des del km 2 no hem fet més que anar pujant), arriba la pluja, primer una pluja fina que s’agraeix, i més tard, una pluja més forta que hem deixa xop del tot. A la vegada comença la muntanya de veritat, i fins el km 10, a on hi ha l’ermita, és tot una pujada forta, dura, amb fang, amb les cames cansades i amb ganes de caminar durant alguns trams. Avanço alguns corredors, i d’altres m’avancen a mi, fins que es veuen unes escales fetes a la muntanya, amb grans pedres que indiquen que ja arribem a l’ermita. Faig les escales caminant (agafo una mica d’aire) i tornem a còrrer.
Sorpresa: a l’ermita hi ha un grup de gent animant, amb la que està caient. S’agraeix!!

I comença la baixada, primer un fals pla per corriols tubuganeru, i després a agafar la pista forestal que ens portarà fins abaix novament (recordeu, pluja, fang, ÈPICA!!). Una baixada molt divertida, però els últims 800 m per asfalt i per dins del poble se’m van fer molt llargs. Temps final: 1h 17’ 31’’.

Una vegada arribo, recollo la bossa i busco al Joan a dins del pavelló, que s’està fotent un tros de coca impressionant i que no s’ha canviat (continua tot xop) esperant-me per fer-nos la foto que tanca aquest reportatge.
La cursa està molt ben organitzada, no està massificada, l’esmurçar post-cursa és brutal, i a més, l’organització té dos fotògrafs oficials en dos punts estratègics de la cursa (un a l’ermita i l’altre en mig de la baixada). Totalment recomanable per repetir l’any vinent.

VALLHONESTA 2009: SOTA LA PLUJA

Un dia d'aquests, el Joan o jo penjarem la crònica, de moment les fotos "professionals" de 2 fotògrafs de l'organització, un situat a dalt, a l'ermita, en mig d'un corriol, i l'altre en plena baixada.

Primer, una foto mentres encara anavem pel mig del poble, al poc de la sortida, una foto mediàtica, feta per la parella de l'Arcadi Alibés, des de Canaletes, jejeje.

I amb l'ermita al fons de la imatge...

I ara les fotos baixant, no ho sembla, però plovia, i força.

Eventyrløbet 2009

Hola companys i companyes!

Sí, ja tinc la primera!! Els 10km de la cursa popular de Odense anomenada "Eventyrløbet", traduit sería "la cursa de l'aventura". La veritat és que d'aventura ben poca, però de gent, cerveça i menjar el que vulguis!!!

La marca no va ser gaire espectacular (46.37 min) doncs hi havia molta gent i alguns camins eren molt estrets, però la idea de la cursa és molt bona.

Moltes les empreses o entitats de la ciutat participen, i cada una fan una samarreta especial per la cursa en plan "equipo". Lo millor és que al final de la cursa (2,5km, 5km o 10km) la gent es reuneix a les carpes de cada equip on la cerveça i el menjar corre a dojo..... i gratis!! i fan una festassa!! Concerts, concursos, etc... Imagineu-vos que al final parlava un danès fluit!!! :-)

Doncs res, espero que aquesta sigui la primera cursa de una ratxa que em permeti arribar al objectiu de l'any. Records a tots desde el nord!


Una mica de motivació per correr sempre és necessaria :-)

Medijocs: una altra forma de còrrer

El dissabte 18 d'abril es va còrrer la ja tradicional cursa dels Medijocs, cursa organitzada pel Col·legi de Metges de Catalunya i que es fa a St. Cugat. La cursa és d’unes 5 milles (uns 8,5 km) i combina asfalt amb camins.
La ruta no té complicació: una volta al Parc de la Pollancreda, entrada a les pistes forestals camí de Can Borrell, volta a la masia, tornada i una altra volta al Parc de la Pollancreda.

La gràcia d’aquesta cursa radica en que és la única cursa de l’any en que faig el mateix temps que el Hansi (de fet, aquest any vaig entrar un segon per davant d’ell).
Com és possible això? Molt fàcil: amb un grup de corredors membres de Corredors.cat fem la cursa de forma tranquil.la, corrent al ritme del més lent (uns 6’/km) i animant a tothom, i com la cursa va i torna pel mateix camí, ens fem un fart d’animar tant a la gent que va per davant com la que va per darrera.

La veritat és que l’ambient que es crea és molt maco. Inclús aquest any ens vàrem aturar a 5 metres de la línia d’arribada i els hi vam fer el passadís als que venien per darrera nostre, i crec q aquest gest va ser agraït per aquests corredors populars que sovint són els més lents, però no per això deixen de fer allò que els hi agrada.

És el segon any que la hem corregut junts amb el Hansi i espero poder continuar repetint en els propers anys.

Ranquing del Primer trimestre

Runners "atlhetismenonstopacorrecuita" ( Coi, quin nom més llarg ), aquí teniu el ranquing del Primer trimestre , seguint el calendari escolar . Alguns ja han fet la feina, altres mantenen el tipus, i altres us haureu d'afanyar! La nota curiosa és la penúltima plaça del Hansi, però tremoleu, que quan es recuperi de la lesió, ens quedarà tant lluny que ni el veurem! I anuncio que potser tenim nous membres al grup.... Bo, aquí ho teniu :

Puntuacions del Primer trimestre ( 8 gener / 5 abril )

1r : Marçal : 7 punts Marxa Pirineu (20 km) - 1 p / Marxa Beret (42 km) - 2 p  Vasaloppet (92 km) - 3 p / La  primera cursa a peu : Bombers(10 km) 1 p

2n Ovidio : 6 punts : Mitja Granollers : 2p / Marató Barcelona : 3 p / Bombers : 1p

2n Oriol : 6 punts : Marxa Pirineu (20 km) - 1 p / Marxa Beret (42 km) - 2 p  / Vasaloppet (92 km) - 3 p

3r Aleix : 5 punts : Marató Barcelona : 3 p / Mitja Maresme : 2 p

3r Joangi : 5 punts : Sant Antoni (10km) : 1 / Mitja Maresme : 2 p / Cursa L'Illa (7km) : 1p / Bombers : 1p

4rt Titus : 4 punts : Mitja Maresme : 2p / Cursa l'Illa (7km) : 1p / Bombers : 1p

5è David : 2 punts Mitja marató de Montornès : 2 p

6è  Hansi : 1 punt  5km Montornès : 1p

7è  Edu : Zero patatero 0

Bombers a tres bandes

Fent honor al mític programa de tv3 "Nadal a tres bandes ", aquí teniu el nostre particular "Cursa Bombers a tres bandes".

En Marçal, el Titus i jo mateix aportem la nostra visió de la cursa, però també hi eren el Bernat Picornell, la Núria Escamilla i el seu mosso, l'Albert. Parella futurible dels "acorrecuita" ? Foto de família

Diu en marçal : Amb uns ingredients com dormir molt poc, sopar molt de peix i beure força cervesa era probable que la cursa fos un autentic desastre. No obstant, el dia començà de manera poc usual: arribant a l'estació de tren abans que el Marc (gairebé un miracle !!!). Vem arribar a la sortida acompanyats per la Nuria Escamilla i el seu marit, en Bernat Piconell i un amic seu. Allí trobavem en Joan, que ja venia preparat a sumar un nou punt en la competi. Deixar la roba i fer un riu van ser els seguents pasos, previs al inici de cursa. La sortida, Coldplay listening, va ser existosa i, encara que sembli mentida, mes solitaria que mai (en Joan i en Marc sortien mes avançats pq acreditaven temps...un servidor va ser incapaç d'acreditar res al recollir el dorçal). La meva va ser una carrera prou completa, algunes vegades amb exces de gent, pero en general vaig exigir-me bastant. La recompensa, baixar per tercera vegada dels 45 minuts (44.09 minuts). La recompensa també va ser correr entre amics, doncs, a pesar de dormir poc temps, son els que t'animen a llevar-te i fer km. Felicitats a tots, Joan,Marc, Bernat, Ovidio i demes. Ens veiem a la propera cursa !!!!  Hurrengo laisterketa arte !!!!" 

Afegeix el Marc : "A diferència d'en Marçal, jo aquesta vegada vaig complir amb els protocols previs a una cursa: beure aigua, sopar un bon plat de pasta, i anar a dormir d'hora. El trajecte cap allà va ser entretingut. Aquesta és de les poques curses que et permet trobar-te a gent que no diries mai que també s'ha tornat boja i s'ha posat a córrer com nosaltres (de fet és amb aquesta cursa ambquè va començar el nostre periple per aquest món del running...)

Un altre fet destacable és que, per fi, vam arribar a una cursa amb temps suficient per anar tranquilament al guardarroba, fer una volta d'escalfament de rigor, estirar una miqueta, i anar a buidar les olives (o els budells) abans d'encaminar-nos cap a la sortida.Jo vaig sortir amb el Joan des del calaix de sub-53'. Realment val la pena acreditar temps en curses amb tanta gent, perquè ens vam estalviar d'haver d'avançar milers de corredors durant els primers kms. Aquesta vegada vaig decidir ser més conservador (jo que no ho sóc mai, je jeee) i vaig agafar un ritme que em va permetre no desfondar-me a meitat de cursa, amb l'esperança d'arribar a Via Laietana, a 2kms de la meta amb possibilitat d'apretar. El cas és que vaig ser molt constant durant tota la cursa, tant, que em va ser impossible apretar a Via Laietana (ja us ho dic jo que és un mite, això de que fa baixada...), i vaig acabar amb el mateix ritme i un temps de 49.13, que queda lluny de la meva millor marca de 46.36, però que em va deixar plenament satisfet. Hi ha marge de millora...

I finalment apunta en Joangi : Poc més es pot afegir a les cròniques dels meus companys de fatigues. Dir que vaig arribar abans que el Titus a la cursa, un fet absolutament inusual i dificilment repetible, i que això em va permetre estirar ( uau ! ) i fer la cagarada del segle ( calia explicar-ho ? ). Bo, que el regust de la cursa és agredolç. Una vegada més, els 45 minuts són una barrera insalvable per mi ( la meva marca és 45.15 ) El temps de 46.43 demostra que sense entrenaments em quedo estancat. Felicito al Marçal , està fet un campió i un paio responsable que entrena, però també al Titus, perquè és igual d'impresentable que jo, i així no em sento tant malament, je, je... Sobre la cursa, doncs que vaig canviar de tàctica, per començar en lloc de sortir del sub-49 vaig sortir amb el Titus més enrera, i vaig fer amb ell els 2 km primers a menys ritme del que jo podria. Reservar-me una mica al principi no em va servir de res, ja que al final les meves cames van respondre igual...de malament.

Després de la típica gasosa del Km 7, vaig encarar els 2 darrers kilometres disposat a recuperar el temps perdut, però les cames no van respondre.En arribar no estava gaire cansat i els dies posteriors no he tingut ni agulletes. Una sensació estranya, arribar més fresc que mai, però en canvi no haver tingut l'explosió necessària al final. Això si, una gran alegria corre amb tots vosaltres, que continui la festa...

I per acabar una instantànea que podriem titular : Salècia !!!