L'energia del megalític!!!!!. Aquesta va ser la clau del nostre èxit. Ni les maxipastilles d'Isostar, els gels keep going, el 5 hour energy, ni les hamburgueses del Mister i el Christian......... Res, solament deixant-nos empapar per la màgia de l'entorn i ja semblava que fossim capaços de qualsevol gesta.
Quina millor zona per debutar en un Marató de Muntanya; a Girona (el retorn al orígens), concretament al Baix Empordà, i en una de les regions més importants del megalític. I a més amb tota la colla de runners de Sant Cugat (els presents i els que estàven animant-nos desde la distància), un autèntic luxe i un plaer immens. El Carlos va tenir un seguiment espectacular amb la seva proposta.
Així doncs, el dissabte dia 8 estàvem tots allí pel gran dia. Els dos cracks de les ultradistàncies (Christian i Albert), que van fer els 63 km com a entrenament de la seva planificació pel 2013. Els maratonians (al final 44 km), també estàvem preparats una horeta abans:
la Cristina, Xavi, Víctor, Artur, David, Carlos i Albert. Tots congelats de fred (+/- 1ºC), però amb molta il.lusió i ganes de sortir. Ara, quan vam entrar a la zona de sortida ja vam veure que allò era una prova bastant pro. Semblàvem uns passarells davant d'aquell desplegament de tecnologia, musculatura, i equipament ultra. Però vaja, nosaltres a lo nostre i els vam deixar sortir a l'estampida.
Els primers 5 km., van passar molt ràpids, i a l'arribar al primer avituallament, ens vam agrupar la Cris, el Carlos, i jo. El David anava obrint camí per davant i l'Artur, Víctor i Xavi ens anaven seguint molt a prop.
Després de les primeres rampes, en Xavi ens va caçar i vam anar plegats tots quatre, fins que ens vam tornar a separar. Vam seguir amb el Carlos i a l'avituallament del km. 13 se'ns va afegir la Cris. A partir d'aquí vam anar plegats fins a l'arribada (va ser el nostre pacte de Cavallers del Vent). Fins al control de la Mitja Marató vam recòrrer unes pistes fantàstiques per l'interior del massís.
Al control de la Mitja vam arribar en 3h. (el tall de pas estava en 3h./30 min.), així que vam poder menjar una miqueta i estrenar el cake de xocolata (els anteriors anaven tant ràpids que ni això van tastar). Ells s'ho van perdre, perque la Cris i el Carlos van fer bona feina.
En aquest punt em vaig adonar que a la propera cursa aniré amb bidons!!!!!!!!!!, i deixaré al Camelback a casa. Entre tres vam poder tancar una altra vegada el dipòsit, però vaig marxar ben xop.
Cris, que t'estàs prenent????????
A partir d'aquest punt començava la part més dura del Marató. Corriols llarguíssims de baixada, amb pujades i grimpades molt tècniques. Però molt divertit. Després de seguir la línea d'alta tensió (amb algun pendent del 20%) vam arribar a l'avituallament del km. 27,5. Aquí, el Carlos estava molt content amb el seu trofeu...............i perque ja sabíem que l'Artur, Xavi i Víctor havien passat el tall de la Mitja Marató.
Els cracks, marcant el camí......
El següent objectiu era arribar a Pedralta, al km 35. Allí m'estaven esperant la Núria, amb el Nil i la Xènia, i la nostra amiga Patrícia. Que bé poder tenir la family animant!!!!. Ens van ajudar els darrers metres d'unes rampes força complicades i dures. Aquí ens vam hidratar, i vam seguir els consells de la nostra metgessa Cris, amb la fructosa de les taronges......
A partir d'aquí, encara ens quedaven 9 km., bastants durs fins a l'arribada. Vam començar amb un descens d'uns 2/3 km per un corriol espectacular i enmig d'un silenci absolut. Per mi, va ser el moment més màgic de la cursa (aquell que aconsegueixes la màxima concentració...). Però l'organització encara ens reservava la darrera sorpresa. Un tram d'uns 2 km de rampes molt dures, fins encarar l'arribada a Sta. Cristina d'Aro reseguint el Ridaura
A l'arribada, encara faltava una darrera sorpresa, i és que la family també estava allí. Així que vam entrar tots tres amb els nens!!!!!. Fantàstic!. També ens esperava el David, dutxat, canviat i totalment relaxat. Per alguna cosa és el Capi (amb el permís del Jordi Ballbé) de la muntanya i les curses de resistència.
Al final van ser 44 km. (1800 m. d+ i 3600 m. acumulats). Tots vam assolir els nostres objectius. Una mica més tard van arribar el Xavi, Artur i Víctor. I també, els ultra Christian i Albert. Felicitats a tots, i també als de la Mitja Marató (Montse, Anna,....).
Aprofito per agraïr a la Cris i al Carlos l'estona que vam passar junts, ja que se'm va fer curt i ens vam entendre a la perfecció. Crec que ens vam compensar molt durant tota la cursa i que no serà la darrera que farem plegats.
Bé, ara ja estem pensant en la següent aventura.......................................................a la qual hi serem tots, i ja sabeu que l'energia megalítica és el secret.
3 comentaris:
Molt bé nano!!! Veig que tornar als orígens t'omple!!! Sobretot si vas acompanyat de bons amics i familia, oi????
Fantàstica cursa viscuda desde la tribuna!!!
Entorn privilegiat, com solem dir, quan estem a Sant Feliu!!!
Felicitats a tots els aventurers!
Quina xulada Albert! Un paisatge brutal un dia espectacular una companyia inmillorable.No han passat ni 2 dies i tinc ganes de repetir! Que podriem fer abans de la de cap de creus? Crec que m heu despertat a la bèstia k porto dins o potser haurà sigut un tal five hours??? Jeje...Petons a tots! Sou l' Ostia!
Un plaer poder compartir aquesta magnifica marato com animadora des de les grades-roques. Albert veig q l'asterix post ardenya t'ha traslladat al megalitic....jejejeje. Enhorabona campions per començar,acabar-la i sobretot gaudir-la!!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada