Si, senyors, el bateig de mitja de la Núria va ser tot un éxit i la retrobada amb la mateixa distància de l'Albert un altre triomf. La parella Carbó Escamilla va fer un complet fantàstic a la mitja de Mataró !
Les claus van ser la bona preparació realitzada, el caràcter sobre l'asfalt, el bon estat físic, una gran il.lusió i , en menor mesura, les parelles de ball.En aquest darrer aspecte el David i jo ens posarem una medalla per la nostra tasca de llebres. Quin remei, perquè la gasosa que vam fer els dos en el darrrer kilometre i mig és de les que fan història, especialment la meva.
Atenció a la dada , vaig recollir el dorsal abans que el Hansi !!!! Dit d'una altra manera, vam arribar molt aviat !
Bo, que la cursa va començar i el ritme , des d'un bon inici, es va accelerar. Les parelles estaven formades. Per un costat el David acompanyava a la Núria, el repte acabar i a poder ser en menys de 2 hores. Una mica més endavant, en Joangi, jo mateix, acompanyava a l'Albert en la seva recerca de bones sensacions de cara a la propera marató de Barcelona.
Els primers kilometres ja prometien i cada cop que en deixàvem un enrera gunyavem temps al cronòmetre. L'objectiu era fer-los a una mitjana de 5 minuts, però ben aviat les xifres eren unes altres força més baixes. Però aquest ritme acabaria tenint un preu.
L'Albert i jo ens sentiem a gust i ens menjavem el mon a un ritme endimoniat. Però abans d'arribar al 10 vaig començar a notar que se m'havia anat l'olla, amb les ganes i la companyia estava forçant massa les meves cames. Abans d'arribar al 12 vaig prendre una sàvia decisió, l'única de tota la cursa, afluixar el meu ritme i deixar que l'Albert continués el que haviem marcat. Dit i fet, la meva tasca de llebre finalitzava allí, ara calia recuperar una mica i arribar sa i estalvi. Per un moment se'm va passar la clàssica imatge de la llebre en les proves d'athletisme, en que després de posar el ritme , es deixen anar i abandonen. Uf, ni pensar-hi !
Fins al 15 vaig tenir l'Albert a cop de pedra, i fins i tot ell mateix pensava que em reenganxaria, però era un miratge. Tots els minuts i segons guanyats es van anar esvaint al llarg dels següents kilometres. La monotonia desesperant del recorregut, el vent en contra i la fatiga a les cames anaven fent la seva feina. Mentrestant l'Albert volava i mantenia el seu ritme trepidant. Uns kilometres enrera la Núria i el David continuaven junts fent uns temps de por. Marca rècord en els 10 km pel David i una empenta digna d'elogi per part de la Núria.
El desenllaç s'atansava i en en el gir fel km 19,5, el carrer va enfilar cap a munt de forma terrorífica. Començava el drama per uns i la glòria pels altres. A aquelles alçades els altres acorrecuita de la jornada ja havien arribat, en Hansi, l'Ovidio i suposo que l'Oriol, però per desconeixement no he relatat el seu recorreregut.
L'Albert va afrontar la pujada amb serenor i posteriorment, el darrer kilometre amb solvència, per acabar de forma brillant la seva participació amb 1h 41 min. Pocs minuts després era jo qui encarava la pujada de forma molt diferent. Hi arribava amb 1h 36 i tardaria uns deu minuts més en arribar a la meta. Un km i mig en deu minuts, quin desastre ! Tota la manca d'entrenament va aparèixer en el pitjor moment. Cal especificar que la pujada era fins al km 20, però que abans d'arribar al 21, tornava a haver una altra rampa menys espectacular però igualment trencadora , que et venien ganes de penjar els organitzadors.
Al final em va quedar la sensació d'haver corregut com la temporada passada, cabra boja, sense pensar, sense entrenar i així itot, sense la pujada, es segur que haguès fet el meu temps habitual.
Bo, encara no hi érem tots, faltava la "extraña pareja". La Núria, suposem que amb una ilusió brutal i el record del seu gran amic va encarar la pujada com si res i finalitzava la cursa amb 1 hora i 58 min. Un minut i pico més tard, destrossat per la pendent, arribava en David flipant de com tirava la companya i extenuat després de la seva tasca de llebre molt més perllongada.
Bona feina "ACORRECUITES" ! Felicitats ! I com a premi un munt de regals, que per comprovar que són ben reals teniu aquesta foto :
I una foto de quasi tots ! On era l'Ovidio ?
Salut i km !
4 comentaris:
Excepcional relat!!
Magnifica cursa!!
Impresionants llebres!! Només en pensar que en alguna cursa no coincideixi amb el David....
Gràcies pels elogis, la veritat es que em vaig trobar molt bé.. i no em pensava que animicament tirés tan bé. Fisicament... ja se sap (ejem!).
Quina és la pròxima mitja??
Ens veiem als nassos?
Felicitaciones a todos. No es una mitja tan fácil! El km 19-20 es realmente muy complicada. Aunque me esperaba una subida , ... hemos estado bajando durante los 5 primeros km, .. no me lo esperaba tán difícil. Y los recorridos de ida y vuelta por el mar , con viento en contra, son muy pesados.
Siento no haber podido esperar para saludar. Me estaban esperando en casa a las 13h para otro compromiso.Prometo organizarme mejor para la próxima cita. Para mi este año 2009 se acabó en cuanto a cursa, estoy fuera para la san silvestre. Ya haremos un balance dentro de poco.
Un saludo a todos.
Hola a tots.
Primer de tot, donar les gràcies a en Joan perque m'estirés durant la primera meitat de la cursa, ja que no tenia referències de ritme (el meu rellotge es va morir) i corria per sensacions.
La veritat és que em vaig retrobar amb una distància que feia 9 anys que no realitzava i que al final després de 9 mesos de retornar al "mundillo" dels runners he pogut acabar-la amb dignitat.
Vaig córrer molt a gust i crec que tinc força recorregut de millora durant el proper any, si tot va bé.
Almenys, de cara a la Marató de BCN 2010, m'ha donat molts ànims.
Molta salut a tots.
Joan, magnífica crònica!!
És difícil, però últimament t'estàs superant en cada relat q fas.
Núria, gràcies per les floretes, però tot el mèrit és teu. Només et vaig regular una mica al principi, i vaig intentar tapar-te el vent a la tornada per la N-II. La resta ho vas fer tu soleta, eren les teves cames les q corrien.
I q pajarón q vaig agafar a la pujada...
Publica un comentari a l'entrada