Raid Torrelles 2011

...o com sobreviure a un dia a la muntanya...
Aquest any ha tornat a fer bon temps, que sempre és d'agrair quan t'has de passar 10 hores fent el tonto per la muntanya. Tot comença en una pista de futbol. Els equips a un costat, el plànol al altre.

L'agafem i calculem els tres punts que hi ha per coordenades. La resta ja estan marcats. Amb un rotulador senyalem les fites que volem fer i els camins per on passar. Deixem alguns punts que estan massa lluny perquè només hi ha dos hores i mitja per la orientació a peu. El primer el trobem fàcil. El segon ens porta a les primeres esgarrinxades i servidor no ha pensat en les malles llargues perquè fa calor, però són molt convenients. La tercera ens fa perdre una estoneta. Està amagada al costat d'unes roques i no és fàcil, la resta bé i tornem a la base amb 1h45.

Ens canviem i agafem la bici. Directes al punt 16 que ens porta al ràpel, una mica cafre, tant per la corda una mica prima com per el 8. Res de autoseguretat, si deixes anar la corda te'n vas avall. Em sorpren que ningú es faci mal. Aquí em faig més rascades, ara a la mà, surt una mica de sang, res! Tornem a les bicis. Anem a un altre punt que el trobem fàcil. D'allà al pròxim la cosa es complica.

Ens costa molt de trobar però després de més d'una hora hi arribem, perduts per una urbanització. Amb el mapa és impossible seguir els carrers, cal mirar només les corbes de nivell i les muntanyetes que hi ha aprop i oblidar que els homes mai pregunten una adreça. Quan trobem el punt ens posem molt contents però no hi ha temps per relaxar-nos i seguim al següent punt. Fàcil. El pròxim també ho és, però seguim camins complicats. Finalment acabem pujant un marge d'uns 50 metres amb plantes que punxen moooolt i la bici per sobre el cap aixecada amb els dos braços. De tan en tan llenço la bici perquè perdo l'equilibri i intento que no em caigui a sobre. El JR ho fa millor. Em piquen tan les cames amb les esgarrinxades que cada planta que punxa em fa renegar. Finalment arribem a una pista per cotxes. Sembla increïble. Dues pistes pintades igual sobre el mapa, en una no es pot ni caminar i l'altre hi poden passar cotxes. Quina marranada!!
Trobem la següent fita fàcilment. Deixem una de les proves, l'avenc, perquè no arribem a temps. Ens acostem a la "prova especial": Escalada en gel. Bé, no hi ha gel, però un pobre maltractat arbre farà el fet! Grampons i piolets i a pujar pel tronc. I no és fàcil. convé clavar bé les eines. Quan m'enfilo penso amb aquell cop que se'm va escapar un piolet i em va fer un tall al costat de l'ull. Quin mal rotllo. La prova surt bé! Per sort només la ha de fer un dels dos i m'ha tocat.

Seguim i arribem 4' tard al tir amb arc i no la podem fer. Ara directament tornem a la base, passant per una altra fita.
Comença la orientació urbana a peu i hi ha una fita sospitosament senyalada al mig de la piscina del poble. Efectivament, els dos a l'aigua, verda i freda. Per mala sort perdem el paper a l'aigua i no hi ha manera de veure res amb el verdet! Ens deixen seguir marcant les fites al paper del mapa.

Ens saltem el pont tibetà perquè hi ha cua i anem a buscar les que ens queden per acabar abans de les 18 h. A la penúltima ens ajuntem amb l'Àlex i el Jorge i fem junts la última i cap a la base. S'ha acabat. Dutxa i massatge per alguns, jo no m'atreveixo perquè tinc les cames com un mapa i només em faltaria la crema aquesta que fan servir. El soparet, genial, però aquest any se'ls ha espatlla la màquina de la fondue de xocolata. Una autèntica llàstima.
Ha anat millor que l'any passat i ens hem cansat menys, però encara podem millorar. Finalment els 18 de 30, no està malament!!! 15 km corrent, 38 en BTT amb força desnivell més totes les canallades que ens han fet fer. Cansats però contents!

http://cet.eresmas.com/