Crònica de la Marató TRAIL CAP DE CREUS

Primer gaudiu de les fotos

Tant i tant temps esperant la trail.... I ja l'hem feta noi@s!!!
Tots som finishers.
Tots, amb els nostres mals, al bessó, ciàtica, mals de caps de no haver entrenat suficient, mals de cap per calcular temps i distàncies... En dues hores a dalt, en una abaix, en mitja hora hem de fer un Tibidabo. La pujada gran són dos Tibidabos i un Montserrat!!!!!! Nervis a flor de pell, hem de portar pals? quins gels? quina beguda? farà calor? Quina motxil.la? La del Kilian? (Gràcies Christian, ja veurem quan te la torno.... Ejem!)
 
El Carlos a Madrid 3 mesos, sense entrenar muntanya. Excepció de la Mola-Moncau en companyia del meu amic minimalista-Irwing (13km en 3h???).
El Jordi amb el cor dividit,però amb un seny català, que fa que marxi a València, on ha de ser (Felicitats noies!)
El seny català també el tenen el Rafa, la Montse B, la Mònica G, el Víctor, el Ricard, Albert M, i Ignasi O. Uns decidiràn fer la de 24km... I els altres prefereixen pensar-s'ho per l'any que vé. (Us esperem!)
 
L'Ivan, amb tots els seus mals fins 5 minuts abans no sabia si sortiria.....
Els cirurgians sense tenir temps d'entrenar . Perque lo de la cinta a 6% de pendent fa riure Cristina!!!!. Això si, el Xavi va tenir temps de veure com el Barça feia el ridícul a Munich....
Artur seguidor de totes les modalitats d'hoquei, dones, nenes i nens, li ha sigut  impossible entrenar, amb viatge a Donosti inclós....
La Marta entrenar?? amb els nens i la feina.... Ah!!i el marit, que també l’ha de satisfer. Impossible.
 
L'Albert, la Gemma, el Jordi P, els Peres i jo som els únics que fem els deures!!! Muntanyes russes, Tibidabos, Fonts grogues.... Fins que a la Gemma li surt de nou la periostitis!!!
 
Dels "pros" David-en periode de recuperació dels tallers Teknon, i del Ferran (que no sé si va menjar pizza o pasta).... en parlarem més endavant també.
 
Ja hi som tots a la linea de sortida. Objectiu personal: arribar abans de les 7h.

Abans de sortir, li dedico unes linees a una molt amiga meva que necessita suport, i li dic que cada passa que faci serà dedicada a ella i la seva familia. Perque la Maria, el Joan I l’Arnau, si que porten una cursa  feixuga. Els hi dedico perque portem al Gerard i Guillem al cor.
 
Comencem tots junts, i pensem què bonic seria arribar tots junts.....però una senyora vestida de blau amb bidó a la mà fot un tap a la baixada que només els que tenim més jeta la passem.
La baixada jo no la trobo tan tècnica ni dificil, sinó fos per la senyora de blau, que entorpeix!!!!!
I de seguida ja iniciem la pujada.... Decididament el meu terreny és pujar i baixar. Em trobo genial… i vaig com una moto!!!!

La veritat és que quan el Jordi i jo arribem al Castell els hi faig un crit al Marçal i Albert “ESPAVILEU”!!!!!

Continuem junts la baixada fins a Selva de Mar. Primer pipi meu.

Em costa atrapar-los. Vé un tros pla… i ja hi som, Port de la Selva!! I la Montse emocionada ens fa fotos i ens anima.

Albert m’obliga a menjar, taronja i plàtan, bebem i amunt, cap a Cadaqués.

M’encanta el paissatge, fruim d’ell, fem fotos, parlem, comparem culs de dones (una obsessió meva-ja saps, oi? Ivan?), però veiem molt poca dona.

I després d’una pujada que ve???? una superbaixada!!! Mare meva que llarga la baixadeta cap a Cadaqués, però arribem i la Montse fa un crit: NÚRIA!!!! Sembla que no s’ho espera… ai, ai, ai…aquesta confiança….

Ens alimentem de nou de fruita i sabem que queda menys de la meitat, però queda mooolt encara!.

Precioses vistes al cap de Norfeu, Cala Montjoi i Joncols, i molt tros per còrrer, molt i molt tros… i correm tant, que ens trobem amb en Ferran, que s’enganxa a nosaltres com una lapa! ens diu, no us deixo ni en broma.  Gràcies pel paracetamol Ferran!

Penúltim avituallament, que aprofito pel segon pipi.

Els hi dic a l’equip que al darrer ja no parem (a 3km de meta), el Jordi P renega….

I sembla que amb el Ferran perdem a en Jordi P i a en Marçal…. els Peres discontinus també els perdem.

Darrer tram amb Ferran, Albert i jo….. i arriba el darrer avituallament i no ens aturem… i després, amb qui ens trobem???? al GRAN DAVID!!! Allà ja ploro d’emoció, ni rampes, ni mals de peu, ni res de res…. estic com una seda!!!!!

Ho veig tan factible….  Aquí però, l’Albert, el prudent i calculador, és qui m’ha d’animar i tivar, suposo que veure la meta aprop em fa afluixar… però som 4 que anem junts!!!

Arribada a Roses amb la Montse i el Jordi amb els nens esperant-nos!

Els meus tiets (gràcies per deixar-nos pernoctar a casa vostre) em diuen –Ja era hora (¿) , però alhora m’animen.

Entrada a meta emocionant amb els 4 agafats de la mà, i el detall de deixar-me passar la catifa primera. Desbordo d’emoció i ploro. Ploro perque no em veia capaç d’acabar-la i finalment la faig en 6h 22minuts, i sense patir!.

I ploro pel buit que han deixat el Gerard i el Guillem a la seva familia i a tots nosaltres.

La resta del grup va arribant, tots, tots i tots. Algún despistat com el Xavi, s’oblida de passar la meta, però la Montse amb xancletes el porta fins allà.

L’Artur arriba en un passadís fet per nosaltres i una cara de felicitat difícil d’oblidar!

Finalment, incús tenim podi per les nenes de +40a. del grup!!! Que quedi clara l’edat, eh?? (jijiji)

I noi@s, aquí acaba la crònica de la MARATÓ TRAIL CAP DE CREUS!!!

Núria Escamilla. 

Finisher.