Jean Bouin 2012

Ei, mossos i mosses. La gran participació d'Acorrecuites a la clàssica Jean Bouin mereixia una entrada , encara que fos, mai millor dit, a corre cuita !
D'entrada l'única foto que tenim en triple versió, original, de pel-lícula i artística.
La vam fer en un marc incomparable, el pàrquing de casa els pares del David ! És el que hi ha... així que vam intentar donar-li una nota de color !
Com sempre, corrents per arribar ben justets i després cadascú va fer temps més o menys acords amb les possibilitats.
Amb l'entrepà que et donaven després de fer la volta el món , quasi ens hi deixem les dents.
Potser volien emular en Jean Bouin ?
Expliquen que aquest francès que va morir amb trenta anys a la primera guerra mundial despre´s d'hever guanyat una medalla d'or als Jocs olímpics d'EStocolm, es posava una pedra a la boca per tal de salivar tota l'estona. No, si de friquis n'hi ha per tot arreu.
A més d'aquests ganàpies que sortim a la foto, també van còrrer el Jordi Balcells, l'Àngel i en Marçal !

I està clar que som mediàtics, i ho podeu comprovar al video del canal Esports 3.
Atenció al minut 4 i 20 segons i al minut 46 i 30 segons ! No us ho perdeu !



Apa, que continui la festa !

La mitja de casa

Per petició popular, aquí teniu la crònica de la MItja més nostrada, la del nostre "poble" Sant Cucufate !
Tal com vam acordar, la meva única tasca ha estat recollir les opinions, la majoria en format de dues visions , una de negativa i l'altra positiva, que vau deixar a la xarxa. 
També he recollit en un àlbum les imatges de la cursa, majoritariament fotos del nostre superreporter David, i algunes inclusions de la Bibi i de la megamàquina de l'Àngel.

La Patricia diu : Enhorabona a tots per fer-la i acavar-la...gracies david per venir i a veure si l'any vinent podem fer pleno i anar-hi tots..
Jo la veritat es q estic contenta perque em vaig trobar be i m'anima de cara a la marato de NYC...

En Joangi diu: Gràcies Angel per les fotos espectaculars! Gràcies David per fer de fotògraf ! Un detall que t'honra.

De la cursa en podria treure dues visions diferents, malauradament tinc un mal regust més proper a la primera.

Visió negativa : Tàctica equivocada. He sortit a tope sense haver entrenat. Una bestiesa ! I he fet una gasosa ( pajara ) monumental al km 14. Conseqüència, els darrers set km els he fet en semipasseig perquè les cames pesaven com el plom i no avançaven, i els que si ho feien eren els altres corredors. No vaig tenir cap capacitat de sacrifici ni ganes de fer una mica més d'esforç., Un desastre.

Visió positiva: Tenint en compte que no entreno ni foto brot esportiu des de fa mesos, exceptuant unes sortides ridícules aquesta setmana , acabar la mitja amb una hora i 47 ( no 48 perquè m'he aturat a agafar el meu nano ).és tot un èxit. I a sobre sense estar especialment cansat.Vol dir que vaig més tranquil, relativitzo i sóc capaç d'acabar les curses en bon estat de forma sense agonitzar. I a més a més amb en Marquitus acompanyant-me en els darrers 100 metres com un campió. Emocionant.

La Núria diu: Per ser la del poble m'agrada, intentaré seguir fent-la, fins que el cos aguanti!!!
Positiu: he fet com sempre 2 hores, min amunt i/o avall, el meu temps habitual, tot i que dedico molt menys temps a còrrer ara. (La raqueta em treu moltes hores....).
Hem  obtingut un premi colectiu de dones millor posicionades per club!! FORÇA JUNIOR!!
La nova ruta m'ha agradat, i mooolt!
Negatiu: m'ha costat més que altres vegades.
És una cursa on els corredors són força ràpids, per tant, arribes en 2h i sembla que siguis la última.....
Poca gent animant.

En Marc  "Titus" Dolcet diu : Hola a tots i felicitats per la cursa d'ahir.

Personalment, bé, què us haig de dir, vaig patir bastant. D'altra banda, res que no pogués imaginar-me abans de la cursa. Segurament els deu primers km els vaig fer més ràpid del què tenia pensat, influït pel ritme que portava la gran majoria de gent al meu voltant (la penya cada vegada està més preparada). A partir del 10, van començar a pesar les cames, cosa que en condicions normals no em passa fins al km 15. I no només això. Un doloret nou a la cadera em va començar donar cada vegada més pel sac. Però bé, si es tractava d'acabar-la, doncs l'objectiu està assolit.

Visió negativa: 

Una altra mitja marató sense entrenar. Si fer esport és sa, fer-lo malament és pèssim, i començo a veure que el cos m'avisa de que no ho estic fent gens bé. Ahir va ser la part lateral externa de la cama esquerra, una mica per sota del maluc, que em va començar a fer bastant mal a partir del km 10, i em feia veure les estrelles a la part final de la cursa. Em va fotre molt acabar tan petat que no vaig ser capaç ni d'aixecar el cap per agrair a la gent coneguda del poble els seus ànims a la recta final.

Visió positiva: 

Una altra mitja acabada. A vegades penso que a mida que hem anat evolucionant i acumulant km a les cames, cada vegada volem més, i potser li he tret la importància al fet d'acabar una mitja. No tothom ho pot fer o ho intenta, i jo ahir ho vaig fer. 

Capacitat de sacrifici: al km 10 el cap no parava de jugar-me-la i dir-me que parés, i jo vaig aguantar aquesta lluita fins al 19, quan vaig parar i vaig caminar mig km. No està malament desafiar la consciència durant 9 km.

Acorrecuita, un equip: ahir vaig sentir que formem un grup, sobretot quan la Pat em va veure caminant i va donar-me l'empenta necessària per tornar a arrencar i poder acabar el km i mig que em faltava corrent. Gràcies Pat.

En Marc Pitarch diu : estic eufòric d'haver acabat la mitja. 
Abans de fer-la creia que no estava preparat, per un banda estic fatal de forma, a l'estiu com la majoria de vosaltres no he fet res, en dos mesos i mig he anat un dia a córrer i tot i que vaig començar el setembre bastant aplicat després he estat les últimes dos setmanes sense fer res. I per altra banda em falta bagatge, només porto corrent des del març i no tinc el fons que teniu vosaltres, em falta molt encara.
De fet, la setmana passada havia decidit que no faria la mitja perquè no em veia en condicions i va ser gràcies a vosaltres, el dijous al sopar al veure que pràcticament tots hi anàveu que em vaig animar i vaig canviar d'opinió.
Visió negativa:
Vaig patir molt els últims sis Km, les cames no em responien i vaig haver de fer un esforç extra per acabar.
Haig d'entrenar més i més regularment, perquè sinó les curses no s'acaben de disfrutar. I sobretot m'haig de posar les piles si vull fer una marató a la primavera, estic molt verd.
Visó positiva:
Eufòria per haver acabat una mitja després de dinou anys.
Crec que vaig encertar el plantejament de la cursa, vaig començar molt suau a un ritme on em sentia còmode sense forçar, i vaig anar super regular a 5' el km fins al km 15, del 15 al 16 pajara monumental i els últims 5 patint més, però acabant a una hora i 48 que no està malament.

L'Àngel diu: Negatiu: 1. Començar la temporada de Half-Mats a SCV on gaudim d'un terreny gens planer. Tot i els esforcos de l'organitzacio per fer-ho més pla aquest any. Circuit que tot i ser mes pla, té mes troços lletjos. mira que passar per la deixalleria i per la zona industrial, costat de la via...ja val (no sé si era pel tòpic de que a SCV nomes s'hi viu bé i no s'hi treballa...) 2. la forma física. Després de visitar novament traumatòlegs encara tres dies abans, recuperant kms durant la setmana despres de Matagalls per reincorporar el canvi de ritmes durant la cursa. 3. Hora de la prova: 9.30 - la Hora del Marquessos. No estic acostumat a sortir tant tard, i més amb el dia que feia. Força solana al final. 4. Sortida mes aviat agressiva, trobant el Hansi i acompanyant-lo fins el 9k, (pre-gasossa psicologica...vaig massa fort???) però després recuperant als meus nivells, cosa que em va fer tèmer una gasosa espectacular. Un cop agafat els meus ritmes, mooolt millor. 5. Dir que...que avorrit!!! Si tu, l'asfalt...és avorridot. No recordo quina va ser la meva última cursa en asfalt (diria que la Marató de BCN??) i ho vaig trobar soberanament dur i monòtom. Estic assilvestrat, sip. I m'agrada!

Positiu: 1. lLs ganes de tots el ACorrecuites. Si senyor! fent equip. Tot i tenir algunes "dobles agents" a l'equip de color blau (com els de la gavina) vam ser força colla. Val a dir que al sopar de dies abans va servir per acabar de tencar els flecos de les confirmacions pendents (eh, el reporter fotogràfic també conta tot i no correr!!). 2. El pas per cerdanyola (davant de casa), monestir, santiago rosinyol i santa maria (per mi, el casc antic del poble). Millor passada que durant la Sansi, on l'humitat et feia còrrer per les muralles "de puntetes". 3. L'animacio durant la prova. No sé si va ser perque portava la camera i molts freakies que corrien em parlaven i la gent mirava, em va donar la sensació que Sant Cugat es va tirar al carrer (que ja es dir!) 4. Resultat final: 1.38.02. Esperava abans de la prova de baixar a 1:35-1:37 (ojo, mai aconseguit a St.Cugat) ...i resultat agredolç per haver intentat buscar 3 segons menys...però a l'arribar a casa i veure que per 4rt any consecutiu he baixat el registre local em va animar i estar molt content! L'any passat vaig fer un temps oficial de 1:38:03....i doncs, he baixat 1'' de diferència. Amb dos xxxxons! 5. Hem començat la temporada. A veure que ens depara! Espero que força curses i poques lesions per tothom!! Apa, gogogogogogooo.

Sopars i rànking 2012

Abans de res, breu comunicat: per raons alienes a la organització, la crònica de l’últim sopar, celebrat pels volts de la primavera, no es va poder publicar, i tampoc el rànquing dels acorrecuites fins a aquell moment. Lamentem les molèsties que aquest terrible esdeveniment hagi pogut causar als membres del nostre estimat club.

Per fer-ne cinc cèntims, va ser al bar El Punt, i hi van assistir: El Hippy, la Patrícia, l’Albert, la Núria,l’Oriol, el David, l’Àngel, el Joan, el Berni i dos fitxatges nous: el Marc Pitarch i el Xavi.
El sopar va anar a base d’entrants guarros per tots. Sí, diria que aquesta era la descripció: entrants guarros. I després, tothom la seva torrada amb coses vàries. I per beure? Bufff...doncs...birres, vi...lo de sempre, no?
Ara sí, anem al darrer sopar. Dijous, 27 de setmbre de 2012. Bar El Molí, Plaça Pep Ventura. 21h (Ja ja!! Aquest és l’horari oficial, però us puc assegurar que només el cronista de sopars el respecta). Assistents: Núria, Albert, Pat, Àngel, Joan, Marçal, Xavi, Hippy, David, Marc Pitarch i jo mateix.
Comença l’últim trimestre de l’any amb un nou sopar, per tal de comprovar com portem el repte, i com encarem la recta final d’aquest 2012. Aquesta vegada en un nou local, El Molí, on ens preparen una contundent truita de carbassó i patata, un pica pica a base de braves i croquetes, i pa amb tomàquet i embotit. El menú dels runners, segons totes les publicacions especialitzades. Tot això regat amb unes quantes canyes de cervesa, aigua i vi. I de postre, molts matons i un o dos iogurts casolans. Ah, i xocolata pel Marçal.
Del sopar i les converses, no entraré en masses detalls. De què poden parlar uns malalts que es dediquen a córrer i córrer?  Bé, sí. Del Kilian! I de poca cosa més. A destacar, això sí, dues frases de la Núria, que a partir d’ara marcaran les nostrs vides:
-“Poques vegades no tinc raó”
-“Horrorós!!! Dos donuts!!! Els metges estaven indignats i humiliats!!”
Que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions.
I finalment, el rànking, que si no fos per això no m’hauria de molestar a escriure una crònica,  però ja se sap, formar part dels acorrecuites té aquestes coses, compromisos adquirits, com el de no penjar una crònica al blog fins que han passat cinc dies des de l’última entrada, córrer una marató encara que no ho vulguis... què hi farem..
Així que aquí va el Rànquing fins el mes de setembre.
Hippy: 2 Turons( 11,6km), Marató Salvatge de les Guilleries (42km), Trail St. Esteve (?), Matagalls-Montserrat  (82km) repte assolit
Patri: Mitja de BCN (21km), Cursa de Sant Antoni (10km), Bombers (10km), Sta. Cristina (8km)
 -11,5punts
Albert: Marató de BCN (42km), Cavalls de Vent (?) -4punts
Marc D: Mitja Montornès , Cursa de Sant Boi (10km), St. Quirze (10km), Pineda (10km), Mercè (10km) -10,5 punts...piano, piano...somontano....
Oriol: zero patatero. A no ser que hagis fet alguna cosa de l’Abril en endavant i que jo no sàpiga...
Xexu: Trailwalker Intermón-Oxfam, Ultratrail Montblanc, ½ Núria-Queralbs, Aneto.  Què voleu que us digui????
David: Mitja Terrassa, Mitja de Montornès, Mitja de Gavà, Mitja de Banyoles, Cursa de Sant Boi, Marató de BCN, St. Quirze (10km) repte assolit en 5 mesos, i a vivir!!!
Núria: Cursa de Bombers, Costa Brava Extrem (?), Cavalls de Vent (?) -4,5punts
Àngel: 2 Turons, Mitja de Terrassa, Mitja de Granollers, Maratest Badalona (30km), Rodal de Sabadell (16km muntanya), Marató de BCN, Trailgorguina, St. Esteve, Cap de Rec, Dimoni, Pineda, Matagalls-Montserrat  repte assolit, matxacat, estripat,...jo que sé...
Marc P: Cursa de Sant Boi, Cursa de Bombers, St.Quirze, Gràcia, Pineda, Bellaterra, Mercè (compta des del març) -10punts
Berni: Marató de BCN, Mitja de Terrassa, Mitja de Banyoles, Cursa de Sant Boi -6punts
Joan:  Marató de BCN, Mitja de Terrassa, Mitja de Banyoles, Cursa de Sant Boi, 2 Turons, Trail Gorguina, Pineda, Costa Brava Extrem, Trail St. Esteve, Bellaterra, Marxa Cap de Rec repte assolit
Marçal: 2 Turons, Marxa Beret (esquí de fons), Cursa Noruega (esquí de fons), Bombers, Pineda, Cap de Rec, St. Quirze ...ehhh...repte assolit! (I com voleu que puntuï jo l’esquí de fons??)
Bernardo: .....fffffffffiuuuuuuuu..........................fiiiiiuuuuu...........................hay alguien?
Edu: Nano, o m’escrius tu les coses en norueg, o no sé què dir-te. Suposo que repte assolidíssim. I sinó, doncs com que ets el de les cròniques xules i exòtiques, per mi sí que està assolit.

Bé, si m’he equivocat en els punts, cosa bastant provable, que ningú m’ho tingui en compte. Però facilitaria bastant les coses que tothom s’apuntés les curses, els kms i els punts, per no haver d’estar jo aquí sumant, restant, fent regles de tres, integrals, ...
Salut, i apreteu!!! Que s’acaba la temporada i us veig molt verds eh???

UTMB 2012

Hola,

Quasi 17h plovent i fred i una mica més de 24 hores per completar els 103km D+6000

Vaig fer un petit video de la fase final de la cursa, els inicis ja els he gravat masses vegades però el final no.

Video:

http://www.youtube.com/watch?v=yGZSGoMMV1c&feature=g-upl

I la foto

Salut!!!

Cavalls del vent - 2012

No han passat ni 24h que hem arribat i tinc una sensació de plenitud al cos increíble.

Estic contenta, orgullosa, estic emocionada….

La idea original va ser de l’Artur, i a través del facebook va fer un doodle, i ja estem tots 14 convocats pel 31 i 1 de setembre. Finalment, del grup de 14, 12 farem tota la travessa, la Gemma i la Mireia s'afegiran al refugi al vespre i faran el darrer tram.

Aquest grup té un capità, un guia, un organitzador, un cap pensant, que es diu David. Ell ens sorprén amb la logística, llista de material obligatori, optatiu, horaris, explicació de cada etapa.... I el més sorprenent és que la familía Salvans i Ballbé aconsegueixen que cunyats-sogre-cunyada ens ajudin en la logística de portar sacs i material. NOMÉS ENS CALDRÀ CAMINAR!!!.

http://cavallsdelvent.com/

El dia 31 comencem a caminar a les 7,20 del matí desde el refugi Lluís Estasen direcció a Gresolet, en principi és una etapa facileta, i curteta... Llàstima que la família Salvans posa la directe i ens fa perdre per un barranc.... A l'agüait està el capità que ens redirigeix cap el punt taronja, en aquest puntet taronja ja no li perdrem mai més la vista fins a tornar a casa. Només perdem 45 minuts.

Etapa superada, i a segellar cartulineta!

La següent etapa no serà tan sencilla, però serà molt maca, són 16km amb desnivell positiu de 1009metres. El capità ens indica que hem de pujar per un riu, i que tindrà aigua... Efectivament, el paisatge és preciós i el riu porta aigua cristal.lina.... Val la pena la pujadeta!!!! Aquí, però, ja hi ha algú que li costa de pujar....

I si!!!! Arribem a refugi de Sant Jordi! I està tancat!! Ooooooohhh. El Carlos ens promet que a 200m hi ha una font... i efectivament recarreguem l'aigua a la font i tira milles...perque ara ens toca una altra etapa dura.... Hem d'anar cap a Rebost....a 13 km amb 864 negatius i 939 positius....

Aquí cada pas costa una mica més i, tot i el paissatge, amb un Pedraforca espectacular, quan arribem al refugi ens tirem directes a la cuina!!. Demanem entrepans de buti, de llom, de truita, cokes, aquarius..... Estem mig morts...

I en aquell moment, el nostre capità ens diu..."nois en 36 hores ho veig pelut". David, hauries de veure la cara de l'Ivan..... De seguida, com si d'una sola veu es tractés, tots i cada un del grup diem SI CAL, NO DORMIM!!!

Tots teniem molta il.lusió d'assolir el repte, i cadascú de nosaltres hi posava el màxim per fer-ho possible. Haviem de donar-ho tot. Tots teniem clar i teniem experiència en que s'ha de patir per assolir allò que més vols. Estàvem TOTS disposats a  donar-ho tot.

Per tant, ara era quan més haviem de posar de la nostra part. Ara tocaven 7km amb 880 metres positius,  i arribavem al Refugi Niu d'Àliga. Punt més alt  de la travessa.

Encarrilem aquest tram i jo em quedo amb l'Albert, i li dic que no es separi de mi ni un metre... I com si d'una corda màgica es tractés tivo d'ell, i em segueix... La corda, però no té suficient força per tivar també de l'Artur.... Em despisto i fem 200 metres de regal!!! SORRY!!! Només faltava això!!

Comença a notar-se l'altitud, i tot i que fa sol, ja són les 18h i fa mooolt vent. Uns isards m'alegren la pujada, i al girar per controlar a l'Albert veig la majestuosa muntanya de Montserrat de punta a punta!! Excel.lents sensacions, records de la sagrada muntanya....  

Mentre caminava cap a Niu d'Aliga vaig pensar si no havia sigut massa pretensiós el  recorregut....Vaig pensar que dormir a Niu d'Aliga hagués sigut millor. Un cop fet tot el recorregut, veig que va ser una estratègia agosarada, però molt intel.ligent. D'un altra manera no ho haguessim assolit.

Ja es veu el refugi, i a les 19h ens plantem allà jo, l'Albert i l'Artur. El primer grup comença a tirar avall quan arribem. Ens queden encara 16km per arribar al refugi del serrat de les Esposes, que és on dormirem, aproximadament unes 4h....però comptant que se'ns farà fosc, jo m'acollono i demano, si us plau, al capi que es quedi amb nosaltres. Ell té una experiència en la travessia que a mi em manca, i no em trobo en cor de portar el timó durant la nit.  Sortim a les 19,20h del refugi l'Artur, l'Albert, jo i el capi (que no va errat quan adivina que en una hora ens trobarem amb en Pere i en Jordi).  Som la meitat del grup doncs, que entomem el darrer tram.

Lluna plena, nit clara.... Però obligatoriament ens hem de posar frontals i tota la roba d'abric que portem.... No sabeu lo difícil que arriba a ser trobar punts taronges a la nit... I ho fem durant 1h fins que ens perdem......perdem???.

Ens perdem, i aquí és quan defalleixo, m'he de fer la valenta, però tinc por del fred, del vent, de la nit al ras, de caminar fins les 3h si trobem camí.... Però veiem dos llumets, dos angelets que ens treuen de l'infern, elles  ens ofereixen la mà, i mai els hi podré estar tan agraïda, ens van ajudar a trobar el camí i ens van portar de la mà al refugi.

Vem tenir molta sort que vinguessin a la recerca. Nosaltres amb els angelets, la Mireia i la Gemma, fem el darrer tram, que fa baixada, i el cansament, el fred i el fang fa que rellisquem una,dues, tres i quatre vegades!!

Al grup que havia sortit primer, la Cristina, el Xavi, el Carlos, el Christian, l'Ivan i en Jerome també se'ls ha fet negre nit, i també els han ajudat a arribar al camí.... Ells arriben una hora abans que nosaltres al refugi. Aprofiten per dutxar-se i posar-se calents....el Jeroen s'embolcalla amb una manta i no la deixa fins el dia següent al matí. Finalment a les 23h ens retrobem tots junts!!!

Del refugi, del sopar de macarrons d'ortigues fred, carn amb salsa congelada, menjador gens acollidor, inodor a on no es pot tirar paper, dutxa on l'aigua calenta val 2€,  estores que no es poden trepitjar, i plats que exigeixen de mala manera que recollim....no en parlaré. Si parlaré de l'excel.lent grup que tenim, de la germanor i bon rotllo que es respira, de la comuna hippy de la nit, del respecte i sintonia, que no és fàcil d'aconseguir en un grup tan heterogèni. Dormim 7 hores, però obligatoriament haurem de baixar els gin-tònics que haviem pujat!!!! El cos no dóna per més i hem de fer bondat!

El dissabte ens despertem, esmorzem, embussem el lavabo, i ens mengem la llengüa per no dir alguna de grossa a les mestresses del refugi, i calculem que en 8 hores ho podem tenir llest.

Iniciem la caminada amb el mateix ritme que el dia anterior, no perdem el temps per res... De fet, la Cristina i jo ens despistem un moment i hem de còrrer per atrapar-los. El capità ho té clar.... A pinyó fix!  -veáse Capità exigent, i que presiona.....una miqueta. Arribem amb molta facilitat al Refugi de Cortals de l'Ingla,  i només segellem.... Vaja, anem sobrats!!

El següent tram ja es complica perque seràn 11km, amb 321 m negatius i 828 de positius, però ho continuem fent amb certa facilitat. Tots en un únic grup i fent petar la xerradeta.... Ens posem al dia de totes les xafarderies del padel, de'n Kilian, d'ultratrails...jejejje..

Arribem al refugi Prats d'Aguiló, on ens cuiden, ens mimen, ens tracten amb delicadesa... Allà prenem el nostre caldo, que fa dos dies que demano, i mengem una coseta més per encarar el darrer tram! -vease farmaciola de Jordi, amb productes energètics de high level.

Darrer tram llarg, 12km, 470 positius, i 821 de negatius. La pujadeta és per arribar al pas dels gosolans.... Déu ni do com puja....i a l'arribar fa un fred que ràpid encarem la baixada, que continua amb vent fred. Demano a l'Albert que acceleri una mica... Bàsicament fa fred, i un cop girem la muntanya i frena el fred.....ja el deixo anar al seu ritme. Però cada pas li costa....estem amb l'Artur. Quan finalment encarem la pista final, l'Artur ,que té empenta i ganes d'arribar, i jo posem la directe per arribar a les 17h al darrer refugi.

Abans d'arribar parlo per telefon amb el Jordi, que em diu que fa estona que espera, que ell ha anat corrents tots els darrers metres negatius!!!  -no sé si té res a veure amb un producte que posa 5 hours.

Jo, al principi, no m'ho crec, i penso que m'està prenent el pèl.....però res més lluny de la realitat!!!. Jordi, Chapeau!!

Urra també pel Pere, que la nit abans estaves dient que no sabies si continuar.

Visca pel Jerome, que amb tanta alçada i els 100kg, estaves fins el cap d'amunt de tanta baixada.

Excel.lent Ivan i Perche, que no sé encara quin collons de lesió teniu!

De llibre!! De diccionari o enciclopèdia!! la parella de cirurgians, Cristina i Xavi, desde la primera passa a la última com si estiguessiu passejant per les rambles.

Salvans junior...... Amb unes ganes de tastar el CdV sub 24h....ja et veig l'any que ve!!.

Artur, has aconseguit el teu propòsit excel.lenment bé, i has aconseguit que tots nosaltres disfrutessim del teu desig.

Albert, Tito..... Mira que t'ha costat, eh? Però l'any que vé més, eh?

Gemma, Mireia, ja sabeu que a partir d'ara, sou els meus Àngels de la guarda?

Capità......ho saps, oi??? Vols que t'ho repeteixi?? Entre milers de coses que et podria dir, et dic una d'elles, ENHORABONA PER FER-NOS ARRIBAR A TOTS.

Núria.

Skåla

Hola companys acorrecuites,

aquest cap de setmana he fet una de les curses més espectaculars, Skåla.
La muntanya de Skåla està situada al costat del poblet de Loen a la regió de Sogn og Fjordane a la costa est de Noruega, i té una alçada de 1840 metres.
El recorregut comença al poblet de Loen a 0 metres sobre el nivell del mar i acaba a la cima de la muntanya, on hi ha un refugi circular. La longuitud horitzontal és de 8.2 km, o sigui que el desnivell és considerable.

La cursa comença a les 10 del matí, en la modalitat de competició on enguany s'han inscrit 800 corredors, alguns d'ells professionals de molt nivell, per dir-vos que el que va guanyar va creuar la linea d'arribada amb només  1hora i 7 minuts... INCREIBLE!
Tres hores abans havia començar la modalitat turisme, on aproxidament unes 1000 persones havien començat a anar pujant a la muntanya. O sigui que es promet un bon ambient durant tot el recorregut!
Comencem a les 10 en punt amb una lleugera pluja, però desde la sortida es veu el pic i no hi ha boira, així que promet ser tot un espectacle. Els dies anteriors no ha estat plovent o sigui que el terreny no estarà molt difícil. Això és important doncs la part final del recorregut es tot pedra, i això ens estalviarà relliscades!
La cursa comença amb uns desnivells no gaire forts i amb camins amples que permet més o menys anar a ritme, però a partir del primer quilometre la cosa es posa peluda. Camí estret i empinat. Aquí la cosa es posa peluda, i la veritat es que em costa molt aguantar un ritme. Arribem al quilometre 3 a 620 metres d'altitud i la cosa no txuta!  En aquest moment s'apareix el fantasma de la "Cuita al Sol" del 2011 on vaig tenir que abandonar quasi abans de començar la teca.

Al quilometre 4 i a uns 800 metres d'alçada haig de fer una paradeta per agafar aire i menjar una mica, ara bé lo bo o sigui que haig de estar en condicions. Comença la pujada mes forta, i agafo roda i cap amunt, i així arriba el quilometre 5 i pico a 1100 metres d'alçada. Aquí ja comença la neu i la pedra. i és un conyàs! Però almenys hem començo a recuperar una mica, i la intenció és intentar arribar bé adalt, així que no apreto gaire, i fer una baixadeta ràpida.

Quilometre 6.4 a 1340 metres d'alçada i ara comença la part més dura, on s'ha de grimpar per la roca. Tot s'ha de dir que és la part més divertida de la cursa, i així arribem als darrers metres on tot envoltat de boira i amb un lleuger plujim creuem la linea d'arribada!! Sí!!! Després de 2 hores i mitja ja m'he tret la espina clavada de la Cuita al Sol.

Ara espero que a la baixada hi hagui una bona visibilitat per poder disfrutar de la baixada amb uns passaitges espectaculars que no he pogut disfrutar del tot. Després de menjar una miqueta, fer uns petits estiraments, roba calenteta i fer-me la foto amb la samarreta dels acorrecuites comença la baixada. La cosa estarà difícil doncs hi ha una multitud de gent baixant o sigui que haurem de fer molts avançaments i agafant "atajos". Un d'ells tant divertit com baixar lliscant i corrent sobre la neu... divertissim!!

 

Anem fent la baixada a bon ritme, parant-me de tant en tant per fer fotos, i disfrutar dels paisatges tant espectaculars d'aquesta part de Noruega! Increibles els glaciars i el color de l'aigua!!

Faig la baixada però a bon ritme i en poc més d'una hora ja estic abaix.  La veritat és que no ha anat com jo havia pensat, però he pogut arribar adalt en bones condicions i disfrutar de la baixada, que és del que es tracta!

Bé doncs, qui s'anima l'any que ve?


       

Salomon XR Crossmax 1

Hola companys acorrecuites,
aquí us escric la meva experiència amb una de les bambes que he anat utilitzant darrerament. Si no us fa res ho aniré fent amb el material que utilitzi, esperant que pugui ser d'utilitat per algú. També animar-vos a escriure vosaltres, per poder ajudar a d'altres (entre d'ells jo) a triar el millor material, ja que normalment el material, en especial el bo, és molt car.

La primera doncs és sobre les primeres bambes de montanya "serioses" que he tingut, les Salomon XR Crossmax 1.

Vaig fer aquesta tria doncs les volia utilitzar pels camins de muntanya que hi han a Noruega. Camins amb molt de fang, molta roca i com les vaig comprar a l'Octubre, amb previsió d'utilitzar-les en terrenys nevats. Era convenient doncs que tinguessin Goretex, i aquestes en tenen, bé de fet és el  CLIMATESHIELD de Salomon, que  més o menys és el mateix.

La meva primera impresió, va ser de unes bambes pesades, tot i que només pesen 320 grams, i de ser uns "zapatones". Tot i que això podria ser per el meu estil de correr, de no aixecar molt els peus quan corro, cosa que quan he anat corrent més per muntanya he anat millorant. També haig de dir que vaig tenir la impressió de una bamba que s'arrapa molt bé al peu i que era com un guant. Això en el meu cas també va ser molt important doncs per la fisonomia del meu peu, molt ample adalt, va ser molt agradable. A més el seu cordatge, increiblement pràctic i super còmode!

El meu feeling amb la bamba però va anar millorant amb el pas del temps, i dels quilòmetres. La primera gran deficiència però, van ser els terrenys amb molt de fang. Em va sorpendre que no tinguessin gaire bona adherència en aquest tipus de terreny, però la veritat és aquesta. A més, el problema del Goretex és la nula transpiració de la bamba així doncs al final semblava que portés unes bambes de ciment.

 La bona noticia però és la seva estabilitat i lo bé que es porta amb terrenys mullats però durs, secs i amb neu. Molt bona adherencia en roca, vas molt segur, i em dona confiança per fer baixades a tota pastilla.  Tot i que per les condicions metereològiques que m'envoltaven en neu és per on les he utilitzat més. I en aquí és on van triomfar. Bona adherència fins i tot amb terrenys mig gelats. A més lo important en aquests casos: molt calenta i molt protegida del exterior.

 
Jo particularment les utilitzava en entrenaments mixtes de correr i esquí de fons, i la veritat que són molt còmodes i la facilitat del cordatge ho fa tot més fàcil i ràpid. En terrenys amb molta neu, les utilitzava amb polaines, i així podria fer ruta amb terrenys amb gruixos de neu importants.

 Finalment quan ha arribat el bon temps i l'ha he utilitzat amb terrenys irregulars, matolls i pedres m'he adonat lo ràpid que es desgasten. Una pena doncs les pobres ja estan bastant malament tant de cobertura com els tacs, molt desgastats. Aquesta potser seria la cosa que m'ha sorprés més negativament. Han estat 6 messos, però la majoria amb terrenys de poc desgast (sobre neu) i pocs kilometres de muntanya sense neu.

Bé finalment hauria de dir que el preu de les bambes 130 € la fan potser massa cares per tot el que són, i veien altres models que hi han al mercat, tot i així i en general les he disfrutat molt i m'han anat molt bé. Tot i així no crec que me les torni a comprar, però crec que són molt bones per començar a fer muntanya una mica més en serio.

Doncs ja està. Ara i deguta a la insistència del Oriol Botey i del home del Running Vallès m'he passat a les Asics Moriko, la versió Goretex de les Asics Trabuco, a veure que tal. També i ja per les curses d'ascenció vertical previstes m'he comprat les Speedcross 3 de Salomon. Només dir-vos lo increiblement lleugeres que són!!! Ja us passaré el repot. Fins aviat.