No tinc temps! Tinc molta feina! No puc! Quina mandra!....
Aquestes són algunes de les excuses que tots coneixem. Excuses que sovint no deixen de ser veritat. Excuses al cap i a la fi que jo mateix he utilitzat moltes vegades!
Però quan vaig començar a sentir el món "runner" la cosa va canviar. Era la Cursa dels Bombers de l'any 2007. La primera cursa en molt de temps. De la mà de l'Edu vaig assistir a un espectacle apassionant: el carrer de l'Estació de França com en un Barça- Madrid! Un ambient de primera, i sonant de fons "Where the streets have no name" dels U2 a tot drap. La gent cantant, animant, embogint per al moment de la sortida.... Vaig acabar destrossat però immensament feliç!
D'ençà aquest moment tot va ser més fàcil: programació d'entrenaments regulars amb l'Edu, en Marçal, l'Oriol, el Lluís, en Marc; més curses de 10; fins que vam preparar la Mitja de Sant Cugat (acabant esgotat, amb els peus llagats... però immensament feliç!; a partir d'aquí el gran salt de la mà d'en Hansi.
Ara les excuses han quedat enrera! Hi ha un dia que no et sents bé; que la feina ha estat horrible i res ha sortit bé; un dia que no ha succeït allò que esperaves amb tantes ganes; però arribes a casa et calces la roba i surts a trotar suaument i t'arribes fins a Sant Medir, o descobreixes camins nous per Collserola de la ma d'experts, i quan has tornat tot cansat i surts de la dutxa freda (màgica i reparant) res és com abans. Tu tampoc, estàs immensament feliç!
Aquest any que tot just ha començat, hem proposat un nou pacte que portarà compartir curses, moments especials, pujades tremendes, cansament, satisfacció... ( i curses d'1 km que algú comptabilitzarà per puntuar). Tot i la feina, les atencions familiars i les obligacions personals de cadascú, tenim davant la possibilitat de compartir el que ens agrada, sentir-nos immensament feliços i deixar les excuses!
Benvinguts els reptes del 2009! Fora excuses!
Però quan vaig començar a sentir el món "runner" la cosa va canviar. Era la Cursa dels Bombers de l'any 2007. La primera cursa en molt de temps. De la mà de l'Edu vaig assistir a un espectacle apassionant: el carrer de l'Estació de França com en un Barça- Madrid! Un ambient de primera, i sonant de fons "Where the streets have no name" dels U2 a tot drap. La gent cantant, animant, embogint per al moment de la sortida.... Vaig acabar destrossat però immensament feliç!
D'ençà aquest moment tot va ser més fàcil: programació d'entrenaments regulars amb l'Edu, en Marçal, l'Oriol, el Lluís, en Marc; més curses de 10; fins que vam preparar la Mitja de Sant Cugat (acabant esgotat, amb els peus llagats... però immensament feliç!; a partir d'aquí el gran salt de la mà d'en Hansi.
Ara les excuses han quedat enrera! Hi ha un dia que no et sents bé; que la feina ha estat horrible i res ha sortit bé; un dia que no ha succeït allò que esperaves amb tantes ganes; però arribes a casa et calces la roba i surts a trotar suaument i t'arribes fins a Sant Medir, o descobreixes camins nous per Collserola de la ma d'experts, i quan has tornat tot cansat i surts de la dutxa freda (màgica i reparant) res és com abans. Tu tampoc, estàs immensament feliç!
Aquest any que tot just ha començat, hem proposat un nou pacte que portarà compartir curses, moments especials, pujades tremendes, cansament, satisfacció... ( i curses d'1 km que algú comptabilitzarà per puntuar). Tot i la feina, les atencions familiars i les obligacions personals de cadascú, tenim davant la possibilitat de compartir el que ens agrada, sentir-nos immensament feliços i deixar les excuses!
Benvinguts els reptes del 2009! Fora excuses!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada