Crònica d'un mig maratonià debutant

I va arribar el 29 de març: Montornés!

El dia en que havia de fer el meu debut en els 21 km era un diumenge, en el que la nit d'abans s'havia canviat l'hora i un dia plujós (confiava en que això m'ajudaria a acabar, al no ser un dia amb calor forta. També dessitjava que deixés de ploure, com al final va ser).

A les 9 del matí estic en el cotxe a Vilanova del Vallés, i trigo mitja hora en fer els 2 km que separen Vilanova de Montornés, arriben els nervis...

Busco el meu dorsal (1547) i em trobo amb els dos companys de feina que s'han ofert a acompanyar-me en aquest tan esperat debut, el Xavi i el Germán (tots dos han corregut aquest any la marató de BCN), q em comencen a fer conyes sobre si m'hauria "rajat" per la pluja. Saludo també en Hansi, q està allà preparat per còrrer-caminar la cursa dels 5 km. A més a més, estreno la meva nova samarreta com a membre de "Corredors.cat"´. Sí, m'he convertit en un sectari més.

Ens possem a la línia de sortida i la idea és seguir la llebre de 2h, però sorpresa, totes les llebres surten del davant, i quan passem per línia de sortida, ja han passat 2' (portem aquest decalatge amb la llebre, per tant, sabem que si l'enxampem, acabarem per sota de les 2h).

En els 2 primers km, en pujada constant, m'apareixen els ja clàssics dolors en els músculs tibials, per deixar pas en els següents 3 km a molesties en els bessons (senyal d'un mal escalfament).

A partir del km 5, amb tots els músculs calents, despareixen les molesties i començo a gaudir de la cursa, l'ambient de la gent, i comencem a avançar a altres corredors que han sortit abans que nosaltres. Veiem el globus de la llebre, i a partir anem retallant la distància amb la llebre fins arribar a la Roca, a on es gira qua cap a Montornés de nou.

El km 11 el fem en 5'08'', motivats per la proximitat de la llebre i la lleugera baixada que fa la carretera de tornada. És un temps força ràpid pel nostre ritme de cursa, i abans del 13 ens agrupem amb els sub-2h i aprofitem per recuperar una mica l'alé.

Arribem al km 17, que se m'atraganta una mica però aguanto a qua de grup, fent la clàssica "goma" (en argot ciclista), i del 18 al 19 em torno a trobar millor (hauré patit un petit "mur"?). I llavors apareix una pujada, una pujada que se'm va fer horrible, i que vaig fer seguint els consells de la llebre. Els meus companys de feina fa estona que van uns 20-30 metres per davant meu. S'ha de dir que gràcies a la contenció recomenada per la llebre en la pujada, quan arriba la baixada puc marxar del grup i treure'ls uns metres d'avantatge. Fa estona que els bessons es van queixant però procuro no escoltar-los ja que estem arribant al km 20.

I és el km 20 el pitjor de tots, ja que Montornés té una recta d'arribada que deu fer 950 metres, i només passar el cartell de km 20 ja veus la meta, però aquesta no arriba mai, la veus al fons però s'acosta molt lentament.

Precissament aquesta foto està feta entre el km 20 i la meta. I us asseguro que la meva cara no reflecteix el mal de bessons que estava patint.

Finalment, passo la meta en 1h 57' 24''.

OBJECTIU COMPLERT:

- MITJA ACABADA.

Content per haver descobert una distància nova i saber que ho puc fer.

Per cert, baixar escales el dilluns següent era un infern!!