dilluns, 16 de juny del 2014

Topp7



Hola runners,
feia temps que no escrivia, però també és cert que feia temps que no feia cap cursa, especialment perqué les darreres curses que he intentât s'han suspés per diferents motius (oi Marcal i Oriol?).
Doncs bé, la neu ja ha marxat i finalment es pot correr tranquilament per la muntanya només amb les bambes de muntanya i sense el perill que suposa correr amb dos pams de neu primavera: enguany he tingut dos petites lesions i un parell de noves cicatrius a les cames degut a les pedres punxagudes amages entre la neu.
Però bé això ja s'ha acabat, tot i que aquesta nit ha nevat una mica a les parts més altes de la vall.

Doncs bé, he planejat tres punts principals d'aquesta temporada. Una marató de muntanya, un quilometre vertical i una ultra. Lo de la ultra ja veurem....
Per comencar a escalfar cames i comencar a acostumar-me a fer quilometratge i no només alcada.
És per això que hem comencat amb una cursa de 32 quilòmetres sense gaires desnivells forts, ràpida  i molt trenca-cames.

La cursa es va celebrar diumenge a Trondheim, on per cert hi torno a viure després de 2 anyets a la meva vall. La cursa la organitza la organització excursionista de Noruega, la que gestiona tots els parcs naturals i rutes de trekking. La cursa és molt popular, molta gent va a passar el dia i ambient festiu, el que fa que hi hagui un ambient molt xulo.  A part dels típics avituallaments la gent particular posa paradetes venen frankfurts, pastissos i creps.

Però bé, de la cursa a gàire cosa a explicar: carrera molt ràpida, pels bonics paratges forestals de Trondheim i que espero que serveixi de pedra de toc pels reptes futurs.

Una abracada.

2 comentaris:

joangi ha dit...

Benvinguda de nou a les teves cròniques. Volem fotos !!!
Aprofita l'estiu. Realment vas molt fort !


NaT ha dit...

Ostres Edu, he llegit primer la crònica de la marató de Hornindal i ara aquesta, que va ser primer! Jijijiji. Bueno, doncs sense saber de l'altre, segur que aquesta ha sigut una cursa molt guapa. Tot i que Catalunya te unes curses genials, Noruega ha de ser espectacular. Queda pendent venir per aquestes terres a fer una cursa. Bravo Edu!!! per cert, la marató, de cap manera és una debacle!