Bjøråskaret

Hola companys acorrecuites,
com us vaig dir aquí us escric una petita crònica-publireportatge del lloc on estic vivint ara i d'una de les possibles travesses que es poden fer.

Com alguns sabeu l'1 d'octubre jo i la meva parella vam tenir un nen, Ingvar, i per poder estar més temps amb ells m'he agafat un periode sabàtic i permís per la paternitat. És per aquesta raó que ens mogut una temporada al poble d¡on la meva dona és. El poble es diu Todalen i està a la regió de Møre og Romsdal en mig del parc nacional de Trollheimen, d'on els trolls venen :-)

Com podeu imaginar a aquestes època de l'any estem colgats de neu, i per tant la única manera de fer alguna activitat una mica entretinguda, que no sigui correr per carretera, és anar a esquiar. La zona és força abrupta, per tant no hi han gaires pistes marcades d'esquí de fons, i la manera tradicional d'anar a fer muntanya és fer esquí de muntanya. És una manera fantàstica de disfrutar la natura i la muntanya, fora de qualsevol massificació i de la má de l'home.

La ruta que us explicaré és la que va a Bjøråskaret, una collada que està entre dos espectaculars muntanyes (Snøfjellet i Skjerdingfjellet) i que comunica la nostre vall amb la impressionant i turistica vall de Innerdalen.

La travessa comença al fons de la vall, a prop de Kårvatn, un curiós lloc que és un refugi i una de les millors i especialitzades tendes en esports de muntanya. Avui fa un dia genial, un sol que per aquí es car de veure, però una miqueta fred, la temperatura al principi es de -5ºC que a la collada, que està a 1200m, seran uns quants menys. Un cop ben preparats: roba terminca, crema solar, ulleres de sol i ..... kit de supervivència d'allaus. Sí nois, degut al temps canviant que hem tingut els darrers dies el risc d'allaus és força alt, així doncs hem d'estar atents.


La ruta comença amb una forta pujada a traves del bosc, i per sort algú que deu tenir una cabana per la zona ha marcat una traça amb una moto de neu. Bé, això ajudarà a fer la primera part menys dura. El passaitge comença molt bucòlic amb força neu i un sol maco maco.

A 600 metres trobem la cabana i a partir d'aquí tenim una zona més plana però amb l'inconvenient que ja no hi ha traça, i això ho fa tot més dificil. Anem a bon ritme, i  fem una primera parada al "far blanc". Això és un projecte de la Toril, que vol construir un far només amb pedres blanques que la gent porta de tot arreu, hi han pedres de Sant Cugat. Hi deixo el parell de pedres que portava, faig un mos, i apa cap amunt de nou. Aquesta és la part més inclinada, però es fa menys dur pensant que la baixada serà meravellosa per aquestes pendents de neu verge.

A 1000 metres d'alçada arrivem a Bjøråvatn, un petit llac entre les dos muntanyes, que obviament ara està congelat. El problema però es que també està cobert de neu... espero no fer cap pas en fals.
 I ara bé la part final, i la cosa es comença posar peluda, doncs comença a bufar un vent que fa que la sensació de fred sigui exagerada i a més les condicions de la neu ja no són tant bones, doncs hi han zones totalment glaçades fent els darrers 300 metres bastant durs i perillosos.

I finalment a 1230 metres d'alçada arribem a la collada de Bjøråskaret, on la vista és espectacular, i el fred també!!! Així doncs unes quantes fotos ràpides i cap avall.

La primera part de la baixada és força complicada i tècnica però un cop superada tenim 7 quilometres i 1000 metres de baixada per disfrutar. A més ens serveix per començar a dominar el telemark, on tens tota l'estona el taló lliure.

 

Doncs res aquesta és la primera de les travesses que us volia explicar. Espero que us hagi agradat i us motivi per venir a fer una escapada per aquí el nord.