Val més tard que mai

My dear runners,

Ja fa una mica més de 3 mesos (buff, com passa el temps!!) que he començat a córrer i ha arrivat el gran moment d’estrenar-me com a reporter i fer-vos 5 cèntims en aquest blog de les últimes curses de l’any 2009 i la primera d’aquest 2010 on hi ha hagut participació de ACorrecuita.

Són les següents:

- Mitja de l’Espirall a Vilafranca (20/12),

- La Sansi de Lloret (27/12)

- Cursa dels Nassos (31/12) i

- Mitja de Terrassa, el passat 17/1.

Per a no barrejar, i anar per parts, començarem per la Mitja de Vilafranca. Dia de mooolt fred. Després de llevar-me a les 7 del matí, i veure que la temperatura exterior no era agradable a Sant Cugat (-2ºC) el cos em va fer repensar la participació a la mateixa. Si no fós perque vaig engrescar un company de feina (que a la postre no vaig veure fins a l’acabar) m’hagués quedat dins del llit aquell bon diumenge de principis de desembre. A més, la participació d’altres membres de ACorrecuita a la Buff Epic Race de Barcelona va fer que la participació de runners a Vilafranca fós d’un sol corredor. L’arribada a Vilafranca seguida per les mateixes condicions adverses, si bé agreujada per la maleïda boira que hi havia fins prop de les 10 del matí. Temperatura, per no variar, la mateixa, els -2ªC.

Temps final 1.41.04, que va ser brindat amb una tassa de brou de la Festa del Gall!.La carrera va molt tranquila, agafant la carretera de Vilafranca fins a Guardiola i vuelta a Vilafranca. Dues petites pujades entre els kms. 8-10 i els 17-19kms., per arribar a meta en pla.

Simpàtica cursa que ambientada per la gent de Vilafranca la va fer força popular (inclús diria que hi havia més gent que la de St. Cugat!) i més donat que estaven en plena Festa del Gall.

Pel que fa a La Sansi de Lloret, comentar primer de tot, un 10 per l’organització. Com ja sabeu alguns de vosaltres em vaig despertar tard per registrar-me i gràcies a en José Luis Blanco, que va obrir unes quants dorsals més a tres dies de la cursa, vam poder apuntar-nos-hi amb la Caterina. Sortida agradable desde St. Cugat que va sobtar per la boira que començava al sortir de l’autopista. Vam passar en dos kms d’un dia espatarrant per còrrer a un dia amb boira plovisquejadora. Ara bé, a l’arribar a Lloret, com manen els canons de la Costa Brava...sol!

Gran ambient a zona de sortida i l’hotel dinamitzat pel clima familiar de la cursa. De fet, el pròxim any pujarem amb les petites per a que també la corrin.

Inèdita imatge d'en J.L. Blanco doblant-me...

Allí ens vam anar trovant tots: Hansi, Joan, David i nosaltres dos, cadascú fent estiraments i parlant de les seves estratègies. Hansi a la línea de sortida, Joan i Àngel a mig grup amb ganes de fer un paper digne i na Caterina i en David, a fer un bon temps, sortint una mica més enrera.

La cursa de 5km va ser ràpida per tots. Hansi es va perdre endavant i jo amb en Joan vam dir de sortir pels costats per veure com avançavem una mica. De mica en mica, em vaig animar i perdre el Joan per enrere, tot i que em trepitjava els talons. El meu bajón va ser veure, prop del km 3.5 al Hansi a dos metres per davant. No sabia a quin ritme anava i em vaig liar. Vaig pensar: “nen, estàs com un llum si segueixes el ritme del Hansi...no arribaràs a la meta!”. Així que reduïnt un poc la marxa vaig seguir i el Hansi s’en va anarrrrr. Al final tothom satisfet pels temps i la jornada lúdico-popular que va ser La Sansi de Lloret.

Temps dels Acorrecuites:

- Hansi: 20:05

- Àngel: 20:35

- Joan: 21:06

- David: 24.29

- Caterina: 24.30

Ah, per cert, el Joan va còrrer amb el seu barret “quebecois”(?) com a motiu especial per celebrar el proper nou any 2010!

La Cursa dels Nassos té poca història. Gran cursa popular, entorn dels 9.000 participants que va provocar dues sortides en 5 minuts de diferència. 10 kilometrets per tancar l’any en una gran riada violeta pels carrers de la Barceloneta i Diagonal-Mar!! Després, cap a casa a contar les campanades.

Els ACorrecuites participants van fer el següents temps:

- Hansi: 40.15

- Àngel: 50.12

- Caterina: 50.17

- David: 51.56

- Núria: 52:25

Finalment, comentar l’inici del nou any per alguns valents (Hansi, David i Àngel) amb la Mitja de Terrassa el passat diumenge, tot i que em sembla que en Hansi ja porta algunes curses a l’esquena.

Carrera força dura al meu entendre...tot i que el mestre Hansi ja em va avisar. Les pujades dels km 7-10 i els km 18-20 dures, dures...però inclús més que això, les baixades toboganeres durant tot el trajecte. Buff...la tercera mitja, a diferència de la de l’Espirall, dura. Ara, crec que el més dur va ser correr-la sol. Psicològicament sent la primera que feia a lo “Han Solo” m’havia de controlar el ritme, cosa que no havia fet fins ara i per la por del trajecte em va fer patir fins passats les ¾ parts de la prova. Al final, crec que tots, de nou vam sortir contents. Almenys jo us asseguro que si, donat que aquests nou any amb els petits, només vaig poder a sortir 3 dies per entrenar-me.

I per rematar-ho aquest cop, butifarrada popular a la meta....Osti com va entrar la butifarra!!

Temps dels més-que-satisfets ACorrecuites:

- Hansi: 1:32:25

- Àngel: 1.38.12

- David: 1:58:31

C you all on the run

runner dude

"no pain, no win"

Pacte d'Acorrecuita 2010!!!

Companys i companyes d'Acorrecuita!

Ahir, 16 de gener de 2010 al Bar Baobab de la ciutat (quant de temps!!), vam celebrar a les 21:00h. la reunió dels acords anuals d'acorrecuita, una espècie de pacte del tinell atlètic i santcugatenc i no per ser posterior és menys important.
Les negociacions van ser mooolt dures, tant per posar-se d'acord en les puntuacions per marca feta com per les fites a aconseguir i les consegüents clàusules específiques. Ni l'estatut del 2006 va ser tan difícil d'arribar, i tot, amb un madrid perdent a Bilbao, increïble!!!
Fou una trobada èpica. Entre els membres assistents es van saldar els deutes econòmics històrics, al·lucinant! Al dia segünet n'hi havia que tenien curses o feina, molt dur! I ni tan sols es va poder veure la segona part del barça (menos mal);-)
Penjo les fotos que acrediten la trobada i el posterior acord. No perdeu detall de la solemnitat del paper emprat!!!

Transcripció del mocador de paper de la foto :

Els presents : Marc, David, Núria ( i representant Albert),Angel ( Caterina igual), Bernardo i Joangi

I els no presents : Aleix, Hansi, Oriol, Ovidio, Edu i Marçal

Es comprometen a aconseguir : 16 punts

Amb les següents clàusules :

- Fer una cursa a l'estranger

-Fer fotos de les curses

-Apuntar-se com Acorrecuita, excepte els que pertanyin a un altre club.

Fins aviat

Bernardo

Rànquing quart trimestre i Final!

És l'hora del recompte final, de saber si hem fet els deures i si el 2009 ha estat un gran any !

Amb la darrera actualització del rànquing de curses, sabrem si l'objectiu marcat el gener passat s'ha assolit. Recordem que aquest consistia en aconseguir 15 punts mitjançant qualsevol tipus de cursa , athlètica, d'esquí de fons o combinada ( triathlons per exemple ). El sistema de puntuació el podeu comprovar en l'entrada corresponent en el blog. Hansi, no he afegit les milles, perquè no es va establir així en la puntuació inicial i tampoc se n'ha parlat després, però crec que ho haurem de considerar de cara a l'any vinent, la teva proposta em sembla bona.

A destacar: la puntuació estratosfèrica del Hansi, un sprint final increible del David, l'eficàcia de la Núria, la desfeta final del Titus i l'entrada amb força de l'Angel (que només necessitava 4 punts).

Finalment només tres no heu aconseguit l'objectiu, el Titus per un punt, el Berni per dos i l'Edu a anys llum ( massa juerga per Dinamarca ! ).

Igualment, felicitats a tots !!!

Ranquing quart trimestre ( Després de la mitja de casa fins als nassos de Barcelona )

1. Hansi : 19 punts

Marató del Mediterrani (3 punts)
Pujada i baixada a Guanta -Sentmenat- 12,3 km (2 punts)
Behobia-Donosti, 20 km (2 punts)
Mitja marató de Ripoll (2 punts)
cursa de 10 km de la Sagrera (1 punt)
cursa muntanya del Farell, 13,2 km (2 punts)
Mitja marató de Mataró (2 punts)
Mitja marató de Vilanova i la G. (2 punts)
matí: 5000m en pista (Can Dragó) (1 punt)
St. Silvestre Lloret, 5 km (1 punt)
St. Silvestre BCN, 10 km (1 punt)

2. David : 8 punts

Cursa de St. Muç (10 km) - 1 punt

Milles nocturnes de Cerdanyola - 1 punt

Cursa de Muntanya d'el Farell - 2 punts

Mitja Marató de Mataró (21 km) - 2 punts

La Sansi de Lloret (5 km) - 1 punt

Cursa dels Nassos (10 km) - 1 punt

3. Angel : 6 punts

El Farell 2p

Mitja Vilafranca 2p

Sant Silvestre LLoret 1p

Nassos 1p

( al final també li afegeixo els 2 punts de la mitja de sant cugat )

4. Oriol : 5 punts

Marató Amsterdam 3p

Mitja de Mataró 2 p

Joangi : 5 punts

El Farell 2p

Mitja de Mataró 2p

Sant Silvestre de LLoret 1p

5. Marc : 4 punts

El Farell 2p

Buff Epic Race 2p

Núria : 4 punts

Cursa de la dona 1p

Mitja de Mataró 2p

Cursa dels nassos 1p

5. Ovidio : 3 punts

Cross de Sant Cugat

Mitja de Mataró

Albert : 3 punts

Mitja de Mataró 2p

Cursa dels nassos 1p

6. Aleix : 2 punts

Beobia Donostia 20km

Marçal : 2 punts

Cursa del Farell 2p

7. Bernardo i Edu : zero patatero

Ranquing acumulat

1. Hansi : 56 punts

2. Joangi : 24 punts

3. Oriol : 23 punts

4. Aleix : 21 punts

5. David : 19 punts

6. Ovidio : 17 punts

7. Marçal : 17 punts

8. Titus : 14 punts

9. Núria 12 punts

10 Albert : 10 punts

11. Angel : 8 punts

11. Bernardo : 3 punts

12. Edu : 2 punts

Buff Epic Race! Happy Running!

Divertida experiència la de la meva primera cursa de característiques ...diguem-ne ...singulars!!!
La Buff Epic Race del Castell de Montjuic. Una manera graciosa de començar a posar punt i final a la temporada running del 2009.
Tres valents (Joan, Àlex Castellarnau i jo) encaràvem amb il.lusió aquesta bogeria de cursa amb proves variopintes d'aquelles tipus "humor amarillo", on la qüestió és veure qui queda més brut.
De bon matí, ja es començava a ensumar que allò no seria qualsevol cosa: el dia més fred de l'any! (en sortir de casa el termòmetre marcava -2.5º), i primer contratemps, el Joan no pot venir perquè el seu Marc ha passat una mala nit i no han pogut dormir. Vaja!! Quina llàstima!! Tant de temps parlant d'aquesta cursa i s'estrunquen les seves possibilitats d'anar-hi a l'últim moment!!! Bé, hi ha coses més importants de les que preocupar-se abans que d'una cursa. Un altre dia serà Joan!
Així que, l'Àlex i jo ens n'anem plegats cap allà, i decidim que tampoc val la pena que ens disfressem gaire, total, això ho deuen fer quatre gats.
Només arribar al Castell de Montjuïc, però, ens n'adonem que estem totalment equivocats: quin carnaval!!! No paro de veure gent i més gent i comparses i comparses!!! Quina bogeria: bombolles Freixenet, barrufets, mexicans, Sanfermines, un seguici de casament, els increibles, soldats de camuflatge, guàrdies civils, 2 bojos de pressing Catch, escocessos, 2 paios només amb bañador (la mare del tano, quina rasca!!!) I tot això unit a un grup de batucada amb el que ens dirigim tots cap a la sortida botant i botant. Quina festassa!!!
I comença la cursa. Evidentment, l'Àlex i jo em decidit anar a disfrutar i no preocupar-nos en absolut del temps. A més,diguem que tampoc és gaire fàcil proposar-se d'avançar a un grup de 24 barrufets que es posen en fila per evitar que els passin...
I així arribem en manada al primer obstacle: uns 50m amb pneumàtics. Sembla fàcil, però quan passes rodejat de 300persones, l'òstia està assegurada! Prova superada amb algun entrebanc, je je, però seguim. Sortim del Castell i comencem a baixar en picat per la muntanya de Montjuïc, però, tot baixada? No, no, l'organització s'ha preocupat d'anar fent unes ziga-zagues que fan que la cursa es converteixi en un puja i baixa trencacames! Déu ni do! Així fem ben bé uns 3 o 4km, extranyats perquè el següent ostacle triga molt a arribar. Quan estem a baix de tot hi arribem: un triangle format per canonades de formigó que hem d'escalar per un costat i baixar per l'altre. Ens en sortim prou bé i tot seguit, l'avituallament...o més ben dit...el bar! Ens trobem amb unes taules on apart de les ampolletes d'aigua hi ha plats amb patates, cacauets, ametlles, i la gent es comença a apalancar per allà, no fos cas que ens canséssim gaire...Quin espectacle!!!
Però nosaltres seguim, ara de pujada, fins al següent obstacle: passar a través de cordes i cables lligats entre una filera d'arbres. Buf! Aquí sí que es forma un embús de por! Prou difícil és per mi passar entre les cordes vestit normal, imagineu-vos el romà amb capa, casc, armadura, espasa i escut que hi ha al meu costat...
I així, a trompicons, tornem cap al castell on ens esperen les últimes proves: tornar a passar pels pneumàtics (ara més fàcil, sense tanta aglomeració), arrosegar-se per sota d'uns túnels baixets amb fang a meitat de recorregut, i les dues últimes i estrelles, primer escalar una gran paret de bales de palla amb l'ajut d'una xarxa de corda, i tot just creuar-la, saltar a l'interior d'un container ple d'aigua marró. Cullons quina rasca!!! I per rematar-ho, del container d'aigua passes al container de serradures i sorra, per quedar ben macos! I així, correm els últims metres, amb les cames cangrenades del fred i el xip xap als peus, fins a la gran piscina inflable amb escuma. Sembla una xorrada, però saltar i aconseguir passar per sobre l'inflable per entrar i sortir no és gens fàcil! I a l'Àlex li ha costat un petit ensurt, ja que ha caigut en sortir, i si no arriba a ser per un matalasset (no gaire gruixut, per cert) que hi havia a l'altre costat, l'impacte amb el terra de pedra hagués pogut ser molt dolorós!!
I ja a la recta final, tornar-se a arrossegar per sota una 'alambrada', en plan militar, per acabar entrant a la meta! Ja, jaa, jaaaa!!! Quina cursa de bojos!
La veritat és que, una vegada feta, l'Àlex i jo hem coincidit en el fet que ens esperàvem que hi hagués moltes més proves, i que encara ens embrutaríem més, però bé, tot i així ha estat una bona experiència per fer un diumenge al matí abans del Nadal. I el carnaval que s'hi munta és molt recomanable de veure!!

Fent el cabreta per la muntanya d'El Farell - 29/11/2009

El passat diumenge 29 de novembre es va celebra la cursa de la muntanya d'El Farell, a Caldes, amb una bona representació ACORRECUITA.

Pels que no vau venir, cursa de "mitja muntanya" (crec què és una bona cursa per iniciar-se amb un terreny de no asfalt), amb 3 km inicials urbans, una gran pujada del 3,5 al 6 (penseu que del km 4 al 5 vaig trigar en fer-lo 7'57'', i sense caminar) i una espectacular baixada a partir del km 9,5, fins arribar a meta al km 13,2.

Els temps del nostre grup van ser els següents:

Hansi: 1h 01' 00''
Marçal: 1h 03' 45''
Joan: 1h 05' 46''
Bernat Ros: 1h 07' 35''
Titus. 1h 15' 26''
David: 1h 18' 50''


I les dues noves incorporacions al grup:

Àngel: 1h 14' 38''
Caterina: 1h 15' 30''

Finalment, la foto dels que hi erem una vegada acabada la cursa (en Hansi estava a la dutxa).

Actualitzo amb unes fotos dels moments de la cursa, a on podeu trobar (si us esforceu) en Joan i en Bernat a la mateixa foto (en Bernat és el de vermell, no el que va davant del Joan), el Hansi, l'Àngel i la Cat, el Titus i a mi mateix.

Un gran dia pels Carbó Escamilla !

Si, senyors, el bateig de mitja de la Núria va ser tot un éxit i la retrobada amb la mateixa distància de l'Albert un altre triomf. La parella Carbó Escamilla va fer un complet fantàstic a la mitja de Mataró !

Les claus van ser la bona preparació realitzada, el caràcter sobre l'asfalt, el bon estat físic, una gran il.lusió i , en menor mesura, les parelles de ball.En aquest darrer aspecte el David i jo ens posarem una medalla per la nostra tasca de llebres. Quin remei, perquè la gasosa que vam fer els dos en el darrrer kilometre i mig és de les que fan història, especialment la meva.

Atenció a la dada , vaig recollir el dorsal abans que el Hansi !!!! Dit d'una altra manera, vam arribar molt aviat !

Bo, que la cursa va començar i el ritme , des d'un bon inici, es va accelerar. Les parelles estaven formades. Per un costat el David acompanyava a la Núria, el repte acabar i a poder ser en menys de 2 hores. Una mica més endavant, en Joangi, jo mateix, acompanyava a l'Albert en la seva recerca de bones sensacions de cara a la propera marató de Barcelona.

Els primers kilometres ja prometien i cada cop que en deixàvem un enrera gunyavem temps al cronòmetre. L'objectiu era fer-los a una mitjana de 5 minuts, però ben aviat les xifres eren unes altres força més baixes. Però aquest ritme acabaria tenint un preu.

L'Albert i jo ens sentiem a gust i ens menjavem el mon a un ritme endimoniat. Però abans d'arribar al 10 vaig començar a notar que se m'havia anat l'olla, amb les ganes i la companyia estava forçant massa les meves cames. Abans d'arribar al 12 vaig prendre una sàvia decisió, l'única de tota la cursa, afluixar el meu ritme i deixar que l'Albert continués el que haviem marcat. Dit i fet, la meva tasca de llebre finalitzava allí, ara calia recuperar una mica i arribar sa i estalvi. Per un moment se'm va passar la clàssica imatge de la llebre en les proves d'athletisme, en que després de posar el ritme , es deixen anar i abandonen. Uf, ni pensar-hi !

Fins al 15 vaig tenir l'Albert a cop de pedra, i fins i tot ell mateix pensava que em reenganxaria, però era un miratge. Tots els minuts i segons guanyats es van anar esvaint al llarg dels següents kilometres. La monotonia desesperant del recorregut, el vent en contra i la fatiga a les cames anaven fent la seva feina. Mentrestant l'Albert volava i mantenia el seu ritme trepidant. Uns kilometres enrera la Núria i el David continuaven junts fent uns temps de por. Marca rècord en els 10 km pel David i una empenta digna d'elogi per part de la Núria.

El desenllaç s'atansava i en en el gir fel km 19,5, el carrer va enfilar cap a munt de forma terrorífica. Començava el drama per uns i la glòria pels altres. A aquelles alçades els altres acorrecuita de la jornada ja havien arribat, en Hansi, l'Ovidio i suposo que l'Oriol, però per desconeixement no he relatat el seu recorreregut.

L'Albert va afrontar la pujada amb serenor i posteriorment, el darrer kilometre amb solvència, per acabar de forma brillant la seva participació amb 1h 41 min. Pocs minuts després era jo qui encarava la pujada de forma molt diferent. Hi arribava amb 1h 36 i tardaria uns deu minuts més en arribar a la meta. Un km i mig en deu minuts, quin desastre ! Tota la manca d'entrenament va aparèixer en el pitjor moment. Cal especificar que la pujada era fins al km 20, però que abans d'arribar al 21, tornava a haver una altra rampa menys espectacular però igualment trencadora , que et venien ganes de penjar els organitzadors.

Al final em va quedar la sensació d'haver corregut com la temporada passada, cabra boja, sense pensar, sense entrenar i així itot, sense la pujada, es segur que haguès fet el meu temps habitual.

Bo, encara no hi érem tots, faltava la "extraña pareja". La Núria, suposem que amb una ilusió brutal i el record del seu gran amic va encarar la pujada com si res i finalitzava la cursa amb 1 hora i 58 min. Un minut i pico més tard, destrossat per la pendent, arribava en David flipant de com tirava la companya i extenuat després de la seva tasca de llebre molt més perllongada.

Bona feina "ACORRECUITES" ! Felicitats ! I com a premi un munt de regals, que per comprovar que són ben reals teniu aquesta foto :

I una foto de quasi tots ! On era l'Ovidio ?

Salut i km !

La Mitja de casa!!

Avui em toca a mi fer una nova entrada!! Perquè un grup santcugatenc com el nostre no pot passar per alt una de les cites clàssiques de la temporada: la Mitja de Sant Cugat. I és que poques vegades tenim la possibilitat de córrer a casa!
I com no podia ser d'altra manera, la representació acorrecuitaira és nombrosa: David, Marçal, Aleix, Joan, Hansi, Oriol, Bernardo, Bernat Ros (última incorporació encara no oficial) i jo mateix prenem part en la mateixa. La crònica serà a quatre bandes, explicada des de la visió d'alguns de nosaltres.
Comencaré jo mateix, dient que córrer aquesta cursa tenia un especial alicient per mi, perquè, a part de ser a casa, era la meva primera mitja des de la fatídica experiència del mes de febrer a la del Maresme. No cal dir que no he repetit aquell error, i aquesta vegada l'afrontava amb una preparació una mica més bona.
Per no allargar-me, només diré que des de bon començament he decidit marcar-me el meu ritme, el que em fa sentir a gust, per no tenir sorpreses més endavant. Així faig gairebé tota la primera meitat de la cursa amb unes sensacions molt bones però sense forçar-me. Avui toca acabar com Déu mana! Al km 10, a l'inici del parc Central em trobo bastant bé, i això em dóna ànims, ja que al Maresme va ser a partir d'aquest punt on vaig defallir. Durant la segona part intento mantenir el ritme, però inevitablement, i com ja és habitual en aquest recorregut, a partir del km17, pels voltants de Mirasol, la cosa es comença a fer dura. Però tinc la sort que en aquest moment rebo els ànims balsàmics de l'Alba, que m'ajuden a fer la tornada cap a Sant Cugat. Com s'agraeix que la gent t'animi!!!
Finalment, aconsegueixo arribar amb un temps que per mi ja està bé: 1h 53min., sent conscient de que encara tinc molt marge de millora. I ara, a per la propera!!!

Segueix en Hansi:L'any passat m'havia perdut la mitja de Sant Cugat per culpa d'una lesió muscular que ja m'havia fotut per la marató de Berlin, poc abans. Em va saber greu perquè m'agrada córrer al meu poble de tota la vida i perquè aquí vaig debutar en mitja marató el 2006. Així que l'espineta se m'havia clavat i volia córrer enguany a Sant Cugat! Arribava a la data molt carregat de cames, per unes molèsties que arrossego des de l'estiu (pla d'entrenament de triatló olímpic i de marató alhora), i perquè vaig entrenar inclús els dos dies abans de la mitja, cosa que no faig mai si vull rendir. És que ho necessitava per preparar la marató del dia 18! Amb aquests antecedents, no esperava un bon resultat, però igualment em feia molta il·lusió córrer al poble! L'arribada al repartiment dels dorsals va iniciar un continu de trobar-me amics, companys, coneguts, tant de Sant Cugat (entre ells dels Acorrecuita) com de l'associació Corredors.cat. M'encanta xerrar amb la gent abans i després de les curses! La cursa em va sortir una mica gasosa, perquè fins al km 14 vaig anar amb un grupet a ritme d'acabar en 1h33', però anava molt justet i al 14 vaig començar a tenir flato i vaig haver de reduir molt durant un parell de km, per acabar en 1h35'. Només acabar, no estava gens satisfet del meu resultat, però un cop en fred, vaig veure que en una mitja dureta com aquesta, amb calor, carregat de km, sense descans previ i amb molèsties musculars, ja vaig fer prou! El post-cursa se'm va fer curt perquè havia de dinar molt d'hora per un altre compromís, i no vaig poder xerrar tant com hauria volgut amb molta gent. Tot i això, no va estar gens malament! Espero que l'any que ve, per fi, podré arribar a la mitja de Sant Cugat en el punt just de forma i sense lesions, per fer el tipus de cursa que a mi m'agrada, rendint a tope. A veure si tinc sort i pot ser així!
Continua en Joan: "Una marathó i una mitja en 15 dies, més de 60 km ...massa esforç concentrat en poc temps.

Dos objectius per la mitja : fer una cursa tranquila i intentar que l'esforç de la marathó no em destrossi i veure el màxim de gent possible, que és la cursa del poble !

La nit anterior hem gaudit d'un concert revival dels "Que et moqui la iaia" , acompanyats de tres cerveses. No deien que calia un plat de pasta la nit anterior a una gran cursa ? On anirem a parar.

Doncs res, després de les fotos de tota la colla, comencem a còrrer. Seré breu, agafo un ritme còmode i ja no el deixaré durant tota la cursa. Pel camí em faig un fart de saludar gent, menció especial als animadors David i Irantxu. Faig quasi tota la cursa sol fins que al km 15 m'agafa el Bernat, un amic del Titus, amb ell faré els tres km següents fins que al divuit faig una mica de figa i li dic que tiri. Berlin em passa factura en el darrer moment, però queda tant poc, que ho assumeixo i arribo tranquilament per sota de l'hora i tres quarts, allo que tenia en ment. I ara, després de 15 dies d'una intensitat runner exagerada, toca descansar"
I tanca en David: Es tractava de la meva 2ª mitja, i a Sant Cugat, la ciutat q m'ha acollit des de fa anys.

Al principi, ens saludem la majoria dels Acorrecuites, i amb alguns correcats, i alhora de començar, cadasqú es coloca en un lloc diferent de la sortida.

Els primers dos km em surten ràpids i decideixo frenar perquè sé que no aguantaré aquest ritme gaires km's, i a més, ja arribar la pujada, coll favà, el CAR.

Sortim del Car, i fins al Parc Central vaig a bon ritme, en temps de baixar de les 2h. A Mirasol veig i saludo a la Bibi a crits, però els km 16 i 17 se'm fan molt i molt llargs, i lents, i les cames em pesen molt. Posteriorment, arribant a l'estació em tornen forces i puc acabar dignament.

El millor de la cursa? El somriure del meu fill quan em descobreix a la línia d'arribada i piquem les mans.

Temps final de la meva 2ª mitja i 1ª de St. Cugat: 2h 3'. L'any q ve el rebaixarem, segur.

Fantàstic!!! Una bona manera de veure com s'afronta una mateixa cursa des de perspectives diferents! I per acabar, una foto d'una bona representació d'acorrecuitaires! Felicitats a tots!!!