COSTA BRAVA XTREM 2010

Reconec que quan l’any passat el meu pare em va enviar un correu del link Costa Brava Extrem i em va picar dient: vinga, corredora... Jo li vaig dir “estàs boig, o què...”. Mica en mica, amb l’Albert vam anar mirant la web i finalment ens varem decidir a fer-la. Llàstima que no teniem cangur, i que de fet, alhora de la veritat, l’Albert estava lesionat.

Ja sabeu que sóc una mica tossuda, i quan “vols una cosa, tot l’univers gira per satisfer el teu desig”; per tant li vaig dir a la meva amiga Patricia que haviem de fer la SELVA MARÍTIMA.
Aquí estem tots tres a Blanes (la Patricia, l’Àdam-un friend de la Pat i jo) un 23 d’abril disposats a còrrer 25Km per camins de ronda.

Quan anem a recollir els dorsals ens ensenyen el perfil!!! I la pròpia organització ens diu que a les pujades anem caminant i que tenim fins a 5 hores, i que es tracta de passar-ho bé. Sort que ens ho diuen perque ens treiem una mica de nervis i de patiment per si no podriem fer-ho.

Comencem la cursa corrent i de seguida entrem al Jardí Botànic de Mar i Murtra i veiem que la gent es para per fer fotografies (¿). Nosaltres fem el mateix i seguim corrent....

Què passa?? Hi ha cua?? Sembla que hi ha un pas difícil i ens acumulem els corredors.

Estic al.lucinant, això és una cursa “diferent”, l’ambient, el paisatge, ens obren cases particulars amb majestuosos jardins perque hi poguem passar i sigui el camí més curt.

Tot això ens ho explica l’Àlex, el nostre corredor “amic” que té 15 anys (el més petit de la cursa!!) i que li varem perdre el rastre a Lloret.
L’arribada a la primera platja – FENALS- va ser al.lucinant, correr per la platja calçat!!

Arribem a Lloret i al primer avituallament!!. No estem gens cansats i ens trobem tots tres molt bé fisicament. Amb l’Àdam, que no el coneixia, hi ha bon rotllo i també xerra pels descosits, ens ho passem bé, i pensem que hem portat pes innecessari amb la ipod perque ningú la fa servir!! Preferim sentir la remor de la mar, les branques, i els ocells Ah!! I els guiris que ens van animant!!

Nosaltres cada vegada estem més contents de fer la cursa i jo els hi donc les gràcies per haver vingut. Estic contenta i feliç. Anem coneixent nova gent pel camí i gent que abandona, tothom parla, comenta, som com “amics”.

Quan arribem a la platja de CANYELLES és increible!!! Diu un dels corredors que és la platja on van rodar “Perdidos”. L’aigua ens atrapa, i estem entre l’aigua i les roques, hem de pujar ràpid i controlar l’onada!! Primeres remullades de peus a cap, perque l’esquitx ens cau com la pluja.


Comença a pesar el cansament tot i que, jo vaig caminant força ràpid, hi ha trams difícils on la Pat ensopega amb el cap i el seu maluc li comença a dir prou, l’Àdam comença a tenir rampes, i potser comencen a tenir mal de cap de mi que els vaig dient “tot bé??, Vinga, fem trote??”
Com hi ha força avituallaments no ens adonem que en poc més de 4 hores ja hem arribat a TOSSA!!!.

Objectiu assolit!!!

Mil gràcies a la Patricia i l’Àdam per compartir amb mi l’experiència. Ells saben que en molts trams vaig trobar a faltar al meu company de curses i vida.... L’any que vé, potser??