Rànquing tercer trimestre

Senyors, amb un cert retard, però ja tenim aquí el rànquing del tercer trimestre ! La recta final ja ha començat,

Ja som cinc que hem aconseguit l'objectiu, i ara esperem fer el complet. Cal recordar que la Núria i l'Albert en tenen prou fent 10 o 11, i el Bernardo 5, ja que es van incorporar més tard !

Bo, aquí teniu. Força pels darrers kilometres de l'any !!!

1. Hansi : 13 punts

Cursa de muntanya del Taga (St.Joan de les Abadesses), 22,6 km amb 1718m de desnivell positiu que després s'havien de baixar, brutal
relleu de 7 km en la mitja per relleus de Mataró
5 km La Floresta.
6 km de Ses Salines a Colònia de Sant Jordi (Mallorca)
10 km de Ripollet
triatló olímpic de Banyoles
10 km cursa de la Mercè
mitja de St.Cugat

2 Joangi 8 punts

2 Milles nàutiques de Mira-sol

Mitja Sabadell

Marathó Berlin

Mitja Sant Cugat

3. Aleix : 7 punts

Mitja Sabadell
Mitja Sant cugat
Marathó berlin

4. Oriol 6 punts

Triatló Ampuriabrava 750m + 20km + 5km
Cursa Castell Montesquiu. Muntanya 12,2 km
Mitja de Sant Cugat

5. Ovidio 5 punts

Mitja de Sabadell

Marató de Berlín

6. David : 4 punts

2 milles nautiques de Festa Major de Mirasol: 1 punt

10 km de la Mercé: 1 punt

Mitja de St Cugat: 2 punts

Titus : 4 punts

2 milles nautiques de Festa Major de Mirasol
Cursa popular de Festa Major de 10km de Sabadell
Mitja Marató de Sant Cugat

7. Núria 3 punts

Cursa La FlorestaLa Floresta 5
Cursa Popular Sta. Cristina d'Aro 8,5
La MercèBarcelona 10

Bernardo 3 punts

10 km de sabadell

Mitja de Sant Cugat

8.Albert : 2 punts

Cursa Popular Sta. Cristina d'Aro 8,5
La Mercè Barcelona 10 km

Marçal 2 punts

MItja de Sant Cugat

9. Edu : 1 punt

Relleus danesos 5km

Ranquing acumulat

1. Hansi : 37 punts

2. Aleix i Joangi : 19 punts

4. Oriol : 18 punts

5. Marçal : 15 punts

6. Ovidio : 14 punts

7. David : 11 punts

8. Titus : 10 punts

9. Núria 8 punts

10 Albert : 7 punts

11. Bernardo : 3 punts

12. Edu : 2 punts

Finisher Marathon Berlin

Ara ja ho puc dir ben alt i sobretot inmensament content i feliç, ja he fet la marathó !!!

L'experiència de Berlin ha estat inolvidable ! Una cursa fantàstica amb un ambient increible, una ciutat vivint intensament l'esdeveniment, una emoció espatarrant en travessar la porta de Brandenburg i una felicitat total en creuar la meta !

I aquí teniu la crònica dels fets. No cal explicar la meva trajectòria athlètica fins aquest moment, però crec que és just esmentar la causa que m'ha dut fins aquí. Dues persones sobretot han estat les culpables, l'Aleix, amb la seva insistència, ajuda i acompanyament, i en Hansi amb el seu mestratge i empenta. L'amistat que m'hi uneix ha fet la resta, i sobretot les ganes de superar un repte que semblava ben lluny del meu cap fa poc menys de mig any. Llavors em vaig inscriure i va començar l'aventura. Entrenaments, dubtes, patiments, curses, més entrenaments fins arribar al dia anhelat. Vam volar a Berlin, la Bibi i jo, deixant el Marc a casa els avis, una sensació esxtranya. Dissabte vam anar a buscar el dorsal amb el Xavi, el germà de la Bibi, i l'Alicia, la seva mossa, que van ser els nostres fantàstics acollidors a la ciutat del mur, i en aquesta imatge ja ens veiem creuant la meta. Va ser una llarga jornada turística completada amb un sopar italiani de pasta com mana la tradició abans d'una gran cursa.

Pel matí em llevo amb sensacions creuades, tenia unes ganes boges de còrrer, però al mateix temps els nervis em tenien fet un nyap. Després de diverses visites al lavabo que no comentaré més a fons, aconsegueixo marxar de casa , prendre el metro i esperar l'Aleix que venia del seu hotel. L'espera es fa llarga, ja fem tard, el cangueli cada cop és més gran. Finalment arriba i li dono el dorsal, el xip, etc...i a còrrer, si, si, se'ns fa tard i per arribar a meta correm quasibé un kilometre i mig. Una bestiesa, estres innecessari que per sort no acabarà afectant-nos. Quan aconseguim deixar les bosses ens perdem i ja no ens tornarem a trobar. Una autèntica llàstima, havíem preparat aquest moment plegats i a l'hora de la veritat es convertirà en una cursa individual. Esperant-nos mutuament, acabem sortint ben tard, aprofito per fer estiraments, i quan ja fa quasi mitja hora que han sortit en Gebrelassie ( el guanyador ) i companyia, surto jo. L'Aleix ho fa deu minuts abans. Ara si, ara ja no hi ha marxa enrera.Seguint les indicacions del mestre Hansi començo a un ritme lent, però massa, entre la meva excessiva prudència i respecte, i la quantitat impressionant de gent, faig els dos primers kilometres a ritme de sis minuts, i els següents m'haig d'esforçar per posar-me al ritme que jo volia de 5.30. Sento una emoció especial, la gent t'acompanya en tot moment, a cada cantonada hi ha un grup de música tocant, batucades, rollings, beatles, samba, psicodèlia, xumba-xumba, tecnho-fashion, heavy, balcànic, és una passada. I la gent no para d'animar. Aviat constato que Dinamarca està molt aprop de Berlin, se'ns dubte, és després dels alemanys, el país més representat. Per tot arreu les banderetes roges i blanques onegen a ritme de botzines i crits d'ànims del personal. És una autèntica festa ! I jo ho visc així de content :

El meu maillot groc, tipus tour de France, ha estat una decisió encertada, em donarà sort i permetrà als meus seguidors poder-me veure a l'instant ! Així i tot, aquest cop he fet curt, malgrat la braga del cap i la meva combinació de colors no tinc res a fer davant d'espècies com el d'aquí sota, el bo d'en Bernard :

Arribo al km 10 amb 5o i pico minuts llargs, les meves previsions per terra, estic anant massa lent, però em sento com si no haguès fet res. En aquest moment veig clar que les 4 hores són un objectiu vàlid, tot és massa bonic com per espatllar-ho amb el patiment d'un sobresforç, potser en una altra cursa, avui tinc ganes de veure al meu voltant, gaudir d'un moment inolvidable i arribar sencer. Dit i no fet, volia mantenir el ritme però sense adonar-me apreto una mica més. Sé que la Bibi, el Xavi, l'Alicia m'esperen al km 18. Però de sobte l'abductor esquerra em comença a donar la guitza, no és un dolor agut però si constant i sento que podria ser la prèvia d'una rampa. Prenc la decisió encertada, com es veurà en el temps, i torno al ritme que duia abans.

Després de la sesssió de fotos i el fet de veure la meva estimada i companyia, les forces es multipliquen i torno a agafar embranzida. Per completar el moment màgic, un grup toca en passar nosaltres "Let's spend the night together" dels Stones, una cançó vital que ens fa entrar en un estat d'eufòria col.lectiva.

Arribo a la mitja marató amb 1h 55 min, molt per sobre de la meva marca personal, però conscient que haig de reservar forces. Entrem en un barri residencial menys turístic però igualment ple de gent. És genial veure la passió que hi posen els espectadors, no pots deixar de còrrer. No noto ni cansament ni cap mal especial i no deixo passar un avituallament sense prendre l'aigua, el suc de llimona, i alguna peça de fruita. És ben curiòs l'amuntegament de gots de plàstic en aquests espais de la cursa. Sabeu com sona quan trepitgeu la neu? Doncs més o menys passa el mateix amb els gots. Prop del 28 Km, la meva màxima distància mai correguda, se'm descorda la sabata. Quina ràbia, la cordo i dos kilometres enllà me la torno a cordar perquè ho havia fet massa fort i el meu peu estava sota mínims. Temps perdut inutilment però que vistes les meves intencions tampoc m'afecta gaire.

Arribo al 30, i les sensacions són boníssimes, no estic cansat i el dolor a l'abductor ha desaparegut. No m'ho acabo de creure. Llavors recordo les paraules del Xexu, un autèntic especalista en la matèria, " la marathó és una cursa de 12 km que comença al km 30".

Vaja, jo que pensava que ja acabava.....Al 32 hi arribo amb les mateixes forces i amb una alegria inmensa, estic superant tots moments que m'havien previst complicats. Porto més de tres hores corrents i em sento encara prou lleuger. És el moment de tirar, però llavors ve un dels pocs moments no tant brillants, el cap , el cor i els pulmons funcionen, les cames ho intenten però no poden anar més ràpid. Vull còrrer més però les cames, sàvies elles, no van a més. Assumeixo el fet i continuo a la meva, el ritme és super agradable i jo m'hi trobo a gust, perquè trencar aquest moment de felicitat ?

Al km 38 torno a veure els meus fidels seguidors, quina claca que tinc ! Ells em donen ales en un moment en que el cap es pregunta : que coi estic fent aquí ???????? Queda poc i les ganes d'cabar són evidents.

Arribem al Km 40, no en sóc encara conscient, estic acabant la marathó tant panxo ! I llavors, apareix allà al davant la porta de Brandeburg, un monument amb tanta història que em duu un calfred a tot el cos. Em cau una llàgrima d'emoció, i llavors penso en el Marc, el nostre nano, per ell he fet la cursa, per ell em vaig proposar superar aquest repte. Per ell, que durant quatre mesos va lluitar per sobreviure, per ell que és el meu millor motiu per viure. Aquesta cursa és per tu Marc, t'estimo guapíssim !!!

Passo per sota de la porta de Brandenburg, sense cap dubte un dels millors moments de la meva vida i encaro la recta final cap a meta. Allí em torna a esperar la meva fidel aficció !

Acabo amb 4 hores i pocs minuts, i molt més fresc del que m'esperava! Lent, però prudent, a gaudir de la marathó i les marques ja les farem un altre dia. Una sensació impressionant i saber que he corregut la cursa que havia imaginat i somiat. L'Aleix arriba amb un temps semblant.. Malgrat que els seus objectius eren uns altres, també pot estar orgullòs de la cursa. Felicitats nano, te les mereixes !!! I també felicitats per l'Ovidio, un autèntic runner que va fer un temps estratosfèric per mi !

La resta, medalles, begudes, estiraments, trucades internacionals, gràcies a tots un cop més pels ànims mostrats !

Les agulletes només duraran un parell de dies, tot un èxit !!!

En aquesta foto estic fent de Nadal mossegant el trofeu amb un marc incomparable al darrera :

Aquí amb el premi merescut : una bona cervesa !!! I l'Alicia, que fa ??????

I aquí una imatge no tant bucòlica, potser estava ja delirant ?

Finalment una sessió d'estiraments al monument dels jueus, ideal per aquesta pràctica esportiva No us perdeu la figura acrobàtica de la BIbi !!!

I el reconeixement per part meva , de la persona sense la qual tot això no haguès estat possible, la Bibi, la meva guapíssima mossa, que ha hagut d'aguantar molts vespres sola i fer-se càrrec del Marc sense ajuda més del que caldria per tal que jo poguès entrenar.

Fins aquí el relat d'un repte superat i una aventura extraordinària.

La nova perla de la pedrera

Si runners, l'altre dia vam descobrir la nova perla de la gran pedrera runner santcugatenca.

Parlem d'en Bernardo, si si, el de tota la vida.

Després d'uns pocs entrenaments previs, va oferir un recital diumenge passat, que ens fa pensar que té una gran trajectòria per davant.

Cal però especificar que el Bernardo ja havia fet athletisme durant la seva joventut i que els fonaments estan molt ben posats.

El passat 6 de setembtre, coincidint amb la seva festa major, a Sabadell es va còrrer una cursa de 10.500 m i

una mitja ! I els correcuita hi vam anar en expedició. A les fotos nomes ens trobareu al Bernardo, el Titus i jo,

però també hi era el més fashion, l'Aleix, i el més fort, l'Ovidio.

El recorregut era molt exigent, amb pujades no molt pronunciades però llargues i constants, i amb uns darrers kilometres salvatges, però vam superar amb nota la prova. Cadascú tenia en ment una fita diferent i això es va reflectir a la cursa.

En començar vam anar força plegats, el Titus , el Bernardo i jo, i uns metres més enrera l'Aleix amb un colega seu, molt bon paio, l'Oscar.

Els primers tres km es van fer a ritme de 5 minuts i pocs segons i tothom anava relaxat i content, però poc a poc cadascú va anar agafant el reu ritme. Ja cap al tres i pico en Bernardo, molt segur, va apretar una mica per tal de mantenir els 5 minuts clavats, i els altres el vam deixar fer mantenint la calma. Era la primera vegada que corria tants km junt amb el Titus i estava molt content, però la manca d'entrenament va començar a fer acte de preència i el patiment anava apareixent. En aquells moments l'Aleix ja havia deixat enrera el seu company i s'afegia amb el nostre grup. Era el moment de decidir, i a pesar nostre, vam desenganxar-nos del Marc i a fer la nostra. Sortosament a dos kilometres de la meta, la prova pel Titus era del tot superable. Mentrestant, amb una demostració de força el Bernardo va apretar en els darrers metres per arribar a meta amb solvència i un bon temps. Bravo !

Uns minuts després pàssavem l'Aleix i jo pel mateix lloc, però per nosaltres començava una nova cursa, ara calia completar aquell circuit una altra vegada tot sencer. Ells feien la cursa petita , nosaltres la mitja.

En aquell moment em van venir al cap les paraules del mestre ( en Hansi ), "has d'arribar als 10 km com si no haguèssis fet res, descansat del tot".....i així era, em sentia millor que mai.

Cap al km 14 , corriem a uns 5 minuts i 20 segons per km, era el previst i les sensacions inmillorables.L'Aleix m'havia dit que als darrers 5 km havíem d'apretar, així que arribats al 16, li vaig demanar com es sentia i si tiravem. La resposta no va ser gaire encoretjadora, el cansament s'apoderava d'ell. Dilema, arribar junts o tirar milles. Tira, tira,...doncs tiro, gràcies nano, sort i ànims.

Increible, després de 16 km les meves cames volaven, em sentia meravellosament bé, així que vaig apretar de valent i malgrat la duresa del darrer tram de recorregut , baixava els porcentages un altre cop a 5 minuts o menys i arribava a la meta sobrat. Inclús em vaig permetre una pirueta i sprint per complaure uns aficcionats que ens esperàven a la meta, el Bernardo i el Titus !

L'Aleix arribaria uns minuts més tard una mica desanimat, però el seu temps era bó, i no es pot donar més amb el cap de setmana superstressant viscut.

En acabar corria per allà l'Ovidio, que com de costum, havia destrossat el cronòmetre !

Felicitats a tots !

La festa va acabar amb un bon aperitiu a Mira-sol, en companyia del Marquitus i la Bibi, com podreu comprovar en les imatges.

Personalment , aquesta mitja d'entrenament per la marató d'aquí a vuit dies m'ha servit per agafar força i sense caure a l'euforia , encarar la fita amb més ganes.

Comença el compte enrera per l'Aleix i per mi, i us mantindrem informats tota la setmana.

Salut i kilometres !

Cursa de St. Quirze - 10/5/09

Bé, s'ha dir que aquesta ha estat de moment la cursa amb més representació "Acorrecuitaire" de l'any 2009.


Vàrem participar l'Ovidio, el Hansi, l'Aleix, el Marçal, el Joan i jo mateix, com podeu veure a la foto de l'entrada anterior.


La classificació final va ser la següent:

- Ovidio: 40'36''
- Hansi: 44'56''
- Marçal: 45'39''
- Joan: 50'04''
- Aleix: 50'31''
- David: 55'28''

Bo, entre el primer i l'últim de l'equip (la llebre i la tortuga), 15' de diferència en 10 km.

I alguna foto de la cursa (atenció a una de les fotos del Hansi, al costat d'un corredor mediàtic):

PD: Em sap greu, però no he trobat fotos ni del Marçal ni de l'Ovidio.

Ranquing del Segon Trimestre

Runnerscorrecuitanonstop, culló quin nom més complicat !

Bé, senyors, i senyora, que ja tenim una membre femenina !

Aquí teniu el ranquing del segon trimestre només comptabilitzant les curses dels darrers tres mesos ( 6 abril/6juliol ) i després el ranquing general amb l'acumulació dels dos trimestres.

Alguns canvis han estat importants, evidentment hi ha hagut canvi de lider, en Hansi ens porta molts kilometres davantatge, però el "farolillo" rojo segueix a les mateixes mans ( o peus )!

A la Núria i l'Albert se'ls comptabilitza en el global, les curses fetes durant el primer trimestre abans d'incorporar-se al blog.

Bo, prou xerrameca, som-hi !

1. Hansi : 23 punts

Medijocs (8 km).
mitja marató d'Olot (21 km).
cursa de les Tortugues de La Garriga (uns 14 km).
cros de la Policia Local de Mataró (10 km).
10 km de Sant Quirze, Memorial David Rovira.
Milla de Ripollet.
Cursa per Collserola (Cerdanyola) (13,6 km).
Cursa Corte Inglés (11 km).

10 km Delta Prat.
10 km Nou Barris.
Cursa de les 3 comarques, Alpens (26 km).
10 km Pineda.
cursa de muntanya de Vacarisses (12,5 km).
triatló sprint de Calafell.

10 km La Maquinista

Cursa de Terrassa( 7 i pico )

2. Aleix : 7 punts

Sant Quirze

Mitja marató de la Pobla
Cap de Rec
Cursa de la Vila Olímpica

3. Oriol,Marçal,Joangi : 6 punts

Oriol i Marçal

Mitja marató de muntanya de La Pobla de Lillet (23km)

Marxa de Resistència Cap de Rec (53km)
Oriol Cursa de la Vila Olímpica (10km) Marçal Cursa de Sant quirze (10 km)

Joangi

10km de Sant Quirze

Muntanya ( 13,5 ) Vallhonesta

Muntanya ( 12,5 ) Vacarisses

10km La Maquinista

4. David : 5 punts

Medijocs ( 8 Km )

13,6 km Vallhonesta, muntanya

10 km St. Quirze.

10 km La Maquinista

5. Albert : 4 punts

Cross Diputació Caldes 5km

Cerdanyola Muntanya ( 13,6 )

10km La maquinista

6. Ovidio i Núria : 3 punts

Ovidio

10 km St. Quirze

10 km Pineda

10 km Vila Olimpica

Núria

Cross Diputació Caldes 5km

10 km Cursa Sanitat Badalona

10 Km La Maquinista

7. Titus : 2 punts

Cursa de la Campana de Vacarisses (12.5Km)

8. Edu : 1 punt

10 km Odense ( Dinamarca )

Ranquing acumulat

1. Hansi : 24 punts

2. Marçal : 13 punts

3. Aleix i Oriol : 12 punts

4. Joangi : 11 punts

5. Ovidio : 9 punts

6. David : 7 punts

7. Titus : 6 punts

8. Albert i Núria : 5 punts

9. Edu : 1 punt

Fora de concurs però meritori : Nil : 0.5 punts Cursa 500 metres !

I de regal, una foto d'una cursa sense crònica i de les que va tenir més presència nostra, la de Sant Quirze ! ( Falta l'Ovidio a la foto ! )

VALLHONESTA: 26/4/09 – 13,6 km

I avui, sí, la crònica de la cursa.

El Joan decideix q em passarà a buscar per casa, i arriba a una hora intempestiva (de temprana), tot i que ja porto una estona al carrer esperant-lo (per variar s’ha perdut).
Pensant que arribem molt justos decidim anar per l’autopista i paguem dos peatges caríssims fins arribar a St. Vicenç de Castellet, un poble perdut a la falda de Montserrat.
Finalment resulta que la cursa començava a les 10 i no a les 09:00, per tant arribem una hora abans i fem un tomb pel pavelló i veiem les curses infantils.

A les 10:00h comença la cursa, encara no plou però té tota la pinta q ens caurà una de bona. El Joan i jo sortim junts, i cosa ben estranya fem els 3 primers km plegats, ell a un ritme massa lent i jo a un ritme massa ràpid, tenint en compte l’entrenament zero dels últims dies i les pujades que es preveuen.

En el km 5, quan ja corro sol i passo una pancarta que diu “AQUÍ COMENÇA LA PUJADA” (quan des del km 2 no hem fet més que anar pujant), arriba la pluja, primer una pluja fina que s’agraeix, i més tard, una pluja més forta que hem deixa xop del tot. A la vegada comença la muntanya de veritat, i fins el km 10, a on hi ha l’ermita, és tot una pujada forta, dura, amb fang, amb les cames cansades i amb ganes de caminar durant alguns trams. Avanço alguns corredors, i d’altres m’avancen a mi, fins que es veuen unes escales fetes a la muntanya, amb grans pedres que indiquen que ja arribem a l’ermita. Faig les escales caminant (agafo una mica d’aire) i tornem a còrrer.
Sorpresa: a l’ermita hi ha un grup de gent animant, amb la que està caient. S’agraeix!!

I comença la baixada, primer un fals pla per corriols tubuganeru, i després a agafar la pista forestal que ens portarà fins abaix novament (recordeu, pluja, fang, ÈPICA!!). Una baixada molt divertida, però els últims 800 m per asfalt i per dins del poble se’m van fer molt llargs. Temps final: 1h 17’ 31’’.

Una vegada arribo, recollo la bossa i busco al Joan a dins del pavelló, que s’està fotent un tros de coca impressionant i que no s’ha canviat (continua tot xop) esperant-me per fer-nos la foto que tanca aquest reportatge.
La cursa està molt ben organitzada, no està massificada, l’esmurçar post-cursa és brutal, i a més, l’organització té dos fotògrafs oficials en dos punts estratègics de la cursa (un a l’ermita i l’altre en mig de la baixada). Totalment recomanable per repetir l’any vinent.

VALLHONESTA 2009: SOTA LA PLUJA

Un dia d'aquests, el Joan o jo penjarem la crònica, de moment les fotos "professionals" de 2 fotògrafs de l'organització, un situat a dalt, a l'ermita, en mig d'un corriol, i l'altre en plena baixada.

Primer, una foto mentres encara anavem pel mig del poble, al poc de la sortida, una foto mediàtica, feta per la parella de l'Arcadi Alibés, des de Canaletes, jejeje.

I amb l'ermita al fons de la imatge...

I ara les fotos baixant, no ho sembla, però plovia, i força.