46ena. BEHOBIA-DONOSTIA - 2010

La Behobia-San Sebastián és una cursa especial. Per tant, per iniciar a descriure-la podríem començar amb unes imatges prèvies que reflexen la duresa de la mateixa.............

La Patrícia, la Yolanda i la Núria en plena concentració el dia previ a la cursa.

La Patrícia i la Yolanda, durant unes intenses sèries a la Platja de la Concha.

i seguim entrenant..........

fins que ens fem la foto de grup amb el runners del Junior F.C.

El divendres 12 de novembre vam començar el que seria un fantàstic cap de setmana, lúdic/esportiu/gastronòmic. Erem la Patrícia (amiga de la Núria), la Yolanda (amiga de la Patrícia), la Núria i jo. El destí era Donostia. Allí ens havíem de trobar amb el col.lectiu de "runners" del Junior F.C. De fet erem prop de 50.

Una vegada arribats a l'hotel, vam dedicar la nit a la vessant gastronòmica. Evidentment, vam sopar de "pinxos" i vinets. Bé, sempre hi havia algun/a esquirol que preferia la cervesa. Haig de reconèixer que al matí tenia resaca!!!!!. Sí amics meus, aquella sensació/sentiment oblidat a les profunditats de les meves vivències pretèrites apareixia un dissabte al matí a Donostia. Quina petita sensació d'alegria va recòrrer pels meus circuits neuronals, fins que.............................algú va dir: "Hem d'anar a esmorzar que anem a còrrer per la Concha a les 10 h."

I així va ser, però vam començar a rodar a les 12 h., enlloc de les 10 h. Sembla que n'hi havia més d'un amb problemes. Després del rodatge i les fotos corresponents, vam recollir el dorsal a la fira de corredor. El dissabte el vam acabar, amb una càrrega d'hidrats de carboni, a l'italià (Mamma Mia) més conegut de Donostia. La taula la teníem per a les 23 h., però una gestió "in situ" de la Núria ens va permetre sopar a les 21:00 h.

I comença el diumenge de la cursa amb pluja. Durant el cap de setmana havíem tingut uns dies esplèndids, però el diumenge l'aparició de la pluja ja apuntava a un recorregut amb certa component èpica. Arribem a Behobia en bus cap a les 08:30 h. i ja comencem a viure l'ambient de la cursa (20.000 corredors). Evidentment , les sortides són per caixons i amb un retràs d'uns 12 minuts entre categories. L'ambientàs a la sortida és espectacular, tot i el fred i l'aigua. La temperatura es va mantenir sobre uns 12ºC.

La cursa, és indescriptible. Ja no tant pel recorregut, d'una duresa relativa, sino pel caliu humà. Els 20 km. de recorregut transcorren pel tub format pels milers d'espectadors (nens, nenes, pares, avis, padrines,...) que no paren d'animar durant tot el trajecte. Vaig estar tota la cursa "xocant" amb els nens que esperaven que passessis amb la mà estirada. L'arribada al boulevard de Donostia, és espectacular i et deixa un bon regust de boca. També ens vam quedar completament "calats" ja que no va parar de ploure durant tot el recorregut.

Després de tant d'esforç, el dinar a la "sidrería" va ser pantagruèlic. Com a petita mostra:

El "Chuletón"

I per acabar el cap de setmana, ens vam acomiadar al famós "Dickens" a on vam degustar els seus famosos Gin Tonic.

Per finalitzar, indicar-vos que tot lo que us hagin explicat d'aquesta cursa és un infinitèssim de la vivència de la mateixa. Crec que, tots tenim una cursa especial o diferent al nostre historial "runner". I aquesta n'és una d'elles.

Salut i km's.

Pat, Yolanda, Núria i Albert

Un cros de monjos ?

Home, veient la pinta d'aquests cinc pòtols, de monjos res, je, je...

Doncs aquí ens teniu satisfets després de còrrer el Cros del Penedès a Santa Margarida i els Monjos. Per si algú encara no ho sabia, jo treballo a una escola d'aquest poble , així que la cursa era especial per mi.

Avui però, la crònica serà curta i deixarem parlar les imatges !
Aquest és en Jonathan, l'artífex de la nostra inscripció a darrera hora És un dels organitzadors, però sobretot és una gran persona igual que la seva mossa, la Bea, colega meva del cole, que va venir a animar !

Bo, anem al gra, aquestes imatges demostren la nostra peculiar manera de donar el número de xip. Si, si, tal cual, aquí té la meva sabata. Com sempre, donant la nota !

I de la cursa , cap imatge. Per alguns de nosaltres era una nova modalitat, ni cursa urbana ni de muntanya, un cros. El circuit està molt ben parit, entre parcs, vinyes i rierols, i calia fer-lo dues vegades. El desnivell era mínim, però constant i la participació de força qualitat. Va ser una bona cursa en la que tots vam fer una mica més del nostre temps habitual, però que vam còrrer molt a gust.

I un cop acabada la cursa, jo anava trobant nens de l'escola, altres petant la xerrada....
I sobretot, relaxant-nos com uns gossos sobre la gespeta del camp de futbol on hi havia situada l'arribada. Un plaer !

Ja ho veieu, els "campions" vam viure un bany de masses !!!!!!

Hi tornarem !!!

Cursa dels Senglars: i quin pla de xoc!!!!

Poques vegades ens trobarem, en les narracions que anem penjant al nostre blog de corredors, que la part esportiva, en aquest cas, la cursa, passa a un segon pla per culpa d'algun aconteixement que té lloc abans o després de la mateixa.
Doncs aquesta és una.
Un pla de xoc. Sí senyor. Personalment, la Cursa dels Senglars de Sant Joan de Mediona, de 13'5 km de mitja muntanya, representava això per mi. Per diverses raons: perquè era la meva primera cursa des del mes de maig (des del maig!!!!) i ja tenia ganes de recuperar sensacions perdudes d'ambient de cursa; perquè havia començat l'any amb bastanta regularitat de curses i després vaig caure en picat; i perquè si no em poso les piles no arribo al repte dels 16 punts.
La cursa, bé, d'aquelles de poble, molt amater, amb uns 150 corredors, en uns paratges perduts del molt alt Penedès, que diria el Joan. El dia abans a les 21h, decidíem que hi aniríem. Tot molt de pressa.
Comencem la cursa junts fins al km 2,5 aprox. I a partir d'aquí el Joan se'n va. No m'acostumaré mai als inicis de cursa en pujada. És la meva creu. Com a mínim aquesta vegada vaig anar fent i no se'm va atravessar. I després anem creuant corriols i pista forestal alternativament, amb una part més dura del km 6 a 9, per després acabar en baixada fins al final. El fang acumulat i fresc per la pluja del dia anterior va provocar que el terreny fos més pesat del normal.
El Joan va arribar en 1h 12 min, i jo en 1h 25min. Per mi això és el menys important. Ja he dit que el què m'interessava era tornar a entrar en la roda de curses, més enllà dels entrenaments.
Aquí teniu unes imatges al costat de l'escut del gran equip de futbol de Mediona.
Però l'aventura, si se li pot dir així, va venir després. Ja tornàvem tranquil.lament cap a casa, amb previsió de que cap a les 12,30 ja hi seríem.
Enfilem la carretera de Sant Pere de Riudebitlles a Sant Sadurní d'Anoia, comentant la jugada entretingudament, quan de sobte, agafant una corba cap a l'esquerra ens adonem, en dècimes de segon, que el cotxe que vé en sentit contrari agafa la corba malament, molt oberta i vé de dret cap a nosaltres. El Joan gira ràpidament el volant i PATAPAM!!!!!!!! L'altre cotxe encasta part del seu morro contra el nostre lateral. Els airbags laterals de la banda del Joan es disparen i frenen una mica el cop. De seguida me n'adono que no m'he fet absolutament res i miro el Joan. Sembla que tampoc té cap ferida. Només alguna molèstia al coll. Surto a veure com estan els de l'altre cotxe. Una dona i la seva filla. Els pregunto si estan bé i em diuen que sí, però se les veu atabalades.
Després d'una petita enganxada entre el Joan i la conductora, que en un principi no admet el seu error, decidim no discutir i posar l'operatiu RACC en marxa. El problema és que ens hem quedat al mig de la corba i no paren de venir cotxes. Com que els mossos triguen ben bé mitja hora en arribar, em dedico a posar els triangles i a dirigir el trànsit durant una estona, mentre els conductors solucionen els tràmits. Aconseguim enretirar l'altre cotxe fins al marge, deixant un pas millor pel trànsit.
Finalment arriba un mosso i ens ajuda a parar el trànsit i a mirar si el cotxe s'engega per poder-lo portar fins a una cruïlla uns 100 metres enrere, per esperar la grua. Després de fer els"partes", on queda clar que l'error va ser de l'altre cotxe, i una mica més relaxats, comencem a ser conscients del què podia haver estat i , per sort, no ha passat. Jo mai havia tingut un accident. I suposo que en veure tan ràpidament que els dos estàvem bé, no vaig tenir temps de posar-me gaire nerviós. L'estat en què va quedar el cotxe, però, no enganya. El pobre Joan haurà d'estar-se unes quantes setmanes sense ell.

En fi, que necessitava un pla de xoc. Però no un xoc d'aquest tipus!!
Per sort estem bé, i amb ganes de noves curses. Un angelet ha passat i ha decidit que avui no tocava anar al "barri de l'Altra Banda"...


...i que duri !!!!

MM Sant Cugat - una cursa en imatges

El passat 3 d'octubre es va celebrar a Sant Cugat la XXVII edició de la Mitja Marató de Sant Cugat, amb una bona participació ACORRECUITA (Ovidio, Hansi, Àngel, Marçal, Jordi B, Joan, Bernat i el pompero-fotogràf David).

A destacar la preparació per la maratons de Nova York i Donosti de l'Ovidio i el Hansi, i el debut en la distància d'en Berni i en Jordi B (aquest últim després d'anys de no còrrer aquesta distància).

Al pabelló ens vàrem trobar ja en Berni, en Joan, en Marçal (atenció al dorsal d'èlit que portava, nº 8) i en Jordi B, i posteriorment, en l'escalfament va aparèixer l'Ovidio.

No tornaria a veure a en Jordi ja més en tota la cursa. Penseu que es fa molt difícil trobar-vos entre tot el grup de gent quan porteu la mateixa samarreta que molts corredors.

Comença la cursa i encara enganxo a la sortida al Marçal, el Joan, el Berni i l'Àngel:

Després de la sortida, aniria a buscar els runners a la part posterior del Monestir, quan aquests enfilessin la tornada del CAR.

Km 8: Ovidio, Hansi, Joan i el cul del Bernat:

I d'aquí cap al km 15, a Mirasol, a on el Berni ja anava fos (torno a pillar-lo de cul):

Al mateix punt, agafo el km 17-18, amb l'Ovidio, l'Àngel, el Marçal i el Joan (atenció a la foto que ve rient i la que porta la cara desencaixada pel patiment):

Finalment, una foto mirall, en Joan xocant amb el seu fill (per davant i per darrera) i l'alegria posterior del Marc:

Per acabar, com a curiositat, una foto "robada" a on es pot veure que els fotografs també han de còrrer...

Se despide el reportero más dicharachero de los "Acorrecuita".

Marató de Collserola

Diumenge boirós. La majoria a la Mitja de Sant Cugat, cita obligada pels runners del poble. Jo a la Marató de Collserola, projecte comú que malauradament corro sol. Fins dilluns no tenia clar si fer-ho però calia aprofitar el bon moment de forma i tot i la mandra de córrer sol em sentia confiat de poder-ho fer mínimament bé. La Matagalls-Montserrat em dona aquest punt de confiança ja que és el doble tan en distància com en desnivell i només fa dues setmanes que la vaig fer.

Control 3. KM 17

A la Marató no érem gaires i tot té aquell ambient de les curses d’estar per casa. Xip groc, però només per la arribada, Set controls i dos controls P (no em pregunteu la diferència, no en tinc ni idea) repartits pel camí. La Eva no pot córrer i serà la meva supporter-animadora. Tot un luxe. Hem planificat on ens veurem: abans del C1, al C3 al 5 i al 7 i evidentment a la arribada. Algú m'ha de recollir.

El Pere m’ha fet cinc cèntims de la cursa que ell va fer l’any passat i m’ha quedat clar el concepte: No et desesperis si veus que la penya puja forta (ja maduraran i aniran caient...). I per mi penso que el què ha de madurar és la cursa en si.

La sortida és una mica esverada. Tothom surt fort, però ben aviat anem a en fila índia i al cap d’una estona ja caminem perquè puja fort fins a la carretera del Forat del Vent. Allà comença la primera baixada, llarga i a trams una mica forta, fins a Can Cerdà. Jo ja corro, a un ritme més o menys tranquil però corrent. Un corriol, tornem a creuar la carretera (la Eva anima i fa fotos) i cap a Can Borrell. És com córrer a casa, penso. Arribem al C1. Això funciona però encara queda molt. Anem fins al Pi de’n Xandri i enfilem cap a Can Bell per la Torre Negra. Tornem a anar en fila, Som uns quants que anem junts. Creuem l’Arrabassada i anem cap a Can Trabal però ens desviem i comencem a enfilar cap a la Floresta. Ben aviat trobem algunes rampes fortes per asfalt. Segueixo corrent però en algun tram camino per conservar una mica les forces. Encara queda molt.

Del C2 sortim en pujada forta. Encara anem per grupets més o menys grans. Els carrers de la Floresta pugen molt i ens hem d’enfilar fins a dalt de tot, deixant algun carrer i agafant corriols que s’enfilen pels marges fins al Turó del Fumet. Aquí baixem per un corriol i després per carrers fins a la carretera de la Floresta ben aprop del peatge dels túnels. Arribem al C3. La Eva segueix animant, fa fotos i ara ja som un grup més o menys definit d’uns 10. Hi ha la segona noia, que porta un bon ritme. No és fàcil de seguir.

Sortim del C3 en direcció al C4 baixant per pista ampla cap a can Bosquets. Creuat el torrent, comencem a pujar cap al turó de l’Alzina i Can Pascual Aquí el camí s’endureix, les rampes són fortes i anem fent la goma amb un grup de ciclistes que, quan puja fort van més lents que nosaltres. Arribem al C4 i ja som uns 7 o 8. Al control la gent fa broma, hi ha molt bon ambient. Sortim baixant per un corriol, en fila d’un i vigilant molt amb el terreny. No es fàcil i les cames ja no responen tan bé. Portem 22 km. Arribem a una pista, a tocar de la carretera de Molins i ara ja som tres, la noia i un paio alt i prim. Estic apunt de dir-los que fem una mica de pinya per anar tirant junts, però em fa por no aguantar el seu ritme...i no dic res. Ara girem i anem avall cap al pantà i el baixador de Vallvidrera. Baixo millor que ells i els deixo enrere. Quan arribem al asfalt i hi ha el marit de la noia aquesta amb els seus dos nens i la animen.

Arribem al C5 i la Eva m’anima a mi. Ara ens toca pujar fins aprop del Tibidabo i la cosa comença amb les ditxoses escales...la mare que les ha fotut, això si que casca! A més quan hem passat Vila Joana i jo ja pensava que tot anava cap amunt, tornem a baixar fins a la carretera de Vallvidrera per enfilar-nos per més escales cap a la Font de la Budellera. D’allà passem el P1, que no se perquè es diu P enlloc de Control però és igual. La dona que apunta dorsals està més per xerrar que per apuntar i el tipus que marca es posa nerviós. Li foto al aquarius, a l’aigua i al power gel que ja tenia mig començat i segueixo. La noia se’m ha escapat. Ja no la veig i deixo endarrera al tiu llarg que es queda una mica més al control. Baixada còmoda, després una altra pujada dura que em fa caminar altre cop. Passo dos personatges que estan al límit i caminen com si portessin plom a les soles. Jo penso que és aquí on comença la cursa realment. Cal arribar al coll de la Vinassa C6 i encara puja fort.

Des del C6 toca baixar fins a l’arrabassada i creuar-la. El mosso que controla el transit ens fa passar al altre costat de la valla i jo estic a punt de dir-li el nom del porc per fer-me aixecar tant les cames. I això que aquestes valles semblen petites des del cotxe estant. Passem Can Ribes i baixem cap a Mas Gener. Baixo ràpid, una mica alegre però m’entrebanco al pitjor lloc i salvo la òstia del segle pels pèls. De penyora una rampa al abductor que em fa baixar una mica més el ritme i tornar a treure el power gel de la butxaca. Al pròxim control, que imagino a Sant Medir, ja veure més aigua. Em refaig una mica passo a un noi i després una noia que havia anat primera fins feia poc. La que veia jo, ara va primera però ja ni la veig, i això que el seu company, a Can Ribes m’ha dit que la tenia allà mateix...estic perdent forces!!!

L'arribada

Passem Mas Gener acabem de baixar i tirem amunt direcció Vista Rica. Ni rastre del P2. El C7 sabem que esta a dalt, a Vista Rica però encara falta moooolt. Aquí ens ajuntem amb els de la Mitja i veient més gent m’animo una mica. M’enganxo a un paio que porta un bon ritme per anar pujant i em proposo no deixar de córrer encara que ara, a la mínima pujada tinc tentacions de parar. Arribo al P2, bec molt! i segueixo de seguida perquè ja és l’hora tonta. Una parada massa llarga i costaria molt de tornar a arrancar. Sorpresa!! Torno a tenir la primera noia a la vista, ara camina perquè puja una mica més, i jo també, però conec perfectament el camí i sé on em posaré a córrer. Arribem al C7, la Eva crida!!! i corre un tros al meu costat. Només queden 5 km.

Una pujada curta i forta, un bon tros de pla i un parell de quilometres de baixada fins al final. Torno a beure molt. Engoleixo un altre power gel i tiro amb molts ànims. Faig la pujada quasi tota corrent, la baixada en caiguda lliure i el pla rodant ràpid. Passo a gent, dos o tres de la marató que ja van fosos i alguns de la mitja... Després d’un pla amb lleugera pujada que em costa horrors, arribem a la baixada forta. Tinc la primera noia a 20 metres i baixem seguits passant algun altre corredor. Arribem a un cartell de "perill, baixada forta" i ella frena s’aparta i em deixa passar. Baixo ràpid i atrapo al següent que també em deixa passar al cap de poc. No em puc queixar encara tinc agilitat de cames. Finalment arribem al asfalt. Queden pocs metres i em deixo anar i encara avanço un dels personatges amb els que havia anat quan estàvem all C3 C4. Estic content. Creuaré amb 4h 30’ Més o menys el que tenia previst!!

Per una vegada puc dir que ha sigut el meu dia. M’he sentit molt bé quasi tota l’estona. És com si hagués corregut a casa! i el més important. He tingut una supporter impressionant que m’ha donat molta energia. Extraordinari Moltes gràcies!! i també al Pere pels savis consells. Un mestre és un mestre tan quan toca esquiar com quan toca córrer.

Salut i quilometres.

Ranquing 2n i 3r timestre!!!

ACORRECUITES! Els rànquing, d'aquests dos trimestres i l'acumulat !

Atenció, que alguns ja heu aconseguit la fita dels 16 punts, altres la tenim a tocar, però n'hi ha d'altres que hauran de fer un esprint final important!

Després de la sorprenent primera posició del David durant el primer trimestre, en Hansi ha recuperat el primer lloc, la posició que li pertoca de calaix. Però recordem, que aquí el que compta no és fer més, sinó superar el repte que ens proposem tots plegats i cada un personalment ! (Recordar que pel Hippy i el Bernat és menys punts per entrar més tard) Ànims!

Rànquing 2n i 3r trimestre

Hansi : 32,5 punts

25 d'abril: mitja marató de la Garrotxa (Olot), 2 punts.
1 de maig: cursa de les Tortugues de La Garriga, 14 km, 2 p.
9 de maig: 10 km de Sant Quirze V., 1 p.
15 de maig: milla de Ripollet, 0,5 p.
16 de maig: cursa per Collserola-Cerdanyola, uns 13 km, 2 p.
23 de maig: triatló olímpic de Gavà, 3 p.
29 de maig: Medijocs (Sant Cugat), 8 km, 1 p.
30 de maig: cursa d'El Corte Inglés, 11 km, 2 p.
6 de juny: 10 km de Pineda de Mar, 1 p.
13 de juny: 10 km de Can Mercader-Almeda (Cornellà), 1p.
20 de juny: 10 km dels Templers (Lleida), 1 p.
27 de juny: cursa de muntanya de Vacarisses (13 km), 2 p.
4 de juliol: 10 km de la Maquinista, 1 p.
11 de juliol: triatló olímpic del Pont de Suert, 3 p.
18 de juliol: triatló sprint de la Vila (BCN), 2 p.
25 de juliol: cursa de La Floresta, 5 km, 1 p.
31 de juliol: cursa de Ses Salines a Colònia Sant Jordi (Mallorca), 6 km, 1 p.
23 d'agost: cursa de Colònia Sant Jordi a Ses Salines (Mallorca), 6 km, 1 p.
5 de setembre: mitja marató de Budapest, 2 p. i acompliment del repte acorrecuita de fer una cursa a l'estranger.
19 de setembre: cursa de la Mercè, 10 km, 1 p.
26 de setembre: cursa dels volcans d'Olot, 13 km, 2 p.

Oriol : 13 punts

Cursa de Muntanya de Berga (32km)

Mitja de muntanya de la pobla del Illet (21Km)
Transcatalunya BTT (192km)

Marxa Cap de Rec (54Km)
Cursa del Castell de Montesquiu (12Km)

Hippy : 11 punts

Cursa de Collsertola, 13,6 km
Cursa Muntanya d'Alpens, 26,2 km

Cavalls del Vent, 97 Km

Volta a la Maria d'Avià, cursa de muntanya, 15 Km

Joangi : 9 punts

mullat esclerosi Montmeló10km

Pujada d’Olèrdola 11,5 Km

Cursa del riu Cornet (Sallent) 14,5 km

Cursa Muntanya d'Alpens, 26,2 km

la maquinista 10kmMarçal : 8 punts

arratzu lasterketa (30 kms)

maxa cap de rec (53 kms)

cursa de pineda (10 kms)

Angel : 5 punts

cros muntanya can caralleu 12km

mullat esclerosi Montmeló 10km

la maquinista 10km

la merçe 10 km

Ovidio : 5 punts

10 km de Sant quirze

10 km Granollers

10 km pineda

mitja Sabadell

Núria : 4 punts

Costa Brava extrem-selva Marítima- Aprox.22Km-
La Mercé-10Km

Bernat : 3 punts

mullat esclerosi Montmeló10km

la maquinista 10km

5km d’Horta

David : 3 punts

10 km St. Quirze

10 km Circuit Montmeló

10 km Maquinista

Marc Dolcet : 3 punts

10 km de Sant Quirze del Vallès

13,3 km Cursa internacional del Riu Cornet, Sallent

Edu : 2 punts

Mitja de Broloppet

Jordi Balcells : 2 punts

Bombers ( se li compta perquè no estava en el rànquing anterior )

10 km Pineda

Albert : 1 punt

la merçè 10 km

Bernardo : 1 punt

Ripollet 10 km

Aleix : 0 punts

RÀNQUING ACUMULAT

1.HANSI 38,5

2.ORIOL I HIPPY 17

3.MARÇAL I JOANGI 15

4.DAVID 13

5.ÀNGEL 12

6.MARC 9

7.ALBERT 8

8.NÚRIA 7

9.BERNAT 3

10.EDU 2

11.BERNARDO 1

12.ALEIX ( sense estrenar )

Primer sopar a la Fresca dels ACORRECUITES!

Després de vàries convocatories fallides, per la

logística personal dels Acorrecuites, finalment decidim reunir-nos el dia 24 d’agost per

fer el primer sopar a la Fresca.

Tot s’ha de dir, que quan ens reunim a casa dels Carbó-Escamilla, ens n’adonem que vàris dels components no han pogut venir a la primera convocatoria “per assumptes super-importants” i ens confirmen que si que vindràn a la segona (el soparet!).

La primera convocatòria dóna nom al nostre nom. Així que tot i la mica de “mandra” per part de tots, ens decidim a anar a Can Borrell tot fent-la petar. Som el Joangi, el Jordi B, Marc, Patricia, Albert i jo mateixa. La sortideta va prou bé, però el Marc i algú més ha palpat la manca d’entrenament ens els mesos estiuencs (ai, ai...).

A l’arribada a casa, preparem el soparet a la Fresca tot sentint els crits del Joangi que es treu la suor a la magnífica dutxa de la terrassa (potser estava fresqueta?). El Marc fa el mateix però sense cridar.... ja comencem a conèixer la prudència del noi.

Resulta que s’afegeixen a la segona convocatoria el Bernardo, el Marçal i el David.Tothom ha fet els deures, per tant tenim menjar i beguda a dojo. Tot s’ha de dir, que la qualitat de l’àpat, no va ser el més rellevant: pa, tomàquets, embotit, pizzes tarradelles, birres, ah!! el més destacat, un salmorejo no gaire lluït i el geladet!

No vem arribar a fer grans propòsits i vem decidir que continuariem dient-li Bernardo al Bernardo (que al fi i cap és com es diu, no?).

Vem trobar a faltar entre tots els components al Bernat i l’Àngel, que tenien taaaant d’interés en venir.

En fi, això ha sigut el Primer sopar a la Fresca de molts altres que en farem!