UN OBJECTIU MENYS - 7M

Hola a tots.

Aquesta és la meva primera participació al blog. I per tant, ho faré amb la crònica de la marató de BCN-2010.

Quan l'any passat, després de la cursa de bombers 2009, em vaig animar a còrrer curses una altra vegada, ja tenia planificat fer la marató de BCN-2010. De fet, després de nou anys sense fer curses, quan em vaig inscriure em vaig adonar que ja ho havia de fer a la categoria de "Veterans"!!!!. Ho vaig haver de mirar unes quantes vegades per assegurar-me que era l'opció correcta.

Han passat 11 mesos desde llavors (m'he fet més veterà) i he fet curses de totes les distàncies. Incloent la "tiradeta" amb en David per Sant Cugat. Per tant, la satisfacció d'acabar el Marató ha estat màxima.

Suposo que tothom té diferents motius per realitzar la Marató. En el meu cas, era un objectiu que perseguia desde fa molt temps (igual que l'esquí nòrdic). Tenia molt clar que havia de treballar molt bé tres aspectes:i) Plà d'entrenament racional, ii) Concentració i força mental i iii) Planificar bé la cursa. I així ho vaig fer.

A l'octubre vaig començar a "rodar" en serio i els mesos de desembre, gener i febrer vaig seguir el Plà d'entrenament específic. El qual va ser un mix de varis plans, lectures, converses, articles, opinions, consells,.................La veritat és que al final va ser una mica pesat. Entrenar de nit, a l'hivern, quan ja els petits estan dormint.......Però ha valgut la pena.

El segon aspecte era la concentració i força mental. Aquí no he tingut molts problemes, ja que em concentro amb molta facilitat. De fet l'única errada que vaig cometre a la cursa va ser quan al km. 41 em vaig "desconnectar" de la cursa, i se'm va fer etern fins al km. 42.

El tercer punt era la planificació de la cursa. Aquí vaig ser molt curós. Degut a que tenia el genol esquerra molt massegat i portava tota la darrera setmana amb antiinflamatoris, vaig decidir anar a fer 03h. 45 min. enlloc de les 03h. 30 min que tenia previst. Al final vaig aconseguir les 03 h 41 min.

Respecte a la cursa, qué us haig de dir, senzillament s'ha de viure l'experiència. Ambient molt sà, i un perfil de corredor molt diferent a les curses de 10 km. A la sortida estava envoltat d'estrangers (un 42% dels participants). Al davant tenia dues noies nòrdiques amb samarreta de tiretes i "leggins", perfectament maquillades per l'ocasió. Al costat d'elles un italià que els hi tirava els "trastos". Al meu darrera, un paio que semblava sortit de d'una pel.lícula de x-men. En fi, tota una fauna variada, però tots amb la mateixa excitació i ganes per començar a còrrer.

Després de l'alegria de la sortida, començava la cursa de veritat. Per tant, em vaig connectar l'ipod i a concentrar-me.Vaig agafar un ritme molt suau i vaig passar pel km.10 en 00:54:10, i tant fresc. El genoll, tanmateix, seguia amb la seva dèria de molestar-me. Sobre el km. 14 m'esperaven la Núria, en Nil, la Xènia i en Ramon (sóc el seu gendre preferit). La Núria em diu que la llebre que porta el globus de 03:45:00 fa molta estona que ha passat. Però jo segueixo amb el meu planning, perque sé que l'atraparé i passaré.

Després d'aquest balsam em quedaven 13 km. fins al proper punt de trobada (torre Agbar). Per tant, a tornar a concentrar-nos. Vaig fent i passo per la mitja marató en 01:51:28. Em dic a mi mateix que vaig bé, i segueixo agafant la meva ampolla isotònica cada 5 km. Quan arribo al km. 28 torno a trobar la claca familiar. Quina alegria!!!.

Com podeu observar, la Xènia i en Nil no van parar de "xocar" la mà a tots els participants.

Aquí va començar la darrera part de las cursa, ja que després de còrrer ben sol, se'm va afegir l'Oriol com a llebre de luxe. Quina injecció de moral em va donar!. Passem pel km. 30 en 02:37:05 i avancem el globus de les 03:45:00. A partir d'aquí, comencem a "rodar" a prop dels 5 min/km, tot apretant suaument. Quin luxe tenir una llebre així, recollint-te els powerade, la fruita als avituallaments..... Moltes gràcies Oriol.

Anem corrent amb molt bones sensacions, i en bona condició física. No ha aparegut "el muro" enlloc. Els km's van passant i arribem al km. 41. Aquí vaig cometre un error i em vaig relaxar mentalment. Se'm va fer etern, però a l'arribada vam entrar amb els petits.

Bé, fins a la propera crònica, la qual serà una mica més breu.

p.d. Gràcies pels consells dels maratonians i els acorrecuita, les hores de rodatge amb en David, la paciència i suport de la Núria i els nens, en Ramon, l'Oriol per acompanyar-me...............

Els darrers metres per l'objectiu

Medalles per tothom.

Els que han sofert les meves neures

Recuperant forces....L'Oriol, tan fresc. El dia abans solament havia fet 30 km. d'esquí de fons, per això encara tenia corda per estona.......

14/2/2010 - Dia dels Enamorats i Mitja de BCN

Gran dia, ens hem d’estrenar a BCN i segons tots els entrenaments per la marató, en aquesta mitja haig de trencar el crono.

Ens trobem amb l’Albert i la Núria a Sant Cugat per baixar tots junts cap a Barcelona en cotxe. Ja comença a fer fred, però cap dels 3 ens esperàvem que només arribar a Barna veuríem flocs de neu. Tampoc esperàvem que a la sortida, en pantalons curts i samarreta continuaria nevant. És a dir, temperatura de 0º.

La mitja té doble sortida, la dels cracks i 5 minuts més tard la dels populars més lents. L’Albert té dorsal pel primer calaix, i just quan arribem a la sortida, comencen a sortir ells, motiu pel qual li toca córrer per pendre la sortida.
La Núria, la seva amiga, l’amiga de l’amiga, el seu “parejo” i jo entrem al segon calaix i sortim, amb molt de fred i amb ganes de córrer.I comencem a córrer i les sensacions són molt bones, anem en dos grups de parelles, la Núria i jo davant, i uns 5 metres darrera, les seves amigues.

I així van passant km’s, la Núria amb el seu Ipod i jo gaudint de l’ambient de Barcelona. Passem els 10 km en 56’, molt bones sensacions tan de cames com de cardio, però noto que la respiració de la Núria és una mica alta. Em comenta que no millorarem el temps de Mataró, però li dic que sí, que el ritme és molt bo, i segur que baixem.

Sobre el km 16 ens passa l’Aleix, tot un plaer saludar-te.

Quan tornem pel litoral (km 17 aprox), li dic a la Núria que si pot, apretem una mica, i sense contestar, la tia apreta el ritme. Però encara vaig molt bé, així que sobre el 18,5 li torno a comentar d'apretar més, i no sé quina cançó li comença a sonar a l'Ipod, però em fot un "atxasu" que em deixa mirant com marxa a l'esprint. Ja he fet vàries curses amb ella i sé quan comença a estar cansada, i tal com a marxat a l'esprint, no aguantarà gaire. Apreto el meu ritme sense esprintar, i començo a tirar cap endavant.

Primer arribo fins l'Aleix i el seu amic, els deixo i continuo cap endavant, i just a on hi havia el grup musical fent una batukada i l'inici del km 19, agafo la Núria, l'avanço per l'esquerra i continuo cap endavant, amb molta força i avançant un munt de gent. Mai havia arribat al final d'una mitja amb l'energia que portava aquell dia.

Temps final: 1h56' (MMP).

Cal dir, que a més de l'Albert i la Núria, l'Àngel també va còrrer aquesta mitja fent novament una gran marca.

Gavá … última parada antes del 7M

Más que la crónica de la mitja, será la de los casi 3 meses de entrenamiento para el 7M . Porque con mi facilidad de comunicar , me temo que la crónica de Gavá no pasaría de unas pocas líneas.

Después de la desilusión de Berlín en Septiembre, he tardado bastante en recuperar física y mentalmente, y tengo que reconocer que me he ido arrastrando hasta finales de noviembre. Pero luego ya era tiempo de reaccionar, las inscripciones a la maratón de BCN 2010 llegaban a su primer término ( el más económico) y era una cita que no quería faltar. Sin duda el mejor recuerdo de mi año atlético 2009, con la marca inesperada de 3:00:17.

Así que fue apuntarse y ponerse por fin las pilas. Empezando por la mitja de Mataró y su memorable km 19 , casí tan pesado como la bolsa del corredor. Todavía quedaba algo del fondo adquirido los 9 primeros meses del año, ya que sin entrenamiento especial he podido acabar con un tiempo más que correcto de 1:28:35 , … y pasar ligeramente de los famosos 15 puntos de los acorrecuita. El camino hacia el 7M no empezaba mal , había vuelto la motivación.

Entre turrones y otras delicias, había que empezar a recorrer los km del pseudo plan de entrenamiento, sortear los imprevistos de las obligaciones profesionales, compromisos familiares , los momentos de desánimo, y las molestias o lesiones siempre imprevisibles pero obligatoriamente presentes en un plan largo y exigente.

A pesar de la lluvia más abundante que de costumbre en este inicio de año , y que a perturbado un poco las sesiones previstas ( y me ha servido más de una vez de excusa para hacer el vago ) , me es más fácil entrenar en esta temporada que en verano. En vez de salir a las 6h de la mañana para evitar el calor del mediodía , aprovecho el privilegio de estar cerca de Gallecs ( Mollet del Vallés) y de tener flexibilidad de horario para salir a correr a mediodía en condiciones inmejorables como podréis apreciar en la foto . Eso si, el almuerzo se limita a un bocadillo en el coche, de regreso al trabajo.

Y como los planes de entrenamiento no quieren saber nada de horarios y desplazamientos profesionales, ya llevo tiempo paseándome con las bambas en la maleta . El lado positivo es que rompe la monotonía de los km. Y para los que conocéis el laberinto de La Defense, en Paris, ya valorareis el hecho de llegar hasta el Arche desde Nanterre.

Y con todo eso los días y km van pasando , le voy dando vueltas a la estrategia de carrera y como conseguir bajar de las 3 h. No sirve para nada hasta el día D, pero ayuda a pasar los km.

Llega el día de la última prueba en Gavá, solo faltan 2 semanas . Ya había corrido aquí hace más de 5 años, en condiciones muy distintas, debía de ser mi 4ª mitja. Recordaba un recorrido feo y aburrido, con líneas rectas interminables, desérticas. Lo único que se salvaba era la meta en el estadio, como si se tratara de una competición profesional, con mucho ambiente aunque solo fuera en los últimos 200 m. Pues no ha cambiado nada, todo sigue igual. También debo reconocer que la organización está muy rodada, y muy eficaz.

El día amanece frío, la temperatura ideal para correr. A pesar de alguna nube amenazadora no parece que vaya a llover, la única inquietud puede ser el viento cuando pasemos al lado del mar. Ya se nota en el ambiente, y en las conversaciones la proximidad del 7M. No hay duda de que muchos de los participantes tienen otro objetivo que esta mitja. También aparecen los “ pechugitos” como los llama David. Nunca me he atrevido a preguntar el porqué del atuendo.
La carrera empieza puntual . Tengo intención de empezar a 4:10 para ver las sensaciones y a partir del km 5 marcar un ritmo de 4:00 hasta donde pueda para poder bajar de 01:27. Voy aguantando el ritmo sin problema, el recorrido se me hace familiar,… esas líneas rectas, sin fin. En la recta de Gavá a Castelldefels , no hay viento. Las condiciones de carrera son realmente buenas. No tanto mis sensaciones. Empiezo a notar a partir del km 13 que voy algo forzado, si no controlo el ritmo voy más lento. Empieza a sentir algo de decepción: no estoy tan preparado como antes de Berlín, he hecho demasiado el vago. En los 3 últimos km aprieto, aprovechando de encontrarme en un grupo del CN Sabadell . Van hablando como si nada del maratón , que si la serie de hoy ha ido bien , que luego tienen que seguir unos 5 km más para cumplir con el plan … y yo peleando para no perder el rítmo , y maldiciendo de haberme dormido estas últimas semanas. Km 19 “ 3:50 “ oigo , bueno no termino tan mal. En la meta 1:26:50 . La marca esta bien, pero no tanto como esperaba en un circuito tan plano y rápido. Luego el análisis de los resultados me lo confirmará. La carrera es muy rápida, entré solo en el primero 15% . He hecho peor marca que en Sabadell , en un recorrido mucho más complicado ( 1:26:20 – en el 6% ).
Ya no hay nada que hacer. Recuperar lo mejor posible las 2 semanas que quedan, y a ver que pasa el 7M .

Benvinguts a Vallgorguina

Sabeu on para Vallgorguina ? N'havieu sentit a parlar ? Segur que si.

Aquesta petita vila del Vallès Oriental situada al cor del Parc del Montnegre-Corredor és coneguda per moltes coses, sobretot per ser refugi de bruixes i bruixots, dones d'aigua i altres éssers fantàstics del bosc, que es reunien al voltant del dolmen més conegut de la regió.Val la pena anar a fer-hi una ullada.

Diuen que el poble deu el seu nom a la bruixa Guina que venia a aquesta vall a banyar-se en un dels seus gorgs. Actualment Guina és el nom del restaurant i bar més interessant del poble, on la Marta i companyia us oferiran un tracte i un menú exquisits. Proveu els seus pastissos i les seves mousses !!!

Finalment no és pas el dolmen qui atrau més gent, ni la seva famosa fira del bosc a mitjans de tardor, ni la trobada friqui-esotèrica de bruixes i penjats al dolmen, sinó la gran quantitat de restaurants que cada diumenge fan l'agost amb turistes i "dominguerus".

Per casualitats de la vida , vaig anar a parar, ara fa més de tres anys, a l'escola de Vallgorguina, i allí vaig conèixer persones meravelloses i paratges increibles.

Hi he anat tornant, però mai ho havia fet com avui. I us asseguro que ara en guardaré un record més i molt remarcable.

Com ja sabeu, tres acorrecuita voliem trotar una mica per la muntanya i vam decidir que aquesta cursa responia a les nostres inquietuds. Mare meva si responia, massa !

El mestre Hansi, un colega del mateix poble i la pròpia web alertaven de que el recorregut llarg era dur, catalogat com muntanya mitja-alta i no anaven errats.

L'Angel i jo voliem fer la cursa llarga de 23 km, però en un atac sobtat de saviesa, criteri i responsabilitat, al km 3 ja havíem decidit que millor seria fer la curta. El Titus, molt més assenyat, no ha necessitat comprovar-ho sobre el terreny.

Després d'un inici en pla, no més enllà dels 700 metres, hem començat a pujar per unes rampes brutals, sense temps per adaptar-nos. La duresa del recorregut s'ha fet palesa des del primer moment i al km 3 encara pujàvem i les cames començaven a notar l'esforç. Una baixada amb força pendent al llarg d'un caminet ens ha donat oxigen, i tot allò que havíem suat per pujar, ho hem baixat amb un tres i no res. Pensàvem, ara tornarem a pujar, però serà tan empinat ? Nooooo. Encara més ! La mare del tano. De sobte ens hem endinsat en un corriol que duia a un petit rierol i allí ha començat un recorregut de km i mig que se'ns ha fet etern. Era preciòs, però no s'acabava mai. Al principi intentavem no sucar les bambes a l'aigua, però feta la primera patinada, ens hem deixat de mirament, i hem xipotejat de valent.

Aquesta pendent encara semblava més inacabable que l'altre, però l'hem superat i just a dalt ens esperava l'avituallament. Allí m'he trobat la Roser, una companya de l'escola de l'any passat a Campins, que viu al poble. Quina ilusió. Segons diu ella, el rierol no fa ni un més estava sec, però ja sabeu, darrerament està de moda que plogui al nostre país !

Un cop alimentats i hidratats hem continuat per un trencacames amunt i avall. Fins i tot havent d'utilitzar les mans per arrapar-nos a la terra si no volíem lliscar cap avall ! Portàvem cinquanta i pico minuts i arribavem al Km 6 ! Allí la cursa es bifurcava en dos, la llarga de 23 Km i la curta de 10 i pico. La perspectiva de fer la llarga se m'ha fet molt costa amunt. De ben segur que l'haguèssim acabat i prou bé, però en aquell moment preferia acabar de gaudir de la cursa i acabar amb bones sensacions. Com així ha estat. L'Angel s'ho ha pensat dues vegades , però finalment ha optat per la mateixa opció. Llavors , veient que ell estava més sencer, li he dit que tires i ja ens veuriem a la meta. Del 6 al 7 ha sigut el pitjor, el terreny de cop es tornava més estable i pla i llavors quan pensava que podria recuperar forces i apretar, les meves cames han fet figa. El Marc m'ha explicat que a ell li ha passat el mateix. Sortosament aquesta sensació ha durat poc. Encara hem hagut de fer algunes pujades i després cap avall que fa baixada, era el km 8. Però les animalades encara no s'havien acabat, baixant atropelladament i a gran velocitat he hagut de frenar en sec, davant d'una rampa quasi vertical. La penya baixava agafada dels arbres, poc a poc i mirant on posava els peus. Tot ple de terra polsosa, branques i arrels traidores. L'Angel abans i jo minuts després l'hem baixat a tota castanya. Inconscients !!!

Però encara hi ha més. He baixat quasibé sol i un dels pocs paios que m'he trobat m'ha dit que hi havia un km més del previst. Que bé. Molt agraït. A sobre després se'm descorden els cordons i m'haig d'aturar. Uf, com costava reengegar !

I al final el premi de la meta i la satisfacció d'haver pres una bona decisió de la qual no me n'arrepenteixo i haver gaudit d'una cursa espectacular !

L'Angel ha arribat amb 1h 14 min en la posició 21, i jo un parell de minuts més tard en la 25 ! Que fort, mai havia quedat entre els 25 primers, je, je, ! El Titus, com un campió, ha arribat amb quart més tard. Magnífica participació i aquí ens teniu tant contents.

Com a traca final hem anat a fer un cafè o cacaolat a la Guina, el bar del que us parlava abans, i he aprofitat per quedar amb la Mónica, una bona amiga i de les millors persones que conec, una companya mestra de quan vaig treballar al cole de Vallgorguina.

Dit i fet, crec que aquesta cursa ha estat el nostre bateig de foc de les curses de Muntanya de debó. El proper any el repte serà fer la versió llarga.

Fins ara havíem fet curses per la muntanya, ara ja hem fet una cursa de muntanya !!!

Mitja de Terrassa: inagurant l'any runner

El passat 17/01/2010 es va celebrar la Mitja de Terrassa, cursa que inagurava el meu any runner.

A aquesta cursa va haver-hi una triple representació Acorrecuita: en Hansi, l'Àngel i jo mateix.

Per mi, aquesta cursa formava part de la preparació per la Marató de Barcelona, l'havia de còrrer a un ritme tranquil fent una tirada prèvia de 7 km (en total havia de fer 28 km), però un mal càlcul del temps va fer que arribés massa just com per còrrer ni 5 km previament.

Per tant, decideixo competir-la i sortir "a tope", a buscar marca personal.

A la línia de sortida m'ajunto amb un grup de 5 Correcats, que sé van a buscar el temps de 1h55'.

Els primers 10 km els corro molt bé, en temps de MMP, inclús la temible pujada dels km 7 al 9,5 la passo magníficament, però no sabia que després em passaria factura.

Al km 13 se m'aparix el "mur", amb una pujadeta de res. I d'aquí fins al final, un patiment.

El grup que anava a buscar l'1h55' es va disgregar, i amb mi es va quedar un dels companys, que em va anar animant i tirant de mi tota l'estona.

Si no hagués estat per ell, segur que hauria afluixat el ritme.

Resultat final: la meva segona millor marca en les 4 mitges que havia corregut fins llavors, en un recorregut que no era gens fàcil, en una mitja una mica dureta.

Temps final: 1h58'31''

I per acabar una foto just en el moment que es coronava el km 21, en l'últim esprint, per tal que veieu la meva cara de patiment.

Pacte Acorrecuita 2010 (II)

Hola mossos i mosses. Com estava promés, després de que el Bernardo us fes saber el repte, aquí teniu la puntuació i altres acords als quals vam arribar.

Nou sistema de puntuació ( Vàlid per l'any 2010 )

Curses de menys de 5 Km : 0.5 punts

Curses de 5 a 10.6 km : 1 punt

Curses d'asfalt de 10.6 a 22 km : 2 punts

Curses de muntanya de 10.6 a 19.9km : 2 punts

Curses de muntanya de 20 a 30 km : 3 punts

Maratons i curses de muntanya de més de 30 km : 4 punts

Curses tipus "eternal" ( sempre que estiguin al voltant dels 10km o més ) : 2 punts

Salvatjades diverses tipus trails, extrems, etc.... : Es valorarà en cada cas.

Per les curses d'esquí i triathlons es mantenen les puntuacions establertes l'any passat

A més a més, també es van crear les següents comissions dins el grup :

Comissió samarreta : Bernardo i Marc

Hem decidit fer la nostra propia samarreta tècnica. Objectiu tenir-la per bombers.

Comissió de festes : Núria i Albert

Organitzaran les possibles futures trobades

Comissió Bloc : David i Joangi

Portar el seguiment i emprenyar-vos per donar-li vida.

Corresponsals a l'estranger : Edu i Aleix

I recordeu fer fotos !!!!!

Bon any runner i ens veiem a la propera cursa !

Val més tard que mai

My dear runners,

Ja fa una mica més de 3 mesos (buff, com passa el temps!!) que he començat a córrer i ha arrivat el gran moment d’estrenar-me com a reporter i fer-vos 5 cèntims en aquest blog de les últimes curses de l’any 2009 i la primera d’aquest 2010 on hi ha hagut participació de ACorrecuita.

Són les següents:

- Mitja de l’Espirall a Vilafranca (20/12),

- La Sansi de Lloret (27/12)

- Cursa dels Nassos (31/12) i

- Mitja de Terrassa, el passat 17/1.

Per a no barrejar, i anar per parts, començarem per la Mitja de Vilafranca. Dia de mooolt fred. Després de llevar-me a les 7 del matí, i veure que la temperatura exterior no era agradable a Sant Cugat (-2ºC) el cos em va fer repensar la participació a la mateixa. Si no fós perque vaig engrescar un company de feina (que a la postre no vaig veure fins a l’acabar) m’hagués quedat dins del llit aquell bon diumenge de principis de desembre. A més, la participació d’altres membres de ACorrecuita a la Buff Epic Race de Barcelona va fer que la participació de runners a Vilafranca fós d’un sol corredor. L’arribada a Vilafranca seguida per les mateixes condicions adverses, si bé agreujada per la maleïda boira que hi havia fins prop de les 10 del matí. Temperatura, per no variar, la mateixa, els -2ªC.

Temps final 1.41.04, que va ser brindat amb una tassa de brou de la Festa del Gall!.La carrera va molt tranquila, agafant la carretera de Vilafranca fins a Guardiola i vuelta a Vilafranca. Dues petites pujades entre els kms. 8-10 i els 17-19kms., per arribar a meta en pla.

Simpàtica cursa que ambientada per la gent de Vilafranca la va fer força popular (inclús diria que hi havia més gent que la de St. Cugat!) i més donat que estaven en plena Festa del Gall.

Pel que fa a La Sansi de Lloret, comentar primer de tot, un 10 per l’organització. Com ja sabeu alguns de vosaltres em vaig despertar tard per registrar-me i gràcies a en José Luis Blanco, que va obrir unes quants dorsals més a tres dies de la cursa, vam poder apuntar-nos-hi amb la Caterina. Sortida agradable desde St. Cugat que va sobtar per la boira que començava al sortir de l’autopista. Vam passar en dos kms d’un dia espatarrant per còrrer a un dia amb boira plovisquejadora. Ara bé, a l’arribar a Lloret, com manen els canons de la Costa Brava...sol!

Gran ambient a zona de sortida i l’hotel dinamitzat pel clima familiar de la cursa. De fet, el pròxim any pujarem amb les petites per a que també la corrin.

Inèdita imatge d'en J.L. Blanco doblant-me...

Allí ens vam anar trovant tots: Hansi, Joan, David i nosaltres dos, cadascú fent estiraments i parlant de les seves estratègies. Hansi a la línea de sortida, Joan i Àngel a mig grup amb ganes de fer un paper digne i na Caterina i en David, a fer un bon temps, sortint una mica més enrera.

La cursa de 5km va ser ràpida per tots. Hansi es va perdre endavant i jo amb en Joan vam dir de sortir pels costats per veure com avançavem una mica. De mica en mica, em vaig animar i perdre el Joan per enrere, tot i que em trepitjava els talons. El meu bajón va ser veure, prop del km 3.5 al Hansi a dos metres per davant. No sabia a quin ritme anava i em vaig liar. Vaig pensar: “nen, estàs com un llum si segueixes el ritme del Hansi...no arribaràs a la meta!”. Així que reduïnt un poc la marxa vaig seguir i el Hansi s’en va anarrrrr. Al final tothom satisfet pels temps i la jornada lúdico-popular que va ser La Sansi de Lloret.

Temps dels Acorrecuites:

- Hansi: 20:05

- Àngel: 20:35

- Joan: 21:06

- David: 24.29

- Caterina: 24.30

Ah, per cert, el Joan va còrrer amb el seu barret “quebecois”(?) com a motiu especial per celebrar el proper nou any 2010!

La Cursa dels Nassos té poca història. Gran cursa popular, entorn dels 9.000 participants que va provocar dues sortides en 5 minuts de diferència. 10 kilometrets per tancar l’any en una gran riada violeta pels carrers de la Barceloneta i Diagonal-Mar!! Després, cap a casa a contar les campanades.

Els ACorrecuites participants van fer el següents temps:

- Hansi: 40.15

- Àngel: 50.12

- Caterina: 50.17

- David: 51.56

- Núria: 52:25

Finalment, comentar l’inici del nou any per alguns valents (Hansi, David i Àngel) amb la Mitja de Terrassa el passat diumenge, tot i que em sembla que en Hansi ja porta algunes curses a l’esquena.

Carrera força dura al meu entendre...tot i que el mestre Hansi ja em va avisar. Les pujades dels km 7-10 i els km 18-20 dures, dures...però inclús més que això, les baixades toboganeres durant tot el trajecte. Buff...la tercera mitja, a diferència de la de l’Espirall, dura. Ara, crec que el més dur va ser correr-la sol. Psicològicament sent la primera que feia a lo “Han Solo” m’havia de controlar el ritme, cosa que no havia fet fins ara i per la por del trajecte em va fer patir fins passats les ¾ parts de la prova. Al final, crec que tots, de nou vam sortir contents. Almenys jo us asseguro que si, donat que aquests nou any amb els petits, només vaig poder a sortir 3 dies per entrenar-me.

I per rematar-ho aquest cop, butifarrada popular a la meta....Osti com va entrar la butifarra!!

Temps dels més-que-satisfets ACorrecuites:

- Hansi: 1:32:25

- Àngel: 1.38.12

- David: 1:58:31

C you all on the run

runner dude

"no pain, no win"