La nova perla de la pedrera

Si runners, l'altre dia vam descobrir la nova perla de la gran pedrera runner santcugatenca.

Parlem d'en Bernardo, si si, el de tota la vida.

Després d'uns pocs entrenaments previs, va oferir un recital diumenge passat, que ens fa pensar que té una gran trajectòria per davant.

Cal però especificar que el Bernardo ja havia fet athletisme durant la seva joventut i que els fonaments estan molt ben posats.

El passat 6 de setembtre, coincidint amb la seva festa major, a Sabadell es va còrrer una cursa de 10.500 m i

una mitja ! I els correcuita hi vam anar en expedició. A les fotos nomes ens trobareu al Bernardo, el Titus i jo,

però també hi era el més fashion, l'Aleix, i el més fort, l'Ovidio.

El recorregut era molt exigent, amb pujades no molt pronunciades però llargues i constants, i amb uns darrers kilometres salvatges, però vam superar amb nota la prova. Cadascú tenia en ment una fita diferent i això es va reflectir a la cursa.

En començar vam anar força plegats, el Titus , el Bernardo i jo, i uns metres més enrera l'Aleix amb un colega seu, molt bon paio, l'Oscar.

Els primers tres km es van fer a ritme de 5 minuts i pocs segons i tothom anava relaxat i content, però poc a poc cadascú va anar agafant el reu ritme. Ja cap al tres i pico en Bernardo, molt segur, va apretar una mica per tal de mantenir els 5 minuts clavats, i els altres el vam deixar fer mantenint la calma. Era la primera vegada que corria tants km junt amb el Titus i estava molt content, però la manca d'entrenament va començar a fer acte de preència i el patiment anava apareixent. En aquells moments l'Aleix ja havia deixat enrera el seu company i s'afegia amb el nostre grup. Era el moment de decidir, i a pesar nostre, vam desenganxar-nos del Marc i a fer la nostra. Sortosament a dos kilometres de la meta, la prova pel Titus era del tot superable. Mentrestant, amb una demostració de força el Bernardo va apretar en els darrers metres per arribar a meta amb solvència i un bon temps. Bravo !

Uns minuts després pàssavem l'Aleix i jo pel mateix lloc, però per nosaltres començava una nova cursa, ara calia completar aquell circuit una altra vegada tot sencer. Ells feien la cursa petita , nosaltres la mitja.

En aquell moment em van venir al cap les paraules del mestre ( en Hansi ), "has d'arribar als 10 km com si no haguèssis fet res, descansat del tot".....i així era, em sentia millor que mai.

Cap al km 14 , corriem a uns 5 minuts i 20 segons per km, era el previst i les sensacions inmillorables.L'Aleix m'havia dit que als darrers 5 km havíem d'apretar, així que arribats al 16, li vaig demanar com es sentia i si tiravem. La resposta no va ser gaire encoretjadora, el cansament s'apoderava d'ell. Dilema, arribar junts o tirar milles. Tira, tira,...doncs tiro, gràcies nano, sort i ànims.

Increible, després de 16 km les meves cames volaven, em sentia meravellosament bé, així que vaig apretar de valent i malgrat la duresa del darrer tram de recorregut , baixava els porcentages un altre cop a 5 minuts o menys i arribava a la meta sobrat. Inclús em vaig permetre una pirueta i sprint per complaure uns aficcionats que ens esperàven a la meta, el Bernardo i el Titus !

L'Aleix arribaria uns minuts més tard una mica desanimat, però el seu temps era bó, i no es pot donar més amb el cap de setmana superstressant viscut.

En acabar corria per allà l'Ovidio, que com de costum, havia destrossat el cronòmetre !

Felicitats a tots !

La festa va acabar amb un bon aperitiu a Mira-sol, en companyia del Marquitus i la Bibi, com podreu comprovar en les imatges.

Personalment , aquesta mitja d'entrenament per la marató d'aquí a vuit dies m'ha servit per agafar força i sense caure a l'euforia , encarar la fita amb més ganes.

Comença el compte enrera per l'Aleix i per mi, i us mantindrem informats tota la setmana.

Salut i kilometres !