Rànquing quart trimestre i Final!

És l'hora del recompte final, de saber si hem fet els deures i si el 2009 ha estat un gran any !

Amb la darrera actualització del rànquing de curses, sabrem si l'objectiu marcat el gener passat s'ha assolit. Recordem que aquest consistia en aconseguir 15 punts mitjançant qualsevol tipus de cursa , athlètica, d'esquí de fons o combinada ( triathlons per exemple ). El sistema de puntuació el podeu comprovar en l'entrada corresponent en el blog. Hansi, no he afegit les milles, perquè no es va establir així en la puntuació inicial i tampoc se n'ha parlat després, però crec que ho haurem de considerar de cara a l'any vinent, la teva proposta em sembla bona.

A destacar: la puntuació estratosfèrica del Hansi, un sprint final increible del David, l'eficàcia de la Núria, la desfeta final del Titus i l'entrada amb força de l'Angel (que només necessitava 4 punts).

Finalment només tres no heu aconseguit l'objectiu, el Titus per un punt, el Berni per dos i l'Edu a anys llum ( massa juerga per Dinamarca ! ).

Igualment, felicitats a tots !!!

Ranquing quart trimestre ( Després de la mitja de casa fins als nassos de Barcelona )

1. Hansi : 19 punts

Marató del Mediterrani (3 punts)
Pujada i baixada a Guanta -Sentmenat- 12,3 km (2 punts)
Behobia-Donosti, 20 km (2 punts)
Mitja marató de Ripoll (2 punts)
cursa de 10 km de la Sagrera (1 punt)
cursa muntanya del Farell, 13,2 km (2 punts)
Mitja marató de Mataró (2 punts)
Mitja marató de Vilanova i la G. (2 punts)
matí: 5000m en pista (Can Dragó) (1 punt)
St. Silvestre Lloret, 5 km (1 punt)
St. Silvestre BCN, 10 km (1 punt)

2. David : 8 punts

Cursa de St. Muç (10 km) - 1 punt

Milles nocturnes de Cerdanyola - 1 punt

Cursa de Muntanya d'el Farell - 2 punts

Mitja Marató de Mataró (21 km) - 2 punts

La Sansi de Lloret (5 km) - 1 punt

Cursa dels Nassos (10 km) - 1 punt

3. Angel : 6 punts

El Farell 2p

Mitja Vilafranca 2p

Sant Silvestre LLoret 1p

Nassos 1p

( al final també li afegeixo els 2 punts de la mitja de sant cugat )

4. Oriol : 5 punts

Marató Amsterdam 3p

Mitja de Mataró 2 p

Joangi : 5 punts

El Farell 2p

Mitja de Mataró 2p

Sant Silvestre de LLoret 1p

5. Marc : 4 punts

El Farell 2p

Buff Epic Race 2p

Núria : 4 punts

Cursa de la dona 1p

Mitja de Mataró 2p

Cursa dels nassos 1p

5. Ovidio : 3 punts

Cross de Sant Cugat

Mitja de Mataró

Albert : 3 punts

Mitja de Mataró 2p

Cursa dels nassos 1p

6. Aleix : 2 punts

Beobia Donostia 20km

Marçal : 2 punts

Cursa del Farell 2p

7. Bernardo i Edu : zero patatero

Ranquing acumulat

1. Hansi : 56 punts

2. Joangi : 24 punts

3. Oriol : 23 punts

4. Aleix : 21 punts

5. David : 19 punts

6. Ovidio : 17 punts

7. Marçal : 17 punts

8. Titus : 14 punts

9. Núria 12 punts

10 Albert : 10 punts

11. Angel : 8 punts

11. Bernardo : 3 punts

12. Edu : 2 punts

Buff Epic Race! Happy Running!

Divertida experiència la de la meva primera cursa de característiques ...diguem-ne ...singulars!!!
La Buff Epic Race del Castell de Montjuic. Una manera graciosa de començar a posar punt i final a la temporada running del 2009.
Tres valents (Joan, Àlex Castellarnau i jo) encaràvem amb il.lusió aquesta bogeria de cursa amb proves variopintes d'aquelles tipus "humor amarillo", on la qüestió és veure qui queda més brut.
De bon matí, ja es començava a ensumar que allò no seria qualsevol cosa: el dia més fred de l'any! (en sortir de casa el termòmetre marcava -2.5º), i primer contratemps, el Joan no pot venir perquè el seu Marc ha passat una mala nit i no han pogut dormir. Vaja!! Quina llàstima!! Tant de temps parlant d'aquesta cursa i s'estrunquen les seves possibilitats d'anar-hi a l'últim moment!!! Bé, hi ha coses més importants de les que preocupar-se abans que d'una cursa. Un altre dia serà Joan!
Així que, l'Àlex i jo ens n'anem plegats cap allà, i decidim que tampoc val la pena que ens disfressem gaire, total, això ho deuen fer quatre gats.
Només arribar al Castell de Montjuïc, però, ens n'adonem que estem totalment equivocats: quin carnaval!!! No paro de veure gent i més gent i comparses i comparses!!! Quina bogeria: bombolles Freixenet, barrufets, mexicans, Sanfermines, un seguici de casament, els increibles, soldats de camuflatge, guàrdies civils, 2 bojos de pressing Catch, escocessos, 2 paios només amb bañador (la mare del tano, quina rasca!!!) I tot això unit a un grup de batucada amb el que ens dirigim tots cap a la sortida botant i botant. Quina festassa!!!
I comença la cursa. Evidentment, l'Àlex i jo em decidit anar a disfrutar i no preocupar-nos en absolut del temps. A més,diguem que tampoc és gaire fàcil proposar-se d'avançar a un grup de 24 barrufets que es posen en fila per evitar que els passin...
I així arribem en manada al primer obstacle: uns 50m amb pneumàtics. Sembla fàcil, però quan passes rodejat de 300persones, l'òstia està assegurada! Prova superada amb algun entrebanc, je je, però seguim. Sortim del Castell i comencem a baixar en picat per la muntanya de Montjuïc, però, tot baixada? No, no, l'organització s'ha preocupat d'anar fent unes ziga-zagues que fan que la cursa es converteixi en un puja i baixa trencacames! Déu ni do! Així fem ben bé uns 3 o 4km, extranyats perquè el següent ostacle triga molt a arribar. Quan estem a baix de tot hi arribem: un triangle format per canonades de formigó que hem d'escalar per un costat i baixar per l'altre. Ens en sortim prou bé i tot seguit, l'avituallament...o més ben dit...el bar! Ens trobem amb unes taules on apart de les ampolletes d'aigua hi ha plats amb patates, cacauets, ametlles, i la gent es comença a apalancar per allà, no fos cas que ens canséssim gaire...Quin espectacle!!!
Però nosaltres seguim, ara de pujada, fins al següent obstacle: passar a través de cordes i cables lligats entre una filera d'arbres. Buf! Aquí sí que es forma un embús de por! Prou difícil és per mi passar entre les cordes vestit normal, imagineu-vos el romà amb capa, casc, armadura, espasa i escut que hi ha al meu costat...
I així, a trompicons, tornem cap al castell on ens esperen les últimes proves: tornar a passar pels pneumàtics (ara més fàcil, sense tanta aglomeració), arrosegar-se per sota d'uns túnels baixets amb fang a meitat de recorregut, i les dues últimes i estrelles, primer escalar una gran paret de bales de palla amb l'ajut d'una xarxa de corda, i tot just creuar-la, saltar a l'interior d'un container ple d'aigua marró. Cullons quina rasca!!! I per rematar-ho, del container d'aigua passes al container de serradures i sorra, per quedar ben macos! I així, correm els últims metres, amb les cames cangrenades del fred i el xip xap als peus, fins a la gran piscina inflable amb escuma. Sembla una xorrada, però saltar i aconseguir passar per sobre l'inflable per entrar i sortir no és gens fàcil! I a l'Àlex li ha costat un petit ensurt, ja que ha caigut en sortir, i si no arriba a ser per un matalasset (no gaire gruixut, per cert) que hi havia a l'altre costat, l'impacte amb el terra de pedra hagués pogut ser molt dolorós!!
I ja a la recta final, tornar-se a arrossegar per sota una 'alambrada', en plan militar, per acabar entrant a la meta! Ja, jaa, jaaaa!!! Quina cursa de bojos!
La veritat és que, una vegada feta, l'Àlex i jo hem coincidit en el fet que ens esperàvem que hi hagués moltes més proves, i que encara ens embrutaríem més, però bé, tot i així ha estat una bona experiència per fer un diumenge al matí abans del Nadal. I el carnaval que s'hi munta és molt recomanable de veure!!

Fent el cabreta per la muntanya d'El Farell - 29/11/2009

El passat diumenge 29 de novembre es va celebra la cursa de la muntanya d'El Farell, a Caldes, amb una bona representació ACORRECUITA.

Pels que no vau venir, cursa de "mitja muntanya" (crec què és una bona cursa per iniciar-se amb un terreny de no asfalt), amb 3 km inicials urbans, una gran pujada del 3,5 al 6 (penseu que del km 4 al 5 vaig trigar en fer-lo 7'57'', i sense caminar) i una espectacular baixada a partir del km 9,5, fins arribar a meta al km 13,2.

Els temps del nostre grup van ser els següents:

Hansi: 1h 01' 00''
Marçal: 1h 03' 45''
Joan: 1h 05' 46''
Bernat Ros: 1h 07' 35''
Titus. 1h 15' 26''
David: 1h 18' 50''


I les dues noves incorporacions al grup:

Àngel: 1h 14' 38''
Caterina: 1h 15' 30''

Finalment, la foto dels que hi erem una vegada acabada la cursa (en Hansi estava a la dutxa).

Actualitzo amb unes fotos dels moments de la cursa, a on podeu trobar (si us esforceu) en Joan i en Bernat a la mateixa foto (en Bernat és el de vermell, no el que va davant del Joan), el Hansi, l'Àngel i la Cat, el Titus i a mi mateix.

Un gran dia pels Carbó Escamilla !

Si, senyors, el bateig de mitja de la Núria va ser tot un éxit i la retrobada amb la mateixa distància de l'Albert un altre triomf. La parella Carbó Escamilla va fer un complet fantàstic a la mitja de Mataró !

Les claus van ser la bona preparació realitzada, el caràcter sobre l'asfalt, el bon estat físic, una gran il.lusió i , en menor mesura, les parelles de ball.En aquest darrer aspecte el David i jo ens posarem una medalla per la nostra tasca de llebres. Quin remei, perquè la gasosa que vam fer els dos en el darrrer kilometre i mig és de les que fan història, especialment la meva.

Atenció a la dada , vaig recollir el dorsal abans que el Hansi !!!! Dit d'una altra manera, vam arribar molt aviat !

Bo, que la cursa va començar i el ritme , des d'un bon inici, es va accelerar. Les parelles estaven formades. Per un costat el David acompanyava a la Núria, el repte acabar i a poder ser en menys de 2 hores. Una mica més endavant, en Joangi, jo mateix, acompanyava a l'Albert en la seva recerca de bones sensacions de cara a la propera marató de Barcelona.

Els primers kilometres ja prometien i cada cop que en deixàvem un enrera gunyavem temps al cronòmetre. L'objectiu era fer-los a una mitjana de 5 minuts, però ben aviat les xifres eren unes altres força més baixes. Però aquest ritme acabaria tenint un preu.

L'Albert i jo ens sentiem a gust i ens menjavem el mon a un ritme endimoniat. Però abans d'arribar al 10 vaig començar a notar que se m'havia anat l'olla, amb les ganes i la companyia estava forçant massa les meves cames. Abans d'arribar al 12 vaig prendre una sàvia decisió, l'única de tota la cursa, afluixar el meu ritme i deixar que l'Albert continués el que haviem marcat. Dit i fet, la meva tasca de llebre finalitzava allí, ara calia recuperar una mica i arribar sa i estalvi. Per un moment se'm va passar la clàssica imatge de la llebre en les proves d'athletisme, en que després de posar el ritme , es deixen anar i abandonen. Uf, ni pensar-hi !

Fins al 15 vaig tenir l'Albert a cop de pedra, i fins i tot ell mateix pensava que em reenganxaria, però era un miratge. Tots els minuts i segons guanyats es van anar esvaint al llarg dels següents kilometres. La monotonia desesperant del recorregut, el vent en contra i la fatiga a les cames anaven fent la seva feina. Mentrestant l'Albert volava i mantenia el seu ritme trepidant. Uns kilometres enrera la Núria i el David continuaven junts fent uns temps de por. Marca rècord en els 10 km pel David i una empenta digna d'elogi per part de la Núria.

El desenllaç s'atansava i en en el gir fel km 19,5, el carrer va enfilar cap a munt de forma terrorífica. Començava el drama per uns i la glòria pels altres. A aquelles alçades els altres acorrecuita de la jornada ja havien arribat, en Hansi, l'Ovidio i suposo que l'Oriol, però per desconeixement no he relatat el seu recorreregut.

L'Albert va afrontar la pujada amb serenor i posteriorment, el darrer kilometre amb solvència, per acabar de forma brillant la seva participació amb 1h 41 min. Pocs minuts després era jo qui encarava la pujada de forma molt diferent. Hi arribava amb 1h 36 i tardaria uns deu minuts més en arribar a la meta. Un km i mig en deu minuts, quin desastre ! Tota la manca d'entrenament va aparèixer en el pitjor moment. Cal especificar que la pujada era fins al km 20, però que abans d'arribar al 21, tornava a haver una altra rampa menys espectacular però igualment trencadora , que et venien ganes de penjar els organitzadors.

Al final em va quedar la sensació d'haver corregut com la temporada passada, cabra boja, sense pensar, sense entrenar i així itot, sense la pujada, es segur que haguès fet el meu temps habitual.

Bo, encara no hi érem tots, faltava la "extraña pareja". La Núria, suposem que amb una ilusió brutal i el record del seu gran amic va encarar la pujada com si res i finalitzava la cursa amb 1 hora i 58 min. Un minut i pico més tard, destrossat per la pendent, arribava en David flipant de com tirava la companya i extenuat després de la seva tasca de llebre molt més perllongada.

Bona feina "ACORRECUITES" ! Felicitats ! I com a premi un munt de regals, que per comprovar que són ben reals teniu aquesta foto :

I una foto de quasi tots ! On era l'Ovidio ?

Salut i km !

La Mitja de casa!!

Avui em toca a mi fer una nova entrada!! Perquè un grup santcugatenc com el nostre no pot passar per alt una de les cites clàssiques de la temporada: la Mitja de Sant Cugat. I és que poques vegades tenim la possibilitat de córrer a casa!
I com no podia ser d'altra manera, la representació acorrecuitaira és nombrosa: David, Marçal, Aleix, Joan, Hansi, Oriol, Bernardo, Bernat Ros (última incorporació encara no oficial) i jo mateix prenem part en la mateixa. La crònica serà a quatre bandes, explicada des de la visió d'alguns de nosaltres.
Comencaré jo mateix, dient que córrer aquesta cursa tenia un especial alicient per mi, perquè, a part de ser a casa, era la meva primera mitja des de la fatídica experiència del mes de febrer a la del Maresme. No cal dir que no he repetit aquell error, i aquesta vegada l'afrontava amb una preparació una mica més bona.
Per no allargar-me, només diré que des de bon començament he decidit marcar-me el meu ritme, el que em fa sentir a gust, per no tenir sorpreses més endavant. Així faig gairebé tota la primera meitat de la cursa amb unes sensacions molt bones però sense forçar-me. Avui toca acabar com Déu mana! Al km 10, a l'inici del parc Central em trobo bastant bé, i això em dóna ànims, ja que al Maresme va ser a partir d'aquest punt on vaig defallir. Durant la segona part intento mantenir el ritme, però inevitablement, i com ja és habitual en aquest recorregut, a partir del km17, pels voltants de Mirasol, la cosa es comença a fer dura. Però tinc la sort que en aquest moment rebo els ànims balsàmics de l'Alba, que m'ajuden a fer la tornada cap a Sant Cugat. Com s'agraeix que la gent t'animi!!!
Finalment, aconsegueixo arribar amb un temps que per mi ja està bé: 1h 53min., sent conscient de que encara tinc molt marge de millora. I ara, a per la propera!!!

Segueix en Hansi:L'any passat m'havia perdut la mitja de Sant Cugat per culpa d'una lesió muscular que ja m'havia fotut per la marató de Berlin, poc abans. Em va saber greu perquè m'agrada córrer al meu poble de tota la vida i perquè aquí vaig debutar en mitja marató el 2006. Així que l'espineta se m'havia clavat i volia córrer enguany a Sant Cugat! Arribava a la data molt carregat de cames, per unes molèsties que arrossego des de l'estiu (pla d'entrenament de triatló olímpic i de marató alhora), i perquè vaig entrenar inclús els dos dies abans de la mitja, cosa que no faig mai si vull rendir. És que ho necessitava per preparar la marató del dia 18! Amb aquests antecedents, no esperava un bon resultat, però igualment em feia molta il·lusió córrer al poble! L'arribada al repartiment dels dorsals va iniciar un continu de trobar-me amics, companys, coneguts, tant de Sant Cugat (entre ells dels Acorrecuita) com de l'associació Corredors.cat. M'encanta xerrar amb la gent abans i després de les curses! La cursa em va sortir una mica gasosa, perquè fins al km 14 vaig anar amb un grupet a ritme d'acabar en 1h33', però anava molt justet i al 14 vaig començar a tenir flato i vaig haver de reduir molt durant un parell de km, per acabar en 1h35'. Només acabar, no estava gens satisfet del meu resultat, però un cop en fred, vaig veure que en una mitja dureta com aquesta, amb calor, carregat de km, sense descans previ i amb molèsties musculars, ja vaig fer prou! El post-cursa se'm va fer curt perquè havia de dinar molt d'hora per un altre compromís, i no vaig poder xerrar tant com hauria volgut amb molta gent. Tot i això, no va estar gens malament! Espero que l'any que ve, per fi, podré arribar a la mitja de Sant Cugat en el punt just de forma i sense lesions, per fer el tipus de cursa que a mi m'agrada, rendint a tope. A veure si tinc sort i pot ser així!
Continua en Joan: "Una marathó i una mitja en 15 dies, més de 60 km ...massa esforç concentrat en poc temps.

Dos objectius per la mitja : fer una cursa tranquila i intentar que l'esforç de la marathó no em destrossi i veure el màxim de gent possible, que és la cursa del poble !

La nit anterior hem gaudit d'un concert revival dels "Que et moqui la iaia" , acompanyats de tres cerveses. No deien que calia un plat de pasta la nit anterior a una gran cursa ? On anirem a parar.

Doncs res, després de les fotos de tota la colla, comencem a còrrer. Seré breu, agafo un ritme còmode i ja no el deixaré durant tota la cursa. Pel camí em faig un fart de saludar gent, menció especial als animadors David i Irantxu. Faig quasi tota la cursa sol fins que al km 15 m'agafa el Bernat, un amic del Titus, amb ell faré els tres km següents fins que al divuit faig una mica de figa i li dic que tiri. Berlin em passa factura en el darrer moment, però queda tant poc, que ho assumeixo i arribo tranquilament per sota de l'hora i tres quarts, allo que tenia en ment. I ara, després de 15 dies d'una intensitat runner exagerada, toca descansar"
I tanca en David: Es tractava de la meva 2ª mitja, i a Sant Cugat, la ciutat q m'ha acollit des de fa anys.

Al principi, ens saludem la majoria dels Acorrecuites, i amb alguns correcats, i alhora de començar, cadasqú es coloca en un lloc diferent de la sortida.

Els primers dos km em surten ràpids i decideixo frenar perquè sé que no aguantaré aquest ritme gaires km's, i a més, ja arribar la pujada, coll favà, el CAR.

Sortim del Car, i fins al Parc Central vaig a bon ritme, en temps de baixar de les 2h. A Mirasol veig i saludo a la Bibi a crits, però els km 16 i 17 se'm fan molt i molt llargs, i lents, i les cames em pesen molt. Posteriorment, arribant a l'estació em tornen forces i puc acabar dignament.

El millor de la cursa? El somriure del meu fill quan em descobreix a la línia d'arribada i piquem les mans.

Temps final de la meva 2ª mitja i 1ª de St. Cugat: 2h 3'. L'any q ve el rebaixarem, segur.

Fantàstic!!! Una bona manera de veure com s'afronta una mateixa cursa des de perspectives diferents! I per acabar, una foto d'una bona representació d'acorrecuitaires! Felicitats a tots!!!

Rànquing tercer trimestre

Senyors, amb un cert retard, però ja tenim aquí el rànquing del tercer trimestre ! La recta final ja ha començat,

Ja som cinc que hem aconseguit l'objectiu, i ara esperem fer el complet. Cal recordar que la Núria i l'Albert en tenen prou fent 10 o 11, i el Bernardo 5, ja que es van incorporar més tard !

Bo, aquí teniu. Força pels darrers kilometres de l'any !!!

1. Hansi : 13 punts

Cursa de muntanya del Taga (St.Joan de les Abadesses), 22,6 km amb 1718m de desnivell positiu que després s'havien de baixar, brutal
relleu de 7 km en la mitja per relleus de Mataró
5 km La Floresta.
6 km de Ses Salines a Colònia de Sant Jordi (Mallorca)
10 km de Ripollet
triatló olímpic de Banyoles
10 km cursa de la Mercè
mitja de St.Cugat

2 Joangi 8 punts

2 Milles nàutiques de Mira-sol

Mitja Sabadell

Marathó Berlin

Mitja Sant Cugat

3. Aleix : 7 punts

Mitja Sabadell
Mitja Sant cugat
Marathó berlin

4. Oriol 6 punts

Triatló Ampuriabrava 750m + 20km + 5km
Cursa Castell Montesquiu. Muntanya 12,2 km
Mitja de Sant Cugat

5. Ovidio 5 punts

Mitja de Sabadell

Marató de Berlín

6. David : 4 punts

2 milles nautiques de Festa Major de Mirasol: 1 punt

10 km de la Mercé: 1 punt

Mitja de St Cugat: 2 punts

Titus : 4 punts

2 milles nautiques de Festa Major de Mirasol
Cursa popular de Festa Major de 10km de Sabadell
Mitja Marató de Sant Cugat

7. Núria 3 punts

Cursa La FlorestaLa Floresta 5
Cursa Popular Sta. Cristina d'Aro 8,5
La MercèBarcelona 10

Bernardo 3 punts

10 km de sabadell

Mitja de Sant Cugat

8.Albert : 2 punts

Cursa Popular Sta. Cristina d'Aro 8,5
La Mercè Barcelona 10 km

Marçal 2 punts

MItja de Sant Cugat

9. Edu : 1 punt

Relleus danesos 5km

Ranquing acumulat

1. Hansi : 37 punts

2. Aleix i Joangi : 19 punts

4. Oriol : 18 punts

5. Marçal : 15 punts

6. Ovidio : 14 punts

7. David : 11 punts

8. Titus : 10 punts

9. Núria 8 punts

10 Albert : 7 punts

11. Bernardo : 3 punts

12. Edu : 2 punts

Finisher Marathon Berlin

Ara ja ho puc dir ben alt i sobretot inmensament content i feliç, ja he fet la marathó !!!

L'experiència de Berlin ha estat inolvidable ! Una cursa fantàstica amb un ambient increible, una ciutat vivint intensament l'esdeveniment, una emoció espatarrant en travessar la porta de Brandenburg i una felicitat total en creuar la meta !

I aquí teniu la crònica dels fets. No cal explicar la meva trajectòria athlètica fins aquest moment, però crec que és just esmentar la causa que m'ha dut fins aquí. Dues persones sobretot han estat les culpables, l'Aleix, amb la seva insistència, ajuda i acompanyament, i en Hansi amb el seu mestratge i empenta. L'amistat que m'hi uneix ha fet la resta, i sobretot les ganes de superar un repte que semblava ben lluny del meu cap fa poc menys de mig any. Llavors em vaig inscriure i va començar l'aventura. Entrenaments, dubtes, patiments, curses, més entrenaments fins arribar al dia anhelat. Vam volar a Berlin, la Bibi i jo, deixant el Marc a casa els avis, una sensació esxtranya. Dissabte vam anar a buscar el dorsal amb el Xavi, el germà de la Bibi, i l'Alicia, la seva mossa, que van ser els nostres fantàstics acollidors a la ciutat del mur, i en aquesta imatge ja ens veiem creuant la meta. Va ser una llarga jornada turística completada amb un sopar italiani de pasta com mana la tradició abans d'una gran cursa.

Pel matí em llevo amb sensacions creuades, tenia unes ganes boges de còrrer, però al mateix temps els nervis em tenien fet un nyap. Després de diverses visites al lavabo que no comentaré més a fons, aconsegueixo marxar de casa , prendre el metro i esperar l'Aleix que venia del seu hotel. L'espera es fa llarga, ja fem tard, el cangueli cada cop és més gran. Finalment arriba i li dono el dorsal, el xip, etc...i a còrrer, si, si, se'ns fa tard i per arribar a meta correm quasibé un kilometre i mig. Una bestiesa, estres innecessari que per sort no acabarà afectant-nos. Quan aconseguim deixar les bosses ens perdem i ja no ens tornarem a trobar. Una autèntica llàstima, havíem preparat aquest moment plegats i a l'hora de la veritat es convertirà en una cursa individual. Esperant-nos mutuament, acabem sortint ben tard, aprofito per fer estiraments, i quan ja fa quasi mitja hora que han sortit en Gebrelassie ( el guanyador ) i companyia, surto jo. L'Aleix ho fa deu minuts abans. Ara si, ara ja no hi ha marxa enrera.Seguint les indicacions del mestre Hansi començo a un ritme lent, però massa, entre la meva excessiva prudència i respecte, i la quantitat impressionant de gent, faig els dos primers kilometres a ritme de sis minuts, i els següents m'haig d'esforçar per posar-me al ritme que jo volia de 5.30. Sento una emoció especial, la gent t'acompanya en tot moment, a cada cantonada hi ha un grup de música tocant, batucades, rollings, beatles, samba, psicodèlia, xumba-xumba, tecnho-fashion, heavy, balcànic, és una passada. I la gent no para d'animar. Aviat constato que Dinamarca està molt aprop de Berlin, se'ns dubte, és després dels alemanys, el país més representat. Per tot arreu les banderetes roges i blanques onegen a ritme de botzines i crits d'ànims del personal. És una autèntica festa ! I jo ho visc així de content :

El meu maillot groc, tipus tour de France, ha estat una decisió encertada, em donarà sort i permetrà als meus seguidors poder-me veure a l'instant ! Així i tot, aquest cop he fet curt, malgrat la braga del cap i la meva combinació de colors no tinc res a fer davant d'espècies com el d'aquí sota, el bo d'en Bernard :

Arribo al km 10 amb 5o i pico minuts llargs, les meves previsions per terra, estic anant massa lent, però em sento com si no haguès fet res. En aquest moment veig clar que les 4 hores són un objectiu vàlid, tot és massa bonic com per espatllar-ho amb el patiment d'un sobresforç, potser en una altra cursa, avui tinc ganes de veure al meu voltant, gaudir d'un moment inolvidable i arribar sencer. Dit i no fet, volia mantenir el ritme però sense adonar-me apreto una mica més. Sé que la Bibi, el Xavi, l'Alicia m'esperen al km 18. Però de sobte l'abductor esquerra em comença a donar la guitza, no és un dolor agut però si constant i sento que podria ser la prèvia d'una rampa. Prenc la decisió encertada, com es veurà en el temps, i torno al ritme que duia abans.

Després de la sesssió de fotos i el fet de veure la meva estimada i companyia, les forces es multipliquen i torno a agafar embranzida. Per completar el moment màgic, un grup toca en passar nosaltres "Let's spend the night together" dels Stones, una cançó vital que ens fa entrar en un estat d'eufòria col.lectiva.

Arribo a la mitja marató amb 1h 55 min, molt per sobre de la meva marca personal, però conscient que haig de reservar forces. Entrem en un barri residencial menys turístic però igualment ple de gent. És genial veure la passió que hi posen els espectadors, no pots deixar de còrrer. No noto ni cansament ni cap mal especial i no deixo passar un avituallament sense prendre l'aigua, el suc de llimona, i alguna peça de fruita. És ben curiòs l'amuntegament de gots de plàstic en aquests espais de la cursa. Sabeu com sona quan trepitgeu la neu? Doncs més o menys passa el mateix amb els gots. Prop del 28 Km, la meva màxima distància mai correguda, se'm descorda la sabata. Quina ràbia, la cordo i dos kilometres enllà me la torno a cordar perquè ho havia fet massa fort i el meu peu estava sota mínims. Temps perdut inutilment però que vistes les meves intencions tampoc m'afecta gaire.

Arribo al 30, i les sensacions són boníssimes, no estic cansat i el dolor a l'abductor ha desaparegut. No m'ho acabo de creure. Llavors recordo les paraules del Xexu, un autèntic especalista en la matèria, " la marathó és una cursa de 12 km que comença al km 30".

Vaja, jo que pensava que ja acabava.....Al 32 hi arribo amb les mateixes forces i amb una alegria inmensa, estic superant tots moments que m'havien previst complicats. Porto més de tres hores corrents i em sento encara prou lleuger. És el moment de tirar, però llavors ve un dels pocs moments no tant brillants, el cap , el cor i els pulmons funcionen, les cames ho intenten però no poden anar més ràpid. Vull còrrer més però les cames, sàvies elles, no van a més. Assumeixo el fet i continuo a la meva, el ritme és super agradable i jo m'hi trobo a gust, perquè trencar aquest moment de felicitat ?

Al km 38 torno a veure els meus fidels seguidors, quina claca que tinc ! Ells em donen ales en un moment en que el cap es pregunta : que coi estic fent aquí ???????? Queda poc i les ganes d'cabar són evidents.

Arribem al Km 40, no en sóc encara conscient, estic acabant la marathó tant panxo ! I llavors, apareix allà al davant la porta de Brandeburg, un monument amb tanta història que em duu un calfred a tot el cos. Em cau una llàgrima d'emoció, i llavors penso en el Marc, el nostre nano, per ell he fet la cursa, per ell em vaig proposar superar aquest repte. Per ell, que durant quatre mesos va lluitar per sobreviure, per ell que és el meu millor motiu per viure. Aquesta cursa és per tu Marc, t'estimo guapíssim !!!

Passo per sota de la porta de Brandenburg, sense cap dubte un dels millors moments de la meva vida i encaro la recta final cap a meta. Allí em torna a esperar la meva fidel aficció !

Acabo amb 4 hores i pocs minuts, i molt més fresc del que m'esperava! Lent, però prudent, a gaudir de la marathó i les marques ja les farem un altre dia. Una sensació impressionant i saber que he corregut la cursa que havia imaginat i somiat. L'Aleix arriba amb un temps semblant.. Malgrat que els seus objectius eren uns altres, també pot estar orgullòs de la cursa. Felicitats nano, te les mereixes !!! I també felicitats per l'Ovidio, un autèntic runner que va fer un temps estratosfèric per mi !

La resta, medalles, begudes, estiraments, trucades internacionals, gràcies a tots un cop més pels ànims mostrats !

Les agulletes només duraran un parell de dies, tot un èxit !!!

En aquesta foto estic fent de Nadal mossegant el trofeu amb un marc incomparable al darrera :

Aquí amb el premi merescut : una bona cervesa !!! I l'Alicia, que fa ??????

I aquí una imatge no tant bucòlica, potser estava ja delirant ?

Finalment una sessió d'estiraments al monument dels jueus, ideal per aquesta pràctica esportiva No us perdeu la figura acrobàtica de la BIbi !!!

I el reconeixement per part meva , de la persona sense la qual tot això no haguès estat possible, la Bibi, la meva guapíssima mossa, que ha hagut d'aguantar molts vespres sola i fer-se càrrec del Marc sense ajuda més del que caldria per tal que jo poguès entrenar.

Fins aquí el relat d'un repte superat i una aventura extraordinària.