dilluns, 2 de març del 2009

I ara farà un any tot va començar


Sí, amics, tot va començar ara farà un any, per la cursa de Montornés de 2008.


Haig de reconèixer que son un corredor convers (o convertit, segons vulgueu). Jo era un d'aquells que pensava que això de còrrer sense una pilota davant era mooooolt avorrit.


I ara fa un any i mig, arrel del naixement del Martí i de quedar-me sense temps per anar al gimnàs, vaig decidir q a més de jugar a fútbol una vegada a la setmana, el cos em demanava alguna cosa més. I l'opció va ser sortir a còrrer 30' als vespres.


I jugant a fútbol, dos sonats del running com en Joan i en Hansi em van dir: "vine a alguna cursa, pots debutar a Bombers, q té un ambient molt maco", i cap allà hi vaig anar.

I com no havia fet mai cap cursa i no sabia ben bé q era això, el cap de setmana abans feien una cursa de 5 km a Montornés, i cap allà em vaig dirigir. I clar, primer error de novato: no portava imperdibles per agafar el dorsal.


I vaig acabar Montornés, i vaig pensar: això de les curses és més divertit que entrenar sol.
I la següent setmana vaig anar als Bombers.
I després els Medijocs, i més tard, els 10 km de St. Quirze.


I vaig anar fent curses, fins un total de 11 durant el 2008, incluent una milla i dues mig de muntanya.

I què millor per tancar el cercle? Debutar aquest any en una nova distància per mi: la mitja. I a on? Doncs sí, a Montornés.
I a partir d'aquí a veure com reaccionen els meus genolls, i marcar-nos un objectiu gran per 2010: la marató de BCN!!
Després de veure tot l'ambient que s'ha generat aquesta setmana, de parlar amb maratonians, t'acaba picant el cuquet.
I aquí finalitza la meva 1ª aportació a aquest el nostre blog "A corre cuita".
Salut i km.

2 comentaris:

ovidio ha dit...

Muy buena progresión. A ver si nos vemos el próximo año en la maraton de Barcelona .Pasar de la 1/2 a la maraton es un reto importante y una experiencia formidable. Este año el recorrido ha mejorado con menos curvas y calles mas anchas , y el público animó mucho más que los años anteriores , o por lo menos asi me lo pareció. Me gusto mucho el ambiente.

Un saludo.

joangi ha dit...

David, jo també era dels que pensava que només em podia divertit darrera una pilota, de mida o forma diferent, però una pilota, i ara ja veus, el Hansi m'entabana, després apareix l'Aleix per mantenir-me lligat al tema i després us començo a emganxara altres com tu i el Titus. Si nois, és una droga. Ara només em falta enganxar-me a la droga dels entrenaments. !