Ni Cracovia ni Polonia, Sant Joan Despí !

Deixeu estar els Barça toons, Cracovia o el Força Barça... La nota d'humor en clau esportiva la vam posar el Marc i jo a la cursa de l'Illa.

Diumenge passat, el Barça organitzava aquesta cursa amb origen i final a les flamants noves instal.lacions dels nois d'en Guardiola. La distància de 7 km la feia molta apetitosa. Poder còrrer sense acabar rebentat, sumar un punt sense massa esforç i gaudir d'una nova matinal athletica.

Alguns radicals de vosaltres dubtareu de la validesa d'aquest punt aconseguit, però us asseguro que després de la crònica crec que no en tindreu cap dubte. I que carai, el reglament és clar, les curses de 2 a 10.5 km puntuen 1 punt, i sinó, no haver signat !

Però anem al gra. El toc d'humor va començar ben aviat. A quarts de deu agafavem el Trambaix. Comprovem els dorsals, que fort ! Tenim numeros correlatius, el 1042 i el 1043, és una senyal ? L'organització i els horaris assseguraven que arribariem a l'inici de cursa amb sis minuts de marge, la realitat fou una altra. A les deu tocades sortiem del tranvia i es produia una escena absurdo-còmica-esperpèntica. Una colla de paios vestits de taronja i amb calça curta ( no erem els únics, el tranvia anava ple de corredors ) presenciàvem en directe, a 50 metres dels nostres morros , la sortida de la cursa. 

Llavors es succeeixen escenes de confusió, incredulitat, cares d'atontats, i desconcert. Correm , correm, que encara arribarem. I apa, tota la colla buscant un camí i trobant entrebancs, una tanca al davant, una rotonda plena de cotxes també, visca la pepa ! Comencem bé. Arribem, on és el guardarroba ? Cap a baix responen. Ostres, que ens falta el xip, són allà ! ( Mala pensada de l'organització, el xip el donàven el mateix dia de la cursa ). 

Ui, ja els hem guardat, la cursa ja ha començat, no us els podem donar ! Com ? No tenim xip ! Quina cagada. Bo, portem crono, no podem perdre més temps. On deixem les bosses ? Cap a dalt ens diuen. Que no era a baix ? Aahhhhh ! Histèria colectiva ! Ei, és allà, cullons, hi ha una tanca molt alta, però atenció, allà per la banda, una senyora ens vol ajudar....si si, senyora, vosté pot, és del guardarroba, li passem les bosses per sobre la tanca, gràcies !!! Ni comprovant ni res, confiança, clar que si...

I ara, doncs enrera, que la sortida està allà baix. Tornem-hi, amunt i avall, amunt i avall,... Ara si, crono en marxa, Yes, we can ! Mirem el cronòmetre oficial, marca un estressant 04 : 57, ja fa cinc minuts que s'ha donat la sortida, però quins cinc minuts !!! 

I ara comença la part sèria !

Comencem amb el coet al cul, tenim pressa, recuperar el temps perdut. El primer km el fem amb 4:30, anem bé ! Però no comptàvem amb el que ens espera, quasi dos km seguits de pujada. I nosaltres que encara ens estem desestressant. En Titus em diu que tiri, jo prefereixo reservar, puja massa i em podria petar. Com és que cada cop sóc menys inconscient ? El segon km es fa llarguíssim i el fem amb un minut més, el parcial per terra. El tercer comença igual, pujant i pujant. La duresa del recorregut però , no impedeix que ens sentim còmodes. Com que hem començat els últims no fem més queavançar gent, i això sempre és un estímul. Estem vivint una nova experiència, còrrer a la cua de les curses, allí on es troben les iaies, els papes amb fills, els que corren per primer cop, els que van de passeig, els borratxos de la nit anterior, els locals que no sabien que era una cursa fins avui mateix, algun despistat, els que aprofiten per manifestar-se (si, si, uns anàven amb una pancarta) i tota mena de fauna variada. 

A poc per arribar al km 3, decideixo tirar, aviso al Marc i em diu que puc fer. La pendent canvia de sobte i comencem a baixar. Els propers tres kilometres seran en pla o baixada, i jo em dedico a recuperar el temps perdut. Apreto i de valent, deixo tothom enrera, quin plaer arribar al km 5 i saber que només en queden dos !!! 

Els darrers punts kilomètrics apareixen més tard del que m'espero, diria que estan localitzats uns quants bastants metres més enllà d'on toca, però jo segueixo al meu ritme trepidant. Pel que constataré després, el Titus tampoc es quedarà enrera i marcarà un bon ritme fins al final. 

En arribar al km 6, la pendent torna a canviar i el darrer fa en pujada. Però realment és la distància correcta ? El faig en una mica menys de tres minuts! Impossible, o s'han equivocat amb els anteriors, o han retallat al final. Bo, tampoc m'importa gaire, esprinto malgrat la pendent en contra i marco un temps brutal. Per mi, és clar ! El crono queda a 30: 06 ! Una mitjana de menys de 4 minuts i mig ! Només m'ha avançat un paio. I a sobre m'he estalviat la típica "pájara" dels kilometres 7 o 8. El Marc arriba amb 33: 11. També encantat de la vida ! Com és habitual en nosaltres dos, sense haver entrenat ni un dia.

Però no ha estat tot amics !

Hem començat amb una escena còmica, l'acabem amb una de ben friqui !

Al costat de la tarima dels premis hi han alguns directius del Barça, no ens interessen, però uns metres enllà, dues noies ens esperen amb els braços oberts. Dues "cheerleaders" del Barça estan allí soletes sense ningú que els faci cas. Però en Marc i jo som uns nois com cal, uns autèntics galans, i decidim fer-lis companyia. Les fotos demostren aquest colofó brillant de la jornada. A veure qui és capaç d'acabar una cursa així ?

Visca Sant Joan Despí ! I visca el Barça !

Apa, fins als propers kilometres....