Aquest diumenge vaig córrer la Marató Salvatge de les Guilleries amb un amic de la masia, en Jordi Ramada. Ara entenc lo de salvatge. Apart de lo tècnica que és, amb les seves trialeres bèsties, a la Marató només érem uns 60-70 (hi havia mitja i BTT), així que al cap de dues hores de córrer, gairebé tota l'estona vas sol, perdut pel cul del món.
El circuit, una passada pels muntanyeros, molt recomanable per descobrir unes muntanyes que d'una altra manera, no hi aniries mai: Les Guilleries des de Sant Hilari Sacalm. Baratet per ser Marató, 15 eurus, amb paella i botifarra a l'arribada, però sense samarreta ni collonades. Molt de poble, com les bones curses, tipus Alpens, Dos turons, etc.
La part dolenta és que em vaig fotre una hòstia baixant per una trialera i vaig anar a petar a una pedra que em va fer un trau de 6 punts sota el genoll i un dolor al costat que em pensava que era flato, però resulta que gairebé em vaig aixafar les costelles. Fot un mal de mil dimonis al respirar o tossir. Res trencat, però diu el metge que el mal durarà 1 mes. Doncs res, que després d'aturar l'hemorràgia amb kleenex com vaig poder i fer un torniquet al genoll amb el buff en plan Rambo (nova aplicació d'un buff, molt pràctica), amb dos parells de collons vaig continuar. Llavors la ferida no em feia massa mal. Es un tall profund però net. Al proper control em podia retirar, però vaig seguir fins al final. La putada és que era al Km 21, portava 3 hores i encara quedava la meitat i més dura, però res, cap endavant. Al final ja només caminant i mig coix per les baixades, vaig arribar amb 7 hores. El meu company, que ens havíem separat pocs minuts abans, de la caiguda, va fer 6h 10 min.
En arribar, primer vaig anar a menjar mitja paella, que em moria de gana. Dutxar-me, rentar la ferida i cap a la creu roja que en veure el trau em van dur fins al CAP on em van cosir al cap de quatre hores de caure. Ibuprofè, antibiòtics, tètanos i cap a casa. Aquesta setmana no vaig a la feina (no puc caminar amb la cama embenada). I res, a recuperar-se, a veure si arribo en forma per la Trail St.Esteve. Acabo de veure que vem arribar 54 dels prop de 70 inscrits i és clar, el 54 és un servidor. Que güai ! És el primer cop que sóc el primer, encara que sigui per la cua. Una aventura més pels néts!
Auto-foto amb cutre-mòbil neandertalès a l'arribada, ja dutxadet i cosidet:
Salut i porteu-vos bé.
Jordi Reverter, 8/3/12
4 comentaris:
Tu si que ets un salvatge Hippy !!!
Impressionant l'aventura, al ritme que vas en podràs fer fins i tot una sèrie. Bo, a recuperar-se campió !
Hippy, la veritat, és que ets graciós, eh?
Cada marató de muntanya et passa alguna cosa.... o el diluvi universal o la patacada de l'any!!!
Sense comptar amb el bitxo que et va picar a la MM!!!
Ets autèntic!
Espero que segueixis didfrutant de tot plegat.... i que tinguis més sort en properes curses!!!
hippie,
el teu cognom no es R(everter)....ets en R..AMBO!!!
que es el mateix paio que va fer de R...OCKY!!!
keep it up, animalot!!!!
ens veiem al trail (alias ..al tajo)
runner dude
Bones, Hippy.
No sé si t'hauries de replantejar les teves curses per la muntanya i deixar de fer-les, jajaja. Sempre et passen coses.
Com ja et vaig dir, et demano disculpes ja que vaig riure molt amb la crònica llegint les teves penúries.
Publica un comentari a l'entrada