46ena. BEHOBIA-DONOSTIA - 2010

La Behobia-San Sebastián és una cursa especial. Per tant, per iniciar a descriure-la podríem començar amb unes imatges prèvies que reflexen la duresa de la mateixa.............

La Patrícia, la Yolanda i la Núria en plena concentració el dia previ a la cursa.

La Patrícia i la Yolanda, durant unes intenses sèries a la Platja de la Concha.

i seguim entrenant..........

fins que ens fem la foto de grup amb el runners del Junior F.C.

El divendres 12 de novembre vam començar el que seria un fantàstic cap de setmana, lúdic/esportiu/gastronòmic. Erem la Patrícia (amiga de la Núria), la Yolanda (amiga de la Patrícia), la Núria i jo. El destí era Donostia. Allí ens havíem de trobar amb el col.lectiu de "runners" del Junior F.C. De fet erem prop de 50.

Una vegada arribats a l'hotel, vam dedicar la nit a la vessant gastronòmica. Evidentment, vam sopar de "pinxos" i vinets. Bé, sempre hi havia algun/a esquirol que preferia la cervesa. Haig de reconèixer que al matí tenia resaca!!!!!. Sí amics meus, aquella sensació/sentiment oblidat a les profunditats de les meves vivències pretèrites apareixia un dissabte al matí a Donostia. Quina petita sensació d'alegria va recòrrer pels meus circuits neuronals, fins que.............................algú va dir: "Hem d'anar a esmorzar que anem a còrrer per la Concha a les 10 h."

I així va ser, però vam començar a rodar a les 12 h., enlloc de les 10 h. Sembla que n'hi havia més d'un amb problemes. Després del rodatge i les fotos corresponents, vam recollir el dorsal a la fira de corredor. El dissabte el vam acabar, amb una càrrega d'hidrats de carboni, a l'italià (Mamma Mia) més conegut de Donostia. La taula la teníem per a les 23 h., però una gestió "in situ" de la Núria ens va permetre sopar a les 21:00 h.

I comença el diumenge de la cursa amb pluja. Durant el cap de setmana havíem tingut uns dies esplèndids, però el diumenge l'aparició de la pluja ja apuntava a un recorregut amb certa component èpica. Arribem a Behobia en bus cap a les 08:30 h. i ja comencem a viure l'ambient de la cursa (20.000 corredors). Evidentment , les sortides són per caixons i amb un retràs d'uns 12 minuts entre categories. L'ambientàs a la sortida és espectacular, tot i el fred i l'aigua. La temperatura es va mantenir sobre uns 12ºC.

La cursa, és indescriptible. Ja no tant pel recorregut, d'una duresa relativa, sino pel caliu humà. Els 20 km. de recorregut transcorren pel tub format pels milers d'espectadors (nens, nenes, pares, avis, padrines,...) que no paren d'animar durant tot el trajecte. Vaig estar tota la cursa "xocant" amb els nens que esperaven que passessis amb la mà estirada. L'arribada al boulevard de Donostia, és espectacular i et deixa un bon regust de boca. També ens vam quedar completament "calats" ja que no va parar de ploure durant tot el recorregut.

Després de tant d'esforç, el dinar a la "sidrería" va ser pantagruèlic. Com a petita mostra:

El "Chuletón"

I per acabar el cap de setmana, ens vam acomiadar al famós "Dickens" a on vam degustar els seus famosos Gin Tonic.

Per finalitzar, indicar-vos que tot lo que us hagin explicat d'aquesta cursa és un infinitèssim de la vivència de la mateixa. Crec que, tots tenim una cursa especial o diferent al nostre historial "runner". I aquesta n'és una d'elles.

Salut i km's.

Pat, Yolanda, Núria i Albert