La ruta no té complicació: una volta al Parc de la Pollancreda, entrada a les pistes forestals camí de Can Borrell, volta a la masia, tornada i una altra volta al Parc de la Pollancreda.
La gràcia d’aquesta cursa radica en que és la única cursa de l’any en que faig el mateix temps que el Hansi (de fet, aquest any vaig entrar un segon per davant d’ell).
Com és possible això? Molt fàcil: amb un grup de corredors membres de Corredors.cat fem la cursa de forma tranquil.la, corrent al ritme del més lent (uns 6’/km) i animant a tothom, i com la cursa va i torna pel mateix camí, ens fem un fart d’animar tant a la gent que va per davant com la que va per darrera.
La veritat és que l’ambient que es crea és molt maco. Inclús aquest any ens vàrem aturar a 5 metres de la línia d’arribada i els hi vam fer el passadís als que venien per darrera nostre, i crec q aquest gest va ser agraït per aquests corredors populars que sovint són els més lents, però no per això deixen de fer allò que els hi agrada.
És el segon any que la hem corregut junts amb el Hansi i espero poder continuar repetint en els propers anys.
1 comentari:
Bravo ! Ja era hora que algú reactivés el blog ! Gràcies David Aviat arribarà la de Vallhonesta ! Qui s'anima amb Sant Quirze ?
Publica un comentari a l'entrada