Buff Epic Race! Happy Running!

Divertida experiència la de la meva primera cursa de característiques ...diguem-ne ...singulars!!!
La Buff Epic Race del Castell de Montjuic. Una manera graciosa de començar a posar punt i final a la temporada running del 2009.
Tres valents (Joan, Àlex Castellarnau i jo) encaràvem amb il.lusió aquesta bogeria de cursa amb proves variopintes d'aquelles tipus "humor amarillo", on la qüestió és veure qui queda més brut.
De bon matí, ja es començava a ensumar que allò no seria qualsevol cosa: el dia més fred de l'any! (en sortir de casa el termòmetre marcava -2.5º), i primer contratemps, el Joan no pot venir perquè el seu Marc ha passat una mala nit i no han pogut dormir. Vaja!! Quina llàstima!! Tant de temps parlant d'aquesta cursa i s'estrunquen les seves possibilitats d'anar-hi a l'últim moment!!! Bé, hi ha coses més importants de les que preocupar-se abans que d'una cursa. Un altre dia serà Joan!
Així que, l'Àlex i jo ens n'anem plegats cap allà, i decidim que tampoc val la pena que ens disfressem gaire, total, això ho deuen fer quatre gats.
Només arribar al Castell de Montjuïc, però, ens n'adonem que estem totalment equivocats: quin carnaval!!! No paro de veure gent i més gent i comparses i comparses!!! Quina bogeria: bombolles Freixenet, barrufets, mexicans, Sanfermines, un seguici de casament, els increibles, soldats de camuflatge, guàrdies civils, 2 bojos de pressing Catch, escocessos, 2 paios només amb bañador (la mare del tano, quina rasca!!!) I tot això unit a un grup de batucada amb el que ens dirigim tots cap a la sortida botant i botant. Quina festassa!!!
I comença la cursa. Evidentment, l'Àlex i jo em decidit anar a disfrutar i no preocupar-nos en absolut del temps. A més,diguem que tampoc és gaire fàcil proposar-se d'avançar a un grup de 24 barrufets que es posen en fila per evitar que els passin...
I així arribem en manada al primer obstacle: uns 50m amb pneumàtics. Sembla fàcil, però quan passes rodejat de 300persones, l'òstia està assegurada! Prova superada amb algun entrebanc, je je, però seguim. Sortim del Castell i comencem a baixar en picat per la muntanya de Montjuïc, però, tot baixada? No, no, l'organització s'ha preocupat d'anar fent unes ziga-zagues que fan que la cursa es converteixi en un puja i baixa trencacames! Déu ni do! Així fem ben bé uns 3 o 4km, extranyats perquè el següent ostacle triga molt a arribar. Quan estem a baix de tot hi arribem: un triangle format per canonades de formigó que hem d'escalar per un costat i baixar per l'altre. Ens en sortim prou bé i tot seguit, l'avituallament...o més ben dit...el bar! Ens trobem amb unes taules on apart de les ampolletes d'aigua hi ha plats amb patates, cacauets, ametlles, i la gent es comença a apalancar per allà, no fos cas que ens canséssim gaire...Quin espectacle!!!
Però nosaltres seguim, ara de pujada, fins al següent obstacle: passar a través de cordes i cables lligats entre una filera d'arbres. Buf! Aquí sí que es forma un embús de por! Prou difícil és per mi passar entre les cordes vestit normal, imagineu-vos el romà amb capa, casc, armadura, espasa i escut que hi ha al meu costat...
I així, a trompicons, tornem cap al castell on ens esperen les últimes proves: tornar a passar pels pneumàtics (ara més fàcil, sense tanta aglomeració), arrosegar-se per sota d'uns túnels baixets amb fang a meitat de recorregut, i les dues últimes i estrelles, primer escalar una gran paret de bales de palla amb l'ajut d'una xarxa de corda, i tot just creuar-la, saltar a l'interior d'un container ple d'aigua marró. Cullons quina rasca!!! I per rematar-ho, del container d'aigua passes al container de serradures i sorra, per quedar ben macos! I així, correm els últims metres, amb les cames cangrenades del fred i el xip xap als peus, fins a la gran piscina inflable amb escuma. Sembla una xorrada, però saltar i aconseguir passar per sobre l'inflable per entrar i sortir no és gens fàcil! I a l'Àlex li ha costat un petit ensurt, ja que ha caigut en sortir, i si no arriba a ser per un matalasset (no gaire gruixut, per cert) que hi havia a l'altre costat, l'impacte amb el terra de pedra hagués pogut ser molt dolorós!!
I ja a la recta final, tornar-se a arrossegar per sota una 'alambrada', en plan militar, per acabar entrant a la meta! Ja, jaa, jaaaa!!! Quina cursa de bojos!
La veritat és que, una vegada feta, l'Àlex i jo hem coincidit en el fet que ens esperàvem que hi hagués moltes més proves, i que encara ens embrutaríem més, però bé, tot i així ha estat una bona experiència per fer un diumenge al matí abans del Nadal. I el carnaval que s'hi munta és molt recomanable de veure!!