Birkebeinerrennet

Hola companys runners, un repte més superat!
Els 54 quilometres que hi han entre Rena i Lillehammer ja estan fets. La experiencia ha estat increible i molt recomanble per tots aquells que us agraden els esports d'hivern. 16500 participants, o sigui que no us espereu anar totalment sols per la muntanya, però una organització impecable i uns paissatges espectaculars.... bo, però paro ja d'ensabonar-vos i comencem amb els detalls.













Fitxa tècnica
Acorrecuites: Marçal Pros, Eduard Ortega.
Esport: Esquí de fons.
Data: 17-03-12
Sortida: Rena
Arribada: Lillehammer
Longitud: 54 km



La familia Pros-Auzokoa van aprofitar la excusa de la cursa per visitar al acorrecuita exhiliat al pol nord (o va ser al revés?). La Birken és una de les curses amb solera dintre el calendari de les maratons d'esquí, i és tot un event esportiu per la societat noruega, on els esports d'hivern són el numero 1 amb diferència. Així que us podeu imaginar l'ambient i la quantitat de públic durant tot el trajecte.
















Després de llevar-nos a una hora indecent, agafem el autobus que ens porta a la sortida de Rena desde Lillehammer. Dues hores d'autobus i amb l'esquena destrossada ja, per començar la cursa. Som a l'onada 21, de les vint i pico que hi han, amb uns 500 corredors per onada. Això fa que al menys la sortida no sigui gaire massificada. Un cop a la nostre posició comencem a observar els jovenets, i no tant jovenets, que amb el pistoletazo inicial arrencaran i ens passaran com una locomotora.
Només dir-vos que alguns "jovenets" de 75 anys ens han tret unes dues hores a mi i el Marçal.

Quilometre 0. Un cop començat a correr, ens adonem que les ceres que hem triat ens aniran molt bé a les pujades però en llastraren a les baixades. Les condicions climatològiques són molt bones per fer esport (temperatures positives i nuvols prims) però nefastes per la neu, que sembla uns d'aquells granissats que venen a can Pros a l'estiu! Comencem a xino-xano, la principal dificultat de la cursa són els primers 15 km de pujada, amb un desnivell de 500 metres, i un cop passat això, el terreny és més o menys suau amb una baixada final força llarga. Per tant un inici conservador, pensant amb el final. A mitja pujada el Marçal es despenja. Els problemes d'estomac dels dies anteriors i la dedicació a un nen de poc més d'un any, comencen a passar-li factura. Jo vaig a ritme i un cop esquivats els primers embussos a la pujada la cosa va força bé. Passem el primer avituallament: aigua, energit (calent) i uns pastissets bonissims. Tot i que una bona cocacoleta hagués anat molt bé.

Quilometre 15. La pujada ja esta superada i comencem amb una curta baixada on ja veiem que les ceres seran un llastre durant tota la part del recorregut que no sigui pujada. Una mica fustrant veure que tota aquella gent que haviem pogut passar a la pujada ens passa, amb força facilitat, a la baixada.

Quilometre 27. La meitat del trajecte fet, amb bones sensacions, però amb mal temps degut a que els darrers 12 quilometres hem tingut que utilitzar els braços més del desitjable. Preparats però per la darrera dificultat del recorregut: una ascenció de 200 metres ens els propers 7 kms que sino fos per tot el que ja portem no seria de gaire difícil.

Quilometre 40. Ja estem adalt! Ara ve la baixada, prou ràpida, doncs la neu està gelada, però difícil doncs a aquestes hores, els carrils ja estan molt malmesos i s'ha d'anar amb molt de compte per no fotret una bona morrada.

Quilometre 52. Els darrers quilometres ja es fan molt llargs. A més les condicions metereològiques no acompanyen. Una fina pluja que va in-creixento fan els darres compasos de la cursa totalment estalviables. Però ja hi som, el darrer quilometre i entrem al estadi. La darrera recta i una caiguda ridícula que només fa que la gent m'aplaudeixi una mica més del que hagues estat desitjable. Temps: 5:30 de passar-ho bé sobre els esquís.

Fa il·lusió poder acabar aquesta cursa després dels darrers 3 mesos d'entrenament i amb només dos anys desde que m'hi vaig ficar en això de l'esquí de fons. Molt bona experiència, però amb ganes que la primavera arribi ja, tot i que ara mateix tenim una tempesta de neu, i canviar el blanc de la neu per el verd de la muntanya, i les botes d'esquiar per les Salomon speedcross.

Els següent reptes Skåla (cursa vertical) i la mitja marató amb 1800 metres de desnivell, que esperò que també es mereixin una bona crònica.

Eduard

P.S: La recompensa va ser un bon sopar amb carn de reno