Selva marítima 2012

Repetimos!!!!!!!!!!!!!
L'experiència dolorosa , però brutal de l'any passat, em va animar a repetir aquesta cursa mervellosa.
I vist el resultat, va ser un gran encert !
Aquí ens teniu, la parella Acorrecuita!!! Ni Albert, ni David , ni Àngel, avui el compi de la Núria sóc jo!

Estem a Blanes, són les dues del migdia d'un divendres, però que fem corrent una cursa?

Les sensacions no són massa bones, poquíssim entrenament, acabo de perdre el buf, no faig estiraments, m'he descuidat el crono i porto una setmana molt cansada.....Però la Núria està on fire, ben entrenada i amb la seva habitual empenta.

Encara fa sol i calor , però uns núvols amenaçants tenen intenció de fer-nos companyia, tant debó!

Comencem. I de cap als Jardins botànics de Blanes.

Els turistes alucinen i nosaltres ens animem. Les primeres rampes em recorden que el recorregut és un trencacames impressionant.

Ei, mireu la campiona, està que se surt !

Decideixo ser conservador i sortir plegats, el ritme de la Núria em fa còrrer a gust, sense necessitat de forçar i sense notar cansament o tensió. La decisió serà clau en l'esdevenir de la cursa .

El sol desapareix, quin plaer còrrer amb aquestes condicions metereològiques! I així es van succeint els paisatges meravellosos del camí de ronda.....pistes, corriols, baixades salvatges, platges quasi desertes,

camins empedrats acaronant la costa.....

escales d'urbanitzacions avorrides,....i així anar fent fins a Lloret! Ens espera el primer avituallament, ja som al km 10 i he perdut quatre minuts respecte l'any anterior. Però les sensacions són boníssimes, i encara ho són més els donuts clàssics i de xocolata que ens donen per recuperar forces. Havent respostat, continuem. El ritme s'incrementa i aprofito una mica més enllà , cap a meitat de cursa, per saltar del grupet on som i tirar milles. Núria, molta sort, aquí els nostres camins se separen , però ens trobarem ben aviat.

El primer escull a superar del nou tram seran unes escales interminables, ideals per trinxar cames, ja ho veieu

Però no s'acaben aquí els obstacles, després de transitar per dues platges més, amb un nou avituallament inclòs cap al km 15, ens endinsem en una urbanització amb rampes d'asfalt com la de la foto. Ufffffff
A batzegades el vent i la pluja fan aparicions, i en aquest ambient sóc com peix a l'aigua
Sort que a dalt ens espera un descens a tot drap cap a una nova cala.
Amb escalada inclosa. No hi falta de res en aquesta cursa !I les imatges són precioses, com postals.
Em sento bé, molt bé.

 A aquestes alçades l'any passat les meves cames ja feien figues i apareixien rampes dels llocs més insospitats, però avui ni rastre. Estic a tope, amb energia desbordant i amb una seguretat mai vista. Ni m'ho crec, i el sol surt a celebrar aquest gran moment. Hem arribat al darrer descans, més donuts, llaminadures i isotònics a tort i dret,i un repte pel davant: superar el tram més complicat de la cursa, 5km de desnivells esfereidors arran de mar a travès del bosc. Em veig amb força per completar la meva particular gesta i alguna cosa em diu que la Núria es deu trobar igual.

Efectivament el tram és de bojos, però allí estem nosaltres per animar la cursa. Durant uns dos kilometres corro sol enmig de paratges epustuflants, però més endavant començo a avançar altres runners i això em donarà ales fins al final. Pugem i pugem, però val la pena, ja que a dalt ens espera aquesta magnífica vista de Tossa. Un crit primari bestial em surt de dins, ja hi som, ja ho tenim.

Baixo com un foll cap a la bonica vila selvatana, on m'esperen l'alegria i l'euforia desbordada.

Finisher de nou, i amb un temps radicalment millotrat respecte al 2011, 3h 18 minuts, quasi vint menys!!!

I el millor de tot, el meu cos està també exultant, tot plegat un gran èxit.

La SuperNúria arriba vuit minuts més tard, fresca com una rosa !         Quina crack!