Cursa Vila de Sant Boi

Primer de tot em presento, sóc en Marc Pitarch, amic d'en Joan Montserrat. Fa molts any que em dedico a córrer, de fet, vaig començar als 11 anys i fins als 21, que em vaig trencar els lligaments del genoll, m'hi vaig dedicar bastant  seriosament.  Després han sigut molts anys de problemes amb el genoll, sis operacions, recuperacions, etc, en els que m'he dedicat a córrer a temporades però sense prendre-m'ho a fons.

Ara després de la última operació estic força bé del genoll i em venia de gust tornar a provar-ho. I aquí ha aparegut en Joan, que ha tingut força culpa, perquè em va donar l'empenta final que necessitava, i ara fa un mes que he tornat a córrer.

I de seguida, ha arribat la primera cursa. Era una mica aviat, potser necessitava una mica mes de rodatge, però en Joan em va dir que anava a una cursa de 10 km i em va agafar el cuquet d'anar-hi, feia més de vuit anys que no en feia cap!!!

Així que em vaig animar, em vaig entrenar una mica més fort la última setmana i vaig arribar al dia de la cursa nerviós com si fos el primer dia que corria. De fet, la nit anterior vaig estar inquiet, vaig dormir poc, i em vaig aixecar a les sis per anar amb temps.

Després el meu fill es va aixecar a les 6.40, així que vam decidir anar a la cursa els tres. Això va  implicar que vaig arribar al lloc on havia quedat amb els altres, deu minuts tard. Bonica manera de presentar-me.

Però bé, vam anar cap a Sant Boi amb dos cotxes i un cop allà vam decidir fer un escalfament pre cursa i vam aparcar a dos quilòmetres de la sortida. Bé, això o que jo havia encomanat el meu nerviosisme a tots.

Un cop a les instal·lacions vaig seguir tot el que feien els companys com si fos la meva primera experiència ja que les coses han canviat molt des de que jo corria semi-professionalment cap allà als principis dels noranta. Per començar hi ha molta més gent a les curses i després hi han coses que no existien com xips, gps, vestidors, consigna... Impressionant!!!

(Per cert , que no ho havia dit la cursa la vam córrer cinc, Bernat, David, Joan, Marc Dolcet i jo mateix. )

En els moments previs de la cursa jo  seguia molt nerviós, els altres van anar a escalfar perquè necessitaven fer quilòmetres per la seva preparació per la Marató, però jo no volia malgastar les forces, ja que creia que anava molt just per fer 10 km i no volia arriscar-me.

El començament de la cursa també és molt diferent del que jo recordava, en la meva època sortíem a tope fent-nos lloc amb els colzes per no perdre un temps valuós, ara amb els chips és un plaer, pots anar caminant fins que passes per la sortida.  Impressionant!!!

Tot just començar en Bernat i en David van agafar un ritme de Marató i van quedar enrere, en Joan i en Marc van sortir més forts i jo d'entrada els vaig seguir a distància pensant que era un ritme massa fort per mi. Però al cap d'una estona veient que no marxaven del tot vaig dir-me, que carai!, els segueixo el ritme i ja veurem.

Així que vam seguir els tres a un ritme constant tota la cursa de 5.04. Jo interiorment pensava que si aconseguia seguir el seu ritme fins al quilòmetre 8, ja estaria tot fet, els dos últims els acabaria com pogués.

El recorregut va ser bastant exigent, amb continues pujades i baixades, amb un únic tram pla en el quilòmetre 5.

 Total, que vam anar fent fins que, en el quilòmetre 7,5 em va agafar una petita crisis  i em vaig despenjar una mica. Per sort en aquell moment la cursa feia pujada i ells no van tirar molt així que els vaig poder seguir a una petita distància.

Al cap d'un km, al 8,5 em vaig recuperar, i em vaig tornar a posar a la seva alçada. Al cap de poc, en Joan va decidir que volia fer un esprint d'uns 1100 metres, es va despedir, i  va començar a esprintar en el tram de més pujada de tota la cursa!

 

  

La cursa acabava a l'estadi de Sant Boi, i sempre és maco fer una volta a l'estadi esprintant. Bé, no va ser el meu cas, jo vaig esprintar els últims 50 metres, no hi havia forces per més.

Al final, content d'haver acabat, content amb el temps (50.40, que per ser la primera cursa, està molt bé) i content de trobar-me al meu fill i la meva dona  just quan buscava aigua desesperadament.